«El projecte social, actiu des de l’okupació de l’antic Centre d’Estudis Llobregat l’any 2014, està pendent de l’execució d’una ordre de desallotjament arran de la sentència d’una demanda judicial interposada per la propietat de l’edifici, la família Rosal Bertrand».

x Roguer Jimenez | La Directa

“Ens volen fer fora, però no tenen cap intenció de fer res amb l’edifici”. Amb aquesta contundència s’expressen els membres de l’assemblea gestora del Casal Okupat Autogestionat (COA) La Llavor, pendent de l’execució d’una ordre de desallotjament prevista per al 3 de juny. Actiu com a centre social des del 15 de març de 2014, quan un grup de veïnes del Prat de Llobregat va okupar l’antiga seu del Centre d’Estudis del Llobregat (CELL) per “allotjar-hi un projecte de Casal autogestionat obert al poble i al seu teixit associatiu, a les causes socials, a expressions culturals i a la pràctica de l’esport”, l’edifici és propietat de Comercial Ibérica Exclusivas Deportivas S.L. L’empresa es dedica a la compravenda de béns immobles i està vinculada a la família Rosal Bertrand, propietària de la finca de La Ricarda situada prop de l’estany homònim, al delta del Llobregat. Com a resposta, l’assemblea gestora del Casal ha convocat una manifestació el 2 de juny a la plaça de la Vila i un esmorzar popular al Casal el mateix dia 3. Read the rest of this entry →

«En la interlocutòria s’especifica que hi ha clars indicis de delicte, però que no es pot determinar quin dels tres agents investigats va ser l’autor».

x Vilaweb

En la protesta contra la sentència del procés que va tenir lloc a l’aeroport del Prat, hi va haver un manifestant que va perdre un ull arran de l’actuació violenta de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra. El jutjat d’instrucció número cinc del Prat de Llobregat ha decidit d’arxivar provisionalment el cas perquè després de les diligències practicades, no es pot atribuir el tret de foam que va causar la lesió a cap dels tres agents que es van investigar.

En la interlocutòria s’especifica que hi ha clars indicis de delicte i els forenses conclouen que hi ha una alta probabilitat que el projectil fos una bala de foam. Però la investigació feta no es pot determinar la traçabilitat del projectil i per tant, quin dels tres mossos va causar la lesió. El col·lectiu Irídia, que va assessorar la família en l’acusació particular del procés, ha explicat que molt possiblement no es presentarà recurs i ha valorat negativament que no s’hagin esclarit els fets: “Això posa de manifest que cal una reforma urgent dels mecanismes de control de la policia. A tots els nivells. Tant sobre el control de les persones i els mecanismes interns de depuració de responsabilitat; com sobre la utilització de mecanismes tecnològics com la geolocalització de l’arma, així com la gravació de l’àudio i el vídeo del mateix que s’està veient pel visor d’una arma“. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui, un 7 de maig de 1943, era afusellat al Camp de la Bota, Juan Sánchez Mendía. Natural de Fondón (Almería), era paleta i membre de la CNT. Estava a un batalló de treballadors al Prat i va ser acusat de ser membre d’un grup guerriller dins del batalló. Tenia 23 anys quan va ser executat.

“Les persones afusellades al Camp de la Bota tenien ideologies diferents i compromisos polítics i sindicals de diferent grau. Tots ells, però, compartien l’amor a la família que els va fer quedar-se al seu poble o ciutat quan la seva vida corria perill. No en van ser conscients. Estaven convençuts que no havien comès cap delicte que justifiqués l’exili. Es van equivocar. Per al règim franquista, qualsevol defensor de la República era un enemic i així se’ls va tractar. Regidors, alcaldes, pagesos, obrers, tots van ser passats per les armes després d’un consell de guerra fraudulent. Com escrivien els delators: “No eran dignos de vivir en la nueva España”. Aquella no era l’Espanya que volien i per això van lluitar i per això van donar la seva vida. De la seva mort, i de la de tants milers de persones, en va resultar dècades de tenebres per a tots”.”

(Fragment de la Dra. Marga Gómez Inglada (2006): El Camp de la Bota). Read the rest of this entry →

Suspès el judici contra el patró de Sumgel-Grupo Videla per assetjament al delegat sindical de la CNT a l’empresa. La vista davant de magistratura prevista inicialment per aquest passat divendres, finalment va ser ajornada al pròxim 17 de setembre.

A més de les ja mencionades amenaces al delegat sindical, CNT denuncia la repressió sindical a aquesta empresa comercialitzadora de peix, situada al polígon industrial del Fondo d’en Peixo del Prat.

Des de la constitució l’octubre de 2018 de la secció sindical l’empresa ha obert dos expedients disciplinaris contra dos afiliats més de la CNT, i n’ha acomiadat un altre. Read the rest of this entry →

«Els nivells de contaminació al Prat tornen a pujar per sobre de valors perjudicials per a la protecció de la salut de les persones i pel medi ambient.»

Durant el confinament que ara fa més d’un any va parar quasi tota l’activitat, el nostre municipi va registrar uns índex històrics: es van reduir els nivells de contaminació de l’aire a valors molt per sota al de les últimes dècades. El valor més baix que es va registrar durant el seguiment que vam fer en altres articles publicats en aquesta web, va ser de 14,17 µg/m³ de mitjana durant la tercera setmana d’abril.

Aquesta reducció del NO2 va arribar a suposar un descens del 58,34% des de que es va iniciar el confinament, tenint en compte els valors de referència que l’any 2018 eren de 34µg/m³.

Ara però, amb la tornada a la normalitat, també han tornat a pujar els índex de contaminació i, en aquesta ocasió, els índexs registrats han arribat a superar els valors mínims permesos per l’Estat Espanyol que no poden superar els 40 µg/m³ per a la protecció de la salut de les persones i els 30 µg/m³ per la protecció del medi ambient.

A continuació us mostrem una taula que mostra la mitjana de contaminació de NO2 per dies.

Read the rest of this entry →