Tal dia com avui de 1973 El Prat va notificar al responsable franquista d’Obres Públiques Calvo Sotelo la seva oposició a desviar el riu

October 19, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1973 el responsable franquista d’Obres Públiques Leopoldo Calvo Sotelo es reuní amb representants de l’Ajuntament del Prat per tractar sobre el desviament del riu Llobregat. Amb les obres ja subhastades i adjudicades, la representació municipal va exposar els acords a l’últim ple extraordinari i la negativa de la població. La intenció de l’estat espanyol era desplaçar una delegació per intentar analitzar l’assumpte.

El 17 de setembre de 1976 es celebrà una de les manifestacions més grans de la història del Prat en contra el desviament del riu Llobregat. Finalment, el 2004 s’inaugurava el tram final del desviament del riu Llobregat que permetia l’ampliació del Port de Barcelona. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1922, els treballadors de les vaqueries del Prat es declaren en vaga

October 16, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1922 els obrers de les diferents vaqueries del Prat de Llobregat es declaraven en vaga, per no haver estat acceptades les noves bases de treball proposades pels treballadors. El focus de les queixes obreres estava a la Granja de la Ricarda, que per les gestions realitzades pels propietaris des de la delegació de Treball van ser obligats a treballar i a no fer vaga.

La Ricarda era propietat dels Betrand, una coneguda família de cacics barcelonins.

Tal dia com avui de 1934 el Ministeri de Guerra de la República ordenar la dissolució de l’Ajuntament del Prat

October 9, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de l’any 1934, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el Ministeri de Guerra de la República, que dirigien conjuntament Diego Hidalgo Durán (PRR) i ―des del 4 d’octubre― el president de l’executiu Alejandro Lerroux García (PRR), ordenava als governadors civils de les quatre demarcacions catalanes que cessessin tots els alcaldes, regidors, presidents i diputats provincials de partits catalanistes i que els substituïssin nomenant elements dels partits involucionistes PRR o CEDA ―que formaven la coalició que governava l’Estat― o de la Lliga Catalana, hereva de la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista.

L’ordre que va ser tramesa als governadors de les quatre demarcacions catalanes deia: “Declarado el estado de guerra y asumido el mando por las autoridades militares, procede con objeto de conseguir el rápido restablecimiento de la normalidad, autorizar a los gobernadores civiles para que puedan suspender y substituir a todas las autoridades provinciales y municipales (…) para el mantenimiento del orden público o por cualquier causa que signifique tibieza, abandono o falta da cooperación  (…) se precisa que (…)  se mantengan (…) al lado del poder público y sean de la absoluta confianza de la autoritades civiles y militares”. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de1939: José Doménech Casado surt en llibertat

October 7, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1939 sortiria en llibertat definitiva el pratenc i mecànic a La Seda, José Doménech Casado. Nascut a Fornells de la Selva el 1906, va ingressar a la Model al març de 1939 acusat d’extremista durant la Guerra Civil espanyola per les noves autoritats franquistes.

Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

October 6, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Enguany es compleixen 85 anys dels Fets d’Octubre del 34. D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.

Arran d’aquells fets el responsable de l’aviació militar d’El Prat Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya des del camp d’aviació d’El Prat.

En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un retè format per militars, on el responsable militar Lecea tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. José Rodríguez Díaz de Lecea durant la Guerra Civil  va estar al servei del bandol franquista, i posteriorment va ser ministre de l’Aire entre 1957 i 1962. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui un 5 d’octubre. El fets d’octubre de 1934

October 5, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931: Jornalers de la CNT entren en conflicte per la figura del cap de colla

October 2, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1931 es desautoritzava al sindicat de la CNT del Prat que s’havia oposat a la contractació de treballadors per part dels caps de colla. Per aquest motiu havia creat una borsa de treball pròpia, en contraposició a la Societat de Treballadors del Camp que escollia els jornalers a la plaça de la Vila.

Tal dia com avui de 2017 l’Estat Espanyol va veure’s impotent per impedir el referèndum d’autodeterminació davant les demostracions de desobediència civil

October 1, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, l’1 d’octubre de 2017, va produir-se un referèndum d’autodeterminació, enmig d’una tensa jornada per les actuacions policials, la tensió acumulada, i la intensa circulació de rumors.

Una jornada sens dubte històrica, que ha esdevingut un dels actes de desobediència civil més importants i massius de la història recent dels Països Catalans. I que va deixar en gran descrèdit a les autoritats espanyoles impotents per aturar el referèndum davant les mostres generalitzades de desobediència civil,  i al mateix president del govern espanyol, M.Rajoy, quan sentenciava només un dies abans, que: “El referéndum no se va a celebrar porque liquida la voluntad de la mayoría de los españoles”.

Dels resultats finals del referèndum al Prat van resultar un total de 12815 vots vàlids: dels quals 10414 van optar pel SI i 2053 pel NO. Els vots en blanc van elevar-se fins els 345. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen el pratenc Juan Panisello Expósito

September 22, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen (Àustria) el pratenc Juan Panisello Expósito.

Nascut a Tortosa el 1912, va ser fet presoner de guerra durant la II Guerra Mundial. El 1940 seria transportat a Mauthausen, i posteriorment al camp de concentració de Gusen.

Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

D’on prove el nom de la Plaça 17 de Setembre?

September 17, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de Setembre de 1976».

 

Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i El Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.

Per aquest motiu el govern municipal d’IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació encara s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra.

Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura.

Read the rest of this entry →