Tal dia com avui, un 18 d’abril de 2010 va morir a Barcelona Raimundo Gómez Pérez, conegut com El Papi, aprenent d’anarquista com li agrada definir-se. Havia nascut el 21 de setembre de 1928 a Cartagena (Múrcia, Espanya). Instal·lat a Barcelona, començar a freqüentar el moviment llibertari i anarco-sindicalista a El Prat de Llobregat i també del barri del Raval de Barcelona.

Persona molt coneguda en els cercles llibertaris barcelonins, era un habitual de la pizzeria barcelonina Rivolta, freqüentada per aquests. Raimundo Gómez Pérez va morir el 18 d’abril de 2010 en una residència de Barcelona i fou enterrat, sense la presència de cap membre de la seva família, dos dies després al cementiri de Collserola homenatjat per un grup de companys.

.

Per saber-ne més podeu clikar el següent enllaç.

«Tal dia com avui de 1931 va proclamar-se la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament, i es va procedir a hissar les banderes catalana i espanyola republicana als màstils de la Casa de la Vila, amb l’aclamació dels veïns congregats a la plaça».

Aquell 15 d’abril, al Prat de Llobregat, es reuní el Comitè Revolucionari, per la Proclamació de la República Catalana, fent constar en acta:

“Prat de Llobregat a quinze d’abril de mil nou-cents trenta-un. Siguent les deu hores s’ha constituït al Saló d’Actes d’aquesta Casa Consistorial sota la Presidència del Regidor en funcions de President del Comitè Revolucionari, En Josep Pujol Capsada, els demés Regidors també electes, en la del dia dotze del mes que som, que al marge s’anoten, al objecte de donar compliment a lo disposat en les “Instruccions per a la Proclamació de la República Catalana als Ajuntaments de Catalunya”, dictades per la presidència de la República Catalana”.

Read the rest of this entry →

«Tal dia com avui, un 12 de març de 1939 va ser abatut a Cartagena el pratenc Josep Brufau per les tropes franquistes, poc abans de la derrota republicana».

Brufau, abans de morir, va abatre 6 avions enemics i en va avariar altres 3, en uns moments en què molts combatents republicans es passaven al bàndol franquista per evitar represàlies davant la inminent derrota.

Pilot d’un caça Polikarpov I-15, els coneguts popularment com els “Xatos“, Brufau va pertanyer a la 2ª Esquadrilla.

Quan la 2ª Esquadrilla de Chatos es desdoblega en dos grups per atendre els successos de Cartagena , el 5 març del 39, Brufau com 2n Cap de l’Esquadrilla, pren el comandament de dues patrulles i es trasllada a La Aparecida, prop de Cartagena.

Formaren el grup els tinents Brufau, Aguilar i Llorens, amb els sergents Fiestas, Muñoz i Portillo. Durant les operacions anti-desembarcament de la zona, Brufau va ser avatut quan realitzava un atac contra els vaixells que realitzaven el desembarcament de Cartagena el 12 de març d’1.939, morint en combat. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui, un 7 de març de 1929, els obrers de La Seda del Prat anunciaren una vaga. Els impediments per realitzar-la va fer que l’alcalde la desmentís a la premsa de l’època.

El Sindicat Lliure Professional d’Oficis Varis del Prat de Llobregat, a la qual la majoria d’obrers estaven afiliats, es reuniren per informar sobre els contractes de treball, i a continuació es faria vaga.

Aquesta empresa va ser creada amb capital, majoritàriament, holandès, instal·lant-se al 1928. La demanda de mà d’obra va comportar que gent vingués de les comarques tarragonines i de les proximitats amb el municipi del Prat, així com de persones provinent de la resta de l’estat espanyol. La Seda, al mes de juliol de 1931, va viure una de les més importants vagues de la seva història, amb un total de dinou dies. Principalment, els dirigents de la CNT es van negar a l’acceptació de l’acord de l’empresa, que estava sota mínims, i tot va finalitzar amb l’intercanvi de trets per part de la guàrdia civil i els afiliats de la CNT. Read the rest of this entry →

«El dia 5 de març de 1935, el diari barceloní La Vanguardia informava de la detenció el dia anterior del pratenc Joan Font Bauló per un atracament».

«Anarquista i home d’acció, al llarg de la seva vida, en Joan va conneixer repetidament presons i camps de concentració. Resistent al maquis francès desprès de la Guerra, va marxar a Veneçuela el 1947, on és va perdre qualsevol rastre».

Joan Font Bauló va ser un anarcosindicalista i resistent antifeixista, nascut el 24 de juliol de 1914 a Gandesa, a la comarca de la Terra Alta.

Conegut també com Emilio Expósito, cap al 1929 s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) del Prat de Llobregat.

El desembre de 1933, arran d’un enfrontament armat amb la Guàrdia d’Assalt enquadrat en un aixecament revolucionari al Prat de Llobregat, fou detingut i tancat a la presó d’Alcalà de Henares.

Després d’alliberat, fou novament detingut el 4 de març de 1935, juntament amb Ceferino Casanovas Ferrer, Francisco Arqués Barrufet, Ramón García Núñez, Francesc Verdú Bono i Fernando Luciano Pucken, per un atracament (o una expropiació proletaria amb l’argot de l’epoca) i novament empresonat. Fou alliberat el 1936 després de l’amnistia proclamada després de la victòria del Front Popular. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui, un 23 de Febrer de 1978, l’Associació de Veïns de Sant Cosme es manifestava pel precari estat dels habitatges.

El barri de Sant Cosme va ser construït a mitjans de la dècada de 1960, després de passar per diverses fases constructives. Després de la problemàtica ordenació urbanística del planejament de 1976, els blocs de pisos estaven en un estat ruïnós i amb moltes deficiències.

L’organització veïnal de Sant Cosme iniciada amb la mateixa creació del barri va lluitar per l’eliminació de l’anomenat “barraquisme vertical”.

Per saber-ne més:

Tal dia com avui de 1964 el franquisme promet reallotjar a diversos barraquistes a un nou barri al Prat

Tal dia com avui, un 18 de febrer de 1978, ara farà 41 anys, s’aprova la modificació de “Prat de Llobregat” per “El Prat de Llobregat”.

«Tal dia com avui, un 16 de febrer de 1936, a El Prat de Llobregat el Front d’Esquerres va imposar-se a les eleccions legislatives amb el 60,4% dels escrutinis, l’abstenció va ser del 33% sobre un cens local de 4692 electors».

A la resta de Catalunya les eleccions també van suposar un rotund triomf del Front d’Esquerres: davant del 41% assolits pel Front Català d’Ordre, la coalició dretana encapçalada per la Lliga. Entre els punts principals del seu programa electoral es trobaven, l’amnistia dels presos polítics, l’aplicació de la Llei de Contractes de Conreu, la readmissió dels obrers acomiadats per motius polítics durant el bienni conservador, i el restabliment de l’Estatut d’Autonomia i les llibertats democràtiques.

Poc abans d’aquella contessa electoral,  l’última setmana de gener,  la CNT  celebrar un Ple reafirmant el seu apoliticisme, però va optar per no emprendre l’habitual campanya de propaganda demanant l’abstenció.