Tal dia com avui fa 80 anys el Prat va aprovar l’emissió de paper moneda municipal

December 2, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui , un 2 de desembre de 1937, el Consell Municipal del Prat aprovava l’emissió de bitllets de curs legal únicament per utilitzar al municipi».

El paper moneda català va tenir una vida força accidentada durant la Guerra Civil. El conflicte bèl·lic va afectar l’activitat financera i econòmica de Catalunya: no hi havia moneda de metall i es va retirar la xavalla de coure, ja que el metall era necessari per a la indústria de guerra.

Aquesta problemàtica va dur la Generalitat de Catalunya –el mes de setembre del 1936– a emetre bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja, una iniciativa, però, que no va prosperar per l’oposició del govern espanyol republicà. Davant aquesta situació, el govern de la Generalitat va dotar els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 van emetre paper moneda o bé algun signe monetari local, com va ser el cas d’El Prat de Llobregat. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2017 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.

Tal dia com avui va morir l’anarcosindicalista i antiga treballadora de la Seda María Martínez Sorroche

November 11, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 10 de novembre de 2010, va morir a la localitat Occitana de Pau a l’estat francès, l’anarcosindicalista i antiga treballadora de la fàbrica la Seda del Prat de Llobregat, María Martínez Sorroche.

Miliciana en la Columna de “Los Aguiluchos”, va néixer a la localitat andalusa de Sérón el 9 d’octubre de 1914. A la mort del seu pare, la seva mare va emigrar amb els seus fills i àvia a França. Amb 10 anys va començar a treballar en una fàbrica de sedes prop de Lió, es va dedicar al mateix a la seva tornada a l’estat espanyol, a la factoria la Seda del Prat de Llobregat. Sent una jove treballadora, la ideologia anarquista del seu cunyat Luis Cano va deixar la seva empremta i es va unir a les Joventuts Llibertàries.

Al començament de la Guerra Civil va decidir implicar-se en la lluita activa i es va unir a la Columna ‘Los Aguiluchos de la FAI’, destinada a Aragó, en els combats del cementiri d’Osca. A la seva tornada a Barcelona va formar part del Comitè Econòmic de la Indústria del Pa, constituït per la CNT i UGT a Catalunya, i va treballar a temps parcial en una tahona ccolectivizada.

Després de la caiguda de la República va marxar de tornada a França, on va estar en els camps de refugiats de Golbey Epinel (al costat de la frontera suïssa) i La Godelle.

Va escriure un llibre amb les seves memòries “Vida per a una Vida”, encara inèdit.

Tal dia com avui de 1939 l’anarcosindicalista Josep Frigola es assassinat pel feixisme

November 4, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

A les 5:45 hores d’un 4 de novembre de 1939, el règim franquista va assassinar al pratenc JOSEP FRIGOLA i AGUILÓ. Nascut a Batea al 1903 tenia només 36 anys quan era afusellat al Camp de la Bota deixant un fill i la seva dona vídua. Jornaler agrícola era militant de la CNT al Prat de Llobregat. Els organismes feixistes de la població pratenca l’acusaren de participar en els controls d’entrada i sortida de la ciutat de Granollers. Va viure al carrer Manuel Bertrand núm. 48 just davant dels jardins de l’Hort de les Virtudes.

Tal dia com avui fa vuit anys van dessalotjar el Kasal Okupat del Prat -Alta Tensió-

October 28, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«El projecte especulatiu de l’Eixample Nord i l’adequació dels voltants de l’estació de l’AVE, que actualment es troben aturats, van desencadenar el dessallotjament. Per aquest fet el consistori i l’empresa havien pactat prèviament».

 

El 28 d’octubre de 2009, avui fa vuit anys, vuit furgonetes amb desenes de Mossos d’Esquadra van desallotjar el KOP-Alta Tensió-, okupat des del gener de 2003. L’assalt es va iniciar a les 6.30 i va durar una hora aproximadament, fins que els bombers van treure les 5 persones que s’havien encadenat al terrat i que van estar unes hores detingudes a comissaria. La demolició de l’edifici va ser immediata. A la tarda centenars de persones van protestar a la plaça de la Vila en una concentració molt tensa on quasi es va produir una invasió del consistori i es va acusar a l’ajuntament d’IC de ser el causant del desallotjament.

L’edifici, propietat de FECSA-Endesa, portava anys abandonat i va ser desallotjat en estar afectat pel projecte especulatiu de l’Eixample Nord i l’adequació dels voltants de l’estació de l’AVE, que actualment es troben aturats. Per aquest fet el consistori i l’empresa havien pactat prèviament, com va quedar testimoniat en junta de govern, l’enderroc de l’edifici per part de l’empresa, pel qual el consistori cobraria 3.319,59€ en taxes, com a pas previ a l’expropiació municipal del solar i la conseqüent indemnització a FECSA. En el procés judicial els okupants no van tenir dret a la defensa en aplicar-se la llei hipotecària que els obligava a pagar prèviament una caució monetària milionària proporcional al preu de l’espai si volien fer-ho. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 2006, antifeixistes substitueixen tots els noms dels carrers franquistes del Prat

October 12, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui en el marc de la “celebració” del 12 d’octubre, un grup de pratencs va netejar el poble de nombrosa simbologia franquista. Dues accions paral·leles es van dur a terme durant la matinada prèvia a la data, una consistent en la retirada de gairebé una quarantena de plaques del “Ministerio de la Vivienda” franquista, encara presents a nombrosos edificis pratencs. I una altra, rebatejant el nom d’alguns carrers que estan dedicats a personatges lligats amb el franquisme.

En el comunicat de l’acció s’expliquen els noms dels sis carrers i el motiu de la seva substitució, el grup es declara contrari a la celebració d’aquesta diada commemorativa d’un genocidi i de l’imperialisme espanyolista, el compromís amb els lluitadors antifeixistes del 36, i la voluntat ferma de continuar retirant els símbols fins que no en quedi cap.

El grup denuncia que durant el ple del 5 d’octubre del 2005 el consistori pratenc es va comprometre a la retirada total d’aquestes plaques. Durant el mes d’abril del 2006 una nova notícia parlava de la retirada de només quatre de les mateixes, nombre irrisori que ni tansols han estat capaços de complir. Ha passat un any i els carrers continuen “lluint” nombrosos símbols feixistes demostrant, un cop més, la falsedat dels acords consistorials que únicament serveixen de cara a la galeria i evidenciant que l’única solució per acabar amb la presència feixista és l’acció directa. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

October 6, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Enguany es compleixen 82 anys dels Fets d’Octubre del 34. D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.

Arran d’aquells fets el responsable de l’aviació militar d’El Prat Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya des del camp d’aviació d’El Prat.

En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un retè format per militars, on el responsable militar Lecea tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. José Rodríguez Díaz de Lecea durant la Guerra Civil  va estar al servei del bandol franquista, i posteriorment va ser ministre de l’Aire entre 1957 i 1962.

Home de profundes convicions republicanes, Felipe Díaz Sandino –com a responsable de la tercera esquadra d’Aviació Militar a Barcelona- va rectificar l’ordre ja que la seva diplomàcia podia dissuadir qualsevol pretensió. Els contactes amb els grups sindicals i polítics del Prat eren extraordinàris. Arribà un telegrama on el general de la Quarta Divisió ordenava que es disposés de les esquadres per bombardejar la Conselleria de Governació i la Generalitat de Catalunya. A més, també s’ordenava la incautació dels aeròdroms. Read the rest of this entry →

La Marxa del Llobregat de 1978

August 20, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Salvador Balcells

Entre els mesos d’agost i setembre de 1978 tingué lloc una de les mobilitzacions ecologistes més importants d’aquells anys de transició: la Marxa del Llobregat. Des del seu naixement a Castellar de N’Hug fins a la desembocadura al Prat de Llobregat, la Marxa esdevingué una riuada de veïns que protestaven per l’estat del riu i del seu entorn i n’exigien solucions.

Aquest esdeveniment està  recollit en un llibre de pròxima aparició (si és que trobem els suports necessaris). El cos principal de l’obra, farcida també de documents i fotografies, el formarà el Dietari de la Marxa, escrit per Jordi Moners i Sinyol. A continuació trobareu un resum de la Introducció, que és obra meva: Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 Díaz Sandino fa una crida als pratencs a empunyar les armes per aturar el cop feixista

July 19, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1936, en un primer moment, més de 500 pratencs defensaren la República contra l’alçament militar.

Felip Díaz Sandino -com a responsable de l’aeròdrom- informava a l’alcalde del Prat de l’escassetat de personal a l’aeròdrom i comunicava que: “La guarnición de Barcelona se ha sublevado contra la República. Diga a todos los hombres de ese pueblo que estén dispuestos a empuñar las armas para defenderla, que vengan inmediatamente a este aeródromo, donde les daré fusiles y quedarán a mis órdenes en las mismas condiciones que los demás soldados de Aviación”.

Informació relacionada:

Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

Tal dia com avui de 1936 Jesús García Herguido, “el dimoni roig”, és va presentar a l’aerodrom d’El Prat per combatre als militars feixistes revoltats

July 18, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 18 de juliol de 1936, Jesús García Herguido, es va presentar en l’aeròdrom del Prat des del qual va operar sota el comandament de Diaz Sandino contra els militars revoltats a la Ciutat Comtal.

Jesús García Herguido, després va combatre en el front d’Aragó amb l’Esquadrilla “Alas Rojas”, aconseguint una notable fama, per la qual va ser conegut com “el dimoni roig”. El quatre d’agost va abatre un Breguet 19 del capità Eduardo Prado i va metrallar a Saragossa una columna de tropes feixistes.

Més tard, a l’arribada dels nous caces soviètics Polikarpov I-15 “Chatos”, es va enquadrar en una de les primeres Esquadrilles de “Chatos”, combatent en la batalla de Madrid fins a desembre, durant la qual resultar ferit i va tornar a El Prat a recuperar-se a mitjans de setembre de les ferides a un hospital militar, on no va romandre més que 20 dies; tot just el el metge va anunciar que estava guarit, es va presentar en la seva unitat.

El 6 de gener de l937 va combatre i va perseguir a un He 51 alemany, que va abatre a les proximitats de Barajas, morint també García Herguido al no poder recuperar el seu “Chato”.