Tal dia com avui un 5 d’octubre. El fets d’octubre de 1934

octubre 5, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931: Jornalers de la CNT entren en conflicte per la figura del cap de colla

octubre 2, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1931 es desautoritzava al sindicat de la CNT del Prat que s’havia oposat a la contractació de treballadors per part dels caps de colla. Per aquest motiu havia creat una borsa de treball pròpia, en contraposició a la Societat de Treballadors del Camp que escollia els jornalers a la plaça de la Vila.

Tal dia com avui de 2017 l’Estat Espanyol va veure’s impotent per impedir el referèndum d’autodeterminació davant les demostracions de desobediència civil

octubre 1, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica

 

Tal dia com avui, l’1 d’octubre de 2017, va produir-se un referèndum d’autodeterminació, enmig d’una tensa jornada per les actuacions policials, la tensió acumulada, i la intensa circulació de rumors.

Una jornada sens dubte històrica, que ha esdevingut un dels actes de desobediència civil més importants i massius de la història recent dels Països Catalans. I que va deixar en gran descrèdit a les autoritats espanyoles impotents per aturar el referèndum davant les mostres generalitzades de desobediència civil,  i al mateix president del govern espanyol, M.Rajoy, quan sentenciava només un dies abans, que: “El referéndum no se va a celebrar porque liquida la voluntad de la mayoría de los españoles”.

Dels resultats finals del referèndum al Prat van resultar un total de 12815 vots vàlids: dels quals 10414 van optar pel SI i 2053 pel NO. Els vots en blanc van elevar-se fins els 345. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen el pratenc Juan Panisello Expósito

setembre 22, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen (Àustria) el pratenc Juan Panisello Expósito.

Nascut a Tortosa el 1912, va ser fet presoner de guerra durant la II Guerra Mundial. El 1940 seria transportat a Mauthausen, i posteriorment al camp de concentració de Gusen.

Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

No al desviament!: 45è aniversari de la major manifestació mai vista al Prat

setembre 17, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica, TERRITORI

«Aquest 17 de setembre commemorem el 45è aniversari de la major manifestació que ha recorregut mai els carrers del Prat, amb el desviament del riu i la defensa del territori com a teló de fons».

 

Tal dia com avui farà 45 anys, un disset de setembre de 1976, desenes de milers de persones, segons relataven les cròniques de l’època (fins a 25000 assisitents arribarien a quantificar a la premsa de l’època, encara que aquestes xifres puguin avui semblar exagerades) van convertir els carrers del Prat en un clam contra el desviament del Llobregat planejat per l’administració tardofranquista. “El poble més castigat demana justícia”, resumia una pancarta principal.

Tal i com relatava el periodista Bertran Cazorla al seu blog 5 anys enrere: “aquella mobilització va marcar a El Prat. Tant, que es recordada amb una plaça: la plaça 17 de setembre, que allotja l’ambulatori homònim. Malgrat això, avui costa trobar explicacions oficials sobre per què aquesta plaça es diu així. Ni rastre de commemoracions oficials del 45è aniversari d’aquesta històrica marxa”. Read the rest of this entry →

D’on prove el nom de la plaça 17 de Setembre?

setembre 17, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de setembre de 1976».

 

Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i El Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El disset de setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.

Per aquest motiu el govern municipal d’IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació encara s’oposava al desviament del riu Llobregat, inaugurava la plaça del disset de setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1924 les autoritats espanyoles van dissoldre el Centre Autonomista del Prat

setembre 13, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 13 de setembre de 1924, el règim del General Primo de Rivera va dissoldre el Centre Autonomista del Prat per la negativa de fer els estatuts en castellà, en no poder-ho fer en català per la prohibició governativa imperant.

El Centre havia estat creat 5 anys abans, l’any 1919, a partir d’un grup dissident de l’Artesà per desavinences polítiques, fixant la seva seu a la Sala d’en Bou de la plaça de la Vila.

Malgrat comptar amb el suport inicial de la Lliga Regionalista, el cop d’estat del general Primo de Rivera i la instauració de la dictadura militar van suposar el progresiu desmantellament de les institucions públiques i privades que integraven el catalanisme afectant a un bon nombre d’institucions catalanistes i obreristes, ja fossin ateneus, societats recreatives o associacions corals, a la vegada que va prohibir-se les manifestacions en llengua catalana, en un clar intent de castellanitzar la vida pública del país.

Tal dia com avui el pratenc Salvador Balcells és detingut i multat per Jorge Fernández Díaz com a organitzador de l’acte independentista del Fossar

setembre 12, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, el 12 de setembre de 1981, un veí del Prat, en Salvador Balcells és detingut per la policia espanyola arran de la seva intervenció a l’acte de l’esquerra independentista del Fossar de les Moreres. Després de 30 hores és alliberat sense càrrecs però atribuint-li “grandes disturbios y alteración del orden público, que culminaron con la quema de dos banderas nacionales”. L’exministre de l’interior del PP i llavors governador civil de Barcelona, en Jorge Fernández Díaz, li imposa una multa de 300.000 pessetes. Blanca Serra i Eva Serra també són multades amb 300.000 pessetes cadascuna pel mateixos fets. El mes de març de l’any següent Fernández Díaz va fer empresonar 6 persones per portar una pancarta independentista.

Durant la Diada diversos membres de l’extrema dreta espanyolista van agredir alguns dels assistents a l’acte del Fossar de les Moreres amb el resultat d’alguns independentistes ferits lleus (un dels feixistes agressors va resultar apunyalat).

Tal dia com avui de 1939 el militant cenetista “Madriles” és empresonat

setembre 12, 2021 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Madriles fotografiat mentre feia el servei militar a Mataró (FF)
Tal dia com avui, un 12 de setembre de 1939 era empresonat a la Model el pratenc Fructuoso Fernández Ungo. El 1947 li va ser concedida la llibertat definitiva on va tornar al Prat. Treballador de la Papelera i afiliat a la CNT durant la República, era conegut com “Madriles”. El 1976, amb la reestructuració de la CNT va participar en la reorganització al Prat. Moriria el 2 de gener de 1999.
x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1901 Ferrer i Guàrdia va fundar la primera Escola Moderna

setembre 8, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«D’aquella primera pedra inspiraria el naixement de nombroses altres projectes pedagògics a diversos indrets del món, inclòs el Prat de Llobregat, on és fundarien fins a dues escoles».

 

Tal dia com avui, un 8 de setembre de l’any 1901, obria al Carrer Bailèn de Barcelona la primera Escola Moderna fundada pel pedagog llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia. L’èxit de l’Escola Moderna es va veure corroborat en multiplicar-se els centres per tot l’Estat.

L’ideal d’ensenyament promulgat pel Ferrer i Guàrdia, s’assenta, amb la raó com a guia per arribar a un coneixement alliberador: del lliurepensament, el positivisme, l’educació integral i el laïcisme, alliberant-se dels atàvics plantejaments dogmàtics de l’època, que promulgaven una educació autoritària, on les idees giraven al voltant de prejudicis i concepcions religioses. És un moment on l’educació, en mans sobretot de forces eclesiàstiques, mostraven un món estàtic, i on valors com la autoritat, la fe, i la memorització, el càstig, la rigidesa… eren el pilar d’un ensenyament lligat a les classes més benestants. Read the rest of this entry →