Tal dia com avui de 1936, en un primer moment, més de 500 pratencs defensaren la República contra l’alçament militar.

Felip Díaz Sandino -com a responsable de l’aeròdrom- informava a l’alcalde del Prat de l’escassetat de personal a l’aeròdrom i comunicava que: “La guarnición de Barcelona se ha sublevado contra la República. Diga a todos los hombres de ese pueblo que estén dispuestos a empuñar las armas para defenderla, que vengan inmediatamente a este aeródromo, donde les daré fusiles y quedarán a mis órdenes en las mismas condiciones que los demás soldados de Aviación”.

Informació relacionada:

Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

Tal dia com avui, un 18 de juliol de 1936, Jesús García Herguido, es va presentar en l’aeròdrom del Prat des del qual va operar sota el comandament de Diaz Sandino contra els militars revoltats a la Ciutat Comtal.

Jesús García Herguido, després va combatre en el front d’Aragó amb l’Esquadrilla “Alas Rojas”, aconseguint una notable fama, per la qual va ser conegut com “el dimoni roig”. El quatre d’agost va abatre un Breguet 19 del capità Eduardo Prado i va metrallar a Saragossa una columna de tropes feixistes.

Més tard, a l’arribada dels nous caces soviètics Polikarpov I-15 “Chatos”, es va enquadrar en una de les primeres Esquadrilles de “Chatos”, combatent en la batalla de Madrid fins a desembre, durant la qual resultar ferit i va tornar a El Prat a recuperar-se a mitjans de setembre de les ferides a un hospital militar, on no va romandre més que 20 dies; tot just el el metge va anunciar que estava guarit, es va presentar en la seva unitat.

El 6 de gener de l937 va combatre i va perseguir a un He 51 alemany, que va abatre a les proximitats de Barajas, morint també García Herguido al no poder recuperar el seu “Chato”.

Antic cuartell de Cos de Carrabiners a la platja d’El Prat

Tal dia com avui de 1936 per l’alçament militar els carrabiners del Prat es presenten a l’ajuntament per fer manifesta la seva fidelitat a la República i posar-se a disposició de control i vigilància al municipi. Essent una vintena de carrabiners a la guarnició del Prat. “

… a primeras horas de la noche del dia 18 de julio de 1936, tan pronto como tuvo noticias, de que en la Capital se preparaba un alzamiento militar-fascista contra el legítimo Gobierno de la república, se presentó en la alcaldía de este Ayuntamiento para ponerse él y la fuerza del Puesto de Carrabineros, a disposición de la autoridad legítima, a cuyas órdenes actuó seguidamente procediendo a realizar cacheos y reconocimientos domiciliarios de elementos sospechosos, dando por resultado de ellas la recogida de varias armas de fuego…” (Josep Ferret i Pujol (2004): Els carrabiners de la platja del Prat, Ajuntament del Prat, pàg. 87).

Per saber-ne més:  Especial sobre la revolució a El Prat

Tal dia com avui, un 15 de juny de de 2013, el periodista pratenc Bertran Cazorla va ser alliberat després d’haver estat detingut, amenaçat, insultat i agredit per quatre agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria del carrer Nou de la Rambla.

Aquesta detenció generaria una forta polèmica als mitjans de comunicació, tant per les circumstancies que van rodejar el cas, com per la seva condició de periodista, com declararia el propi Bertran Cazorla: “Han tingut mala sort perquè sóc periodista, però el que és inquietant és que allà poden haver apallissat qualsevol”. La comissaria del carrer Nou de la Rambla del barri del Raval de Barcelona va estar en l’epicentre de polèmiques actuacions policials durant aquell darrer any. Els casos de Bertran Cazorla, Juan Manuel Ávila, Nacho Ferrer, Pere Molins, Sergi Boal i especialment el de Juan Andrés Benítez van comportar que organitzacions de salvaguarda dels drets humans activessin totes les alarmes. Read the rest of this entry →

«Tal dia com avui, un 12 de març de 1939 va ser abatut a Cartagena el pratenc Josep Brufau per les tropes franquistes, poc abans de la derrota republicana».

Brufau, abans de morir, va abatre 6 avions enemics i en va avariar altres 3, en uns moments en què molts combatents republicans es passaven al bàndol franquista per evitar represàlies davant la inminent derrota.

Pilot d’un caça Polikarpov I-15, els coneguts popularment com els “Xatos“, Brufau va pertanyer a la 2ª Esquadrilla.

Quan la 2ª Esquadrilla de Chatos es desdoblega en dos grups per atendre els successos de Cartagena , el 5 març del 39, Brufau com 2n Cap de l’Esquadrilla, pren el comandament de dues patrulles i es trasllada a La Aparecida, prop de Cartagena.

Formaren el grup els tinents Brufau, Aguilar i Llorens, amb els sergents Fiestas, Muñoz i Portillo. Durant les operacions anti-desembarcament de la zona, Brufau va ser avatut quan realitzava un atac contra els vaixells que realitzaven el desembarcament de Cartagena el 12 de març d’1.939, morint en combat. Read the rest of this entry →

El barri de Sant Cosme va ser construït a mitjans de la dècada de 1960, després de passar per diverses fases constructives. Després de la problemàtica ordenació urbanística del planejament de 1976, els blocs de pisos estaven en un estat ruïnós i amb moltes deficiències. L’organització veïnal de Sant Cosme iniciada amb la mateixa creació del barri va lluitar per l’eliminació de l’anomenat “barraquisme vertical”.

Un dia després de l’ocupació del Prat per part de les tropes franquistes, el dia 26 de gener de 1939, es creava una comissió per iniciar la desarticulació de les col·lectivitzacions realitzades durant la Guerra Civil.

La Seda i la Papelera tornarien als seus anteriors propietaris i la Comisión de Recuperación Agrícola retornaria els camps agrícoles als diferents propietaris. L’organització sindical franquista va establir un sistema de control per aglutinar a tota la població del món rural, de les quals destacaven les “Delegaciones Sindicales”, “hermandades sindicales” i cooperatives. El règim franquista des de l’inici va prohibir els partits, els sindicats i les associacions. L’Organización Sindical Española (OSE) es va mantenir fins a l’octubre de 1976.

Els camps, els antics propietaris en varen trobar plantats de escaroles, ansiams i carxofes fetes per la colectivitat. Les fabriques especialment a La Seda, varen desmantellar el taller on es fabricaven baines de artilleria. A La Paperera Española, no van admetre als treballadors afiliats a la CNT, com a represalia i varen contractar treballadors nous.

Article relacionat: 75 anys de l’entrada de les tropes franquistes al Prat