Tal dia com avui, el 12 de setembre de 1981, un veí del Prat, en Salvador Balcells és detingut per la policia espanyola arran de la seva intervenció a l’acte de l’esquerra independentista del Fossar de les Moreres. Després de 30 hores és alliberat sense càrrecs però atribuint-li “grandes disturbios y alteración del orden público, que culminaron con la quema de dos banderas nacionales”. L’exministre de l’interior del PP i llavors governador civil de Barcelona, en Jorge Fernández Díaz, li imposa una multa de 300.000 pessetes. Blanca Serra i Eva Serra també són multades amb 300.000 pessetes cadascuna pel mateixos fets. El mes de març de l’any següent Fernández Díaz va fer empresonar 6 persones per portar una pancarta independentista.

Tal dia com avui, un 3 de setembre de 1942, eren jutjats en consell de guerra 15 persones -dels quals 7 del Prat- pel suposat atemptat contra el camp d’aviació del Prat. Majoritàriament acusats de ser membres de les Joventuts Llibertàries, haurien diverses condemnes i 3 penes de mort.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1942 moriria al camp de concentració nazi de Gusen el pratenc Manuel Arnau Tàrrega. Arnau havia nascut a Tortosa l’any 1899. Durant uns quants mesos, entre el 1929 i el 1930, va treballar a La Seda. Tenia 43 anys i només en sabem que era sindicalista i que durant la guerra és probable que anés al front.

Deportat per les autoritats Alemanyes el 25 de gener de 1941. Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

Al fons de la imatge el retol de la nova seu de l’UGT a la Plaça de la Vila

Tal dia com avui de 1936 es comunicava al Consell Municipal del Prat que la UGT s’havia instal·lat a un local de la plaça de la Vila núm. 7, i la CNT al carrer Jaume Casanovas núm. 60, al convent de les monges.

El convent fou saquejat el mateix 20 de juliol de 1939, inmediatament després del cop feixista. A més a més de seu durant la Guerra Civil de la CNT. A l’agost 36 al núm 68 s’hi fundaria igualment una escola racionalista amb uns 50 alumnes dirigits per Josefina, companya del cenetista Ramon Huguet.