x Lannarie

Davant el temor de l’alçament militar, que propicià la Guerra Civil (1936-1939), i la defensa dels tres aeròdroms existents al Prat, el responsable de l’aeròdrom Canudas i aviador Felip Díaz Sandino, arran dels contactes amb grups anarquistes de Barcelona i del Prat de Llobregat, va fortificar de milicians la Casa del Mar. És a dir, que abans d’iniciar-se l’alçament militar a les casernes militars a la ciutat de Barcelona, el 18 de juliol de 1936, el responsable de l’aeròdrom Canudas ja havia previst la defensa de l’aviació republicana. Un cop iniciada la guerra, els primers bombardejos sobre la ciutat de Barcelona varen ser realitzats pels mateixos republicans quan deixaren caure les bombes sobre les casernes revoltades. El pla per sofocar als rebels va fer que l’aviador Felip Díaz Sandino (1891-1960) fos nombrat tinent coronel i conseller de Defensa per la Generalitat de Catalunya. Actualment, la Casa del Mar pertany al sector militar enclavat en aquest paratge, per la qual cosa és l’Estat espanyol el seu propietari.

Tal dia com avui de 1940 era afusellat al Camp de la Bota el pratenc llibertari nascut a Navarra, Moisés Orcol Elia (1909-1940).

Treballador de la Papelera, va ser secretari del Sindicat Únic durant 1931-1933, i regidor durant l’inici de la Guerra Civil per la CNT. Va entrar a la presó de la Model a finals d’abril de 1939 i, posteriorment, executat per les autoritats franquistes.

“Para nosotros cuya juventud pudo sobreponerse a la derrota, uno de los cuadros más dolorosos y tristes fue precisamente el exilio, la huida en sí. Aquellas filas interminables de desgraciados arrastrando penosamente sus destrozadas piernas; niños hambrientos agarrados a los viejos trapos que cubrían los famélicos cuerpos de sus madres pidiendo pan, leche, lo que fuese. Viejecitos arrastrándose sin fuerzas para seguir, y optando al final por acostarse desesperados en las cunetas. Desconsolados, sin moral alguna sin deseos de vivir, cerraban los oídos para no escuchar las llamadas angustiosas de los suyos”.

Tal dia com avui de 1979 te lloc al Prat de Llobregat l’enterrament d’en Fèlix Goñi, enmig de la vigilància policial i la negativa dels familiars a fer cap manifestació política. Hi assisteixen unes 500 persones.

Arran de la seva mort accidental mentres manipulava un artefacte explosiu foren detinguts 7 independentistes, tots vinculats al PSAN-Provisional (IPC), fins al punt que aquesta organització política va passar a ser titllada per la premsa com la “ETA catalana”. Altres militants van haver de refugiar-se a causa de la persecució policial que va desvetllar aquest succés. A partir d’aquesta mort, que es donava pocs mesos després de l’assassinat de Martí Marcó a mans de la policia, es va començar a configurar l’organització que més endavant prendria el nom de Terra Lliure.

Nascut l’any 1958 al Prat de Llobregat, Fèlix Goñi i Roura, conegut amb el sobrenom de “Bruc”, va començar la seva iniciació política de ben jove a l’lnstitut del Prat de Llobregat participant tan en les mobilitzacions estudiantils com també en les de caire independentista. Pocs anys després, l’any 1976, va entrar a formar part de les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment inicià la seva militància al PSAN-P; treballador a una fàbrica d’indústries químiques del Prat de Llobregat militar sindicalment als Col·lectius d’Obrers en Lluita ( COLL), i fins i tot arribà a presentar-se en les eleccions municipals del seu poble natal com a independent. Read the rest of this entry →