Antic cuartell de Cos de Carrabiners a la platja d’El Prat

Tal dia com avui de 1936 per l’alçament militar els carrabiners del Prat es presenten a l’ajuntament per fer manifesta la seva fidelitat a la República i posar-se a disposició de control i vigilància al municipi. Essent una vintena de carrabiners a la guarnició del Prat. “

… a primeras horas de la noche del dia 18 de julio de 1936, tan pronto como tuvo noticias, de que en la Capital se preparaba un alzamiento militar-fascista contra el legítimo Gobierno de la república, se presentó en la alcaldía de este Ayuntamiento para ponerse él y la fuerza del Puesto de Carrabineros, a disposición de la autoridad legítima, a cuyas órdenes actuó seguidamente procediendo a realizar cacheos y reconocimientos domiciliarios de elementos sospechosos, dando por resultado de ellas la recogida de varias armas de fuego…” (Josep Ferret i Pujol (2004): Els carrabiners de la platja del Prat, Ajuntament del Prat, pàg. 87).

Per saber-ne més:  Especial sobre la revolució a El Prat

Tal dia com avui, un 18 de juliol de 1936, Jesús García Herguido, es va presentar en l’aeròdrom del Prat des del qual va operar sota el comandament de Diaz Sandino contra els militars revoltats a la Ciutat Comtal.

Jesús García Herguido, després va combatre en el front d’Aragó amb l’Esquadrilla “Alas Rojas”, aconseguint una notable fama, per la qual va ser conegut com “el dimoni roig”. El quatre d’agost va abatre un Breguet 19 del capità Eduardo Prado i va metrallar a Saragossa una columna de tropes feixistes.

Més tard, a l’arribada dels nous caces soviètics Polikarpov I-15 “Chatos”, es va enquadrar en una de les primeres Esquadrilles de “Chatos”, combatent en la batalla de Madrid fins a desembre, durant la qual resultar ferit i va tornar a El Prat a recuperar-se a mitjans de setembre de les ferides a un hospital militar, on no va romandre més que 20 dies; tot just el metge va anunciar que estava guarit, es va presentar en la seva unitat.

El 6 de gener de l937 va combatre i va perseguir a un He 51 alemany, que va abatre a les proximitats de Barajas, morint també García Herguido al no poder recuperar el seu “Chato”.

x Lannarie

Davant el temor de l’alçament militar, que propicià la Guerra Civil (1936-1939), i la defensa dels tres aeròdroms existents al Prat, el responsable de l’aeròdrom Canudas i aviador Felip Díaz Sandino, arran dels contactes amb grups anarquistes de Barcelona i del Prat de Llobregat, va fortificar de milicians la Casa del Mar. És a dir, que abans d’iniciar-se l’alçament militar a les casernes militars a la ciutat de Barcelona, el 18 de juliol de 1936, el responsable de l’aeròdrom Canudas ja havia previst la defensa de l’aviació republicana. Un cop iniciada la guerra, els primers bombardejos sobre la ciutat de Barcelona varen ser realitzats pels mateixos republicans quan deixaren caure les bombes sobre les casernes revoltades. El pla per sofocar als rebels va fer que l’aviador Felip Díaz Sandino (1891-1960) fos nombrat tinent coronel i conseller de Defensa per la Generalitat de Catalunya. Actualment, la Casa del Mar pertany al sector militar enclavat en aquest paratge, per la qual cosa és l’Estat espanyol el seu propietari.