Tal dia com avui , un 16 de desembre de 1985 moria en Quim Sànchez, persona molt coneguda al Prat i molt vinculat a diverses lluites socials. Posteriorment es va desvincular de la militància política estricta, i va passar a militar a Terra Lliure, fins que mentre preparava una acció de sabotatge perdé la vida en esclatar-li l’artefacte explosiu que estava manipulant dins d’una cabina telefònica del carrer Aldana de l’Eixample/Poble Sec de Barcelona.

La desaparició de’n Quim s’uneix a la de Felix Goñi, veí de la localitat i activista de Terra Lliure, mort en idèntiques circumstancies sis anys abans.

Informació relacionada:

Tal dia com avui; l’Audiència Nacional espanyola obre un procès per les esqueles a en Quim Sànchez

La Policia Municipal del Prat retira la placa de Plaça en memòria a en Quim Sànchez Read the rest of this entry →

Tal dia com avui; l’onze de desembre de 1986, L’Audiència Nacional espanyola decideix processar els ex-directors del diari AVUI i Segre per haver permès un any abans la publicació de esqueles en record del veí del Prat Quim Sànchez i del vasc Mikel Zabalza. Pel mateix cas també són processats dirigents del MDT, PSAN, IPC, i CSPC.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1938 la “Societat dels Amics“, també coneguts com a quàquers, instal·làren un menjador infantil a la fàbrica de La Seda. Havien demanat a l’ajuntament un local per habilitar-ho com a menjador pels nens i nenes més necessitats. Davant la problemàtica de trobar un lloc més adient, s’acceptaren la proposta de la ubicació a La Seda, però el major problema era que la fàbrica era un possible objectiu militar.

Els quàquers formen part d’una societat religiosa pacifista nascuda al segle XVII a Anglaterra, i durant la Guerra Civil van ajudar principalment a la població infantil que patia les conseqüències del conflicte bèl·lic assolint un paper força destacat en la Comissió Internacional per a l’Ajuda als Nens Refugiats. Al Prat van col·laborar creant un menjador infantil per a nens refugiats i als infants que residien a la població civil, calculant-se la seva ajuda a uns 1.077 nens.

Per saber-ne més:

La Seda | La Ruta del anarquisme

Tal dia com avuim un 5 de desembre de 1939, sortia de la presó la Model Isidre Pascual i Prats. Treballador agrari afiliat a la CNT, nascut a Bellvís, va esdevenir regidor al Prat durant la guerra en representació d’aquest mateix sindicat, i fou empresonat pel feixisme el 4 de juliol de 1939.

«Tal dia com avui , un 2 de desembre de 1937, el Consell Municipal del Prat aprovava l’emissió de bitllets de curs legal únicament per utilitzar al municipi».

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1939 li fou concedida al pratenc i militant de la CNT Antonio Aguilar Cardós la llibertat condicional. Durant la Guerra Civil era secretari municipal motiu pel qual després va ser empresonat a la Model. Finalment, obtindria la llibertat definitiva per part de les autoritats franquistes al febrer de 1940.

Tal dia com avui de 1939 li era concedida la llibertat condicional al pagès afiliat a la Unió de Rabassaires, i tinent-alcalde d’El Prat del període republicà, Josep Mas i Nicolau.

Després de la Guerra Civil va ser empresonat a Sant Sebastià i posteriorment condemnat a 12 anys, amb treballs forçats a Vic. Finalment, al febrer de 1945 li era concedida la llibertat definitiva.

Propaganda dels Sindicats Lliures: la seva encarnació persegueix a l’anarquisme, el separatisme, la maçoneria, el comunisme i el judaisme

Tal dia com avui de 1928 es fundava al Prat el Sindicat Lliure Professional d’Oficis Varis. Els Sindicats Lliures va ser una organització creada per militants carlins per fer front a l’augment de la CNT que gaudia del suport de la dictadura de Primo de Rivera. Amb la influència d’aquests sindicats augmentaren al Prat la pressió a les autoritats locals i s’organitzaren partides de pistolers per eliminar els líders obrers.

La seu estaria ubicada al carrer Ignasi Iglesias i amb un lema “Justicia y Libertad” iniciava el seu camí amb 450 afiliats. Es va implantar en les dues grans empreses pratenques: La Seda i la Papelera, però també tingué ressò entre els perruquers i els barbers.