Tal dia com avui de1939: José Doménech Casado surt en llibertat

October 7, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1939 sortiria en llibertat definitiva el pratenc i mecànic a La Seda, José Doménech Casado. Nascut a Fornells de la Selva el 1906, va ingressar a la Model al març de 1939 acusat d’extremista durant la Guerra Civil espanyola per les noves autoritats franquistes.

Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

October 6, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Enguany es compleixen 85 anys dels Fets d’Octubre del 34. D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.

Arran d’aquells fets el responsable de l’aviació militar d’El Prat Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya des del camp d’aviació d’El Prat.

En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un retè format per militars, on el responsable militar Lecea tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. José Rodríguez Díaz de Lecea durant la Guerra Civil  va estar al servei del bandol franquista, i posteriorment va ser ministre de l’Aire entre 1957 i 1962. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui un 5 d’octubre d’ara farà 85 anys. El fets d’octubre de 1934

October 5, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931: Jornalers de la CNT entren en conflicte per la figura del cap de colla

October 2, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 d’octubre de 1931, es desautoritzà al sindicat de la CNT del Prat que s’havia oposat a la contractació de treballadors per part dels caps de colla. S’havia creat una borsa de treball pròpia, en contraposició a la Societat de Treballadors del Camp que escollia els jornalers.

Tal dia com avui de 1931: Jornalers de la CNT entren en conflicte per la figura del cap de colla

October 2, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1931 es desautoritzava al sindicat de la CNT del Prat que s’havia oposat a la contractació de treballadors per part dels caps de colla. Per aquest motiu havia creat una borsa de treball pròpia, en contraposició a la Societat de Treballadors del Camp que escollia els jornalers a la plaça de la Vila.

Les dones que van assaltar un cel ple d’homes

October 1, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Mari Pepa Colomer i Dolors Vives van formar part de l’exèrcit de l’aire republicà durant la Guerra Civil espanyola, també conegut com ‘La Gloriosa’ i van participar de tasques militars en defensa de la Segona República. La seva història ha estat, sovint, menystinguda».

x La Directa

El 20 d’agost de 1940,Winston Churchill va dir: “Mai en el camp del conflicte humà tants han degut tant a tan pocs”, referint-se al deute moral del poble britànic respecte el personal de la Royal Air Force (RAF) que va lluitar a la batalla d’Anglaterra. Si aquesta frase del Primer Ministre anglès l’haguéssim de traslladar a la Guerra Civil espanyola del 36-39 seria, tal com exposa l’historiador de la Universitat de Barcelona David Iñíguez en el seu llibre La guerra aèria a Catalunya: “Mai tants han estat tan oblidats”.

La historiografia del conflicte espanyol s’ha basat principalment en la recerca de la vida de les persones que combatien al front, l’impacte bèl·lic a la rereguarda i l’estudi de la repressió franquista després de la guerra però, en termes d’aviació, són ben poques les persones que s’han interessat per l’exèrcit de l’aire republicà. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen el pratenc Juan Panisello Expósito

September 22, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen (Àustria) el pratenc Juan Panisello Expósito.

Nascut a Tortosa el 1912, va ser fet presoner de guerra durant la II Guerra Mundial. El 1940 seria transportat a Mauthausen, i posteriorment al camp de concentració de Gusen.

Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

D’on prove el nom de la Plaça 17 de Setembre?

September 17, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de Setembre de 1976».

 

Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i El Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.

Per aquest motiu el govern municipal d’IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació encara s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra.

Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1924 les autoritats espanyoles van dissoldre el Centre Autonomista del Prat

September 13, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 13 de setembre de 1924, el règim del General Primo de Rivera va dissoldre el Centre Autonomista del Prat per la negativa de fer els estatuts en castellà, en no poder-ho fer en català per la prohibició governativa imperant.

El Centre havia estat creat 5 anys abans, l’any 1919, a partir d’un grup dissident de l’Artesà per desavinences polítiques, fixant la seva seu a la Sala d’en Bou de la plaça de la Vila.

Malgrat comptar amb el suport inicial de la Lliga Regionalista, el cop d’estat del general Primo de Rivera i la instauració de la dictadura militar van suposar el progresiu desmantellament de les institucions públiques i privades que integraven el catalanisme afectant a un bon nombre d’institucions catalanistes i obreristes, ja fossin ateneus, societats recreatives o associacions corals, a la vegada que va prohibir-se les manifestacions en llengua catalana, en un clar intent de castellanitzar la vida pública del país.

Tal dia com avui el pratenc Salvador Balcells és detingut i multat per Jorge Fernández Díaz com a organitzador de l’acte independentista del Fossar

September 12, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, el 12 de setembre de 1981, un veí del Prat, en Salvador Balcells és detingut per la policia espanyola arran de la seva intervenció a l’acte de l’esquerra independentista del Fossar de les Moreres. Després de 30 hores és alliberat sense càrrecs però atribuint-li “grandes disturbios y alteración del orden público, que culminaron con la quema de dos banderas nacionales”. L’exministre de l’interior del PP i llavors governador civil de Barcelona, en Jorge Fernández Díaz, li imposa una multa de 300.000 pessetes. Blanca Serra i Eva Serra també són multades amb 300.000 pessetes cadascuna pel mateixos fets. El mes de març de l’any següent Fernández Díaz va fer empresonar 6 persones per portar una pancarta independentista.

Durant la Diada diversos membres de l’extrema dreta espanyolista van agredir alguns dels assistents a l’acte del Fossar de les Moreres amb el resultat d’alguns independentistes ferits lleus (un dels feixistes agressors va resultar apunyalat).