Tal dia com avui de 1938 quàquers instal·len menjador infantil a la Seda pels infants refugiats.

December 7, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1938 la “Societat dels Amics“, també coneguts com a quàquers, instal·làren un menjador infantil a la fàbrica de La Seda. Havien demanat a l’ajuntament un local per habilitar-ho com a menjador pels nens i nenes més necessitats. Davant la problemàtica de trobar un lloc més adient, s’acceptaren la proposta de la ubicació a La Seda, però el major problema era que la fàbrica era un possible objectiu militar.

Els quàquers formen part d’una societat religiosa pacifista nascuda al segle XVII a Anglaterra, i durant la Guerra Civil van ajudar principalment a la població infantil que patia les conseqüències del conflicte bèl·lic assolint un paper força destacat en la Comissió Internacional per a l’Ajuda als Nens Refugiats. Al Prat van col·laborar creant un menjador infantil per a nens refugiats i als infants que residien a la població civil, calculant-se la seva ajuda a uns 1.077 nens.

Per saber-ne més:
La Seda | La Ruta del anarquisme

Tal dia com avui de 1939 el cenetista Isidre Pascual surt de la presó model

December 5, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avuim un 5 de desembre de 1939, sortia de la presó la Model Isidre Pascual i Prats. Treballador agrari afiliat a la CNT, nascut a Bellvís, va esdevenir regidor al Prat durant la guerra en representació d’aquest mateix sindicat, i fou empresonat pel feixisme el 4 de juliol de 1939.

Tal dia com avui de 1937 el Prat va aprovar l’emissió de paper moneda municipal

December 2, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui , un 2 de desembre de 1937, el Consell Municipal del Prat aprovava l’emissió de bitllets de curs legal únicament per utilitzar al municipi».

.

El paper moneda català va tenir una vida força accidentada durant la Guerra Civil. El conflicte bèl·lic va afectar l’activitat financera i econòmica de Catalunya: no hi havia moneda de metall i es va retirar la xavalla de coure, ja que el metall era necessari per a la indústria de guerra.

Aquesta problemàtica va dur la Generalitat de Catalunya –el mes de setembre del 1936– a emetre bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja, una iniciativa, però, que no va prosperar per l’oposició del govern espanyol republicà. Davant aquesta situació, el govern de la Generalitat va dotar els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 van emetre paper moneda o bé algun signe monetari local, com va ser el cas d’El Prat de Llobregat. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1939 surt en llibertat condicional l’anarco-sindicalista pratenc Antonio Aguilar Cardós

November 29, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1939 li fou concedida al pratenc i militant de la CNT Antonio Aguilar Cardós la llibertat condicional. Durant la Guerra Civil era secretari municipal motiu pel qual després va ser empresonat a la Model. Finalment, obtindria la llibertat definitiva per part de les autoritats franquistes al febrer de 1940.

Fotografia de la presó Model de Barcelona durant les festes de la Merce de 1941.

Tal dia com avui de 1939 surt en llibertat condicional el pagès i ex-tinent d’alcalde del Prat Josep Mas

November 28, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1939 li era concedida la llibertat condicional al pagès afiliat a la Unió de Rabassaires, i tinent-alcalde d’El Prat del període republicà, Josep Mas i Nicolau.

Després de la Guerra Civil va ser empresonat a Sant Sebastià i posteriorment condemnat a 12 anys, amb treballs forçats a Vic. Finalment, al febrer de 1945 li era concedida la llibertat definitiva.

Tal dia com avui de 1928 es fundava a El Prat el Sindicat Lliure patrocinat per la patronal

November 26, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Propaganda dels Sindicats Lliures: la seva encarnació persegueix a l’anarquisme, el separatisme, la maçoneria, el comunisme i el judaisme

Tal dia com avui de 1928 es fundava al Prat el Sindicat Lliure Professional d’Oficis Varis. Els Sindicats Lliures va ser una organització creada per militants carlins per fer front a l’augment de la CNT que gaudia del suport de la dictadura de Primo de Rivera. Amb la influència d’aquests sindicats augmentaren al Prat la pressió a les autoritats locals i s’organitzaren partides de pistolers per eliminar els líders obrers.

La seu estaria ubicada al carrer Ignasi Iglesias i amb un lema “Justicia y Libertad” iniciava el seu camí amb 450 afiliats. Es va implantar en les dues grans empreses pratenques: La Seda i la Papelera, però també tingué ressò entre els perruquers i els barbers.

Tal dia com avui de 1940 Francisco Lázaro Alquézar era empresonat

November 24, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 el pratenc i militant de la UGT Francisco Lázaro Alquézar era empresonat a la Model de Barcelona. De professió mecànic de La Seda sortiria en llibertat definitiva a l’estiu de 1945.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1941 el llibertari pratenc Julián Acero era afusellat pel feixisme

November 21, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«El 21 de novembre de 1941 era afusellat el llibertari pratenc Julián Acero Tejel al Camp de la Bota».

«L’any 2013 a petició de la plataforma ‘Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers‘ l’Ajuntament va retirar del nomenclàtor pratenc el carrer dedicat a la memòria de Joan Vila Dalmau, la persona responsable directe del seu afusellament ».

 

Tal dia com avui, un 21 de novembre de 1941, era afusellat Julián Acero Tejel al Camp de la Bota. Joan Vila Dalmau va demanar personalment la reobertura i repetició del judici al jove llibertari i sindicalista de la CNT, que havia estat condemnat a 20 anys de presó en consell de Guerra per causes polítiques. El 15 d’octubre de 1941 el seu cas va ser revisat en consell de guerra sumaríssim i, acusat de ser xofer de les Patrulles de Control i de portar les víctimes per a ser afusellades al cementiri de Montcada i Reixac. En motiu d’aquesta revisió seria condemnat a mort i afusellat el 21 de novembre de 1941 al citat Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera .

Joan Vila Dalmau, el responsable de la seva mort, va ser durant molts anys administrador de l’antiga finca de la Ricarda i caporal del Sometent, cos armat dels grans propietaris, i pertanyia a una família d’arrelada tendència dretana. El seu pare va ser assassinat al cementiri de Montcada durant la Guerra Civil per un grup d’incontrolats, ell que estava present i també anava a ser afusellat es va poder escapar en amagar-se a un nínxol. Va ser alcalde entre l’11 de març de 1946 i el 18 de novembre de 1947. El seu mandat coincideix amb l’època en que la repressió franquista va ser més dura. La legislació del moment encarregava als alcaldes l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims que patirien centenars de pratencs que en ser del bàndol perdedor van passar molts anys d’empresonament. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.

Informació relacionada:

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

Tal dia com avui farà 80 anys, Lluís Serra, l’ex-alcalde del Prat va ser afusellat

November 18, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert -militant del PSUC i alcalde del Prat de Llobregat-, va ser afusellat al Camp de la Bota».

 

Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert va ser afusellat al Camp de la Bota pel feixisme. Militant de la UGT i el PSUC; en el periòde del 15 d’octubre del 36 al 18 de febrer del 37, aquest antic treballador de la Paperera va esdevenir Alcalde del Prat de Llobregat, càrrec què va abandonar per marxar de voluntari al front, on va caure presoner dels franquistes.

Fou torturat, i jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort per “auxilio a la rebelión” com tants i tants defensors de la legalitat republicana. Després de 83 dies de patir la tortura psicològica de cada matinada al sentir obrir les reixes de la Model a l’escamot que venia a cercar-los, fou assassinat al Camp de la Bota, junt a 7 lleials més, en un parapet prop de la platja, el dia 18 de novembre de 1939, a 5:45 hores.

“Tenia 36 anys i deixava vídua i un fill de 19 mesos; i uns ideals de justícia social i llibertat per tots els pobles, com a base d’un demà millor per al seu i per a tots els infants del món, que no van poder matar ¡ni morirà mai!”; en paraules del seu fill Lluís Serra i Sancho.

La vídua i el seu fill van haver de marxar del poble.

A dia d’avui cap espai del Prat recorda el seu nom com tampoc el de la resta de víctimes del franquisme; tot i que el maig d’aquest mateix any 2018, una moció aprovada pel ple municipal de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer, i corregir aquesta situació anòmala en una població on encara persisteixen carrers dedicats a persones relacionades amb la passada dictadura franquista. Read the rest of this entry →