Els martirs de Chicago en l’origen de la diada del 1 de maig
April 30, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica
La jornada màxima de 8 hores va ser aconseguida gràcies a milers de treballadors en vaga a Chicago. Reprimida la vaga i fora de control, la policia agafar a 8 a caps de turc per dur a terme la repressió i espantar així a la resta de treballadors en vaga. Aquests 8 rostres van ser, 5 penjats l’11 Novembre de 1887, i 3 condemnats a presó, 2 condemnats a cadena perpètua i l’altre a 15 anys de treballs forçats.
Al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs anarquistes de Chicago, l’1 de maig seria el dia mundial de protesta i reclamacions obreres.
A Catalunya, la jornada de reivindicació del Primer de Maig se celebrà per primera vegada l’any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat.
La legalització i la institucionalització d’aquesta diada per part dels diferents estats al llarg del segle XX ha desvirtuat el seu sentit originari i ha transformat una jornada de lluita reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Però, aquest caràcter festiu no ha amagat el veritable sentit d’aquesta data emblemàtica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin satisfetes, el Primer de Maig continuarà sent l’expressió anual d’aquestes reivindicacions.
La darrera manifestació convocada al Prat per commemorar el dia internacional dels treballadors data de 2007, i no va estar exempta d’una forta polèmica entre els organitzadors i ICV arran de la prohibició de la totalitat dels actes programats en el marc d’unes jornades comarcals contra la precarietat que pretenia escalfar motors el cap de setmana previ al 1r de Maig, a l’entorn del lema “Recuperem la conciència, aturem els sindicats traïdors”. Una critica directa cap a CCOO i UGT, els sindicats de referència d’ICV i PSC respectivament, que no deuria agradar gaire dins del consistori pratenc.
Tal dia com avui, un 17 d’abril de 1978, José Hernández Tapias, veí del Prat i treballador de la SEAT, va ser detingut per la Brigada Politico-Social de la Policia Armada amb relació a un operatiu contra l’anomenat Exèrcit Revolucionari d’Ajut als Treballadors (
El 18 de març de 1919, en el context de la llarga “vaga de la Canadenca” el comitè de vaga de la CNT va intentar reunir-se al Teatre Bosque (ara cinema Bosque) amb els vaguistes de cara a valorar les negociacions que havien tingut amb la patronal i veure si ja havien de tornar al treball. Va ser del tot impossible. Hi havia més gent al carrer que a la sala on s’havia de fer l’assemblea i van decidir que necessitaven un espai molt més gran.
Els fets que es commemoren el 8 de març, dia de la dona treballadora, són complicats d’esclarir, perquè en realitat es barregen 4 fets diferents. Un més que probable fet inventat, 2 esdeveniments diferents (una vaga i un incendi) i un fake . Tots es van produir a Nova York, però en diferents anys. El primer va ser el mite vaga de treballadores del tèxtil de 1857. El segon la vaga de les camiseres de Nova York el 1909 (real). El tercer l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company el 1911 (real). Hi van morir 146 obreres. I el fake és una barreja de tots aquests elements, segons el qual hi hauria hagut un incendi amb 129 víctimes (alguns diuen 120) a una fàbrica anomenada Cotton el mateix 8 de març de 1908. 
El 15 de gener de l’any 1978, després d’una manifestació de la CNT contra els ‘pactes de la Moncloa’ signats per CCOO i UGT, s’incendiava la Scala, la sala de festes de l’Eixample de Barcelona, a conseqüència d’un atemptat amb còctels molotov, en què van morir quatre treballadors del local. L’endemà la policia detenia quatre joves del renaixent sindicat llibertari CNT, que més tard van ser jutjats i condemnats 
