Tal dia com avui de 1415 celebrem l’arriba del poble gitano a Catalunya

November 26, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui un 26 de novembre de 1415, Alfons V (duc de Girona en aquell moment) va signar a Perpinyà un salconduit en català a Tomàs de Saba, que feia pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la. Es considerà el primer document que testimonia l’arribada dels gitanos a Catalunya i representaria una de les primeres proves documentals sobre la presència de persones gitanes a Catalunya.

Tot i que en l’àmbit institucional la Generalitat del Principat ha declarat el 26 de novembre com a data per commemorar l’arribada del poble gitano a Catalunya. Existeix un debat sobre quin és el primer document de l’arribada de roms als regnes ibèrics, altres fonts apunten per contra que Tomàs de Saba procedia d’Etiòpia, regió que en l’Edat mitjana es considerava part de les Índies. Del que no hi ha dubte és del salconduit del ja rei Alfons V el Magnànim, signat deu anys després a Saragossa i escrit en català el gener de 1425, en el que demana als seus subordinats i súbdits que tractessin bé i acollissin a “l’amat e devot nostre don Johan de Egipte Menor” i el seu seguici. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1940 Francisco Lázaro Alquézar era empresonat

November 24, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 el pratenc i militant de la UGT Francisco Lázaro Alquézar era empresonat a la Model de Barcelona. De professió mecànic de La Seda sortiria en llibertat definitiva a l’estiu de 1945.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.

Informació relacionada:

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners

November 4, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Aquell mateix 4 de novembre de 1989, en que va esclar una bomba a la casa de Jordi Moners, dues bombes més van esclatar a la clínica Dexeus i a la seu del MDT a Manresa. Els tres atemptats van ser reivindicats per Milicia Catalana, un grup ultradretà amb evidencies de connexions policials, del que avui en dia poc es parla».

 

Tal dia com avui de 1989, ara farà just fa 30 anys, el grup ultradretà espanyolista Milicia Catalana va atacar amb un artefacte explosiu el domicili de Jordi Moners i Sinyol a Sant Boi.

Nascut al Prat de Llobregat en Jordi, esdevenir un dels fundadors l’any 1968 del Partit Socialista d’Alliberament Nacional -PSAN-, i una de les figures més visibles de l’esquerra independentista al Prat, fins al seu canvi de residència a Sant Boi.

La mateixa jornada de l’explosió al domicili de Jordi Moners, els autors de l’atac van col·locar dos altres artefactes explosius més a la Clínica Dexeus de Barcelona, i a la seu del MDT a Manresa on van provocar importants danys materials.

Els autors de l’atemptat eren la Milícia Catalana, un grup paramilitar de tendència espanyolista, integrista catòlic i antimarxista. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1910 va fundar-se la CNT

November 1, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

L’1 de novembre de 1910 la ciutat de Barcelona veia néixer un dels actors més importants de la història contemporània de Catalunya i d’Espanya, el sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT).

L’acord de fundar una nova organització sindical d’àmbit estatal, va sorgir arran del 2n congrés de Solidaritat Obrera, una unió de prop de 140 sindicats implantats principalment a Catalunya, i què representava prop de 30.000 afiliats.

Amb prop de milió i mig d’afiliats la Guerra Civil i la revolució social de juliol de 1936 marquen per l’anarcosindicalisme el seu punt àlgid, i són els punts brillants d’una història que també inclou episodis foscos com diverses il·legalitzacions, el pistolerisme dels anys 20, la llarga nit del franquisme, o el conegut com ‘Cas Scala‘. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui un 5 d’octubre d’ara farà 85 anys. El fets d’octubre de 1934

October 5, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

La repressió dels ‘Piolins’ va convocar el 3-O la vaga més important viscuda a Catalunya des de 1975

October 3, 2019 in ECONOMIA, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«L’aturada va fer que a octubre de 2017 les hores no treballades superessin al Principat els 9 milions, quan un any abans eren poc més de 84.000»

x Catalunya Plural

El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.

Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Cobas van cridar també a seguir la convocatòria.

Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis. Read the rest of this entry →

Les dones que van assaltar un cel ple d’homes

October 1, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Mari Pepa Colomer i Dolors Vives van formar part de l’exèrcit de l’aire republicà durant la Guerra Civil espanyola, també conegut com ‘La Gloriosa’ i van participar de tasques militars en defensa de la Segona República. La seva història ha estat, sovint, menystinguda».

x La Directa

El 20 d’agost de 1940,Winston Churchill va dir: “Mai en el camp del conflicte humà tants han degut tant a tan pocs”, referint-se al deute moral del poble britànic respecte el personal de la Royal Air Force (RAF) que va lluitar a la batalla d’Anglaterra. Si aquesta frase del Primer Ministre anglès l’haguéssim de traslladar a la Guerra Civil espanyola del 36-39 seria, tal com exposa l’historiador de la Universitat de Barcelona David Iñíguez en el seu llibre La guerra aèria a Catalunya: “Mai tants han estat tan oblidats”.

La historiografia del conflicte espanyol s’ha basat principalment en la recerca de la vida de les persones que combatien al front, l’impacte bèl·lic a la rereguarda i l’estudi de la repressió franquista després de la guerra però, en termes d’aviació, són ben poques les persones que s’han interessat per l’exèrcit de l’aire republicà. Read the rest of this entry →

11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

September 10, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la Guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1901 Ferrer i Guàrdia va fundar la primera Escola Moderna

September 8, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«D’aquella primera pedra inspiraria el naixement de nombroses altres projectes pedagògics a diversos indrets del món, inclòs el Prat de Llobregat, on és fundarien fins a dues escoles».

 

Tal dia com avui, un 8 de setembre de l’any 1901, obria al Carrer Bailèn de Barcelona la primera Escola Moderna fundada pel pedagog llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia. L’èxit de l’Escola Moderna es va veure corroborat en multiplicar-se els centres per tot l’Estat.

L’ideal d’ensenyament promulgat pel Ferrer i Guàrdia, s’assenta, amb la raó com a guia per arribar a un coneixement alliberador: del lliurepensament, el positivisme, l’educació integral i el laïcisme, alliberant-se dels atàvics plantejaments dogmàtics de l’època, que promulgaven una educació autoritària, on les idees giraven al voltant de prejudicis i concepcions religioses. És un moment on l’educació, en mans sobretot de forces eclesiàstiques, mostraven un món estàtic, i on valors com la autoritat, la fe, i la memorització, el càstig, la rigidesa… eren el pilar d’un ensenyament lligat a les classes més benestants. Read the rest of this entry →