Tal dia com avui un 5 d’octubre. El fets d’octubre de 1934

October 5, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

La repressió dels ‘Piolins’ va convocar el 3-O la vaga més important viscuda a Catalunya des de 1975

October 3, 2020 in ECONOMIA, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«L’aturada va fer que a octubre de 2017 les hores no treballades superessin al Principat els 9 milions, quan un any abans eren poc més de 84.000»

x Catalunya Plural

El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.

Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Cobas van cridar també a seguir la convocatòria.

Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis. Read the rest of this entry →

11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

September 10, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la Guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1901 Ferrer i Guàrdia va fundar la primera Escola Moderna

September 8, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«D’aquella primera pedra inspiraria el naixement de nombroses altres projectes pedagògics a diversos indrets del món, inclòs el Prat de Llobregat, on és fundarien fins a dues escoles».

 

Tal dia com avui, un 8 de setembre de l’any 1901, obria al Carrer Bailèn de Barcelona la primera Escola Moderna fundada pel pedagog llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia. L’èxit de l’Escola Moderna es va veure corroborat en multiplicar-se els centres per tot l’Estat.

L’ideal d’ensenyament promulgat pel Ferrer i Guàrdia, s’assenta, amb la raó com a guia per arribar a un coneixement alliberador: del lliurepensament, el positivisme, l’educació integral i el laïcisme, alliberant-se dels atàvics plantejaments dogmàtics de l’època, que promulgaven una educació autoritària, on les idees giraven al voltant de prejudicis i concepcions religioses. És un moment on l’educació, en mans sobretot de forces eclesiàstiques, mostraven un món estàtic, i on valors com la autoritat, la fe, i la memorització, el càstig, la rigidesa… eren el pilar d’un ensenyament lligat a les classes més benestants. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa

July 31, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Felip Diaz Sandino amb Juan García Oliver del CCMA

Tal dia com avui, un 31 de juliol de 1936, el tinent coronel Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya.

La seva actuació al capdavant de la Conselleria és va veure supeditada però, a les decisions emanades del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, l’organisme unitari creat deu dies abans a la calor dels esdeveniments del 19 de juliol, i que entre els mesos de juliol i setembre, assumir l’organització de manera efectiva de totes les qüestions amb implicacions militars i de defensa de Catalunya.

Aquell mateix 31 de juliol de 1936 Felip Díaz Sandino va fer publicar un anunci en diversos diaris fent una crida perquè s’allistin voluntaris a l’aviació. Read the rest of this entry →

Els martirs de Chicago en l’origen de la diada del 1 de maig

April 30, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

La jornada màxima de 8 hores va ser aconseguida gràcies a milers de treballadors en vaga a Chicago. Reprimida la vaga i fora de control, la policia agafar a 8 a caps de turc per dur a terme la repressió i espantar així a la resta de treballadors en vaga. Aquests 8 rostres van ser, 5 penjats l’11 Novembre de 1887, i 3 condemnats a presó, 2 condemnats a cadena perpètua i l’altre a 15 anys de treballs forçats.

Al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs anarquistes de Chicago, l’1 de maig seria el dia mundial de protesta i reclamacions obreres.

A Catalunya, la jornada de reivindicació del Primer de Maig se celebrà per primera vegada l’any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat.

La legalització i la institucionalització d’aquesta diada per part dels diferents estats al llarg del segle XX ha desvirtuat el seu sentit originari i ha transformat una jornada de lluita  reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Però, aquest caràcter festiu no ha amagat el veritable sentit d’aquesta data emblemàtica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin satisfetes, el Primer de Maig continuarà sent l’expressió anual d’aquestes reivindicacions.

La darrera manifestació convocada al Prat per commemorar el dia internacional dels treballadors data de 2007, i no va estar exempta d’una forta polèmica entre els organitzadors i ICV arran de la prohibició de la totalitat dels actes programats en el marc d’unes jornades comarcals contra la precarietat que pretenia escalfar motors el cap de setmana previ al 1r de Maig, a l’entorn del lema “Recuperem la conciència, aturem els sindicats traïdors”.  Una critica directa cap a CCOO i UGT, els sindicats de referència d’ICV i PSC respectivament, que no deuria agradar gaire dins del consistori pratenc.

Perquè el 30 d’abril és el dia internacional del sabotatge, i quin és el seu origen?

April 30, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Ben poca gent sap que avui 30 de Abril és el dia internacional del Sabotatge.

 

Segons algunes fonts, el dia internacional del sabotatge caldria situar-lo abans de que la data del primer de maig fos inscrita al calendari laboral com a festiu en honor als màrtirs anarquistes de Chicago, morts en la lluita per la consecució de la jornada laboral de vuit hores.

Precisament cada primer de maig, per denunciar les condicions laborals, exigir millores i recordar als obrers morts a Chicago, es feien arreu jornades de vagues. A més, en moltes fàbriques, per aconseguir parar la producció pel primer de maig feien sabotatges el dia anterior, el 30 d’abril.

L’origen de la paraula sabotatge prové del francès “sabot”.  A França els esclops (sabates de fusta) es deien ‘sabots’, i es diu que una vegada els obrers d’algunes fàbriques van usar les seves ‘sabots’ per inutilitzar la maquinària i així mostrar el seu desacord amb els amos. És a dir, van sabotejar les màquines.

Tal dia com avui de 1978 un treballador de la SEAT veí del Prat va ser detingut per la seva relació amb el ‘Cas ERAT’

April 17, 2020 in Actualitat, Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 17 d’abril de 1978, José Hernández Tapias, veí del Prat i treballador de la SEAT, va ser detingut per la Brigada Politico-Social de la Policia Armada amb relació a un operatiu contra l’anomenat Exèrcit Revolucionari d’Ajut als Treballadors (ERAT), un petit grup autònom fundat l’any anterior a la fàbrica de SEAT que practicava atracaments (expropiacions obreres en llenguatge de l’època) amb la intenció de repartir els diners entre els diferents comitès de la fàbrica, i treballadors en vaga i les seves famílies a diferents fàbriques del llavors anomenat cinturó roig.

Hernández Tapias i la resta de detinguts van ser traslladats a la Comissaria de Via Laietana, on van ser sotmesos a tot tipus de tortures durant dies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui fa 81 anys de la derrota enfront del feixisme

April 1, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Avui es compleixen 81 anys de la fi d’un procés revolucionari únic al món i de la fi de la guerra civil, la mateixa guerra que van provocar els militars dirigits pel feixisme».

 

El 1 d’abril de l’any 1939, el General Franco anunciava el triomf definitiu del cop d’estat feixista i posava fi, després de tres anys de cruenta guerra i enfrontaments, a la segona República Espanyola.  S’iniciava així la dictadura franquista. Avui però, poc es recorda la revolució provocada a l’inici d’aquell mateix conflicte bèl·lic. Una revoloció nascuda arran de la resposta protagonitzada per les classes populars al cop d’estat patrocinat per les elits, pocs cops sentim esmentar el fet que durant aquells anys la gent humil va ser capaç d’organitzar-se amb multituds d’esbossos d’una societat estructurada de baix cap a dalt, en aquells temps anomenada democràcia directa o comunisme llibertari. Intentant de no repetir els mateixos errors que els bolxevics russos (per aquesta mateixa raó els estalinistes catalans i espanyols van perseguir amb acarnissament a la CNT, la FAI, i als del POUM),  i tractant de superar al mateix temps el que anomenen avui democràcia parlamentària de lliure mercat.

Amb tots els seus acers i errors, i enmig de les circumstàncies més terriblement adverses i d’una guerra, miraren d’anar més enllà, en l’edificació d’un model de societat utòpica basada en els principis amb l’equitat i la justícia social, encapçalat per la classe treballadora i els estrats més desfavorits de la societat, participan de manera directa a les assemblees, i empoderant-se de la gestió de les seves pròpies vides. Varen ser capaços d’autogestionar la societat i l’economia d’aquella manera que per a molts “és impossible”, varen fer realitat allò que determinats interessos d’ahir i avui volen fer-nos creure què és impossible mitjançant tots els mitjans possibles. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1919 20 mil treballadors reunits en assemblea van posar fi a la vaga de la canadenca

March 18, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Alguns historiadors consideren que la força demostrada per la vaga de la Canadenca va ser clau perquè certs sectors, sobretot de la Lliga Regionalista comencessin a confraternitzar amb la dreta militarista espanyola»

Dani Cortijo | elNacional.cat

El 18 de març de 1919, en el context de la llarga “vaga de la Canadenca” el comitè de vaga de la CNT va intentar reunir-se al Teatre Bosque (ara cinema Bosque) amb els vaguistes de cara a valorar les negociacions que havien tingut amb la patronal i veure si ja havien de tornar al treball. Va ser del tot impossible. Hi havia més gent al carrer que a la sala on s’havia de fer l’assemblea i van decidir que necessitaven un espai molt més gran.

L’endemà a les nou del vespre, amb permís de les autoritats i absolutament envoltada de mesures de seguretat amb exèrcit inclòs, es va celebrar finalment una gegantina assemblea a l’aleshores plaça de toros de Les Arenes d’on n’havia de sortir la decisió d’acceptar o no les condicions proposades per la patronal per acabar amb un conflicte que ja feia 44 dies que durava.

Read the rest of this entry →