Tal dia com avui fa 82 anys de la derrota enfront del feixisme

abril 1, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Avui es compleixen 82 anys de la fi d’un procés revolucionari únic al món i de la fi de la guerra civil, la mateixa guerra que van provocar els militars dirigits pel feixisme».

 

El 1 d’abril de l’any 1939, el General Franco anunciava el triomf definitiu del cop d’estat feixista i posava fi, després de tres anys de cruenta guerra i enfrontaments, a la segona República Espanyola.  S’iniciava així la dictadura franquista. Avui però, poc es recorda la revolució provocada a l’inici d’aquell mateix conflicte bèl·lic. Una revoloció nascuda arran de la resposta protagonitzada per les classes populars al cop d’estat patrocinat per les elits, pocs cops sentim esmentar el fet que durant aquells anys la gent humil va ser capaç d’organitzar-se amb multituds d’esbossos d’una societat estructurada de baix cap a dalt, en aquells temps anomenada democràcia directa o comunisme llibertari. Intentant de no repetir els mateixos errors que els bolxevics russos (per aquesta mateixa raó els estalinistes catalans i espanyols van perseguir amb acarnissament a la CNT, la FAI, i als del POUM),  i tractant de superar al mateix temps el que anomenen avui democràcia parlamentària de lliure mercat.

Amb tots els seus acers i errors, i enmig de les circumstàncies més terriblement adverses i d’una guerra, miraren d’anar més enllà, en l’edificació d’un model de societat utòpica basada en els principis amb l’equitat i la justícia social, encapçalat per la classe treballadora i els estrats més desfavorits de la societat, participan de manera directa a les assemblees, i empoderant-se de la gestió de les seves pròpies vides. Varen ser capaços d’autogestionar la societat i l’economia d’aquella manera que per a molts “és impossible”, varen fer realitat allò que determinats interessos d’ahir i avui volen fer-nos creure què és impossible mitjançant tots els mitjans possibles. Read the rest of this entry →

L’origen del Dia de la dona treballadora

març 7, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Des de quan se reivindica el 8 de març i per quins motius?»

«El 1912 es va produir la vaga de la fàbrica Lawrence a Massachusetts. El lema va ser Bread and Roses, que va quedar lligat com a eslògan. La protagonitzaren immigrans que aconseguiren aturar la producció de la ciutat. Durant la vaga, els nens van ser enviats a Nova York per practicar cures. Volien una reducció de 2 hores en la jornada, de 56 a 54! I van trobar quan ho van aconseguir que se’ls havia rebaixat el sou. L’exèrcit va intervenir baioneta calada, i la policia assassinà l’obrera Anna Lopizzo, qui esdevindria un símbol».

x Cèsar Sànchez | Històries d’Europa

Els fets que es commemoren el 8 de març, dia de la dona treballadora, són complicats d’esclarir, perquè en realitat es barregen 4 fets diferents. Un més que probable fet inventat, 2 esdeveniments diferents (una vaga i un incendi) i un fake . Tots es van produir a Nova York, però en diferents anys. El primer va ser el mite vaga de treballadores del tèxtil de 1857. El segon la vaga de les camiseres de Nova York el 1909 (real). El tercer l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company el 1911 (real). Hi van morir 146 obreres. I el fake és una barreja de tots aquests elements, segons el qual hi hauria hagut un incendi amb 129 víctimes (alguns diuen 120)  a una fàbrica anomenada Cotton el mateix 8 de març de 1908. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui farà de 1974 era assassinat a garrot vil Salvador Puig Antich

març 2, 2021 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

“Digue’ls que continuïn lluitant”.

Últimes paraules de Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil a Barcelona tal dia com avui el 2 de març de 1974. Ara farà 47 anys

Coincidint amb l’estrena al Prat l’any 2006 de la pelicula dirigida per Manuel Huerga, ‘Salvador’, i la polèmica generada al voltant d’aquest film, el col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ va editar i repartir a les portes del Cinema Capri un complet follet divulgatiu sobre la figura de Puig Antich i del MIL, que podeu consultar ara integrament en el seguent enllaç.

Tal dia com avui fa cent anys va morir el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin.

febrer 8, 2021 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Tal dia com avui: Un 8 de febrer de 1921  va morir a Dmitrov, a prop de Moscou, el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin».

Els seu enterrament va donar lloc al darrer acte massiu al carrer de l’anarquisme a Rússia. Les seves restes mortals van ser seguides per un enorme festeig. Entremesclades amb les banderes vermelles, onejaven per sobre de la multitud les banderes negres dels grups anarquistes, en les quals podia llegir-se: “On hi ha autoritat, no hi ha llibertat”. Segons relaten els biògrafs del desaparegut, aquella va ser “l’última gran manifestació contra la tirania bolxevic, i molta gent va participar en ella tant per reclamar llibertat com per retre homenatge al gran anarquista”.

Tal dia com avui de 1812 El Prat va deixar de ser un municipi “espanyol” per passar a ser “francès”

gener 26, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 26 de gener  de 1812, El Prat va deixar de ser un municipi “espanyol” per passar a ser “francès”.

El Principat de Catalunya és annexionat a l’imperi francès. I el nostre municipi és mantindrà durant més de 2 anys administrativament sota el mateix Estat que el dels municipis nord-catalans.

El Principat de Catalunya, que des del 1714 era una simple regió de Castella, passava a administració francesa, també en la categoria administrativa de regió.

Es van crear quatre departaments (Ter amb capital a Girona, Segre amb capital a Puigcerdà, Montserrat amb capital a Barcelona i Boques de l’Ebre amb capital a Lleida). L’administració de la Catalunya integrada en l’Imperi depenia de dos intendents i quatre prefectes o caps de departament. Catalunya esdevenia així una província francesa de fet, encara que no fos de dret, Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1939. Forces franquistes de la 105 Divisió marroquina arriben a Barcelona desprès d’haver ocupat El Prat

gener 26, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Les forces republicanes de la 130a Brigada Mixta que dos dies abans defensaven El Prat, el dia 26 es parapeten en retirada a noves posicions defensives al riu Besos».

 

Tal dia com avui, un 26 de gener de 1939, efectius de la 105 Divisió marroquina, La Legión i la IV Divisió de Navarra de l’Exèrcit Franquista, conjuntament amb forces de la Divisió Littorio de l’Exèrcit Italià van ocupar Barcelona.

La caiguda de Barcelona va venir presidida el dia anterior de l’ocupació del Prat per part dels mercenaris marroquins de la 105. Els seus defensors, adscrits a la 130a Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular l’havien abandonat prèviament, per retirar-se a noves posicions defensives a Montjuïc, no sense abans haver volat els ponts sobre el Llobregat.

Veïns del Prat van aprofitar aquelles hores prèvies a l’ocupació per assaltar un dipòsit de queviures situat a la plaça de l’ajuntament.

Barcelona queia així sense oferir cap resistència davant l’ofensiva franquista. El riu Llobregat era l’última possibilitat desesperada dels plans de defensa de Barcelona, i algunes unitats de l’exèrcit republicà van intentar resistir en alguns punts claus com ara el pont que comunicava la cruïlla de Quatre Camins amb Molins de Rei. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1994 va morir Federica Montseny

gener 14, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».

 

Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.

Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.

L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.

Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.

Tal dia com avui farà 40 anys Terra Lliure va atacar una torre d’alta tensió al Prat en protesta per la construcció de la nuclear d’Ascó

gener 2, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, una aleshores misteriosa organització va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure.

Terra Lliure no es donaria a conèixer oficialment fins al mes de juny d’aquell mateix any, amb un acte al Camp Nou, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1946 va morir el pratenc i refugiat anarcosindicalista Luis Salmerón Avilés

desembre 24, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui un  24 de desembre de 1946 va morir a l’hospital de La Rochelle, a la regió occitana de Poitou-Charentes, el pratenc i refugiat anarcosindicalista, Luis Salmerón Avilés.

Nascut a El Prat de Llobregat, Luis milità a la Federació Local del Prat de la Confederació Nacional del Treball. Quan esclatà la Guerra Civil lluità contra el feixisme en la Columna Durruti al front de Madrid i amb la militarització de les milícies aconseguí el grau de tinent.

Amb el triomf franquista passà refugiat a França i fou tancat als camps de concentració de Vernet, Setfonts i La Pellice. A partir de 1942 entrà en contacte amb la CNT que s’estava reorganitzant a l’exili i al 1945 s’afilià a la CNT de Poitiers.

Tuberculós i mancat d’una bona alimentació, el 1945 s’uní encara què per poc temps a l’antifranquista Unión Nacional Española. La UNE i la seva homóloga catalana, l’Aliança Nacional de Catalunya, fou una organització promoguda pel PCE i amb l’adhesió de diversos sectors dissidents de republicans, socialistes i anarcosindicalistes, amb la intenció  d’agrupar forces per lluitar contra la Dictadura franquista, alhora que es contribuïa a la lluita contra l’ocupant nazi a França.

Aquell mateix any Luís abandona la UNE a instàncies del seu amic, el destacat militant llibertari José Vergara Vicente. Poc desprès, molt afleblida aran del fracàs de l’invasió de la Vall d’Aran de l’any anterior, l’UNE va ser oficialment dissolta i va deixar d’existir. Un any desprès seria el mateix Luis Salmerón el què deixaria d’existir afleblit per la mala salut i les dures condicions de vida que va haver d’afrontar.

Tal dia com avui farà 605 anys celebrem l’arribada del poble gitano a Catalunya

novembre 26, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui un 26 de novembre de 1415, Alfons V (duc de Girona en aquell moment) va signar a Perpinyà un salconduit en català a Tomàs de Saba, que feia pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la. Es considerà el primer document que testimonia l’arribada dels gitanos a Catalunya i representaria una de les primeres proves documentals sobre la presència de persones gitanes a Catalunya.

Tot i que en l’àmbit institucional la Generalitat del Principat ha declarat el 26 de novembre com a data per commemorar l’arribada del poble gitano a Catalunya. Existeix un debat sobre quin és el primer document de l’arribada de roms als regnes ibèrics, altres fonts apunten per contra que Tomàs de Saba procedia d’Etiòpia, regió que en l’Edat mitjana es considerava part de les Índies. Del que no hi ha dubte és del salconduit del ja rei Alfons V el Magnànim, signat deu anys després a Saragossa i escrit en català el gener de 1425, en el que demana als seus subordinats i súbdits que tractessin bé i acollissin a “l’amat e devot nostre don Johan de Egipte Menor” i el seu seguici. Read the rest of this entry →