Saps per què treballes vuit hores?

February 5, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Els drets dels quals gaudeixes no van ser regalats: cent anys de la vaga de la Canadenca».

Els 44 dies que van canviar la història. Un dia com avui, fa 100 anys, va començar una vaga indefinida que va durar més de dos mesos. Una vaga indefinida plena de detencions massives, una declaració d’Estat de Guerra i violència paramilitar organitzada per la patronal.

Aquesta és la història de la Vaga de la Canadenca. Una vaga encapçalada per la CNT que va aconseguir la jornada laboral de vuit hores, increments salarials, l’alliberament dels detinguts i la readmissió dels acomiadats.

80 anys desprès finalment és fa pública una base de dades de víctimes del franquisme al Baix Llobregat

January 27, 2019 in Actualitat, Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica, POLÍTICA

«La seva presentació al Prat  esta prevista pel proper 23 de febrer a les 19.30h en un acte al Casal ‘La Llavor’»

 

Coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la comarca, el 25 de gener de l’any 1939, a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va presentar-se l’ampliació de la bases de dades del projecte Memorial Democràtic del Baix Llobregat.

La base de dades és un projecte que va iniciar-se l’any 2005 impulsat per l’historiador Carles Santacana; la responsable de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Mari Luz Retuerta; i la membre del Centre d’Estudis Comarcals, Esther Hachuel. La nova fase va estar realitzada per l’històriador pratenc Joan Montblanc, que va presentar l’estudi. Read the rest of this entry →

Els pratencs deportats als camps d’extermini de l’alemanya nazi, una història per no oblidar

January 27, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui commemorem el dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust».

Les atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els antifeixistes catalans i de la resta de l’estat espanyol que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. És calcula que vora a 9.328. De ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una tasa de mortalidad del 59%.

Camp de concentració de Mauthausen-Gusen, rebuda dels deportats de l’estat espanyol a l’exèrcit roig el dia del seu alliberament

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms d’almenys cinc pratencs que hi van morir.

Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941

Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941

Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941

José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941

Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942 Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1978 va tenir lloc el “Cas Scala”, un muntatge policial contra la CNT

January 15, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de fa 40 anys va tenir lloc el ‘cas Scala’; un dels episodis més foscos de “la transició espanyola” urdit pels serveis secrets espanyols del tardo-franquisme».

«Poc després de veure’s involucrat en ‘el cas Scala’, Joaquín Gambín,  s’infiltrar a un grup format per treballadors de la SEAT, i provocar la detenció d’un veï del Prat».

 

El 15 de gener de l’any 1978, després d’una manifestació de la CNT contra els ‘pactes de la Moncloa’ signats per CCOO i UGT, s’incendiava la Scala, la sala de festes de l’Eixample de Barcelona, a conseqüència d’un atemptat amb còctels molotov, en què van morir quatre treballadors del local. L’endemà la policia detenia quatre joves del renaixent sindicat llibertari CNT, que més tard van ser jutjats i condemnats per uns fets que ells mai no van reconèixer. No va ser fins l’any 1983 que es va jutjar, després d’una rocambolesca història, Joaquín Gambín, personatge clau del cas, delinqüent habitual i confident de la policia, que s’havia infiltrat a la CNT. Gambín va ser, si més no, l’inductor dels fets i va ser condemnat a set anys de presó. Gambín va declarar que el seu cap era ‘Escubi’, un fosc comissari implicat en ‘feines brutes’. Rodolfo Martín Villa  ministre de l’Interior d’aleshores, i ara vinculat a l’activitat empresarial,  mai no va declarar al judici, tot i la petició dels advocats. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui va morir Federica Montseny

January 14, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».

 

Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.

Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.

L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.

Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.

Tal dia com avui de fa 110 anys Ferrer i Guàrdia va morir a Montjuïc afusellat per l’estat

January 10, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui és celebra el 110è aniversari de l’afusellament del pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna.

I avui volem recordar les accions dutes a terme per la campanya “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” des de l’any 2009, coincidint amb el centenari, i que es venen repetint tots els anys des de llavors reclamant la substitució del Passatge Rector Martí i Pinyol pel del citat pedagog llibertari afusellat al castell de Montjuïc per part de l’estat espanyol després dels fets de la “setmana tràgica”.

Les seves últimes paraules van ser: «Sóc innocent. Visca l’Escola Moderna!»

Per saber-ne més:

Un passatge pratenc per en Ferrer i Guàrdia

Tal dia com avui de 1981 atac contra una torre d’alta tensió al Prat en protesta per la construcció de la nuclear d’Ascó

January 2, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, una aleshores misteriosa organització va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure.

Terra Lliure no es donaria a conèixer oficialment fins al mes de juny d’aquell mateix any, amb un acte al Camp Nou, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1946 va morir el pratenc i refugiat anarcosindicalista Luis Salmerón Avilés

December 24, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui un  24 de desembre de 1946 va morir a l’hospital de La Rochelle, a la regió occitana de Poitou-Charentes, el pratenc i refugiat anarcosindicalista, Luis Salmerón Avilés.

Nascut a El Prat de Llobregat, Luis milità a la Federació Local del Prat de la Confederació Nacional del Treball. Quan esclatà la Guerra Civil lluità contra el feixisme en la Columna Durruti al front de Madrid i amb la militarització de les milícies aconseguí el grau de tinent.

Amb el triomf franquista passà refugiat a França i fou tancat als camps de concentració de Vernet, Setfonts i La Pellice. A partir de 1942 entrà en contacte amb la CNT que s’estava reorganitzant a l’exili i al 1945 s’afilià a la CNT de Poitiers.

Tuberculós i mancat d’una bona alimentació, el 1945 s’uní encara què per poc temps a l’antifranquista Unión Nacional Española. La UNE i la seva homóloga catalana, l’Aliança Nacional de Catalunya, fou una organització promoguda pel PCE i amb l’adhesió de diversos sectors dissidents de republicans, socialistes i anarcosindicalistes, amb la intenció  d’agrupar forces per lluitar contra la Dictadura franquista, alhora que es contribuïa a la lluita contra l’ocupant nazi a França.

Aquell mateix any Luís abandona la UNE a instàncies del seu amic, el destacat militant llibertari José Vergara Vicente. Poc desprès, molt afleblida aran del fracàs de l’invasió de la Vall d’Aran de l’any anterior, l’UNE va ser oficialment dissolta i va deixar d’existir. Un any desprès seria el mateix Luis Salmerón el què deixaria d’existir afleblit per la mala salut i les dures condicions de vida que va haver d’afrontar.

Tal dia com avui de 1940 Francisco Lázaro Alquézar era empresonat

November 24, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 el pratenc i militant de la UGT Francisco Lázaro Alquézar era empresonat a la Model de Barcelona. De professió mecànic de La Seda sortiria en llibertat definitiva a l’estiu de 1945.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.