Tal dia com avui un 5 d’octubre d’ara farà 85 anys. El fets d’octubre de 1934

October 5, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

La repressió dels ‘Piolins’ va convocar el 3-O la vaga més important viscuda a Catalunya des de 1975

October 3, 2019 in ECONOMIA, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«L’aturada va fer que a octubre de 2017 les hores no treballades superessin al Principat els 9 milions, quan un any abans eren poc més de 84.000»

x Catalunya Plural

El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.

Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Cobas van cridar també a seguir la convocatòria.

Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis. Read the rest of this entry →

Les dones que van assaltar un cel ple d’homes

October 1, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Mari Pepa Colomer i Dolors Vives van formar part de l’exèrcit de l’aire republicà durant la Guerra Civil espanyola, també conegut com ‘La Gloriosa’ i van participar de tasques militars en defensa de la Segona República. La seva història ha estat, sovint, menystinguda».

x La Directa

El 20 d’agost de 1940,Winston Churchill va dir: “Mai en el camp del conflicte humà tants han degut tant a tan pocs”, referint-se al deute moral del poble britànic respecte el personal de la Royal Air Force (RAF) que va lluitar a la batalla d’Anglaterra. Si aquesta frase del Primer Ministre anglès l’haguéssim de traslladar a la Guerra Civil espanyola del 36-39 seria, tal com exposa l’historiador de la Universitat de Barcelona David Iñíguez en el seu llibre La guerra aèria a Catalunya: “Mai tants han estat tan oblidats”.

La historiografia del conflicte espanyol s’ha basat principalment en la recerca de la vida de les persones que combatien al front, l’impacte bèl·lic a la rereguarda i l’estudi de la repressió franquista després de la guerra però, en termes d’aviació, són ben poques les persones que s’han interessat per l’exèrcit de l’aire republicà. Read the rest of this entry →

11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

September 10, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la Guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1901 Ferrer i Guàrdia va fundar la primera Escola Moderna

September 8, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«D’aquella primera pedra inspiraria el naixement de nombroses altres projectes pedagògics a diversos indrets del món, inclòs el Prat de Llobregat, on és fundarien fins a dues escoles».

 

Tal dia com avui, un 8 de setembre de l’any 1901, obria al Carrer Bailèn de Barcelona la primera Escola Moderna fundada pel pedagog llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia. L’èxit de l’Escola Moderna es va veure corroborat en multiplicar-se els centres per tot l’Estat.

L’ideal d’ensenyament promulgat pel Ferrer i Guàrdia, s’assenta, amb la raó com a guia per arribar a un coneixement alliberador: del lliurepensament, el positivisme, l’educació integral i el laïcisme, alliberant-se dels atàvics plantejaments dogmàtics de l’època, que promulgaven una educació autoritària, on les idees giraven al voltant de prejudicis i concepcions religioses. És un moment on l’educació, en mans sobretot de forces eclesiàstiques, mostraven un món estàtic, i on valors com la autoritat, la fe, i la memorització, el càstig, la rigidesa… eren el pilar d’un ensenyament lligat a les classes més benestants. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa

July 31, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Felip Diaz Sandino amb Juan García Oliver del CCMA

Tal dia com avui, un 31 de juliol de 1936, el tinent coronel Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya.

La seva actuació al capdavant de la Conselleria és va veure supeditada però, a les decisions emanades del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, l’organisme unitari creat deu dies abans a la calor dels esdeveniments del 19 de juliol, i que entre els mesos de juliol i setembre, assumir l’organització de manera efectiva de totes les qüestions amb implicacions militars i de defensa de Catalunya.

Aquell mateix 31 de juliol de 1936 Felip Díaz Sandino va fer publicar un anunci en diversos diaris fent una crida perquè s’allistin voluntaris a l’aviació. Read the rest of this entry →

Tal avui com avui commemorem els 50 anys d’Stonellwall enmig de les crides a recuperar l’orgull d’aquella revolta

June 28, 2019 in Actualitat, DRETS, Memòria altres indrets, Memòria històrica

Avui és commemora internacionalment la diada del 28 de juny, i els 50 anys de l’inici de la històrica revolta de Stonewall a New York contra les pràctiques homofòbes de la policia. Uns disturbis què marcaren un abans i un després en la lluita contra la discriminació i pels drets de les persones els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals.

L’”Orgull” va néixer dels disturbis. La matinada del 28 de juny de 1969 una batuda com a tantes altres en el bar novaiorquès Stonewall Inn, i un referent per a gais i lesbianes de la ciutat, no va acabar com de costum. Els clients van decidir dir prou a la repressió i van començar una revolta, atacant a la policia. Al contrari del que mostra certa pel·lícula recent, els protagonistes de la revolta no cal buscar-los entre una classe mitjana alta i blanca en cerca d’oci. Va néixer de les persones de classe baixa, que freqüentaven Stonewall, un tuguri propietat de la màfia. Neix de la marginació posant-se en peus. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931 va tenir lloc el Congres Extraordinari de la CNT

June 11, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Després de la proclamació de la II República al 14 d’abril de 1931, entre el 11 i el 16 de juny es celebrà el III Congrés de la CNT i el IV Congrés de l’AIT al Teatro Conservatorio de Madrid.


En aquests van assistir diversos delegats i grups llibertaris de molts països com de sindicats independents. El Prat de Llobregat tindria representació amb un obrer agrícola pratenc que actuaria en nom dels sindicats confederals de la població. Entre altres qüestions s’estipulà que s’havia d’aconseguir la col·lectivització de la terra i de tots els mitjans i instruments que cooperaven a la producció. Un objectiu que es va fer realitat al Prat quan esclatà la Guerra Civil.

Els martirs de Chicago en l’origen de la diada del 1 de maig

April 30, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

La jornada màxima de 8 hores va ser aconseguida gràcies a milers de treballadors en vaga a Chicago. Reprimida la vaga i fora de control, la policia agafar a 8 a caps de turc per dur a terme la repressió i espantar així a la resta de treballadors en vaga. Aquests 8 rostres van ser, 5 penjats l’11 Novembre de 1887, i 3 condemnats a presó, 2 condemnats a cadena perpètua i l’altre a 15 anys de treballs forçats.

Al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs anarquistes de Chicago, l’1 de maig seria el dia mundial de protesta i reclamacions obreres.

A Catalunya, la jornada de reivindicació del Primer de Maig se celebrà per primera vegada l’any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat.

La legalització i la institucionalització d’aquesta diada per part dels diferents estats al llarg del segle XX ha desvirtuat el seu sentit originari i ha transformat una jornada de lluita  reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Però, aquest caràcter festiu no ha amagat el veritable sentit d’aquesta data emblemàtica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin satisfetes, el Primer de Maig continuarà sent l’expressió anual d’aquestes reivindicacions.

La darrera manifestació convocada al Prat per commemorar el dia internacional dels treballadors data de 2007, i no va estar exempta d’una forta polèmica entre els organitzadors i ICV arran de la prohibició de la totalitat dels actes programats en el marc d’unes jornades comarcals contra la precarietat que pretenia escalfar motors el cap de setmana previ al 1r de Maig, a l’entorn del lema “Recuperem la conciència, aturem els sindicats traïdors”.  Una critica directa cap a CCOO i UGT, els sindicats de referència d’ICV i PSC respectivament, que no deuria agradar gaire dins del consistori pratenc.

Perquè el 30 d’abril és el dia internacional del sabotatge, i quin és el seu origen?

April 30, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Ben poca gent sap que avui 30 de Abril és el dia internacional del Sabotatge.

 

Segons algunes fonts, el dia internacional del sabotatge caldria situar-lo abans de que la data del primer de maig fos inscrita al calendari laboral com a festiu en honor als màrtirs anarquistes de Chicago, morts en la lluita per la consecució de la jornada laboral de vuit hores.

Precisament cada primer de maig, per denunciar les condicions laborals, exigir millores i recordar als obrers morts a Chicago, es feien arreu jornades de vagues. A més, en moltes fàbriques, per aconseguir parar la producció pel primer de maig feien sabotatges el dia anterior, el 30 d’abril.

L’origen de la paraula sabotatge prové del francès “sabot”.  A França els esclops (sabates de fusta) es deien ‘sabots’, i es diu que una vegada els obrers d’algunes fàbriques van usar les seves ‘sabots’ per inutilitzar la maquinària i així mostrar el seu desacord amb els amos. És a dir, van sabotejar les màquines.