Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, una aleshores misteriosa organització va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure.

Terra Lliure no es donaria a conèixer oficialment fins al mes de juny d’aquell mateix any, amb un acte al Camp Nou, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui un  24 de desembre de 1946 va morir a l’hospital de La Rochelle, a la regió occitana de Poitou-Charentes, el pratenc i refugiat anarcosindicalista, Luis Salmerón Avilés.

Nascut a El Prat de Llobregat, Luis milità a la Federació Local del Prat de la Confederació Nacional del Treball. Quan esclatà la Guerra Civil lluità contra el feixisme en la Columna Durruti al front de Madrid i amb la militarització de les milícies aconseguí el grau de tinent.

Amb el triomf franquista passà refugiat a França i fou tancat als camps de concentració de Vernet, Setfonts i La Pellice. A partir de 1942 entrà en contacte amb la CNT que s’estava reorganitzant a l’exili i al 1945 s’afilià a la CNT de Poitiers.

Tuberculós i mancat d’una bona alimentació, el 1945 s’uní encara què per poc temps a l’antifranquista Unión Nacional Española. La UNE i la seva homóloga catalana, l’Aliança Nacional de Catalunya, fou una organització promoguda pel PCE i amb l’adhesió de diversos sectors dissidents de republicans, socialistes i anarcosindicalistes, amb la intenció  d’agrupar forces per lluitar contra la Dictadura franquista, alhora que es contribuïa a la lluita contra l’ocupant nazi a França.

Aquell mateix any Luís abandona la UNE a instàncies del seu amic, el destacat militant llibertari José Vergara Vicente. Poc desprès, molt afleblida aran del fracàs de l’invasió de la Vall d’Aran de l’any anterior, l’UNE va ser oficialment dissolta i va deixar d’existir. Un any desprès seria el mateix Luis Salmerón el què deixaria d’existir afleblit per la mala salut i les dures condicions de vida que va haver d’afrontar.

Tal dia com avui de 1940 el pratenc i militant de la UGT Francisco Lázaro Alquézar era empresonat a la Model de Barcelona. De professió mecànic de La Seda sortiria en llibertat definitiva a l’estiu de 1945.

x Jordi Ramos

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

«Aquell mateix 4 de novembre de 1989, en que va esclar una bomba a la casa de Jordi Moners, dues bombes més van esclatar a la clínica Dexeus i a la seu del MDT a Manresa. Els tres atemptats van ser reivindicats per Milicia Catalana, un grup ultradretà amb evidencies de connexions policials, del que avui en dia poc es parla».

Tal dia com avui de 1989, el grup ultradretà espanyolista Milicia Catalana va atacar amb un artefacte explosiu el domicili de Jordi Moners i Sinyol a Sant Boi.

Nascut al Prat de Llobregat en Jordi, esdevenir un dels fundadors l’any 1968 del Partit Socialista d’Alliberament Nacional –PSAN-, i una de les figures més visibles de l’esquerra independentista al Prat, fins al seu canvi de residència a Sant Boi.

La mateixa jornada de l’explosió al domicili de Jordi Moners, els autors de l’atac van col·locar dos altres artefactes explosius més a la Clínica Dexeus de Barcelona, i a la seu del MDT a Manresa on van provocar importants danys materials.

Els autors de l’atemptat eren la Milícia Catalana, un grup paramilitar de tendència espanyolista, integrista catòlic i antimarxista. Read the rest of this entry →

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →