Tal dia com avui de 1940 Francisco Lázaro Alquézar era empresonat

November 24, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 el pratenc i militant de la UGT Francisco Lázaro Alquézar era empresonat a la Model de Barcelona. De professió mecànic de La Seda sortiria en llibertat definitiva a l’estiu de 1945.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.

Un acte antifeixista pretén recordar ‘La Desbadá’; la pitjor massacre de la guerra civil

November 1, 2018 in Actualitat, Memòria altres indrets, Memòria històrica, POLÍTICA

El proper divendres 9 de novembre, des del col·lectiu antifeixista ‘Esborrem el feixisme‘ presentaran al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ el documental: ‘Malaga 1937. La carretera de la muerte’, sobre l’oblidada massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda popularment com la Desbandá amb un acte public què comptarà amb la presència de familiars de supervivents.

La Desbandá va ser un atac a civils ocorregut durant la guerra, el 8 de febrer de 1937, després de l’entrada a Màlaga de les tropes franquistes i italianes. Una multitud de refugiats que abarrotaven la carretera fugint cap a Almeria (ciutat sota control de l’Exèrcit Popular Republicà) va ser atacada per mar i aire per vaixells franquistes i avions alemanys i Italians, causant la mort a entre 3.000 i 5.000 civils. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1910 va fundar-se la CNT

November 1, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

L’1 de novembre de 1910 la ciutat de Barcelona veia néixer un dels actors més importants de la història contemporània de Catalunya i d’Espanya, el sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT).

L’acord de fundar una nova organització sindical d’àmbit estatal, va sorgir arran del 2n congrés de Solidaritat Obrera, una unió de prop de 140 sindicats implantats principalment a Catalunya, i què representava prop de 30.000 afiliats.

Amb prop de milió i mig d’afiliats, la Guerra Civil i la revolució social de juliol de 1936 marquen per l’anarcosindicalisme el seu punt àlgid i són els punts brillants d’una història que també inclou episodis foscos com il·legalitzacions, el pistolerisme dels anys 20, la llarga nit del franquisme o el conegut com ‘Cas Scala‘. Read the rest of this entry →

Congres Extraordinari de la CNT – 1931

October 7, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Després de la proclamació de la II República al 14 d’abril de 1931, entre el 11 i el 16 de juny es celebrà el III Congrés de la CNT i el IV Congrés de l’AIT al Teatro Conservatorio de Madrid.


En aquests van assistir diversos delegats i grups llibertaris de molts països com de sindicats independents. El Prat de Llobregat tindria representació amb un obrer agrícola pratenc que actuaria en nom dels sindicats confederals de la població. Entre altres qüestions s’estipulà que s’havia d’aconseguir la col·lectivització de la terra i de tots els mitjans i instruments que cooperaven a la producció. Un objectiu que es va fer realitat al Prat quan esclatà la Guerra Civil.

Tal dia com avui un 5 d’octubre d’ara farà 84 anys. El fets d’octubre de 1934

October 5, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

La repressió dels ‘Piolins’ va convocar el 3-O la vaga més important viscuda a Catalunya des de 1975

October 3, 2018 in ECONOMIA, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«L’aturada va fer que a octubre de 2017 les hores no treballades superessin al Principat els 9 milions, quan un any abans eren poc més de 84.000»

x Catalunya Plural

El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.

Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Cobas van cridar també a seguir la convocatòria.

Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis. Read the rest of this entry →

11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

September 10, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la Guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Emili Guanyavents: l’anarquista que va escriure la lletra d’-Els Segadors-

September 9, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Jordi Marti i Font

Jaume Ayats, autor de l’estudi “Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional” afirma en aquest minireportatge que “Els Segadors” prové d’una cançó eròtica convertida en cançó política a la Guerra dels Segadors, la nostra guerra constitutiva. En canvi, en aquesta notícia i vídeo podem sentir i llegir com la melodia prové d’una cançó jueva del segle XV anomenada “Ein K’Eloheinu”. Jo no entraré en el debat. La cosa més curiosa, però, és que el seu autor, Emili Guanyavents, continua essent només “un tipògraf” o un “poeta”, desconegut per a l’absoluta majoria de persones que en canten el text que en fa de lletra. Qui era aquest home?

Com podia ser d’una altra manera, però no ho és, Guanyavents era catalanista i anarquista, internacionalista del segle XIX. El “Diccionari del moviment obrer als Països Catalans“, coordinat per Maria Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès, l’introdueix com a Emili Guanyabens i Jané i en diu el següent:

Tipògraf, traductor i anarquista (Barcelona 1860-1941). Se’l coneixia també com a Guanyavents, ja que es canvià el cognom. Particià en el Congrés Catalanista celebrat a l’octubre de 1880. Col·laborava activament en el Diari Català (1881), La Tramontana, a partir de 1886 (de la qual fou membre del consell de redacció fins al 1889), La Veu del Centre Català (1888), i L’Avenç, especialment entre 1892 i 1893. Entrà en contacte amb l’anarquisme per mitjà de la Societat Tipogràfica, i tal com van fer altres personatges de l’època, com ara l’enginyer i folklorista Cels Gomis, el dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer, o el tipògraf Eudald Canibell, s’esforça a fer compatible el seu internacionalisme anarquista amb el catalanisme. Participà en el Primer Certamen Socialista, celebrat a Reus el 1885. A mitjan 1882, formà part del grup anarcosindicalista que s’escindí de la Societat Tipogràfica i fundà tot seguit La Solidària. A partir de 1892 s’apartà de l’anarquisme. Com a poeta, estava seduït per un simbolisme d’inspiració maragalliana. Publicà periòdicament composicions a les pàgines de L’Avenç, així com diversos llibres de poesia. Participà en els Jocs Florals i va guanyar la Flor Natural en els de 1888″. ( La informació va signada per Teresa Abelló Güell). Read the rest of this entry →

Tal dia com avui farà 130 anys, es va fundar a Barcelona la UGT

August 12, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Fa 130 anys a Barcelona, es va fundar la Unió General de Treballadors. A El Prat la UGT no aconseguiria implantar-se fins al 1929».

 

Tal dia com avui, ara farà 130 anys, un 12 d’agost de 1888, al Teatre de Jovellanos del carrer Tallers de Barcelona, es va fundar la Unió General de Treballadors (UGT). A El Prat la UGT no aconseguiria implantar-se fins 41 anys després, l’any 1929.

El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona del 12 al 15 d’agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia (avui també Barcelona), Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic. Rebent-se l’adhesió de quatre societats de Santander, i sobretot també de la Federació Tipogràfica, de totes les entitats adherides, la que va mostrar més dinamisme i amb major implantació. Durant el congrés s’aprovaren els estatuts de la nova entitat i es va decidir que la seu de la nova Unió General de Treballadors s’establís a Barcelona. Read the rest of this entry →