Tal dia com avui un 5 d’octubre. El fets d’octubre de 1934

octubre 5, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

La repressió dels ‘Piolins’ va convocar el 3-O la vaga més important viscuda a Catalunya des de 1975

octubre 3, 2021 in ECONOMIA, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«L’aturada va fer que a octubre de 2017 les hores no treballades superessin al Principat els 9 milions, quan un any abans eren poc més de 84.000»

x Catalunya Plural

El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.

Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Cobas van cridar també a seguir la convocatòria.

Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis. Read the rest of this entry →

11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

setembre 10, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1901 Ferrer i Guàrdia va fundar la primera Escola Moderna

setembre 8, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«D’aquella primera pedra inspiraria el naixement de nombroses altres projectes pedagògics a diversos indrets del món, inclòs el Prat de Llobregat, on és fundarien fins a dues escoles».

 

Tal dia com avui, un 8 de setembre de l’any 1901, obria al Carrer Bailèn de Barcelona la primera Escola Moderna fundada pel pedagog llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia. L’èxit de l’Escola Moderna es va veure corroborat en multiplicar-se els centres per tot l’Estat.

L’ideal d’ensenyament promulgat pel Ferrer i Guàrdia, s’assenta, amb la raó com a guia per arribar a un coneixement alliberador: del lliurepensament, el positivisme, l’educació integral i el laïcisme, alliberant-se dels atàvics plantejaments dogmàtics de l’època, que promulgaven una educació autoritària, on les idees giraven al voltant de prejudicis i concepcions religioses. És un moment on l’educació, en mans sobretot de forces eclesiàstiques, mostraven un món estàtic, i on valors com la autoritat, la fe, i la memorització, el càstig, la rigidesa… eren el pilar d’un ensenyament lligat a les classes més benestants. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa

juliol 31, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Felip Diaz Sandino amb Juan García Oliver del CCMA

Tal dia com avui, un 31 de juliol de 1936, el tinent coronel Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya.

La seva actuació al capdavant de la Conselleria és va veure supeditada però, a les decisions emanades del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, l’organisme unitari creat deu dies abans a la calor dels esdeveniments del 19 de juliol, i que entre els mesos de juliol i setembre, assumir l’organització de manera efectiva de totes les qüestions amb implicacions militars i de defensa de Catalunya.

Aquell mateix 31 de juliol de 1936 Felip Díaz Sandino va fer publicar un anunci en diversos diaris fent una crida perquè s’allistin voluntaris a l’aviació. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui s’inaugurar la Plaça 19 de Juliol 1936 en el marc d’unes Jornades Llibertàries

juliol 19, 2021 in Actualitat, Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Ruta Anarquista

Tal dia com avui, un 19 de Juliol de fa quinze anys enrere, emmarcat en el context d’unes Jornades Llibertàries programades al Prat l’any 2006 des del Col·lectiu Catarko, el sindicat CNT i el  Kasal Okupat -Alta Tensió- en commemoració dels setanta anys de la revolució social, va tenir l’acte de inauguració de la batejada com Plaça del 19 juliol de 1936 als jardins situats just al davant del desaparegut KOP-Alta Tensió-.

Una plaça sense nom que ara torna a no tenir-ne. L’any 2009 l’Ajuntament del Prat aprofitant el desallotjament del Kasal va sostreu-re la placa commemorativa que simbòlicament donava nom a la Plaça.

Una imatge per la història: La pancarta de Bellvitge contra el desviament amb el segell de l’Ajuntament del Prat

juny 5, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Curiós document gràfic de l’any 1990 què ens mostra una pancarta contra el desviament del riu Llobregat penjada a la Festa del Sol, del veí bar

ri de Bellvitge, signada pel Grup Ecologista de Bellvitge amb la col·laboració de l’Ajuntament del Prat.

Quatre anys després el consistori pratenc signar el Pla Delta.

El Pla Delta va significar, entre altres coses, el desplaçament del riu Llobregat 2 kilòmetres i mig al sud per permetre el creixement del port de Barcelona. En contrapartida a l’innegable impacte ecològic sobre els ecosistemes naturals del delta de Llobregat d’aquestes obres i infraestructures, per a les arques municipals el Pla Delta va suposar una important nova entrada d’ingressos derivada de les activitats logístiques situades a la ZAL, dins del terme municipal del Prat. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui farà 30 anys l’OMS va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals

maig 17, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

El 17 de maig de 1990, avui farà 30 anys, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir retirar l’homosexualitat del seu llistat de malalties mentals.

El pas de l’OMS venia precedit per l’eliminació tres anys abans, de l’homosexualitat del “Manual de Diagnòstic dels trastorns mentals” de l’Associació Americana de Psiquiatria, tot un referent amb el camp de la psiquiatria. Vist així; els EUA (el lloc del món que va viure els disturbis de Stonewall que commemorem el Dia de l’Orgull), podrien semblar-nos tot un referent en la defensa dels drets de les persones homosexuals. No obstant això, res més lluny de la realitat. Als EUA l’homosexualitat no es va despenalitzar a nivell federal fins a l’any 2003. Read the rest of this entry →

El 1r de maig i els seus origens

maig 1, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

La jornada màxima de 8 hores va ser aconseguida gràcies a milers de treballadors en vaga a Chicago. Reprimida la vaga i fora de control, la policia agafar a 8 caps de turc per dur a terme la repressió i espantar així a la resta de treballadors en vaga. Aquests 8 rostres van ser, 5 penjats l’11 Novembre de 1887, i 3 condemnats a presó, 2 condemnats a cadena perpètua i l’altre a 15 anys de treballs forçats.

Al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l’1 de maig seria el dia mundial de protesta i reclamacions obreres.

A Catalunya, la jornada de reivindicació del Primer de Maig se celebrà per primera vegada l’any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat.

La legalització i la institucionalització d’aquesta diada per part dels diferents estats al llarg del segle XX ha desvirtuat el seu sentit originari i ha transformat una jornada de lluita reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Però, aquest caràcter festiu no ha amagat el veritable sentit d’aquesta data emblemàtica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin satisfetes, el Primer de Maig continuarà sent l’expressió anual d’aquestes reivindicacions. Read the rest of this entry →

Perquè el 30 d’abril és el dia internacional del sabotatge, i quin és el seu origen?

abril 30, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Ben poca gent sap que avui 30 de Abril és el dia internacional del Sabotatge.

Segons algunes fonts, el dia internacional del sabotatge caldria situar-lo abans de que la data del primer de maig fos inscrita al calendari laboral com a fest

iu en honor als màrtirs anarquistes de Chicago, morts en la lluita per la consecució de la jornada laboral de vuit hores.

Precisament cada primer de maig, per denunciar les condicions laborals, exigir millores i recordar als obrers morts a Chicago, es feien arreu jornades de vagues. A més, en moltes fàbriques, per aconseguir parar la producció pel primer de maig feien sabotatges el dia anterior, el 30 d’abril.

L’origen de la paraula sabotatge prové del francès “sabot”.  A França els esclops (sabates de fusta) es deien ‘sabots’, i es diu que una vegada els obrers d’algunes fàbriques van usar les seves ‘sabots’ per inutilitzar la maquinària i així mostrar el seu desacord amb els amos. És a dir, van sabotejar les màquines.