«Avui es compleixen 80 anys de la fi d’un procés revolucionari únic al món i de la fi de la guerra civil, la mateixa guerra que van provocar els militars dirigits pel feixisme».

El 1 d’abril de l’any 1939, el General Franco anunciava el triomf definitiu del cop d’estat feixista i posava fi, després de tres anys de cruenta guerra i enfrontaments, a la segona República Espanyola.  S’iniciava així la dictadura franquista. Avui però, poc es recorda la revolució provocada a l’inici d’aquell mateix conflicte bèl·lic. Una revoloció nascuda arran de la resposta protagonitzada per les classes populars al cop d’estat patrocinat per les elits, pocs cops sentim esmentar el fet que durant aquells anys la gent humil va ser capaç d’organitzar-se amb multituds d’esbossos d’una societat estructurada de baix cap a dalt, en aquells temps anomenada democràcia directa o comunisme llibertari. Intentant de no repetir els mateixos errors que els bolxevics russos (per aquesta mateixa raó els estalinistes catalans i espanyols van perseguir amb acarnissament a la CNT, la FAI, i als del POUM),  i tractant de superar al mateix temps el que anomenen avui democràcia parlamentària de lliure mercat.

Amb tots els seus acers i errors, i enmig de les circumstàncies més terriblement adverses i d’una guerra, miraren d’anar més enllà, en l’edificació d’un model de societat utòpica basada en els principis amb l’equitat i la justícia social, encapçalat per la classe treballadora i els estrats més desfavorits de la societat, participan de manera directa a les assemblees, i empoderant-se de la gestió de les seves pròpies vides. Varen ser capaços d’autogestionar la societat i l’economia d’aquella manera que per a molts “és impossible”, varen fer realitat allò que determinats interessos d’ahir i avui volen fer-nos creure què és impossible mitjançant tots els mitjans possibles. Read the rest of this entry →