La repressió dels ‘Piolins’ va convocar el 3-O la vaga més important viscuda a Catalunya des de 1975

October 3, 2018 in ECONOMIA, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«L’aturada va fer que a octubre de 2017 les hores no treballades superessin al Principat els 9 milions, quan un any abans eren poc més de 84.000»

x Catalunya Plural

El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.

Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Cobas van cridar també a seguir la convocatòria.

Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis. Read the rest of this entry →

11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

September 10, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la Guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Emili Guanyavents: l’anarquista que va escriure la lletra d’-Els Segadors-

September 9, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Jordi Marti i Font

Jaume Ayats, autor de l’estudi “Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional” afirma en aquest minireportatge que “Els Segadors” prové d’una cançó eròtica convertida en cançó política a la Guerra dels Segadors, la nostra guerra constitutiva. En canvi, en aquesta notícia i vídeo podem sentir i llegir com la melodia prové d’una cançó jueva del segle XV anomenada “Ein K’Eloheinu”. Jo no entraré en el debat. La cosa més curiosa, però, és que el seu autor, Emili Guanyavents, continua essent només “un tipògraf” o un “poeta”, desconegut per a l’absoluta majoria de persones que en canten el text que en fa de lletra. Qui era aquest home?

Com podia ser d’una altra manera, però no ho és, Guanyavents era catalanista i anarquista, internacionalista del segle XIX. El “Diccionari del moviment obrer als Països Catalans“, coordinat per Maria Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès, l’introdueix com a Emili Guanyabens i Jané i en diu el següent:

Tipògraf, traductor i anarquista (Barcelona 1860-1941). Se’l coneixia també com a Guanyavents, ja que es canvià el cognom. Particià en el Congrés Catalanista celebrat a l’octubre de 1880. Col·laborava activament en el Diari Català (1881), La Tramontana, a partir de 1886 (de la qual fou membre del consell de redacció fins al 1889), La Veu del Centre Català (1888), i L’Avenç, especialment entre 1892 i 1893. Entrà en contacte amb l’anarquisme per mitjà de la Societat Tipogràfica, i tal com van fer altres personatges de l’època, com ara l’enginyer i folklorista Cels Gomis, el dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer, o el tipògraf Eudald Canibell, s’esforça a fer compatible el seu internacionalisme anarquista amb el catalanisme. Participà en el Primer Certamen Socialista, celebrat a Reus el 1885. A mitjan 1882, formà part del grup anarcosindicalista que s’escindí de la Societat Tipogràfica i fundà tot seguit La Solidària. A partir de 1892 s’apartà de l’anarquisme. Com a poeta, estava seduït per un simbolisme d’inspiració maragalliana. Publicà periòdicament composicions a les pàgines de L’Avenç, així com diversos llibres de poesia. Participà en els Jocs Florals i va guanyar la Flor Natural en els de 1888″. ( La informació va signada per Teresa Abelló Güell). Read the rest of this entry →

Tal dia com avui farà 130 anys, es va fundar a Barcelona la UGT

August 12, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Fa 130 anys a Barcelona, es va fundar la Unió General de Treballadors. A El Prat la UGT no aconseguiria implantar-se fins al 1929».

 

Tal dia com avui, ara farà 130 anys, un 12 d’agost de 1888, al Teatre de Jovellanos del carrer Tallers de Barcelona, es va fundar la Unió General de Treballadors (UGT). A El Prat la UGT no aconseguiria implantar-se fins 41 anys després, l’any 1929.

El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona del 12 al 15 d’agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia (avui també Barcelona), Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic. Rebent-se l’adhesió de quatre societats de Santander, i sobretot també de la Federació Tipogràfica, de totes les entitats adherides, la que va mostrar més dinamisme i amb major implantació. Durant el congrés s’aprovaren els estatuts de la nova entitat i es va decidir que la seu de la nova Unió General de Treballadors s’establís a Barcelona. Read the rest of this entry →

Nelson Mandela apunts d’alguns dels aspectes més desconeguts de la seva biogràfia

July 20, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Dimecres va tenir lloc el centenari del naixement de Nelson Mandela. Al nostre municipi un dels ponts què creua el riu Llobregat duú el seu nom en homenatge a la seva figura».

 

Pont Nelson Mandela a El Prat de Llobregat

Conegut per la seva llarga reclusió i haver rebut el Nobel de la Pau l’any 1993 (conjuntament amb Frederik De Klerk), per no deformar el seu llegat creiem interesant fer alguns apunts, d’alguns dels aspectes més desconeguts de la seva biogràfia.

Nelson Mandela va fundar i dirigir la facció armada del Congrés Nacional Africà (ANC), Umkhonto We Sizwe (la Llança de la Nació), que actuava en comú amb el Partit Comunista de Sud-àfrica (SACP) per descavalcar el règim d’apartheid racial a Sud-Àfrica.

Es creà a recer de la Massacre de Sharpeville duta a terme per la policia sud-africana (març 1960). Malgrat que Albert Lutuli, president de l’ANC, era reticent a recórrer a lluita armada, va acabar donant el seu vistiplau i confiant el seu comandament a Mandela i Joe Slovo del SACP. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui el 2 de març de 1974 era assassinat a garrot vil Salvador Puig Antich

March 2, 2018 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

“Digue’ls que continuïn lluitant”.

Últimes paraules de Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil a Barcelona tal dia com avui el 2 de març de 1974.

Coincidint amb l’estrena al Prat l’any 2006 de la pelicula dirigida per Manuel Huerga, ‘Salvador’, i la polèmica generada al voltant d’aquest film, el col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ va editar i repartir a les portes del Cinema Capri un complet follet divulgatiu sobre la figura de Puig Antich i del MIL, que podeu consultar ara integrament en el seguent enllaç.

Tal dia com avui de 1921 va morir el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin.

February 8, 2018 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Tal dia com avui: Un 8 de febrer de 1921  va morir a Dmitrov, a prop de Moscou, el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin».

Els seu enterrament va donar lloc al darrer acte massiu al carrer de l’anarquisme a Rússia. Les seves restes mortals van ser seguides per un enorme festeig. Entremesclades amb les banderes vermelles, onejaven per sobre de la multitud les banderes negres dels grups anarquistes, en les quals podia llegir-se: “On hi ha autoritat, no hi ha llibertat”. Segons relaten els biògrafs del desaparegut, aquella va ser “l’última gran manifestació contra la tirania bolxevic, i molta gent va participar en ella tant per reclamar llibertat com per retre homenatge al gran anarquista”.

Els pratencs deportats als camps d’extermini de l’alemanya nazi, una història per no oblidar

January 27, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui commemorem el dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust».

Les atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els antifeixistes catalans i de la resta de l’estat espanyol que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. És calcula que vora a 9.328. De ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una tasa de mortalidad del 59%.

Camp de concentració de Mauthausen-Gusen, rebuda dels deportats de l’estat espanyol a l’exèrcit roig el dia del seu alliberament

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms d’almenys cinc pratencs que hi van morir.

Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941

Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941

Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941

José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941

Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942 Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1981 atac contra una torre d’alta tensió al Prat en protesta per la construcció de la nuclear d’Ascó

January 2, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, una aleshores misteriosa organització va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure.

Terra Lliure no es donaria a conèixer oficialment fins al mes de juny d’aquell mateix any, amb un acte al Camp Nou, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Read the rest of this entry →

El 1r de maig i els seus origens

May 1, 2017 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

La jornada màxima de 8 hores va ser aconseguida gràcies a milers de treballadors en vaga a Chicago. Reprimida la vaga i fora de control, la policia agafar a 8 caps de turc per dur a terme la repressió i espantar així a la resta de treballadors en vaga. Aquests 8 rostres van ser, 5 penjats l’11 Novembre de 1887, i 3 condemnats a presó, 2 condemnats a cadena perpètua i l’altre a 15 anys de treballs forçats.

Al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l’1 de maig seria el dia mundial de protesta i reclamacions obreres.

A Catalunya, la jornada de reivindicació del Primer de Maig se celebrà per primera vegada l’any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat.

La legalització i la institucionalització d’aquesta diada per part dels diferents estats al llarg del segle XX ha desvirtuat el seu sentit originari i ha transformat una jornada de lluita reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Però, aquest caràcter festiu no ha amagat el veritable sentit d’aquesta data emblemàtica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin satisfetes, el Primer de Maig continuarà sent l’expressió anual d’aquestes reivindicacions. Read the rest of this entry →