11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

setembre 10, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Gorka Ferràndiz

«Les guerres en l’Antiguitat, com totes les guerres, eren patides amb més intensitat per les classes populars. Les èpiques nacionalistes que narren conflictes amaguen els factors socials dels esclats. Darrera d’esdeveniments nacionals com el corpus de sang i la Guerra dels segadors trobem sempre històries d’alçaments contra tota mena d’explotació».

.

El creixement armamentístic a l’Edat Moderna

Des del segle XV, els Estats europeus fan grans transformacions en els seus aparells de govern i de captació d’impostos. Aquest perfeccionament va ser causat per les creixents necessitats bèl·liques. A partir del segle XVI, podem parlar d’escalada armamentística .Un seguit d’ innovacions tecnològiques —com ara l’aparició de les armes de foc i noves tècniques de fortificació militar— fan que la guerra esdevingués cada cop més devastadora i cara.

Al segle XVI, la recaptació fiscal total dels regnes d’Europa occidental s’havia multiplicat per dos. Les necessitats bèl·liques es tradueixen en un increment de les càrregues tributàries arreu del continent. Així doncs, el marge de subsistència dels camperols serà cada cop més estret. Els sectors d’origen humil són les principals víctimes d’aquest procés. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1901 Ferrer i Guàrdia va fundar la primera Escola Moderna

setembre 8, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«D’aquella primera pedra inspiraria el naixement de nombroses altres projectes pedagògics a diversos indrets del món, inclòs el Prat de Llobregat, on és fundarien fins a dues escoles».

 

Tal dia com avui, un 8 de setembre de l’any 1901, obria al Carrer Bailèn de Barcelona la primera Escola Moderna fundada pel pedagog llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia. L’èxit de l’Escola Moderna es va veure corroborat en multiplicar-se els centres per tot l’Estat.

L’ideal d’ensenyament promulgat pel Ferrer i Guàrdia, s’assenta, amb la raó com a guia per arribar a un coneixement alliberador: del lliurepensament, el positivisme, l’educació integral i el laïcisme, alliberant-se dels atàvics plantejaments dogmàtics de l’època, que promulgaven una educació autoritària, on les idees giraven al voltant de prejudicis i concepcions religioses. És un moment on l’educació, en mans sobretot de forces eclesiàstiques, mostraven un món estàtic, i on valors com la autoritat, la fe, i la memorització, el càstig, la rigidesa… eren el pilar d’un ensenyament lligat a les classes més benestants. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa

juliol 31, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Felip Diaz Sandino amb Juan García Oliver del CCMA

Tal dia com avui, un 31 de juliol de 1936, el tinent coronel Felip Díaz Sandino és nomenat Conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya.

La seva actuació al capdavant de la Conselleria és va veure supeditada però, a les decisions emanades del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, l’organisme unitari creat deu dies abans a la calor dels esdeveniments del 19 de juliol, i que entre els mesos de juliol i setembre, assumir l’organització de manera efectiva de totes les qüestions amb implicacions militars i de defensa de Catalunya.

Aquell mateix 31 de juliol de 1936 Felip Díaz Sandino va fer publicar un anunci en diversos diaris fent una crida perquè s’allistin voluntaris a l’aviació. Read the rest of this entry →

Els martirs de Chicago en l’origen de la diada del 1 de maig

abril 30, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

La jornada màxima de 8 hores va ser aconseguida gràcies a milers de treballadors en vaga a Chicago. Reprimida la vaga i fora de control, la policia agafar a 8 a caps de turc per dur a terme la repressió i espantar així a la resta de treballadors en vaga. Aquests 8 rostres van ser, 5 penjats l’11 Novembre de 1887, i 3 condemnats a presó, 2 condemnats a cadena perpètua i l’altre a 15 anys de treballs forçats.

Al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs anarquistes de Chicago, l’1 de maig seria el dia mundial de protesta i reclamacions obreres.

A Catalunya, la jornada de reivindicació del Primer de Maig se celebrà per primera vegada l’any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat.

La legalització i la institucionalització d’aquesta diada per part dels diferents estats al llarg del segle XX ha desvirtuat el seu sentit originari i ha transformat una jornada de lluita  reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Però, aquest caràcter festiu no ha amagat el veritable sentit d’aquesta data emblemàtica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin satisfetes, el Primer de Maig continuarà sent l’expressió anual d’aquestes reivindicacions.

La darrera manifestació convocada al Prat per commemorar el dia internacional dels treballadors data de 2007, i no va estar exempta d’una forta polèmica entre els organitzadors i ICV arran de la prohibició de la totalitat dels actes programats en el marc d’unes jornades comarcals contra la precarietat que pretenia escalfar motors el cap de setmana previ al 1r de Maig, a l’entorn del lema “Recuperem la conciència, aturem els sindicats traïdors”.  Una critica directa cap a CCOO i UGT, els sindicats de referència d’ICV i PSC respectivament, que no deuria agradar gaire dins del consistori pratenc.

Perquè el 30 d’abril és el dia internacional del sabotatge, i quin és el seu origen?

abril 30, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Ben poca gent sap que avui 30 de Abril és el dia internacional del Sabotatge.

 

Segons algunes fonts, el dia internacional del sabotatge caldria situar-lo abans de que la data del primer de maig fos inscrita al calendari laboral com a festiu en honor als màrtirs anarquistes de Chicago, morts en la lluita per la consecució de la jornada laboral de vuit hores.

Precisament cada primer de maig, per denunciar les condicions laborals, exigir millores i recordar als obrers morts a Chicago, es feien arreu jornades de vagues. A més, en moltes fàbriques, per aconseguir parar la producció pel primer de maig feien sabotatges el dia anterior, el 30 d’abril.

L’origen de la paraula sabotatge prové del francès “sabot”.  A França els esclops (sabates de fusta) es deien ‘sabots’, i es diu que una vegada els obrers d’algunes fàbriques van usar les seves ‘sabots’ per inutilitzar la maquinària i així mostrar el seu desacord amb els amos. És a dir, van sabotejar les màquines.

Tal dia com avui de 1978 un treballador de la SEAT veí del Prat va ser detingut per la seva relació amb el ‘Cas ERAT’

abril 17, 2020 in Actualitat, Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 17 d’abril de 1978, José Hernández Tapias, veí del Prat i treballador de la SEAT, va ser detingut per la Brigada Politico-Social de la Policia Armada amb relació a un operatiu contra l’anomenat Exèrcit Revolucionari d’Ajut als Treballadors (ERAT), un petit grup autònom fundat l’any anterior a la fàbrica de SEAT que practicava atracaments (expropiacions obreres en llenguatge de l’època) amb la intenció de repartir els diners entre els diferents comitès de la fàbrica, i treballadors en vaga i les seves famílies a diferents fàbriques del llavors anomenat cinturó roig.

Hernández Tapias i la resta de detinguts van ser traslladats a la Comissaria de Via Laietana, on van ser sotmesos a tot tipus de tortures durant dies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui fa 81 anys de la derrota enfront del feixisme

abril 1, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Avui es compleixen 81 anys de la fi d’un procés revolucionari únic al món i de la fi de la guerra civil, la mateixa guerra que van provocar els militars dirigits pel feixisme».

 

El 1 d’abril de l’any 1939, el General Franco anunciava el triomf definitiu del cop d’estat feixista i posava fi, després de tres anys de cruenta guerra i enfrontaments, a la segona República Espanyola.  S’iniciava així la dictadura franquista. Avui però, poc es recorda la revolució provocada a l’inici d’aquell mateix conflicte bèl·lic. Una revoloció nascuda arran de la resposta protagonitzada per les classes populars al cop d’estat patrocinat per les elits, pocs cops sentim esmentar el fet que durant aquells anys la gent humil va ser capaç d’organitzar-se amb multituds d’esbossos d’una societat estructurada de baix cap a dalt, en aquells temps anomenada democràcia directa o comunisme llibertari. Intentant de no repetir els mateixos errors que els bolxevics russos (per aquesta mateixa raó els estalinistes catalans i espanyols van perseguir amb acarnissament a la CNT, la FAI, i als del POUM),  i tractant de superar al mateix temps el que anomenen avui democràcia parlamentària de lliure mercat.

Amb tots els seus acers i errors, i enmig de les circumstàncies més terriblement adverses i d’una guerra, miraren d’anar més enllà, en l’edificació d’un model de societat utòpica basada en els principis amb l’equitat i la justícia social, encapçalat per la classe treballadora i els estrats més desfavorits de la societat, participan de manera directa a les assemblees, i empoderant-se de la gestió de les seves pròpies vides. Varen ser capaços d’autogestionar la societat i l’economia d’aquella manera que per a molts “és impossible”, varen fer realitat allò que determinats interessos d’ahir i avui volen fer-nos creure què és impossible mitjançant tots els mitjans possibles. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1919 20 mil treballadors reunits en assemblea van posar fi a la vaga de la canadenca

març 18, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Alguns historiadors consideren que la força demostrada per la vaga de la Canadenca va ser clau perquè certs sectors, sobretot de la Lliga Regionalista comencessin a confraternitzar amb la dreta militarista espanyola»

Dani Cortijo | elNacional.cat

El 18 de març de 1919, en el context de la llarga “vaga de la Canadenca” el comitè de vaga de la CNT va intentar reunir-se al Teatre Bosque (ara cinema Bosque) amb els vaguistes de cara a valorar les negociacions que havien tingut amb la patronal i veure si ja havien de tornar al treball. Va ser del tot impossible. Hi havia més gent al carrer que a la sala on s’havia de fer l’assemblea i van decidir que necessitaven un espai molt més gran.

L’endemà a les nou del vespre, amb permís de les autoritats i absolutament envoltada de mesures de seguretat amb exèrcit inclòs, es va celebrar finalment una gegantina assemblea a l’aleshores plaça de toros de Les Arenes d’on n’havia de sortir la decisió d’acceptar o no les condicions proposades per la patronal per acabar amb un conflicte que ja feia 44 dies que durava.

Read the rest of this entry →

L’origen del Dia de la dona treballadora

març 8, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Des de quan se reivindica el 8 de març i per quins motius?»

«El 1912 es va produir la vaga de la fàbrica Lawrence a Massachusetts. El lema va ser Bread and Roses, que va quedar lligat com a eslògan. La protagonitzaren immigrans que aconseguiren aturar la producció de la ciutat. Durant la vaga, els nens van ser enviats a Nova York per practicar cures. Volien una reducció de 2 hores en la jornada, de 56 a 54! I van trobar quan ho van aconseguir que se’ls havia rebaixat el sou. L’exèrcit va intervenir baioneta calada, i la policia assassinà l’obrera Anna Lopizzo, qui esdevindria un símbol».

x Cèsar Sànchez | Històries d’Europa

Els fets que es commemoren el 8 de març, dia de la dona treballadora, són complicats d’esclarir, perquè en realitat es barregen 4 fets diferents. Un més que probable fet inventat, 2 esdeveniments diferents (una vaga i un incendi) i un fake . Tots es van produir a Nova York, però en diferents anys. El primer va ser el mite vaga de treballadores del tèxtil de 1857. El segon la vaga de les camiseres de Nova York el 1909 (real). El tercer l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company el 1911 (real). Hi van morir 146 obreres. I el fake és una barreja de tots aquests elements, segons el qual hi hauria hagut un incendi amb 129 víctimes (alguns diuen 120)  a una fàbrica anomenada Cotton el mateix 8 de març de 1908. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui farà 46 anys era assassinat a garrot vil Salvador Puig Antich

març 2, 2020 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

“Digue’ls que continuïn lluitant”.

Últimes paraules de Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil a Barcelona tal dia com avui el 2 de març de 1974. Ara farà 46 anys

Coincidint amb l’estrena al Prat l’any 2006 de la pelicula dirigida per Manuel Huerga, ‘Salvador’, i la polèmica generada al voltant d’aquest film, el col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ va editar i repartir a les portes del Cinema Capri un complet follet divulgatiu sobre la figura de Puig Antich i del MIL, que podeu consultar ara integrament en el seguent enllaç.