Els pratencs deportats als camps d’extermini de l’alemanya nazi, una història per no oblidar

January 27, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui commemorem el dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust».

Les atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els antifeixistes catalans i de la resta de l’estat espanyol que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. És calcula que vora a 9.328. De ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una tasa de mortalidad del 59%.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms d’almenys cinc pratencs que hi van morir.

Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941

Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941

Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941

José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941

Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942 Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1978 va tenir lloc el “Cas Scala”, un muntatge policial contra la CNT

January 15, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«El ‘cas Scala’; va esdevenir un dels episodis més foscos de “la transició espanyola” ordit pels serveis secrets espanyols del tardo-franquisme».

«Poc després de veure’s involucrat en ‘el cas Scala’, Joaquín Gambín,  s’infiltrar a un grup format per treballadors de la SEAT, i provocar la detenció d’un veï del Prat».

 

El 15 de gener de l’any 1978, després d’una manifestació de la CNT contra els ‘pactes de la Moncloa’ signats per CCOO i UGT, s’incendiava la Scala, la sala de festes de l’Eixample de Barcelona, a conseqüència d’un atemptat amb còctels molotov, en què van morir quatre treballadors del local. L’endemà la policia detenia quatre joves del renaixent sindicat llibertari CNT, que més tard van ser jutjats i condemnats per uns fets que ells mai no van reconèixer. No va ser fins l’any 1983 que es va jutjar, després d’una rocambolesca història, Joaquín Gambín, personatge clau del cas, delinqüent habitual i confident de la policia, que s’havia infiltrat a la CNT. Gambín va ser, si més no, l’inductor dels fets i va ser condemnat a set anys de presó. Gambín va declarar que el seu cap era ‘Escubi’, un fosc comissari implicat en ‘feines brutes’. Rodolfo Martín Villa  ministre de l’Interior d’aleshores, i ara vinculat a l’activitat empresarial,  mai no va declarar al judici, tot i la petició dels advocats. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui va morir Federica Montseny

January 14, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».

 

Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.

Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.

L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.

Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.

Les cartes de dos amics anarquistes que algú es va descuidar en un banc

January 10, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Les cartes de dos amics anarquistes que algú es va descuidar en un banc, ara recuperades pel historiador pratenc Jordi Ramos».

x Sílvia Marimon | Ara.cat

Un llibre, Lletres de soldats. Cartes del front de l’Ebre (Fundació Carles Pi i Sunyer), dedicat per l’autora, Clara Capdevila, i tres cartes escrites el març del 1958, el desembre del 1970 i el febrer del 1971, amagades a les primeres pàgines. Totes firmades des de la població francesa de Sevran amb el nom de Josep i adreçades a un tal Enric. Llegint-les podem saber que s’estimaven molt, que van lluitar junts a la guerra, que van passar pels camps francesos i exili, que eren idealistes, que van compartir moltíssimes coses, que van ser fidels a les seves idees anarquistes fins al final, que creien en la igualtat i en la cultura, que tenien ganes de retrobar-se i abraçar-se. A les cartes el Josep explica que estava molt content perquè a França la seva filla Núria havia pogut estudiar a la Universitat, havia estat a les barricades del Maig del 68 i era una dona lliure “com les heroïnes del 36”. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1981 atac contra una torre d’alta tensió al Prat en protesta per la construcció de la nuclear d’Ascó

January 2, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, una aleshores misteriosa organització va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure.

Terra Lliure no es donaria a conèixer oficialment fins al mes de juny d’aquell mateix any, amb un acte al Camp Nou, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1946 va morir el pratenc i refugiat anarcosindicalista Luis Salmerón Avilés

December 24, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui un  24 de desembre de 1946 va morir a l’hospital de La Rochelle, a la regió occitana de Poitou-Charentes, el pratenc i refugiat anarcosindicalista, Luis Salmerón Avilés.

Nascut a El Prat de Llobregat, Luis milità a la Federació Local del Prat de la Confederació Nacional del Treball. Quan esclatà la Guerra Civil lluità contra el feixisme en la Columna Durruti al front de Madrid i amb la militarització de les milícies aconseguí el grau de tinent.

Amb el triomf franquista passà refugiat a França i fou tancat als camps de concentració de Vernet, Setfonts i La Pellice. A partir de 1942 entrà en contacte amb la CNT que s’estava reorganitzant a l’exili i al 1945 s’afilià a la CNT de Poitiers.

Tuberculós i mancat d’una bona alimentació, el 1945 s’uní encara què per poc temps a l’antifranquista Unión Nacional Española. La UNE i la seva homóloga catalana, l’Aliança Nacional de Catalunya, fou una organització promoguda pel PCE i amb l’adhesió de diversos sectors dissidents de republicans, socialistes i anarcosindicalistes, amb la intenció  d’agrupar forces per lluitar contra la Dictadura franquista, alhora que es contribuïa a la lluita contra l’ocupant nazi a França.

Aquell mateix any Luís abandona la UNE a instàncies del seu amic, el destacat militant llibertari José Vergara Vicente. Poc desprès, molt afleblida aran del fracàs de l’invasió de la Vall d’Aran de l’any anterior, l’UNE va ser oficialment dissolta i va deixar d’existir. Un any desprès seria el mateix Luis Salmerón el què deixaria d’existir afleblit per la mala salut i les dures condicions de vida que va haver d’afrontar.

Tal dia com avui de 1415 celebrem l’arriba del poble gitano a Catalunya

November 26, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui un 26 de novembre de 1415, Alfons V (duc de Girona en aquell moment) va signar a Perpinyà un salconduit en català a Tomàs de Saba, que feia pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la. Es considerà el primer document que testimonia l’arribada dels gitanos a Catalunya i representaria una de les primeres proves documentals sobre la presència de persones gitanes a Catalunya.

Tot i que en l’àmbit institucional la Generalitat del Principat ha declarat el 26 de novembre com a data per commemorar l’arribada del poble gitano a Catalunya. Existeix un debat sobre quin és el primer document de l’arribada de roms als regnes ibèrics, altres fonts apunten per contra que Tomàs de Saba procedia d’Etiòpia, regió que en l’Edat mitjana es considerava part de les Índies. Del que no hi ha dubte és del salconduit del ja rei Alfons V el Magnànim, signat deu anys després a Saragossa i escrit en català el gener de 1425, en el que demana als seus subordinats i súbdits que tractessin bé i acollissin a “l’amat e devot nostre don Johan de Egipte Menor” i el seu seguici. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1940 Francisco Lázaro Alquézar era empresonat

November 24, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 el pratenc i militant de la UGT Francisco Lázaro Alquézar era empresonat a la Model de Barcelona. De professió mecànic de La Seda sortiria en llibertat definitiva a l’estiu de 1945.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.

Informació relacionada:

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners

November 4, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Aquell mateix 4 de novembre de 1989, en que va esclar una bomba a la casa de Jordi Moners, dues bombes més van esclatar a la clínica Dexeus i a la seu del MDT a Manresa. Els tres atemptats van ser reivindicats per Milicia Catalana, un grup ultradretà amb evidencies de connexions policials, del que avui en dia poc es parla».

 

Tal dia com avui de 1989, ara farà just fa 30 anys, el grup ultradretà espanyolista Milicia Catalana va atacar amb un artefacte explosiu el domicili de Jordi Moners i Sinyol a Sant Boi.

Nascut al Prat de Llobregat en Jordi, esdevenir un dels fundadors l’any 1968 del Partit Socialista d’Alliberament Nacional -PSAN-, i una de les figures més visibles de l’esquerra independentista al Prat, fins al seu canvi de residència a Sant Boi.

La mateixa jornada de l’explosió al domicili de Jordi Moners, els autors de l’atac van col·locar dos altres artefactes explosius més a la Clínica Dexeus de Barcelona, i a la seu del MDT a Manresa on van provocar importants danys materials.

Els autors de l’atemptat eren la Milícia Catalana, un grup paramilitar de tendència espanyolista, integrista catòlic i antimarxista. Read the rest of this entry →