Tal dia com avui de 1922, els treballadors de les vaqueries del Prat es declaren en vaga

October 16, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1922 els obrers de les diferents vaqueries del Prat de Llobregat es declaraven en vaga, per no haver estat acceptades les noves bases de treball proposades pels treballadors. El focus de les queixes obreres estava a la Granja de la Ricarda, que per les gestions realitzades pels propietaris des de la delegació de Treball van ser obligats a treballar i a no fer vaga.

La Ricarda era propietat dels Betrand, una coneguda família de cacics barcelonins.

Tal dia com avui de 2006, antifeixistes substitueixen tots els noms dels carrers franquistes del Prat

October 12, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Victor Casanoves rebatejat com a carrer Felipe Diaz Sandino

Tal dia com avui de 2006 en el marc de la “celebració” del 12 d’octubre, un grup de pratencs va netejar el poble de nombrosa simbologia franquista. Dues accions paral·leles es van dur a terme durant la matinada prèvia a la data, una consistent en la retirada de gairebé una quarantena de plaques del “Ministerio de la Vivienda” franquista, encara presents a nombrosos edificis pratencs. I una altra, rebatejant el nom d’alguns carrers que estan dedicats a personatges lligats amb el franquisme.

En el comunicat de l’acció s’expliquen els noms dels sis carrers i el motiu de la seva substitució, el grup es declara contrari a la celebració d’aquesta diada commemorativa d’un genocidi i de l’imperialisme espanyolista, el compromís amb els lluitadors antifeixistes del 36, i la voluntat ferma de continuar retirant els símbols fins que no en quedi cap.

El grup denuncia que durant el ple del 5 d’octubre del 2005 el consistori pratenc es va comprometre a la retirada total d’aquestes plaques. Durant el mes d’abril del 2006 una nova notícia parlava de la retirada de només quatre de les mateixes, un nombre irrisori per els antifeixistes “que ni tansols han estat capaços de complir”. Pels antifeixistes després d’un any i els carrers continuaven “lluint” nombrosos símbols feixistes “demostrant, un cop més, la falsedat dels acords consistorials que únicament serveixen de cara a la galeria i evidenciant que l’única solució per acabar amb la presència feixista és l’acció directa”.

La darrera de les plaques amb del Ministerio de la Vivienda franquista amb simbologia de la Falange va ser eliminada aquesta passada Festa Major en el marc del 10è Cercatasques Antifeixista convocat per la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers‘.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de1939: José Doménech Casado surt en llibertat

October 7, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1939 sortiria en llibertat definitiva el pratenc i mecànic a La Seda, José Doménech Casado. Nascut a Fornells de la Selva el 1906, va ingressar a la Model al març de 1939 acusat d’extremista durant la Guerra Civil espanyola per les noves autoritats franquistes.

Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

October 6, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Enguany es compleixen 84 anys dels Fets d’Octubre del 34. D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.

Arran d’aquells fets el responsable de l’aviació militar d’El Prat Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya des del camp d’aviació d’El Prat.

En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un retè format per militars, on el responsable militar Lecea tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. José Rodríguez Díaz de Lecea durant la Guerra Civil  va estar al servei del bandol franquista, i posteriorment va ser ministre de l’Aire entre 1957 i 1962. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui un 5 d’octubre d’ara farà 84 anys. El fets d’octubre de 1934

October 5, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui al 1934 l’Aliança Obrera comença una vaga general. La vaga és un èxit, malgrat no tenir el recolzament de la CNT».

 

La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.

L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, el stalinista Partit Comunista de Catalunya,  que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta del Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres llocs inclús es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers. Read the rest of this entry →

La repressió dels ‘Piolins’ va convocar el 3-O la vaga més important viscuda a Catalunya des de 1975

October 3, 2018 in ECONOMIA, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«L’aturada va fer que a octubre de 2017 les hores no treballades superessin al Principat els 9 milions, quan un any abans eren poc més de 84.000»

x Catalunya Plural

El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.

Per una banda, CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical CSC convocaven una aturada de 24 hores. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’hi va adherir i organitzacions com CNT i Cobas van cridar també a seguir la convocatòria.

Al seu torn, CCOO, UGT i Unió de Pagesos van convocar una altra cosa que s’assembla però era diferent. N’hi van dir una aturada de país. Comptava amb la comprensió de la patronal Pimec i alguns gremis. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931: Jornalers de la CNT entren en conflicte per la figura del cap de colla

October 2, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1931 es desautoritzava al sindicat de la CNT del Prat que s’havia oposat a la contractació de treballadors per part dels caps de colla. Per aquest motiu havia creat una borsa de treball pròpia, en contraposició a la Societat de Treballadors del Camp que escollia els jornalers a la plaça de la Vila.

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen el pratenc Juan Panisello Expósito

September 22, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen (Àustria) el pratenc Juan Panisello Expósito.

Nascut a Tortosa el 1912, va ser fet presoner de guerra durant la II Guerra Mundial. El 1940 seria transportat a Mauthausen, i posteriorment al camp de concentració de Gusen.

Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

D’on prove el nom de la Plaça 17 de Setembre?

September 17, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de Setembre de 1976».

 

Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i el Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.

Per aquest motiu el consistori d‘IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra. Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui el pratenc Salvador Balcells és detingut i multat per Jorge Fernández Díaz com a organitzador de l’acte independentista del Fossar

September 12, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, el 12 de setembre de 1981, un veí del Prat, en Salvador Balcells és detingut per la policia espanyola arran de la seva intervenció a l’acte de l’esquerra independentista del Fossar de les Moreres. Després de 30 hores és alliberat sense càrrecs però atribuint-li “grandes disturbios y alteración del orden público, que culminaron con la quema de dos banderas nacionales”. L’exministre de l’interior del PP i llavors governador civil de Barcelona, en Jorge Fernández Díaz, li imposa una multa de 300.000 pessetes. Blanca Serra i Eva Serra també són multades amb 300.000 pessetes cadascuna pel mateixos fets. El mes de març de l’any següent Fernández Díaz va fer empresonar 6 persones per portar una pancarta independentista.

Durant la Diada diversos membres de l’extrema dreta espanyolista van agredir alguns dels assistents a l’acte del Fossar de les Moreres amb el resultat d’alguns independentistes ferits lleus (un dels feixistes agressors va resultar apunyalat).