Tal dia com avui de 1940 Francisco Lázaro Alquézar era empresonat

November 24, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 el pratenc i militant de la UGT Francisco Lázaro Alquézar era empresonat a la Model de Barcelona. De professió mecànic de La Seda sortiria en llibertat definitiva a l’estiu de 1945.

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1941 el llibertari pratenc Julián Acero era afusellat pel feixisme

November 21, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«El 21 de novembre de 1941 era afusellat el llibertari pratenc Julián Acero Tejel al Camp de la Bota».

«L’any 2013 a petició de la plataforma ‘Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers‘ l’Ajuntament va retirar del nomenclàtor pratenc el carrer dedicat a la memòria de Joan Vila Dalmau, la persona responsable directe del seu afusellament ».

 

Tal dia com avui, un 21 de novembre de 1941, era afusellat Julián Acero Tejel al Camp de la Bota. Joan Vila Dalmau va demanar personalment la reobertura i repetició del judici al jove llibertari i sindicalista de la CNT, que havia estat condemnat a 20 anys de presó en consell de Guerra per causes polítiques. El 15 d’octubre de 1941 el seu cas va ser revisat en consell de guerra sumaríssim i, acusat de ser xofer de les Patrulles de Control i de portar les víctimes per a ser afusellades al cementiri de Montcada i Reixac. En motiu d’aquesta revisió seria condemnat a mort i afusellat el 21 de novembre de 1941 al citat Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera .

Joan Vila Dalmau, el responsable de la seva mort, va ser durant molts anys administrador de l’antiga finca de la Ricarda i caporal del Sometent, cos armat dels grans propietaris, i pertanyia a una família d’arrelada tendència dretana. El seu pare va ser assassinat al cementiri de Montcada durant la Guerra Civil per un grup d’incontrolats, ell que estava present i també anava a ser afusellat es va poder escapar en amagar-se a un nínxol. Va ser alcalde entre l’11 de març de 1946 i el 18 de novembre de 1947. El seu mandat coincideix amb l’època en que la repressió franquista va ser més dura. La legislació del moment encarregava als alcaldes l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims que patirien centenars de pratencs que en ser del bàndol perdedor van passar molts anys d’empresonament. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.

Informació relacionada:

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra, l’ex-alcalde del Prat va ser afusellat

November 18, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert -militant del PSUC i alcalde del Prat de Llobregat-, va ser afusellat al Camp de la Bota».

 

Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert va ser afusellat al Camp de la Bota pel feixisme. Militant de la UGT i el PSUC; en el periòde del 15 d’octubre del 36 al 18 de febrer del 37, aquest antic treballador de la Paperera va esdevenir Alcalde del Prat de Llobregat, càrrec què va abandonar per marxar de voluntari al front, on va caure presoner dels franquistes.

Fou torturat, i jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort per “auxilio a la rebelión” com tants i tants defensors de la legalitat republicana. Després de 83 dies de patir la tortura psicològica de cada matinada al sentir obrir les reixes de la Model a l’escamot que venia a cercar-los, fou assassinat al Camp de la Bota, junt a 7 lleials més, en un parapet prop de la platja, el dia 18 de novembre de 1939, a 5:45 hores.

“Tenia 36 anys i deixava vídua i un fill de 19 mesos; i uns ideals de justícia social i llibertat per tots els pobles, com a base d’un demà millor per al seu i per a tots els infants del món, que no van poder matar ¡ni morirà mai!”; en paraules del seu fill Lluís Serra i Sancho.

La vídua i el seu fill van haver de marxar del poble.

A dia d’avui cap espai del Prat recorda el seu nom com tampoc el de la resta de víctimes del franquisme; tot i que el maig de l’any 2018, una moció aprovada pel ple municipal de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer, i corregir aquesta situació anòmala en una població on encara persisteixen carrers dedicats a persones relacionades amb la passada dictadura franquista. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui va morir l’anarcosindicalista i antiga treballadora de la Seda María Martínez Sorroche

November 10, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 10 de novembre de 2010, va morir a la localitat Occitana de Pau a l’estat francès, l’anarcosindicalista i antiga treballadora de la fàbrica la Seda del Prat de Llobregat, María Martínez Sorroche.

Miliciana en la Columna de “Los Aguiluchos”, va néixer a la localitat andalusa de Sérón el 9 d’octubre de 1914. A la mort del seu pare, la seva mare va emigrar amb els seus fills i àvia a França. Amb 10 anys va començar a treballar en una fàbrica de sedes prop de Lió, es va dedicar al mateix a la seva tornada a l’estat espanyol, a la factoria la Seda del Prat de Llobregat. Sent una jove treballadora, la ideologia anarquista del seu cunyat Luis Cano va deixar la seva empremta i es va unir a les Joventuts Llibertàries.

Al començament de la Guerra Civil va decidir implicar-se en la lluita activa i es va unir a la Columna ‘Los Aguiluchos de la FAI’, destinada a Aragó, en els combats del cementiri d’Osca. A la seva tornada a Barcelona va formar part del Comitè Econòmic de la Indústria del Pa, constituït per la CNT i UGT a Catalunya, i va treballar a temps parcial en una tahona ccolectivizada.

Després de la caiguda de la República va marxar de tornada a França, on va estar en els camps de refugiats de Golbey Epinel (al costat de la frontera suïssa) i La Godelle.

Va escriure un llibre amb les seves memòries “Vida per a una Vida”, encara inèdit.

Tal dia com avui de 1989 la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners

November 4, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Aquell mateix 4 de novembre de 1989, en que va esclar una bomba a la casa de Jordi Moners, dues bombes més van esclatar a la clínica Dexeus i a la seu del MDT a Manresa. Els tres atemptats van ser reivindicats per Milicia Catalana, un grup ultradretà amb evidencies de connexions policials, del que avui en dia poc es parla».

 

Tal dia com avui de 1989, el grup ultradretà espanyolista Milicia Catalana va atacar amb un artefacte explosiu el domicili de Jordi Moners i Sinyol a Sant Boi.

Nascut al Prat de Llobregat en Jordi, esdevenir un dels fundadors l’any 1968 del Partit Socialista d’Alliberament Nacional -PSAN-, i una de les figures més visibles de l’esquerra independentista al Prat, fins al seu canvi de residència a Sant Boi.

La mateixa jornada de l’explosió al domicili de Jordi Moners, els autors de l’atac van col·locar dos altres artefactes explosius més a la Clínica Dexeus de Barcelona, i a la seu del MDT a Manresa on van provocar importants danys materials.

Els autors de l’atemptat eren la Milícia Catalana, un grup paramilitar de tendència espanyolista, integrista catòlic i antimarxista. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1939 l’anarcosindicalista Josep Frigola es assassinat pel feixisme

November 4, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«A les 5:45 hores d’un 4 de novembre de 1939, el règim franquista va assassinar al pratenc Josep Frigola i Aguiló».

 

Nascut a Batea al 1903 tenia només 36 anys quan era afusellat al Camp de la Bota deixant un fill i la seva dona vídua.

Jornaler agrícola era militant de la CNT al Prat de Llobregat. Els organismes feixistes de la població pratenca l’acusaren de participar en els controls d’entrada i sortida de la ciutat de Granollers.

Va viure al carrer Manuel Bertrand núm. 48 just davant dels jardins de l’Hort de les Virtudes.

Tal dia com avui farà 110 anys va fundar-se la CNT

October 31, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

L’1 de novembre de 1910 la ciutat de Barcelona veia néixer un dels actors més importants de la història contemporània de Catalunya i d’Espanya, el sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT).

L’acord de fundar una nova organització sindical d’àmbit estatal, va sorgir arran del 2n congrés de Solidaritat Obrera, una unió de prop de 140 sindicats implantats principalment a Catalunya, i què representava prop de 30.000 afiliats.

Amb prop de milió i mig d’afiliats la Guerra Civil i la revolució social de juliol de 1936 marquen per l’anarcosindicalisme el seu punt àlgid, i són els punts brillants d’una història que també inclou episodis foscos com diverses il·legalitzacions, el pistolerisme dels anys 20, la llarga nit del franquisme, o el conegut com ‘Cas Scala‘. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui fa deu anys van dessalotjar el Kasal Okupat del Prat -Alta Tensió-

October 28, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«El projecte especulatiu de l’Eixample Nord i l’adequació dels voltants de l’estació de l’AVE, que actualment es troben aturats, van desencadenar el dessallotjament. Per aquest fet el consistori i l’empresa havien pactat prèviament».

 

El 28 d’octubre de 2009, vuit furgonetes amb desenes de Mossos d’Esquadra van desallotjar el KOP-Alta Tensió-, okupat des del gener de 2003. L’assalt es va iniciar a les 6.30 i va durar una hora aproximadament, fins que els bombers van treure les 5 persones que s’havien encadenat al terrat i que van estar unes hores detingudes a comissaria. La demolició de l’edifici va ser immediata. A la tarda centenars de persones van protestar a la plaça de la Vila en una concentració molt tensa on quasi es va produir una invasió del consistori i es va acusar a l’ajuntament d’ICV de ser el causant del desallotjament.

L’edifici, propietat de FECSA-Endesa, portava anys abandonat i va ser desallotjat en estar afectat pel projecte especulatiu de l’Eixample Nord i l’adequació dels voltants de l’estació de l’AVE, que actualment es troben aturats. Per aquest fet el consistori i l’empresa havien pactat prèviament, com va quedar testimoniat en junta de govern, l’enderroc de l’edifici per part de l’empresa, pel qual el consistori cobraria 3.319,59€ en taxes, com a pas previ a l’expropiació municipal del solar i la conseqüent indemnització a FECSA. En el procés judicial els okupants no van tenir dret a la defensa en aplicar-se la llei hipotecària que els obligava a pagar prèviament una caució monetària milionària proporcional al preu de l’espai si volien fer-ho. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931 van sortir en llibertat condicional els vaguistes de la Seda

October 27, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 27 d’octubre de 1931, dotze processats arran de la vaga de La Seda eren posats en llibertat condicional. La defensa de la CNT de les les millores de condicions de treball va fer iniciar una vaga al juliol de 1931. Aquesta començada el 18 de juliol, duraria 19 dies, l’oposició de la CNT a reprendre la feina davant el no reconeixement de les demandes del treball, va fer que el 31 de juliol esclatés el clima de violència amb tres persones ferides i un Guàrdia Civil.

Van detenir a 13 persones i escorcollar la seu local del sindicat CNT. Posteriorment, la fàbrica acomiadà obrers i hagueren més detencions i controls durant els anys posteriors.

Per saber-ne més podeu consultar l’entrada del web de la Ruta Anarquista.