Tal dia com avui de 1976 es van donar a conèixer les irregularitats del cobriment de l’Estany de l’Illa i del càmping Cala Gogó del Prat. Faltaven els permisos corresponents per a la seva desaparició. El projecte inicial del càmping era molt inferior del terreny ocupat.

Tal i com es pot apreciar amb aquestes dues imatges extretes del blog El Prat d’abans, la llacuna de L’Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l’any 1947 tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, i diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant.

El seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l’Albufera.

Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping i ja citat Cala Gogó, tal com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l’any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

Tal i com reconeixia un document signat conjuntament per les administracions locals de Barcelona, El Prat i L’Hospitalet, conegut com ‘Estratègia delta del Llobregat’, al conjunt del delta de Llobregat únicament és mantenen a dia d’avui el 5 per cent dels aiguamolls i habitats humits originals.

«De quedar demostrat el caràcter metropolità en instàncies judicials, es podria declarar la nul·litat del Prat Nord».

La plataforma ecologista ‘Ni un pam de terra‘ ha presentat unes al·legacions complementàries a l’aprovació inicial i provisional de la Modificació del Pla General Metropolita (MPGM) en l’àmbit estació-Seda-Paperera. El seu plantejament segueix la sentència del Tribunal Suprem que va declarar nul el Pla Gran Via-Hospitalet per ser una qüestió de competència de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) a través del Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità.

Segons les al·legacions de Ni un pam de terra, l’aprovació inicial de la MPGM en l’àmbit estació-Seda-Paperera s’hauria d’incloure dins del PDU metropolità i la competència de l’aprovació inicial i provisional correspondria a l’AMB. Els motius que al·leguen per a situar la competència en l’AMB és que el projecte del Prat Nord té un caràcter supramunicipal. Per exemple, té una qualificació de Centre Direccional en el Pla General Metropolità. En diferents documents del Consorci Eixample Nord, la zona es descriu com un pol metropolità que formaria part de l’eix Gran Via-Aeroport, un trajecte que uneix aquesta infraestructura amb la ciutat de Barcelona. Els habitatges que s’hi volen construir també obeeixen a la demanda residencial del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Read the rest of this entry →

Més de dues-centes persones van participar el dissabte 12 de desembre en la manifestació convocada per “Ni un pam de terra” al Prat de Llobregat per exigir l’aturada del pla urbanístic de l’ARE Eixample Sud. Aquest pla i uns altres dos, tots promoguts per l’Ajuntament del Prat, preveuen construir 10.000 habitatges nous en zones encara no urbanitzades. Els organitzadors de la manifestació –la més nombrosa des de fa temps al Prat– consideren que va ser un èxit de la lluita “contra l’especulació del totxo” i en defensa dels espais naturals.

L’objectiu de frenar les obres de l’ARE Eixample Sud pretén salvar els camps que es troben entre el barri de la Barceloneta i el riu Llobregat, al sud de l’avinguda Onze de Setembre, i en definitiva evitar que el creixement urbanístic continuï engolint el delta del Llobregat. Les zones de cultius afectades per aquest pla urbanístic són espais de gran riquesa mediambiental, paisatgística i de patrimoni històric. La plataforma “Ni un pam de terra” considera que és “un greu error” que l’Ajuntament del Prat i el Govern de la Generalitat, que constitueixen el consorci promotor del pla, contribueixin a reduir els espais agrícoles i naturals de l’entorn. Read the rest of this entry →

x GTV

Satisfacció entre les entitats ecologistes amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de declarar “nul de ple dret” el Pla Director Urbanístic dels sectors d’activitat econòmica al Delta del Llobregat, aprovat per la Generalitat el 2015.

El pla tenia prevista la construcció d’infraestructures d’usos industrials i d’oficines en sis àrees diferents dels municipis de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat, algunes d’elles classificades com a terrenys agrícoles: Els Joncs i La Marinada (Gavà), Can Sabadell i Sarral Llarg (Viladecans), Llevant i Antic Hiper (Sant Boi).

Read the rest of this entry →

«La plataforma ‘Ni un Pam de Terra’ anuncia una manifestació per aquest dissabte 12 de desembre contra la segona fase de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Eixample Sud. El punt de trobada serà a les 12h a la Plaça Pau Casals. Es demana acudir-hi amb mascareta i mantenint la distància de seguretat».

La segona fase de l’ARE Sud és un pla urbanístic que preveu la construcció de 1.260 habitatges que suposaria, segons la citada plataforma “la pèrdua d’un 14% de la zona agrícola de la Marina del Prat”. Afecta una superfície de 19,48 hectàrees majoritàriament de terrenys agrícoles propers a la població i limítrofs amb el Parc Agrari. Depana creu que “les superfícies agrícoles en ús de conreu de caràcter tradicional representen un interès natural extraordinari, pel que la seva conservació és un objectiu ineludible”. A més, el conjunt de la zona afectada està inclosa dins dels límits de l’IBA (Important Bird Area) del Delta del Llobregat, que acull diverses espècies d’ocells, fet que, segons les al·legacions de l’entitat ecologista, “obliga a una avaluació ambiental completa i prèvia”. En concret, l’entitat ecologista sol·licita que s’elabori “un nou document ambiental que superi les mancances advertides i protegeixi adequadament la zona agrícola afectada del Prat i s’avaluï de forma correcta l’impacte ambiental sobre la IBA del Delta del Llobregat per desestimar la seva transformació en sòl urbà”. Read the rest of this entry →

«El pla tenia prevista la construcció d’infraestructures d’usos industrials i d’oficines en sis àrees diferents dels municipis de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat, algunes d’elles classificades com a terrenys agrícoles: Els Joncs i La Marinada (Gavà), Can Sabadell i Sarral Llarg (Viladecans), Llevant i Antic Hiper (Sant Boi)».

x Roger Jiménez | La Directa

Tres setmanes després de la primera sentència contra el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul de ple dret el PDU dels Àmbits d’Activitat Econòmica del Delta del Llobregat. Es tracta de la tercera sentència contrària a aquesta mena de plans urbanístics en menys d’un mes al sud de l’àrea metropolitana de Barcelona, després de les dues primeres contràries al PDU Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet de Llobregat.

El pla, aprovat el 12 de gener de 2016 pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va ser impugnat a escala particular per Emilio Moragas i disset persones més, que consideren “injustificat” el fet que terrenys de la seva propietat hagin estat classificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció pel seu especial valor agrícola, quan fins a la data havien estat classificats com a sòl urbanitzable no delimitat. Read the rest of this entry →

«La plataforma SOS Baix Llobregat valora molt positivament les dues sentències que han declarat nul el PDU Gran Via i mostren confiança en que els recursos no prosperin, al mateix temps que reclamen una moratòria urbanística».

«La sentència crea una jurisprudència que podria afectar a d’altres plans urbanístics de la comarca, ja que es podrien interposar impugnacions indirectes a aquests plans. Les ARE (Àrees Residencials Estratègiques) són la figura que es feia servir abans dels PDU i, per tant, també quedarien afectades per aquesta jurisprudència».

Les 50 entitats adherides al manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet valoren molt positivament les dues sentències que han declarat nul el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet de Llobregat, que reforcen –diuen– “les nostres demandes d’una moratòria dels plans urbanístics i un replantejament de l’urbanisme comarcal i metropolità”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre dies enrere dues sentències que declaren nul de ple dret el PDU de l’Hospitalet. Amb aquest projecte, el govern municipal i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat pretenien urbanitzar els últims terrenys agrícoles del terme municipal, situats entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i el riu Llobregat, amb la construcció de 26 gratacels per ús comercial i residencial no permanent (hotels, oficines i locals comercials). Això, en la ciutat amb la densitat de població més alta de tota la Unió Europea. Read the rest of this entry →

«Després que la justícia declarés nul el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet i aturés així la destrucció del darrer espai agrícola del municipi, plataformes veïnals i entitats ecologistes redoblen la pressió per frenar altres plans urbanístics a Viladecans, El Prat i Sant Boi de Llobregat».

x Roger Jiménez | La Directa

El 13 de novembre, el mateix dia en què s’anunciava que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava per primer cop nul de ple dret el Pla Director Urbanístic Gran Via-Llobregat, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona suspenia l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana (PMU) de Can Sellarès, que impulsa l’Ajuntament de Viladecans. En conseqüència, l’Ajuntament de Viladecans haurà de presentar un text refós per garantir l’ús esportiu majoritari de la peça d’equipaments, així com l’assolellament i la intimitat dels habitatges.

Read the rest of this entry →

«La segona sentència del TSJC contra el PDU GranVia declara nul de ple dret aquest pla urbanístic sota el mateix criteri de manca de competències i afegeix que no complia amb els criteris legals de zones verdes L’Hospitalet».

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a dictar una sentència d’anul·lació del Pla Directori Urbanístic Gran Via-Llobregat, aquesta vegada arran del contenciós que van presentar l’any 2017 els grups municipals d’ERC, la CUP-PA i l’organització ecologista Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). Aquesta segona sentència del TSJC contra el PDU declara nul de ple dret aquest pla urbanístic, sota el mateix criteri de manca de competències, i afegeix que no complia amb els criteris legals de zones verdes, a més d’assenyalar que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i no el Departament de Territori i Sostenibilitat, era l’organisme competent per a aprovar el PDU.

La setmana passada, el TSJC ja es va pronunciar en contra del PDU per “vulneració del principi de jerarquia normativa i per una falta inesmenable de competència” en motiu d’un recurs anterior presentat pels Comuns. Read the rest of this entry →