«Un treball sobre la recent ampliació de l’aeroport del Prat i l’impacte sobre les zones naturals del Delta, posa al descobert el grau de compliment real de totes les mesures compensatòries anunciades a l’Estudi d’Impacte Ambienta».

L’ampliació de l’aeroport del Prat va suposar la creació de la tercera pista (molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i del Remolar) i l’ampliació de la pista principal, molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i del Remolar, la urbanització per crear la ciutat aeroportuària, la nova terminal, el desviament de la carretera C-31 i la construcció d’altres infrastructures viàries associades.

Per dur a terme aquestes actuacions que afectaven a una Zona d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA), l’Estat va haver de demanar permís a la Comissió Europea i invocar “razones imperiosas de interés publico de primer orden, incluidas las de índole social y económica”, segons l’article 6.4 de la Directiva d’Habitats. Read the rest of this entry →

«Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció».

«Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE».

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) van començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu. Read the rest of this entry →

«L’Hospitalet prepara la major operació urbanística després de la bombolla per construir 26 hotels i oficines de 26 plantes».

«L’afectació que el pla te sobre una de les darreres zones agrícoles de Bellvitge, a tocar del riu, un dels punts de discòrdia».

El major pelotazo urbanístic després de la crisi immobiliària de 2008 està apadrinat per una alcaldessa del PSC que treballa a marxes forçades per construir una mole de gratacel a l’entrada de Barcelona.

L’alcaldessa de l’Hospitalet Núria Marín avança amb la major transformació immobiliària de l’Estat Espanyol després de la crisi en atorgar als propietaris de terrenys qualificats com a zones verdes la participació en la construcció de 26 edificis d’oficines i hotels que ocuparan 125.000 metres quadrats. Read the rest of this entry →

La denúncia a la Fiscalia i les queixes a la Comissió Europea per part de DEPANA relacionats amb la construcció d’un pàrking per a taxis en graella d’espera de la T1, forcen a l’Administració a complir els compromisos adquirits per compensar l’execució de grans infraestructures al Delta de Llobregat.

Entre els anys 2008 i 2009, AENA va construir una zona de serveis per aparcaments públics en una àrea situada dins dels espais que formen part de la Xarxa Natura 2000 (1). Les obres van afectar greument la zona humida de Can Sabadell i el corredor biològic entre El Remolar i l’espai natural interior de Reguerons.

Es van instal·lar: un aparcament per Taxis en espera de la T1, una altra zona per aparcament d’autobusos, un negoci per a neteja de cotxes i un bar, posteriorment es va habilitar una part per aparcament públic. L’actuació es va realitzar sense avaluació ambiental, ni comunicació a la Comissió Europea, com seria percepriu. Tota l’actuació es va executar sense informació pública, pel que no és va saber l’abast de les obres fins que van entrar en funcionament. Read the rest of this entry →

Se sol dir que el delta del Llobregat és un area de vital importància a nivell europeu en el trànsit migratori d’aus entre Europa i Àfrica. Una Europa on s’ha reduït el nombre d’ocells a menys de la meitat en 30 anys, concretament un 57%.

Malgrat aquest alt valor ambiental, el delta del Llobregat no ha gaudit de la protecció que des de diferents entitats ambientalistes han demanat per mantenir aquest ecosistema. Malgrat que l’any 2004 es van declarar algunes zones del delta com a ZEPAs (Zones d’Especial Protecció d’Aus), seguint les directives de la Unió Europea, aquesta declaració només va afectar un 10% de l’extensió total de l’àrea deltàica. Per una altra banda, al voltant de 1.500 hectàrees de zones humides, espais naturals i agrícoles, han resultat afectades des de finals de la dècada dels noranta per la pressió especulativa urbanitzadora.

La notícia saltava per una piulada de Miguel Ángel García, corresponsal de TVE a Berlín: el nombre d’ocells a Europa s’ha reduït a menys de la meitat en 30 anys, concretament un 57%. El periodista es lamentava, en un to irònic, de la poca importància informativa que es dóna a la davallada dels exemplars d’espècies tan comuns com el pardal, l’alosa, l’estornell o la perdiu grisa. Però, és cert el silenci mediàtic que insinua García sobre la desaparició progressiva d’algunes aus europees? Read the rest of this entry →

La pressió urbanística sobre camps de correu i espais naturals és ben present també als territoris deltaics limítrof amb el nostre municipi. Seria el cas de Can Trebal, el darrer espai agrícola de l’Hospitalet, actualment sota amenaça de desaparició.

Bellvitge es troba actualment afectada per un Pla Urbanístic què implicaria la construcció de 26 gratacels, conegut com PDU-Gran Via, i que diverses entitats veïnals i ecologistes no dubten a titllar d’especulador. A banda, diversos grups polítics de l’Hospitalet i l’entitat ecologista DEPANA contraris al projecte han presentat dos contenciosos administratius per intentar aturar el pla. Read the rest of this entry →

«L’any 2018 en farà quaranta de la Marxa del Llobregat, una caminada ecologista que va recórrer tota la conca del riu, del naixement fins la desembocadura, tot reivindicant una aigua neta i sense contaminació».

«Impulsen iniciativa per commemorar el 40 aniversari de la Marxa del Llobregat i pretenen impulsar l’edició d’un llibre i un acte commemoratiu a El Prat».

Del 20 d’agost al 9 de setembre, impulsada pel Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat, la Marxa del Llobregat va comptar amb la participació de molta gent, va tenir un gran ressò als mitjans de comunicació i va contribuïr el creixement de la consciència ecologista al nostre país. El grup impulsor el formàvem, entre d’altres, Jordi Moners, Núria Codina, Jordi Mata, Joanjo Consuegra, Pere Bou i Salvador Balcells del Prat de Llobregat, Pere Pugès i Vicenç Bon de Sant Boi de Llobregat, Jordi Solé de Gavà, Jaume Vendrell de Sant Climent de Llobregat, Salvador Redó de Monistrol de Montserrat i Jordi Lleida, Josep Huguet i Toni Cabra de Manresa. Precisament Jordi Moners va ser un dels pocs que va fer tot el recorregut sencer a peu. I en va escriure un dietari que encara està esperant la seva publicació, juntament amb tota la resta de documentació generada per la Marxa (cartells, manifestos, fotografies, retalls de premsa, etcètera).

De les personalitats que van donar suport a la Marxa del Llobregat destaca la figura de l’aleshores senador Lluís Maria Xirinacs. I en el terreny de la comunicació el Col•lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya (Santiago Vilanova Tané, Xavier Garcia, Jaume Reixac, Josep Català…) Entre els actes finals de la Marxa, que van tenir lloc al Prat, destaca l’Assemblea d’Ecologistes dels Països Catalans, amb més de vint-i-cinc grups participants. Read the rest of this entry →

«Organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA aquest dissabte 13 de maig  tindrà lloc la 12a edició de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat».

A la sortida, prevista a les 9 del matí des de l’estació de RENFE d’El Prat de Llobregat hi ha previst orospectar les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

Els organitzadors tenen previst fer diferents equips i aproximar-se a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit pels ocells migradors i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, aquesta és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies. Els equips es trobaran al final per compartir les dades. Read the rest of this entry →

El dimecres vinet 11 de maig l’Associació d’Escriptors d’EL Prat ‘Tintablava’ ens convida a debatre sobre l’evolució i el futur de la protecció del Delta, justament quan fa 30 anys de la declaració de les reserves naturals. L’acte tindrà lloc a les 19.15h a la Sala d’Actes de la Biblioteca “Antonio Martín”, del Cèntric.

Els ponents de la xerrada, José Gàrcia de DEPANA i Raul Bastida de SOS Delta, intentarem repassar l’històric de la protecció dels espais naturals del Delta, per què aquestes figures són importants per a la conservació, quines limitacions tenen i quines són les perspectives actuals, tenint en compte que encara un 60% del territori deltaic d’elevada biodiversitat resta desprotegit, tot exposant els Camins paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció del Delta Llobregat.

30 anys de la declaració de les reserves naturals

En els anys 80, recentment estrenada la plena competència pel que fa a gestió i protecció del medi natural, la Generalitat de Catalunya agafa amb interès aquesta nova competència. Read the rest of this entry →

El passat 15 d’abril, un company de DEPANA ens va comunicar que s’havia trobat un abocament de residus a la bassa de laminació de la Torre situada a l’Hospitalet de Llobregat. Per la plataforma SOS Delta del Llobregat “és lamentable e indignant que a aquestes alçades del SXXI encara haguem de patir i lluitar contra aquest tipus d’agressions al medi ambient, encara cal molta més conscienciació i pedagogia de la ciutadania”.

Segons manifesta el col·lectiu ecològista cal recordar que només queden un 2% dels seus aiguamolls originaris al Delta, així que qualsevol zona humida, per petita i marginal que pugui semblar, cal conservar-la. Sense anar més lluny, el nostre company de DEPANA va observar aquell mateix día dos cames llargues (espècie protegida per l’UE) i un ànec blanc (espècie rara al Delta del Llobregat lluny de les RN del Remolar i Cal Tet), entre d’altres espècies aquàtiques com el corriol petit i el bernat pescaire.