«La plataforma Salvem el Calamot ha desconvocat a causa de la pandemia causada pel virus Covid-19  la manifestació prevista incialment per al 14 de març a Gavà en contra del projecte urbanístic del Pla de Ponent, que amenaça el darrer corredor biològic entre el Garraf i el Delta de Llobregat».

Juntament amb diverses entitats ecologistes més, la plataforma No al Pla de Ponent-Salvem el Calamot va presentar el passat 4 de març, una sol·licitud per realitzar una consulta ciutadana sobre els projectes urbanístics que vol iniciar el consistori de Gavà, i que amenacen de mort el darrer corredor biològic entre el Garraf i el Delta de Llobregat.

Segons indica Gavà.info, els ecologistes utilitzaran el mecanisme de les consultes populars del Reglament Orgànic Municipal per a intentar que l’alcaldessa, Raquel Sánchez, convoqui un referèndum sobre el Pla de Ponent sense caràcter vinculant. Read the rest of this entry →

«La plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent lluita per frenar el pla urbanístic residencial més gran de Catalunya, que en cas d’executar-se afectaria molt greument el darrer corredor biològic existent entre el Parc Natural del Garraf i el Delta del Llobregat. Han convocat una manifestació que arrencarà el pròxim dissabte 14 de març a les onze del matí des de l’estació de tren de Gavà».

x Roger Jiménez |La Directa

El Pla de Ponent de Gavà és un macroprojecte urbanístic que té com a objectiu cimentar les gairebé 200 hectàrees que comprenen el turó del Calamot, la riera dels Canyars i el pla de Queralt amb la construcció de quatre nous barris i un total de 4.968 habitatges. Es tracta del projecte en marxa més gran en superfície i en impacte paisatgístic, ecològic i ambiental del territori català, “un pla paradigmàtic de la nova bombolla immobiliària”, segons Laura de la Villa, activista de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent, constituïda a mitjans dels anys noranta i reorganitzada l’any 2019 amb veïnes de Gavà, Castelldefels i diverses entitats ecologistes del Baix Llobregat. Read the rest of this entry →

«La Plataforma ZerØport, demana responsabilitat al consistori de Barcelona per a la paralització immediata dels projectes d’ampliació de l’aeroport. Reclamen un pla de reducció de l’activitat per assolir els compromisos amb el clima l’any 2030 i revertir els impactes negatius del turisme massiu».

Un dia després que la justícia britànica hagi paralitzat l’ampliació de l’aeroport de Heathrow per l’impacte climàtic, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una proposta perquè el consistori de la ciutat comtal lideri l’ampliació de l’Aeroport del Prat. La proposta que ha estat presentada per Junts per Catalunya i ha obtingut els vots a favor de Barcelona en Comú, el PSC, ERC, JxCat i BCN Canvi, en contra PP i l’abstenció de Cs; demana que «l’Ajuntament de Barcelona lideri la creació d’un sistema aeroportuari basat en la connectivitat dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus i que qualsevol projecte d’ampliació sigui respectuosa amb el medi natural i la biodiversitat del Delta del Llobregat». Read the rest of this entry →

«Ecologistes en Acció presenta un informe sobre l’impacte de l’aviació a nivell global i proposa mesures concretes per a reduir el nombre de vols».

«L’aviació és l’únic mitjà de transport les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) del qual continuen creixent. Aquestes podrien multiplicar-se per vuit fins a 2050, segons la Comissió Europea.».

Ecologistes en Acció ha presentat un informe en el que analitza de forma sistematitzada els impactes ambientals i socials de l’aviació i proposa mesures alternatives a l’ús de l’avió, centrant-se així mateix en la reducció del número de vols.

Aquest informe és el primer d’aquestes característiques que es fa públic i ha estat elaborat per la xarxa internacional “Stay Grounded”, de la que en forma part Ecologistes en Acció. Hi ha treballat més de 150 experts i expertes així com activistes relacionats amb la temàtica. El seu objectiu principal era avaluar de forma rigorosa el impacte del sector de l’aviació i proposar mesures concretes i realistes que derivessin en un sistema de mobilitat just i sostenible. Read the rest of this entry →

«Cada any entren al Mediterrani a través dels rius Besos i Llobregat entre 0,4 i 0,6 tones de residus plàstics grans al mar, i això sense comptar els afluents quan hi ha pluges torrencials i que arriba molt més plàstic de mida no visible a través dels dos rius. Les tipologies de residus plàstics més usuals són les bosses (entre 67 i 108 kg/any), les ampolles (150 i 237 kg/any) i els films de plàstic de menjar (118-180 kg/any)».

Fa pocs dies s’ha publicat un article a la revista Science of the Total Environment amb els resultats del primer estudi, que ens consti, on es comptabilitzen sistemàticament els residus de mida gran (més de 2,5 cm) que suren als rius Llobregat i Besòs.

L’estudi ha revelat que el riu Llobregat aboca al mar cada any més d’un quart de tona de plàstics aproximadament. De les observacions fetes a la desembocadura dels rius Llobregat i Besos, es va constatar que el plàstic, principalment envasos, ampolles i bosses, és el material més freqüent entre els residus flotants identificats. En el cas del Llobregat va suposar el 67,7% del total i el 50,5% en el Besòs. Les possibles fonts de contaminació són fonamentalment els centres urbans, les activitats d’oci i, en una menor proporció, la indústria. L’estudi busca crear un model estadístic dels residus flotants més comuns que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marines. Read the rest of this entry →

L’Ajuntament del Prat de Llobregat ha anunciat el tancament temporal de l’accés a la platja naturista perquè la inestabilitat de l’escullera fa perillós el pas de les persones.

L’erosió marina a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera ja fa temps que han fet desaparèixer completament la sorra d’aquesta platja.

En aquest sentit les aportacions anuals cada estiu de 100.000 m3 de sorra a càrrec del Port de Barcelona, s’estan demostrant insuficients per solucionar un problema estructural. Una problemàtica herència del Pla Delta què és mostra amb tota la seva cruesa desprès de cada llevantada.

Davant d’aquest fet intentem respondre la següent pregunta:

» La platja de sorra del Prat es sostenible?