Deu anys després controladors aéris s’enfronten a la banqueta dels acusats per la suposada “vaga de controladors” de 2010
August 3, 2020 in Actualitat, ECONOMIA
«L’any 2010 va ser el primer cop que es va declarar el “Estat d’Alarma” a l’estat espanyol a causa, segons es va al·legar en aquell moment, del suposat abandó i paralització de l’activitat aeronàutica per part dels controladors aeris. Deu anys desprès els darrers controladors aeris arriben a la banqueta dels acusats en un cas que genera cada cop més dubtes sobre la veracitat de la versió oficial».
Els judicis sobre la vaga de controladors aeris de 2010 s’acosten a la seva fi. El Passat 27 de juliol van començar les rondes de Conclusions de les parts, on es troben involucrats 14 controladors aeris entre els que s’hi troba César Cabo, el que fou portaveu de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA).
Assistents experts informen que els principals arguments de l’acusació es van centrar en el sou dels controladors, el fet de que firmessin el document 34.4 (declaració de no trobar-se en condicions psico-físiques per a realitzar la seva funció amb garanties) i la teòrica inducció d’Aena al tancament de l’espai aeri patronal del 3 de desembre de 2010. Cap menció de l’acusació per abandó del lloc de treball.
Les hostilitats entre Nissan i els sindicats que representen els seus treballadors continuen, un cop superat el període legal de consultes que dicta la llei per negociar quan hi ha un avís d’expedient de regulació d’ocupació (ERO). Divendres a la nit, els representants de l’empresa van donar les converses per acabades i van avisar els treballadors que tenien quatre dies per decidir si s’acollien al pla de sortides que va oferir la companyia o si, pel contrari, el rebutjaven i la situació derivava en un ERO sense acord que afectaria 2.525 treballadors. Els sindicats, per la seva banda, també van brandar un element de pressió que, fins llavors, guardaven al calaix: la judicialització del procediment.
Els treballadors de la neteja de l’Aeroport del Prat han protagonitzat dues jornades de vaga aquest cap de setmana, divendres i dissabte per demanar que part de la plantilla en ERTO torni al treball per a fer front a les necessitats del servei.
Nacionalitzar la Nissan i que els treballadors prenguin el control. Salvar 3.000 llocs directes i 22.000 indirectes. Evitar la misèria de 25.000 famílies. Però no només això, lo que la CGT, la CUP i Anticapitalistes proposen és que per fi el Govern català i l’espanyol moguin fitxa i s’organitzin estratègicament davant un món deslocalitzat en el que l’Estat Espanyol sempre perd, després d’haver venut la indústria pública automobilística (Seat, 1986), privatitzant el sector ferroviari (Renfe, 2003) i regalar fons milionaris a multinacionals estrangeres.
Nissan proposa ajornar fins al juny del 2021 el tancament de la Zona Franca, sempre que s’arribi a un acord abans de finals d’aquest mes de juliol, i a canvi que els treballadors abandonin la vaga, tot i que els sindicats consideren que mentre no retirin l’ERO no acceptaran condicions.
Poca gent recorda ja qui és Rafael Español; qui va ser al seu dia el poderós president de La Seda de Barcelona, la històrica empresa pratenca, va morir recentment el passat 30 de juny.
Jessica, Farida i Soraya són tres costureres que es van conèixer i formar ara fa tres anys al taller del Centre de Promoció Social Francesc Palau del Prat de Llobregat. Les tres dones, amb l’acompanyament de la incubadora Labesoc, es van constituir com l’associació El Didal en 2018, i des d’aleshores van iniciar la seva activitat econòmica en l’ecosistema d’iniciatives de l’economia social i solidària del municipi.
L’aturada de l’activitat econòmica com a efecte de la pandèmia de la COVID-19 ha comportat un increment de l’atur i de les persones treballadores en situació d’ERTO
En un 