Les deportacions: repressió i negoci

May 19, 2018 in Actualitat, Debat, DRETS

«La reflexió sobre la mesura de l’expulsió, els seus impactes sobre les persones i el negoci que representa».


Entenem per deportació l’expulsió o desterrament d’un individu o d’un grup de persones per raons polítiques o com a càstig. La deportació ha estat al llarg de la història una mesura utilitzada per molts estats com a forma d’exclusió, control i càstig de diferents sectors de la població. Des de l’any 2011, a l’Estat espanyol, més de 80.000 persones han estat deportades en contra de la seva voluntat.

Històricament els estats colonialistes van utilitzar el desterrament penal per deportar a les seves colònies persones condemnades per tota mena de delictes. Va ser una mesura àmpliament aplicada per França i el Regne Unit a Nord-amèrica i Austràlia i a la Guaiana respectivament. La història espanyola també compta amb episodis massius d’aplicació d’aquesta mesura en forma d’expulsió, en aquest cas amb un component ètnic i cultural, sobre la població jueva, musulmana i gitana. Read the rest of this entry →

«Sense que canviïn les prioritats de la societat, les dones no tindrem una emancipació»

March 7, 2018 in Debat

«Entrevista a Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, sobre la feminització de la pobresa des del Centre Okupat i Autogestionat La Llavor, al Prat de Llobregat».

Hi ha menys dones amb una feina remunerada que no pas homes, la bretxa salarial encara és una realitat ben visible i les pensions a les quals accedeixen elles són, de mitjana, miserables. Ens apropem al Centre Okupat i Autogestionat La Llavor, al Prat de Llobregat, per parlar amb Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, sobre la feminització de la pobresa. Un concepte multidimensional amb el qual també s’aborden qüestions com les tasques de cures, que recauen gairebé sempre en les dones.

 

Ser dona és el factor que arreu del món més incideix en la possibilitat que una persona sigui pobra. Per què?

 

Les dones tenen més possibilitats estadístiques de ser pobres pel seu rol en la societat capitalista-patriarcal, que implica estar a casa fent feines no remunerades de cures i reproducció de la vida. A més a més, tradicionalment, i encara avui, tenen una menor participació en els circuits de producció en què el treball està remunerat. El procés pel qual en una societat capitalista es genera pobresa és l’explotació del capital sobre el treball i la concentració de la riquesa en poques mans. La discriminació de gènere fa que les dones accedeixin al mercat de treball amb una explotació més gran. En gran part, s’hi incorporen amb la mercantilització de feines que ja estaven feminitzades, per exemple relacionades amb la cura de les persones. A això s’hi suma l’anomenada conciliació, per la qual la dona encara és gairebé l’única responsable de la reproducció de la vida a la llar. Per tot plegat, la dona té una relació amb interrupcions amb el món laboral, perquè hi entra i en surt en funció de les noves necessitats que adquireix la seva família, o s’hi incorpora amb contractes a temps parcial. Read the rest of this entry →

Per què la vaga feminista del 8 de març no serà una mobilització com les altres?

February 24, 2018 in Actualitat, Debat, DRETS, ECONOMIA

Mireia Duran i Maria de la Fuente | Crític

Aquest 8 de març de 2018 es convoca una vaga feminista. Però no és una vaga més. El moviment feminista convoca a una vaga que va més enllà del lloc de treball. Inclou les cures, l’activitat estudiantil i és també una vaga de consum. Per què es fa? La idea darrera d’aquesta convocatòria, és que la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral. I les desigualtats de gènere són presents en TOTES aquestes dimensions. Dit d’una altra manera, i recorrent a l’eslògan que catalitzà la segona onada feminista dels setanta: allò personal és polític. Read the rest of this entry →

[Opinió] El Gran Recapte d’aliments: cronificació de la pobresa

December 5, 2017 in Debat

«L’autor és crític amb El gran recapte que impulsa el Banc dels Aliments, que entén que imposa un model assistencialista contrari a l’apoderament dels sectors més necessitats i que facilita el model consumista imposat per les grans cadenes alimentàries».

x David Palau

Em dol dir-ho, perquè sé de primera mà que milers de persones hi participen mogudes per cap altre sentiment que la bondat i les ganes d’ajudar, però el Gran Recapte d’aliments, que va tenir lloc els passats 1 i 2 de desembre, no em sembla res més que un altre Black Friday, Blue Monday o Sant Valentí: una crida (i obediència) al consumisme. En aquest cas, però, i a diferència de les altres crides, el Gran Recapte té per a mi més malícia, donat que es fa sota la màscara d’una suposada bondat, d’una creguda ajuda, d’una enganyosa solidaritat.

Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura), 842 milions de persones pateixen fam crònica, mentre al món es desaprofiten 1.300 milions de tones d’aliments l’any, ja sigui pel malbaratament alimentari, perquè són aliments “lletjos” que no tenen cabuda en la societat de l’envàs, o per uns processos tan globalitzats on alguns aliments i cert bestiar directament moren en el transcurs d’aquests viatges quilomètrics des de la producció al plat. Aquests aliments que mai arriben a menjar-se, serien suficients per alimentar a 2.000 milions de persones, tan dantesc com això. Read the rest of this entry →

[Debat] Independència com a ruptura?

September 27, 2017 in Debat

«En un compte enrere cap el dia del referèndum a Catalunya, un membre de l’organització llibertària Embat reflexiona sobre l’oportunitat que suposa aquest desafiament al Règim del 78 i la necessitat d’articular un moviment popular».

 

Tot moviment d’intenció revolucionària busca contínuament escenaris de millora de la seva situació. Si no ho fa, corre el risc d’acomodar-se a les circumstàncies i viure a gust en un antagonisme sense opcions de transformació social real. Alló de “contra Franco vivíem millor” s’entén per la sensació d’impotència que tenen els moviments populars actuals (o l’embrió de moviments populars, més correctament) pel que fa a la situació política espanyola i catalana. Alguna cosa haurem de fer si volem canviar el panorama radicalment. Read the rest of this entry →

La importància de les fonts a l’hora de cobrir la revolta del CIE de Zona Franca

November 3, 2016 in Debat

fontsAhir va produir-se un intent de fuga d’unes 70 persones recloses al Centre d’Internament d’Emigrants (CIE) de Barcelona que va acabar en un conat de motí. Els fets arriben en un moment de molta tensió al voltant d’aquestes instal·lacions –cada cop més qüestionades. Si durant la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat va considerar-se que la realitat dels CIE era un «tema silenciat», ara els problemes són uns altres.

El principal biaix a l’hora de cobrir aquestes notícies és l’elecció de les fonts. La majoria de mitjans i periodistes acostuma a optar per la tasca fàcil de preguntar les fonts oficials, principalment la policia espanyola –encarregada de la gestió dels CIE- o la direcció del centre, que òbviament ofereixen el seu punt de vista d’acord amb els seus interessos. L’actual discurs crític amb aquestes instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona –una font oficial també- ha implicat un increment de l’arribada d’altres opinions als mitjans. Read the rest of this entry →

[Opinió] El Patí d’el darrera d’en Tejedor: “Hi ha algun especulador aquí?”

November 22, 2015 in Debat

[AVÍS IMPORTANT. Adverteixo que aquesta crònica pot ferir la sensibilitat dels Tejedor’s fan boys&girls. No traspasseu aquesta línia si us trobeu entre els afectats]

“Hi ha algun especulador aquí?”

Així de graciós estava Lluís Tejedor ahir al cinema Capri en la preestrena del documental “El Patí del darrera” que el proper 1 de desembre podreu veure a TV3. L’alcalde jugava a casa, estava acompanyat de nombrosos regidors del consistori pratenc i també d’altres pobles, casualment de tots aquells que han subvencionat aquest publireportatge amb aires de documental. A saber : El Prat, Sant Boi, Viladecans i Sant Feliu, així com els gerents del Parc Agrari que són els pares més orgullosos de la criatura. Totes les autoritats van quedar ben contentes del resultat, la majoria d’espectadors amb els que vaig poder parlar no ho estaven tant. Per dir la veritat el documental no és gens dolent, surt molta gent coneguda estimable i entranyable, però se li noten massa els padrins i se li troben a faltar clamoroses absències argumentals. Read the rest of this entry →

[Opinió] La sensata homofòbia de Ciudadanos

November 8, 2015 in Debat

Dimecres passat, al darrer ple municipal de l’ajuntament del Prat, Ciutadans (C’s) presentar una moció per defensar l’aplicació de la llei 11/2014 que segons el regidor de C’s Antonio Miguel Ruiz “permetrà acabar amb la discriminació i eradicar les fòbies cap al col·lectiu LGTBI. La moció que ha estat aprovada per unanimitat. Aquest discurs però, entra obertament en contradicció en les polítiques propugnades per C’s en altres indrets de l’estat espanyol i són una bona mostra del doble joc del Partit de Rivera.

A un parell de mesos de les eleccions generals espanyoles l i amb C’s enfortit per la seva gran pujada al Principat de Catalunya i molt especialment al cinturó roig de Barcelona i a poblacions com el Prat de Llobregat, on van obtenir el 25% del vot a les autonòmiques i el 8.63 a les municipals, tot i el discurs emprat a poblacions com el Prat i la contradicció aparent, els nois d’Albert Rivera no han tingut cap problema en avançant en l’enfortiment de l’homofòbia votant en contra, o abstenint-se a diverses ciutats, de plans contra la lgtbfobia com el que s’acaba d’aprovar a Cadis. Read the rest of this entry →

L’amiant: un greu problema de salut laboral del qual a l’Estat espanyol s’ignora el nombre real d’afectats

March 28, 2015 in Debat, ECONOMIA

«A l’Estat espanyol es va seguir fabricant productes amb amiant 25 anys després que es prohibís a Europa. El treballador d’una empresa que havia operat amb el component prohibit qualifica el cas de «genocidi laboral».

 

A l’Estat espanyol no hi ha un cens fidedigne del nombre de persones que han estat en contacte amb l’amiant. Una política laxa respecte a les empreses ha causat aquesta anormalitat. Això fa molt difícil el seguiment i la prevenció dels casos que es puguin donar.

L’amiant és un producte que es trobava, fins a finals dels anys 70, en molts llocs: frens, revestiments ignífugs o cobertes i revestiments d’edificis. L’Estat espanyol va ser en la dècada dels anys 70 i 80 la major productora d’amiant. L’any 1975 es va constatar que estar en contacte amb aquest producte produïa a les persones greus malalties: asbestosi i càncer de pulmó entre elles. Per això a Europa es va decidir prohibir la fabricació de qualsevol producte amb amiant. L’Estat espanyol va crear el 1984 el Registro de Empresas con Riesgo de Amianto (RERA) al qual les empreses s’havien d’inscriure, però que no eren penalitzades si no ho feien, i algunes van fer cas omís de la mesura. De fet, a l’Estat espanyol es va mantenir l’ús d’amiant fins a l’any 2001, amb una moratòria fins a 2002.

El sindicat CGT considera i així ho recullen algunes de les seves publicacions, que el concte amb l’amiant ha produït directa o indirectament 40.000 morts i en el futur podria arribar a produir-ne fins a 20.000 mes. Read the rest of this entry →

Autogestió, el camí del canvi

February 26, 2015 in Debat

«’Autogestió, el camí del canvi’ és un treball audiovisual que intenta reflexionar al voltant de l’autogestió com a model d’organització per col·lectius, mitjans de comunicació, cooperatives i altres iniciatives».

 

Autogestió, el camí del canvi from entreduesaigües on Vimeo.

Geogràficament centrat principalment a l’ambit de la nostre comarca, el documental inclou el testimoni de la Coooperativa pratenca de consúm responsable i agroecológic ‘Cals Karxofa’ i del desaparegut Kasal Okupat del Prat – KOP ‘Alta Tensió’.

El Prat és un municipi amb una rica tradició d’autogestió pel que fa a cooperatives de treball. Però més enllà de l’àmbit laboral també podem trobar una bona colla de col·lectius i projectes que fan seu aquest principi de funcionament autogestionat i assembleari. La ja citada Cals Karxofa, i d’altres cooperatives de consum que comparteixen els mateixos criteris com Capità Enciam i Gaia, mitjans de comunicació que es defineixen com a populars com la Riuada, projectes que com els anteriors funcionant al marge de subvencions com poden ser les Festes Populars i Alternatives, el Correllengua, o la colla de dansaires ‘Picacrestes‘, la CNT, sindicat que rebutja a més a més de les subvencións de l’estat, tenir alliberats a sou, centres socials com el Casal Okupat i Autogestionat ‘la LLavor‘, al costat d’altres col·lectius que treballen en diferents àmbits com SOS Delta del Llobregat, la plataforma Delta Viu, el col·lectiu llibertari Catarko, l’Assemblea de Joves, la recent Assemblea d’Estudiants, o el Cicle Violeta per posar-hi uns exemples.