[Opinió] El Gran Recapte d’aliments: cronificació de la pobresa

December 5, 2017 in Debat

«L’autor és crític amb El gran recapte que impulsa el Banc dels Aliments, que entén que imposa un model assistencialista contrari a l’apoderament dels sectors més necessitats i que facilita el model consumista imposat per les grans cadenes alimentàries».

x David Palau

Em dol dir-ho, perquè sé de primera mà que milers de persones hi participen mogudes per cap altre sentiment que la bondat i les ganes d’ajudar, però el Gran Recapte d’aliments, que va tenir lloc els passats 1 i 2 de desembre, no em sembla res més que un altre Black Friday, Blue Monday o Sant Valentí: una crida (i obediència) al consumisme. En aquest cas, però, i a diferència de les altres crides, el Gran Recapte té per a mi més malícia, donat que es fa sota la màscara d’una suposada bondat, d’una creguda ajuda, d’una enganyosa solidaritat.

Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura), 842 milions de persones pateixen fam crònica, mentre al món es desaprofiten 1.300 milions de tones d’aliments l’any, ja sigui pel malbaratament alimentari, perquè són aliments “lletjos” que no tenen cabuda en la societat de l’envàs, o per uns processos tan globalitzats on alguns aliments i cert bestiar directament moren en el transcurs d’aquests viatges quilomètrics des de la producció al plat. Aquests aliments que mai arriben a menjar-se, serien suficients per alimentar a 2.000 milions de persones, tan dantesc com això. Read the rest of this entry →

[Debat] Independència com a ruptura?

September 27, 2017 in Debat

«En un compte enrere cap el dia del referèndum a Catalunya, un membre de l’organització llibertària Embat reflexiona sobre l’oportunitat que suposa aquest desafiament al Règim del 78 i la necessitat d’articular un moviment popular».

 

Tot moviment d’intenció revolucionària busca contínuament escenaris de millora de la seva situació. Si no ho fa, corre el risc d’acomodar-se a les circumstàncies i viure a gust en un antagonisme sense opcions de transformació social real. Alló de “contra Franco vivíem millor” s’entén per la sensació d’impotència que tenen els moviments populars actuals (o l’embrió de moviments populars, més correctament) pel que fa a la situació política espanyola i catalana. Alguna cosa haurem de fer si volem canviar el panorama radicalment. Read the rest of this entry →

La importància de les fonts a l’hora de cobrir la revolta del CIE de Zona Franca

November 3, 2016 in Debat

fontsAhir va produir-se un intent de fuga d’unes 70 persones recloses al Centre d’Internament d’Emigrants (CIE) de Barcelona que va acabar en un conat de motí. Els fets arriben en un moment de molta tensió al voltant d’aquestes instal·lacions –cada cop més qüestionades. Si durant la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat va considerar-se que la realitat dels CIE era un «tema silenciat», ara els problemes són uns altres.

El principal biaix a l’hora de cobrir aquestes notícies és l’elecció de les fonts. La majoria de mitjans i periodistes acostuma a optar per la tasca fàcil de preguntar les fonts oficials, principalment la policia espanyola –encarregada de la gestió dels CIE- o la direcció del centre, que òbviament ofereixen el seu punt de vista d’acord amb els seus interessos. L’actual discurs crític amb aquestes instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona –una font oficial també- ha implicat un increment de l’arribada d’altres opinions als mitjans. Read the rest of this entry →

[Opinió] El Patí d’el darrera d’en Tejedor: “Hi ha algun especulador aquí?”

November 22, 2015 in Debat

[AVÍS IMPORTANT. Adverteixo que aquesta crònica pot ferir la sensibilitat dels Tejedor’s fan boys&girls. No traspasseu aquesta línia si us trobeu entre els afectats]

“Hi ha algun especulador aquí?”

Així de graciós estava Lluís Tejedor ahir al cinema Capri en la preestrena del documental “El Patí del darrera” que el proper 1 de desembre podreu veure a TV3. L’alcalde jugava a casa, estava acompanyat de nombrosos regidors del consistori pratenc i també d’altres pobles, casualment de tots aquells que han subvencionat aquest publireportatge amb aires de documental. A saber : El Prat, Sant Boi, Viladecans i Sant Feliu, així com els gerents del Parc Agrari que són els pares més orgullosos de la criatura. Totes les autoritats van quedar ben contentes del resultat, la majoria d’espectadors amb els que vaig poder parlar no ho estaven tant. Per dir la veritat el documental no és gens dolent, surt molta gent coneguda estimable i entranyable, però se li noten massa els padrins i se li troben a faltar clamoroses absències argumentals. Read the rest of this entry →

[Opinió] La sensata homofòbia de Ciudadanos

November 8, 2015 in Debat

Dimecres passat, al darrer ple municipal de l’ajuntament del Prat, Ciutadans (C’s) presentar una moció per defensar l’aplicació de la llei 11/2014 que segons el regidor de C’s Antonio Miguel Ruiz “permetrà acabar amb la discriminació i eradicar les fòbies cap al col·lectiu LGTBI. La moció que ha estat aprovada per unanimitat. Aquest discurs però, entra obertament en contradicció en les polítiques propugnades per C’s en altres indrets de l’estat espanyol i són una bona mostra del doble joc del Partit de Rivera.

A un parell de mesos de les eleccions generals espanyoles l i amb C’s enfortit per la seva gran pujada al Principat de Catalunya i molt especialment al cinturó roig de Barcelona i a poblacions com el Prat de Llobregat, on van obtenir el 25% del vot a les autonòmiques i el 8.63 a les municipals, tot i el discurs emprat a poblacions com el Prat i la contradicció aparent, els nois d’Albert Rivera no han tingut cap problema en avançant en l’enfortiment de l’homofòbia votant en contra, o abstenint-se a diverses ciutats, de plans contra la lgtbfobia com el que s’acaba d’aprovar a Cadis. Read the rest of this entry →

L’amiant: un greu problema de salut laboral del qual a l’Estat espanyol s’ignora el nombre real d’afectats

March 28, 2015 in Debat, ECONOMIA

«A l’Estat espanyol es va seguir fabricant productes amb amiant 25 anys després que es prohibís a Europa. El treballador d’una empresa que havia operat amb el component prohibit qualifica el cas de «genocidi laboral».

 

A l’Estat espanyol no hi ha un cens fidedigne del nombre de persones que han estat en contacte amb l’amiant. Una política laxa respecte a les empreses ha causat aquesta anormalitat. Això fa molt difícil el seguiment i la prevenció dels casos que es puguin donar.

L’amiant és un producte que es trobava, fins a finals dels anys 70, en molts llocs: frens, revestiments ignífugs o cobertes i revestiments d’edificis. L’Estat espanyol va ser en la dècada dels anys 70 i 80 la major productora d’amiant. L’any 1975 es va constatar que estar en contacte amb aquest producte produïa a les persones greus malalties: asbestosi i càncer de pulmó entre elles. Per això a Europa es va decidir prohibir la fabricació de qualsevol producte amb amiant. L’Estat espanyol va crear el 1984 el Registro de Empresas con Riesgo de Amianto (RERA) al qual les empreses s’havien d’inscriure, però que no eren penalitzades si no ho feien, i algunes van fer cas omís de la mesura. De fet, a l’Estat espanyol es va mantenir l’ús d’amiant fins a l’any 2001, amb una moratòria fins a 2002.

El sindicat CGT considera i així ho recullen algunes de les seves publicacions, que el concte amb l’amiant ha produït directa o indirectament 40.000 morts i en el futur podria arribar a produir-ne fins a 20.000 mes. Read the rest of this entry →

Autogestió, el camí del canvi

February 26, 2015 in Debat

«’Autogestió, el camí del canvi’ és un treball audiovisual que intenta reflexionar al voltant de l’autogestió com a model d’organització per col·lectius, mitjans de comunicació, cooperatives i altres iniciatives».

 

Autogestió, el camí del canvi from entreduesaigües on Vimeo.

Geogràficament centrat principalment a l’ambit de la nostre comarca, el documental inclou el testimoni de la Coooperativa pratenca de consúm responsable i agroecológic ‘Cals Karxofa’ i del desaparegut Kasal Okupat del Prat – KOP ‘Alta Tensió’.

El Prat és un municipi amb una rica tradició d’autogestió pel que fa a cooperatives de treball. Però més enllà de l’àmbit laboral també podem trobar una bona colla de col·lectius i projectes que fan seu aquest principi de funcionament autogestionat i assembleari. La ja citada Cals Karxofa, i d’altres cooperatives de consum que comparteixen els mateixos criteris com Capità Enciam i Gaia, mitjans de comunicació que es defineixen com a populars com la Riuada, projectes que com els anteriors funcionant al marge de subvencions com poden ser les Festes Populars i Alternatives, el Correllengua, o la colla de dansaires ‘Picacrestes‘, la CNT, sindicat que rebutja a més a més de les subvencións de l’estat, tenir alliberats a sou, centres socials com el Casal Okupat i Autogestionat ‘la LLavor‘, al costat d’altres col·lectius que treballen en diferents àmbits com SOS Delta del Llobregat, la plataforma Delta Viu, el col·lectiu llibertari Catarko, l’Assemblea de Joves, la recent Assemblea d’Estudiants, o el Cicle Violeta per posar-hi uns exemples.

Un escrit de resposta a l’article «Una reflexió a l’entorn de les lluites socials a el Prat i els recuperadors»

February 17, 2015 in Debat

«Rèplica a l’article d’opinió: «Una reflexió a l’entorn de les lluites socials a el Prat i els recuperadors» de la mà d’en Pedro Mercadé, membre del partit Lluita Internacionalista (LI) i de la candidatura Alternativa d’Esquerres-El Prat (AE-EP)».


Benvolgut Fèlix Llop; Abans de res, dir-te que m’he hagut de mirar dos cops el nom de l’autor després de llegir l’article [1] per comprovar que ets tu. Sincerament, no m’ho esperava. No perquè no puguem tenir diferències en qüestions d’organització de les lluites. Com saps de mi i d’altres companys i companyes amb qui n’has compartit unes quantes, militem en aquest “micro-partit” al qual has dedicat una bona part de l’article, anomenat Lluita Internacionalista i que es defineix com a organització trotskista. I, com també sabràs, de polèmiques entre Trotsky i diversos anarquistes n’hi ha hagut unes quantes. Una de les històriques es va donar quan el Comité Nacional de la CNT va decidir entrar a ocupar càrrecs a quatre ministeris del Govern de la república l’any 36. Potser, d’haver existit llavors aquest qualificatiu de “recuperadors”, algú l’hagués fet servir (segurament de forma errònia) per referir-se a la CNT en aquell moment. Read the rest of this entry →

“Retallant el futur”, un documental sobre l’escola pública al Prat

January 14, 2015 in Actualitat, Debat

x La Riuada

Quan al Francesc Cánovas li van proposar fer un breu vídeo de la diada en defensa de l’educació pública del 1 de maig de 2013, organitzada per la Comissió contra les Retallades en Educació del Prat, va veure l’oportunitat de fer un projecte més ambiciós: un documental sobre l’educació pública al Prat. Retallant el futur no és qüestió de números, és una mirada a la situació de l’escola pública a través dels testimonis de la comunitat educativa. El documental es va estrenar el mes d’octubre de 2013, i el 14 de febrer de 2014 es torna a projectar al Centre Cívic Ribera Baixa.

Les entrevistes a agents vinculats a l’educació, des d’estudiants i docents fins a polítics, relaten els efectes de la crisi en l’educació pública. Opinions diverses –com a exemple, l’interlocutor de CiU justificant la necessitat de retallar la despesa educativa- en les quals, però, es pot copsar una voluntat compartida en defensa de l’educació pública. El vídeo no amaga la seva intenció de reivindicar aquest dret social. No tots els sectors han volgut oferir el seu testimoni. “M’he endut una sorpresa negativa. Els directors dels centres educatius no van voler que els entrevistés”. Tampoc ha volgut aparèixer al vídeo el Partit Popular, però això, diu Cánovas, ja s’ho esperava. El director també assenyala les divergències entre Ampes i docents, i un element de discòrdia amb el fet que a la Comissió hi hagi la regidora d’educació de l’ajuntament del Prat, d’ICV. Read the rest of this entry →

[Opinió] “Els nous amics pratencs de Charlie Hebdo també ens fan vomitar”

January 13, 2015 in Actualitat, Debat

“Els nous amics de Charlie Hebdo em fan vomitar”, ha manifestat Bernard Holtrop, alies Willem, caricaturista de la revista al diari neerlandès De Volkskrant. “Ens fan vomitar totes aquestes persones que de sobte diuen que són els nostres amics i encapçalen la manifestació de París”.

A nosaltres a l’igual què a aquest treballador de la revista satírica, també ens fan vomitar alguns dels “nous amics pratencs de ‘Charlie Hebdo’. Ens fa vomitar la presència a la concentració de solidaritat davant de l’ajuntament del 8 de gener, de polítics locals com Antonio Gallego, conegut per les seves manifestacions xenòfobes i demagògiques, i per intentar instrumentalitzar la islamofòbia i atiar l’odi amb lemes electorals com “mas seguridad, menos inmigración” o la seva campanya d’oposició a una mesquita fantasma. Responsable entre altres, de l’aprovació des del congrés de diputats de la llei mordassa, un atac directe a la llibertat d’expressió, que s’uneix a d’altres mesures que han tingut lloc en els darrers temps, com l’enduriment del Codi Penal, o la modificació del dret de reunió, mesures totes elles que coarten la nostra llibertat i els nostres drets més elementals.

Ens fa vomitar la presència a la concentració de representants d’aquells partits polítics que la resta de l’any des de les institucions catalanes o espanyoles, per frenar la resposta a les seves retallades de drets socials ens han retallat també els drets civils, han criminalitzat la protesta, limitat el dret de manifestació, han creat fitxers il·legals d’activistes com amb el vell franquisme, han empresonat a gent per les seves idees, han tancat diaris, censurat portades o han manipulat els mitjans públics i de sotamà han afavorit determinats mitjans privats.

Read the rest of this entry →