«Jo sola no puc fer força. Al Prat els desnonaments són un tabú»

October 21, 2013 in Actualitat

x La Riuada

Laura Robisco, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

El dotze de juliol, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) d’Hospitalet de Llobregat va realitzar una acció a l’oficina de la Caixa Catalunya del Prat. Calia trobar una solució per a Laura Robisco, que ja ha esgotat els seus estalvis i els de la seva família per fer front a un deute impagable d’un modest pis de l’Avinguda Montserrat.

- Quina era la vostra situació quan vau comprar el pis?

En aquella època, entre el meu marit i jo cobràvem bé, teníem estalvis i ens vam poder comprar una vivenda. L’endeutament era viable i ni ens van demanar avals.

.

- Quan vau fer la hipoteca, sabíeu que podríeu passar per aquest tràngol?

En aquells temps, al meu marit i jo ens semblava impossible perdre la feina tots dos, i no trobar-ne cap abans que se’ns acabés l’atur. Hi havia coses de la hipoteca que no entenia i si ho hagués sabut no hagués signat. El banc ens ho va pintar bastant fàcil, que si no podíem pagar, es podia suspendre la hipoteca, arribar a algun acord, i solucionar-ho amb els nostres estalvis.

.

- Què penseu quan sentiu la frase de que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”?

No en tenen ni idea. Hi ha gent que sí, en segones residències i tereceres, o gent que es canviava de pis a un més gran. Però realment la joventut, era la nostra primera vivenda. O anaves de lloguer, o et quedaves a casa dels pares perquè no tenies accés a res, o si guanyaves bé podies ficar-te en una vivenda. I els preus que hi havien no et donaven opció. El nostre pis no el vam escollir perquè ens agradés, sinó perquè era el més econòmic. Vam estar voltant i trobaves per exemple que et demanaven 300.000 euros per un pis, i acabaràs pagant molt més amb els interessos.

.

- Com vas conèixer la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca?

Per la televisió. Aquí al Prat vaig anar a Prat Espais i em van atendre molt bé, els vaig portar tota la documentació. Però no vaig obtenir cap resposta. Jo m’he de moure, no em puc quedar a casa meva esperant el burofax avisant del desnonament o la comitiva judicial!

.

- Què et va portar a fer l’acció a l’oficina Catalunya Caixa?

Jo vaig anar a la PAH i els vaig portar tota la documentació de la vida laboral, la situació familiar, les escriptures del pis… I els advocats, que t’ajuden en el seu temps lliure, em van dir que el meu problema és que el valor de subhasta és de 425.000 euros, i el meu deute és de 240.000. Si no hi ha cap postor per 425.000 euros, el banc se l’ha de quedar per 300.000 i m’hauria de tornar els diners. És un error del banc. El banc no vol executar la meva hipoteca i està deixant passar el temps per a que els interessos de demora pugin i al final jo els hagi de tornar diners. Vam anar a negociar amb el banc i els vaig dir que renunciava a aquesta diferència i que em deixessin un lloguer social. Després em van dir que em deixaven un deute de 30.000 euros que hauria de posar a nom de familiars meus. Va ser aquí quan la Plataforma em va dir de fer l’acció perquè el meu cas és difícil. A veure si amb la pressió, entraven en raó. En l’acció, es van comprometre a un deute de 6.000 euros i un lloguer social, i dintre de tot ens va semblar acceptable. Vam anar a la reunió amb el banc al cap de 15 dies i no em van passar res per escrit. Vam fer una altra acció, aquest cop a una oficina de L’Hospitalet d’un altre company de la PAH, i la directora ens va dir que el deute era de 9.000 euros. Vam anar al notari i el banc ens volia fer firmar uns papers ràpidament sense la notària. Extraoficialment, em feien una quitança i una condonació i em quedaven per pagar 9.500 euros. Els vaig preguntar en quines condicions, quin interès, venciment… però no m’ho van dir. Tampoc tenien el contracte de lloguer. I hi havia una clàusula que deia que si deixaves de pagar una quota del deute pendent, se t’activava la totalitat de la hipoteca, a sobre havent perdut el pis. Després de tres hores, vam sortir sense firmar. Ara estem en aquesta lluita.

.

- Com ha canviat la relació amb el banc?

Jo estava amb Caixa Tarragona, que ara és Catalunya Caixa. Han passat molts directors i m’han canviat d’oficina com han volgut, sense poder escollir quina vull. Em van derivar a l’oficina de Plaça Catalunya, on vam fer l’acció, quan jo tinc dues oficines al costat de casa. Durant l’agost, em van derivar a l’Avinguda Remolar. La relació que jo tenia a Caixa Tarragona era molt bona, però amb els de Catalunya Caixa no. He tingut quatre directors i accedir a ells és molt difícil. Jo abans anava a la sucursal i si no parlava aquell dia, ho feia en els següents. Ara tarden setmanes en donar-te cita.

.

- Quan vas deixar de pagar?

Quan havia esgotat els meus estalvis. Portava quatre anys sense feina i aguantant el tema del pis. Llavors em van dir que s’ho mirarien, que em podrien donar un préstec personal però que havia de posar avals, i jo per aquí no hi vaig passar. Perquè no volia involucrar altres persones per molt petit que sigui el préstec. Llavors els meus pares i altres familiars em van ajudar a pagar, però més endavant vaig veure que no tenia sentit. I el banc em va començar a “acollonir”: “et traurem el pis”, “tens un nen petit”,… llavors continues tirant dels estalvis familiars, però també s’acaben perquè són anys molts durs. Hi ha èpoques millors que d’altres, però no veus la llum. I va arribar un moment que vaig dir prou, que eren quatre anys perduts, que me’n penedia molt. I el banc em va oferir signar una carència. Jo no volia però no veia una altra opció. Vaig pagar la meitat de la quota durant dos anys, i a partir d’aleshores havia de pagar la quota normal més la diferència que no havia pagat, que són 200 euros més. La carència la van fer a un tipus d’interès molt elevat, el 6%, i la hipoteca s’encareix moltíssim. Llavors va ser quan vaig anar al banc a donar-los les claus del pis. Jo cobrava tan sols una ajuda familiar i els vaig dir que el meu fill era primer que la hipoteca. Va haver-hi un intercanvi de paraules. No hi ha manera que això remunti i els vaig demanar una quitança o un allargament del venciment. Però em van dir que fes un altre refinançament. Jo els vaig dir que no faria aquest disbarat un altre cop i menys quan la situació no està canviant. Llavors em van dir “atente a las consecuencias”.

.

- És important fer pressió al banc els primers mesos que deixes de pagar?

Sí, i jo no ho sabia. Quan vaig anar a la PAH em van dir que els primers tres mesos que deixes de pagar, el banc et va reclamant, però que és a partir d’aleshores quan entres als registres de morositat i pot començar el procés. En funció d’una sèrie de variables, el procés pot ser més ràpid o més lent. En els casos més habituals, al cap de sis mesos de deixar de pagar t’arriba un burofax reclamant-te que paguis tot el deute hipotecari en deu dies. Si en sis mesos no he pogut pagar una lletra, com volen que en deu dies pagui tot el deute? Ells van als jutjats a posar la demanda. Ara els jutjats estan molt saturats, i pot ser un procés llarg. Depèn del jutge, és més complicat. El procés judicial pots pagar uns 40.000 euros, i això encareix el procés.

.

- Des del canvi de la llei amb la Sentència de la Unió Europea, el jutge ara pot determinar, en funció del valor del pis, el deute i els ingressos, si et condonen el deute, o pagues una part, o si una part es liquida amb els avals… Però la gent que han desnonat abans, que tenen deutes de 100.000-200.000 euros i han perdut la seva vivenda habitual?

A mi el banc em va amenaçar amb l’execució hipotecària judicial, i m’ho vaig creure, però no ho han fet. El que m’han dit que faran és l’execució notarial, que és il·legal des de la sentència de la UE. El banc va al notari, tu ni te n’adones, i en 48 hores et trobes el pany de la porta canviat. A la PAH de L’Hospitalet tenim 15 casos d’aquests. Evidentment obres la porta, tornes a entrar a casa amb un parell de nassos, i has de recórrer per a que t’anul·lin aquesta execució, i llavors el banc comença la via judicial. Tot són diners, amb la nova llei del PP per a denunciar tot són taxes que hem de pagar els que no tenim ni per menjar. I a mi em volien fer l’execució notarial. I no hi ha forma de saber-ho.

.

- Reps més ajuda a partir de l’acció?

Prat Espais es va posar en contacte amb mi. Però els interlocutors amb els que parla són de rang inferior als que parlo jo amb la PAH! i els serveis socials, estic farta d’anar-hi i que no em donin res. A l’agost, em van trucar i em van dir que no tenia dret a cap tipus d’ajuda. Al final és que passes perquè amb la PAH ja ens ho fem nosaltres. L’ajuntament d’Hospitalet m’ha ajudat més que el del Prat. S’implica amb la PAH, busca ajuda per a aliments i altres coses. A mi m’ajuda Hospitalet, però el que m’interessa és que aquí les coses funcionin. Amb plataforma, aquí les coses canviarien molt. El que no és normal és que Prat Espais em digui que té cent casos i no surtin ni s’escoltin enlloc. On estan? Jo sola no puc fer força. Aquí els desnonaments són un tabú. Gent afectada m’ha dit que han anat a Prat Espais, i els pregunto què més han fet, i em diuen que res i que ja els ha arribat el burofax!

.

- Com esteu tirant endavant?

El meu fill té una intolerància alimentària i li he de comprar menjar especial, i no m’arriben els diners. Al final acabes pensant “em planto al súper i m’ho emporto”, perquè no estaria robant res, és perquè el nen mengi. La gent de la PAH d’Hospitalet i l’entorn, que saben el cas del nen, ens ajuden. Com pot ser que m’ho estiguin donant ells i no qui realment m’ho ha de donar? Entretant, l’expresident de Catalunya Caixa embutxacant-se diners del rescat bancari.

.

- Com afecta tot això?

En problemes de salut, en la relació amb la família, amb la parella,… Et sents avergonyida, decaiguda, mala mare,… Estrès, nervis. Són unes seqüeles que, de moment, no es superen. Les bones notícies et motiven, però hi ha altres dies que se’t cau l’ànima. A la PAH d’Hospitalet hem tingut un cas de suïcidi. És impotència. I a sobre, el banc li reclamava el deute als germans. Vam aconseguir que la dació en pagament, i per casos com aquests et val molt la pena estar al moviment.

.

- Un missatge positiu?

T’emportes gent que no té res i et dona tot, gent solidaria. Els companys de la PAH t’entenen i han viscut el mateix, i hem establert vincles molt forts. Per mi són com la meva família, així s’han comportat. Quan la gent s’ajunta, el “sí que es pot” sí que existeix.