La solidaritat amb el moviment popular en el Rif arriba fins El Prat

October 14, 2017 in Actualitat

foto de Casal Okupat i Autogestionat 'La Llavor'.

La solidaritat amb el Rif arriba el proper dissabte 21 d’octubre fins a El Prat de la mà del Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ amb col·laboració amb la Comissió de Barcelona de suport al moviment popular en el Rif. L’acte de solidaritat començarà a dos quarts de vuit amb una xerrada acompanyats de Nouraddine i Karim, dos activistes de la citada comissió de Barcelona que intentaran, acompanyats de divers material audiovisual, d’apropar la realitat del que esta passant al Rif als assistents. La jornada continuarà amb un sopar solidari i una cafeta internacionalista ja entrada la nít.

Els beneficis sorguits d’aquesta iniciativa aniran destinats a recolzar la lluita i les activitats de la Comissió de Barcelona de suport al moviment popular en el Rif.

Un any de protestes

Fa prop d’un any que dura el moviment popular al Rif al Nord del Marroc, desfermat per la mort de Mohsen Fikri, triturat quan va intentar recuperar els peixos que tenia per vendre que la policia havia llençat en un camió d’escombraries. La població reclama la persecució judicial dels responsables d’aquesta mort així com dels de cinc altres rifenys durant les protestes del 20 de febrer del 2011 que van sacsejar tot el país.

Ara, davant la repressió, demanen també que es posi fi a la militarització amenaçadora de la regió i que s’alliberin els detinguts, en primer lloc Nasser Zafzafi, un dels principals portaveus. Tanmateix, el motor d’aquest moviment (hirak) és la ira i la indignació per la marginació intencionada de la regió pel règim marroquí, interpretada com a hogra o menyspreu.

És per això que destaquen també les reivindicacions socials, una de les quals, la construcció d’un hospital oncològic, és particularment sentida en una zona amb una alta incidència de càncer que s’atribueix als efectes de les bombes de gas mostassa llençades per l’exèrcit espanyol als anys vint durant la revolta contra l’ocupació colonial del Rif per Espanya.

Un altre bloc de demandes té a veure amb la relegació de la cultura i la llengua amazigues, amb prou feines alterada per la declaració –poc més que formal- de l’amazic com a llengua oficial de l’Estat a la Constitució del 2011.

El hirak s’ha caracteritzat per un altíssim nivell de mobilització, tant pel nombre de persones involucrades com per la seva continuïtat en el temps, així com la seva repercussió a altres llocs del Marroc. Si bé al principi hi havia una majoria aclaparadora d’homes, després de les detencions les dones s’hi han afegit amb força i una d’elles, Nawal Benaïssa, s’ha convertit en la portaveu principal del moviment.

Una alta proporció de les més de 210.000 persones marroquines residents a Catalunya són amazigues i l’amazic és la tercera llengua materna més parlada al país, després del castellà i el català. Aquesta comunitat ha mostrat el seu suport al moviment i al calor de la revolta  s’han constituit comissions de suport al moviment populars del Rif a diversos indrets del Principat per organitzar i coordinar diverses accions i manifestacions de solidaritat amb el poble del Rif.

El suport que es pot brindar des d’aquí és particularment pertinent pels estrets lligams comercials i polítics entre el Marroc i l’Estat espanyol, així com per la penetració cada cop més gran d’empreses catalanes i espanyoles en l’economia del regne marroquí.