Tal dia com avui de 1942 va morir Lucy Parsons, la dona “més perillosa que mil manifestants”

March 7, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 7 de març de 1942 va morir Lucy Parsons.

Lucy Parsons va esdevenir sens dubte una de les figures més destacades de l’incipient moviment obrer als Estats Units de finals del IXX i principis dels XX. “Més perillosa que mil manifestants” com la definiria la policia de Chicago als seus arxius.

Parsons representa a l’hora una de les figures més singulars del moviment anarquista als EUA, ho tenia tot… La seva simple existència representava un desafiament al sistema, nascuda a Waco una ciutat de Texas conquerida pels EUA a Mèxic vuit anys abans, va néixer sent esclava, mestissa filla d’una mexicana negra i un mestís de la nació indígena Creek, casada amb un ex-soldat confederal tot desafiant les lleis racistes contra la barreja racial… Pobre, de classe treballadora, dona i negre… Si amb això no n’hi hagués prou, Lucy també va ser una activa activista política defensora dels drets dels afrodescendents, indigenes, i de les dones, destacada sindicalista, i d’idees anarquistes per escarni dels seus enèmics.

La vida de Lucy Parsons no va ser la plàcida vida burgesa d’una llar benestant, ella va conneixer ben d’aprop la violència estructural i política del sistema i va saber forjar el seu caràcter cop a cop sense arronsar-se, orfe des dels 3 anys, va haber de fugir de Texas a causa del seu matrimoni interacial i del seu activisme antiracista, després de 17 anys de relació, perderia el seu company i pare dels seus fills, el també anarquista Albert Parsons, un dels executats coneguts com els martirs de Chicago que donarien origen al 1r de maig.

Lucy lluitaria fins al darrer dels seus dies amb 88 anys. Parrafrasejant a Bertolt Brecht: Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bones. N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n’hi ha persones com la Parsons que lluiten tota la vida. Aquestes són les imprescindibles…

Encara després de morta l’estat va seguir considerant-la una amenaça, i per aquest fet la policia va confiscar la seva biblioteca de més de 1.500 llibres i tots els seus escrits personals.