Tal dia com avui ara farà 130 anys, a Barcelona es va fundar la UGT

August 12, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Fa 130 anys a Barcelona, es va fundar la Unió General de Treballadors. A El Prat la UGT no aconseguiria implantar-se fins al 1929».

 

Tal dia com avui, ara farà 130 anys, un 12 d’agost de 1888, al Teatre de Jovellanos del carrer Tallers de Barcelona, es va fundar la Unió General de Treballadors (UGT). A El Prat la UGT no aconseguiria implantar-se fins 41 anys després, l’any 1929.

El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona del 12 al 15 d’agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia (avui també Barcelona), Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic. Rebent-se l’adhesió de quatre societats de Santander, i sobretot també de la Federació Tipogràfica, de totes les entitats adherides, la que va mostrar més dinamisme i amb major implantació. Durant el congrés s’aprovaren els estatuts de la nova entitat i es va decidir que la seu de la nova Unió General de Treballadors s’establís a Barcelona.

Tot i haver nascut a Barcelona la UGT, no aconseguiria implantar-se a Catalunya, on tingué una forta hostilitat de Les Tres Classes de Vapor i dels elements anarquistes de la FTRE, però va seguir un creixement regular a la resta de l’Estat Espanyol. El setembre de 1899 la seu del Comitè Executiu es traslladà a Madrid. I no seria fins a l’any 1920 que constituiria una Federació Regional Catalana.

A El Prat la UGT no aconseguiria implantar-se fins l’any 1929; a la fàbrica de la Paperera. 3 anys després aconseguiria també implantació, a l’altra focus industrial del municipi, La Seda. Poc després, el 33, aconseguiria expandir-se també entre els treballadors del Camp amb la creació d’una societat anomenada Sindicat d’Obrers Agrícoles del Prat de Llobregat.

Després del cop d’estat feixista de Juliol de 1936, davant del periòde revolucionari que s’iniciar, establir relacions de cooperació amb la principal organització sindical present a El Prat, amb la CNT, i participar igualment de l’organització d’un comitè local de milícies antifeixistes, i del procés de col·lectivització de les indústries pratenques i els camps de correu mitjaçant el mateixos treballadors en règim d’autogestió, van prendre el control dels motjans de producció. Afiliat a la UGT també seria un dels Alcaldes del periòde república a El Prat, Lluís Serra i Giribert, qui morir afusellat pels franquistes.

No cal dir que l’any 1939 la UGT fou declarada il·legal per la dictadura i el seu patrimoni confiscat. Després patí durament la repressió franquista. Durant els anys quaranta foren empresonats fins a cinc Comitès que intentaven la reorganització de la UGT, i l’any 1953, a les dependències de la Direcció General de Seguretat de Madrid, va ser assassinat Tomás Centeno, alehores President de la UGT.

Molt afleblida per la repressió i amb un paper més haviat testimonial dins del moviment obrer, l’any 1977 l’UGT va viure novament la seva legalització, encetant des de llavors un fulgurant procés de reorganització gràcies al recolzament i finançament d’altres sindicats i partits polítics socialdemòcrates i social-liberals europeus. A finals d’aquell mateix any, el recenment legalitza’t sindicat, tot i haver-hi manifestat la seva oposició, acabaria per avalar finalment la signatura dels ‘Pactes de la Moncloa’, tot seguint les indicacions de la direcció d’un PSOE ja totalment compromès amb la reforma de la dictadura i la seva transició fins a una monarquia parlamentària.

Actualment el sindicalisme a l’Estat Espanyol viu una crisi de credibilitat, i les grans centrals sindicals han perdut el 43,7% dels seus afiliats des del començament de la crisi, l’any 2008. Només el 10% de la població activa està associada a UGT o a l’altre gran sindicat de l’estat, CCOO.