‘Som connexió’; un model nascut a El Prat de cooperativa d’usuaris aplicat al món de les telecomunicacions

August 18, 2018 in Actualitat, ECONOMIA

«Es compleixen tres anys de la creació de Som Connexió, la primera cooperativa de telefonia mòbil de Catalunya, una experiència nascuda a El Prat que enllaça amb Som Energia i altres alternatives a les multinacionals».

 x Àlex Romaguera | La Jornada

El marcador de Som Connexió registra un degoteig d’adhesions que ningú no s’hauria imaginat el juny del 2015, quan els seus impulsors van presentar aquesta operadora de telefonia en els cercles més militants de l’economia social.

Fruit de la confluència d’interessos entre dos activistes de Rubí i la plataforma Eticom, establerta al Prat de Llobregat, Som Connexió va treure el cap en el mercat de les telecomunicacions impugnant els principis que regulen aquest sector cada dia més present a les nostres relacions quotidianes: ofereix serveis de telefonia fixa i mòbil, ADSL i fibra òptica a preus ajustats a les necessitats de cada usuari, i ho fa d’acord amb els valors de l’equitat, la solidaritat i el bé comú.

La proposta no amaga la voluntat política de revertir l’actual model de negoci per tal de protegir els drets laborals i els recursos del planeta.

David contra Goliat

Som Connexió ha entrat en l’imaginari de les tecnologies de la informació havent d’assumir una primera gran contradicció: a l’estat espanyol, l’espectre radioelèctric se subhasta al millor postor, que avui representen Orange, Vodafone, Movistar i Yoigo/MásMóvil, companyies que reben la concessió per explotar i distribuir tots els serveis de telefonia mòbil. Això fa que, de moment, la companyia s’hagi vist obligada a llogar els minuts, els megues i altres infraestructures a una d’aquestes empreses, concretament, Orange.

Salvant aquest imponderable, Som Connexió intenta desmuntar la lògica depredadora amb què actuen els oligopolis, on «el concepte benefici va associat al repartiment de dividends i, de retruc, a la destrucció, precarització, externalització i deslocalització de milers de llocs de treball».

Així ho explica Oscar Rando, un dels impulsors, que recorda que aquestes altres operadores estan darrere la venda de mòbils en zones en conflicte o d’on s’extreu el coltan per miniaturitzar els aparells (cas de la República del Congo i altres països de l’Àfrica subsahariana), i que es converteixen, per tant, en minoristes dels fabricants. «Nosaltres, en canvi, plantegem un consum proactiu i col·laboratiu que posa èmfasi en el component solidari que hauria de tenir l’economia i en la configuració de models capaços de proveir-nos dels serveis que necessitem per viure dignament», assenyala Rando.

Amb aquesta finalitat, els usuaris de Som Connexió no sols esdevenen receptors de serveis, sinó també membres d’una cooperativa que malda per capgirar la dinàmica mercantilista del sector, un fet que es vehicula de moltes maneres, com ara reutilitzant els mòbils i els routers i evitant factures de paper o publicitat massiva a les bústies. De la mateixa manera, tots i cadascun dels seus productes (telefonia mòbil, internet i telèfon fix) són oferts per separat, cosa que permet als usuaris decidir què, quan i com contractar el servei. «Els productes tancats que ofereixen les grans companyies impliquen certa trampa, ja que et col·loquen serveis que no utilitzes i estableixen un període de permanència del qual és molt complicat i costós desvincular-te», indica Rando.

De fet, l’any 2017 l’organització de consumidors Facua va denunciar Movistar, Vodafone i altres operadores per un delicte de frau en les ofertes de fibra òptica, en haver incrementat la quota un 200% respecte al servei ofert inicialment. «A Som Connexió, en canvi, adaptem la tarifa a les dades i la velocitat de navegació que necessita la persona, que pot desfer-la o esmenar-la sense que això repercuteixi en el preu final».

L’altra gran diferència amb aquestes companyies és l’aposta per reinvertir els beneficis en la millora dels serveis, la creació de nous llocs de treball i la generació de nodes territorials que es coordinen en reunions presencials o via streaming. Tot desenvolupat sota criteris ètics on el debat, la confiança i el tracte personal fan la resta.

Connexió holística

Som Connexió ja té gairebé 4.000 socis i 6.000 contractes individuals, un volum de fidelitats que l’acosta a tenir una xarxa de fibra òptica lliure i neutral gestionada a través d’un regulador en comú —en aquest cas, la Fundació Guifi.net—, fet que garantiria la instal·lació d’un ADSL comunitari en el qual tothom tindria les mateixes possibilitats d’accés.

El desig no és cap altre, doncs, que replicar l’experiència de Som Energia, la cooperativa energètica catalana que des del 2010 ha obert la veda perquè la ciutadania s’agregui al voltant d’alternatives ètiques que participen de l’economia social i solidària. Prova d’això és que, en tan sols vuit anys, ha captat 50.000 associats repartits en més de 200 nuclis d’arreu de l’Estat, una capil·laritat social que no sols ha posat en relleu la usura que practiquen les grans empreses energètiques, sinó també, i sobretot, ha demostrat la viabilitat d’un subministrament més net i barat que el tradicional i futures iniciatives d’autoconsum que trenquen amb la lògica depredadora del model actual. Una d’aquestes iniciatives, presentada en la darrera assemblea del mes de maig, permetrà als usuaris obtenir electricitat 100% renovable a un preu inferior a qualsevol tipus de producció amb combustibles fòssils i nuclears.

En aquest sentit, Som Energia ha ajudat a catapultar Som Connexió en el camp de les telecomunicacions i a consolidar Som Mobilitat, la cooperativa dedicada a l’ús eficient i sostenible dels mitjans de transport, un altre dels béns estratègics amb què les grans corporacions intenten lucrar-se. Totes aquestes iniciatives, sumades als projectes relacionats amb les finances ètiques (Coop 57), la banca (Fiare o Triodos Bank), les assegurances (Arç) o la restauració (Xarec) contribueixen a esbotzar la doctrina deshumanitzadora del capital i teixir un Som democràtic que, com diu Oscar Rando, «transforma la nostra relació holística amb el món».