Ara farà 10 anys va néixer la campanya per esborrar els carrers franquistes amb un acte d’homenatge a les víctimes

January 25, 2019 in Actualitat, POLÍTICA

Tal dia com avui, un 25 de gener de l’any 2009, va néixer formalment la campanya per esborrar els carrers franquistes amb un acte d’homenatge a les víctimes del franquisme, tot coincidint amb el 70è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a El Prat.

L’acte era el primer d’aquestes característiques que es realitzava a la nostre població, després de 70 anys, i va estar carregat de molta emotivitat. Fins el darrer moment peró, no va estar autoritzat pel consistori i els cossos policials, els quals segons els organitzadors: “van posar molts problemes burocràtics per organitzar-ho”.

Aquell homenatge donar el tret de sortida a una llarga lluita per la recuperació de la memòria històrica que encara perdura avui en dia, per la negativa de l’ajuntament a enretirar del  tots els carrers relacionat amb el franquisme del nomenclàtor pratenc.

El març d’aquell mateix any, la plataforma ‘Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers’, presentarien una “iniciativa popular” al ple per demanar al consistori la substitució dels noms dels carrers de persones relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població, i la realització d’un acte oficial de desgreuge.

Segons la citada plataforma antifeixista en aquest darrers 10 anys, alguns dels objectius que es varen marcar han estat assolits: I citen l’acte oficial de desgreuge a les víctimes del franquisme. La retirada aquest passat mes de setembre de la darrera placa de la falange del Ministerio de la Vivienda per part d’activistes de la mateixa plataforma. O també la retirada del nomeclàtor pratenc del nom de 3 alcaldes franquistes.

La relació amb el franquisme peró, no és únicament atribuible als alcaldes franquistes segons els antifeixistes, “està també íntimament lligada al mossèn del període, rector Farrès i Poch, i al farmaceútic falangista Josep Guilera, tots dos directament relacionats en els informes i avals que feien entrar o sortir de la presó a centenars de pratencs repressaliats, i tots dos figures cabdals de dues institucions tan intrínsecament lligades a la dictadura com l’església i Falange; i a la de Victor Casanovas i el rector Martí i Piñol, tots dos de coneguda trajectòria dretana, i que el seu mèrit per tenir un carrer va ser el de ser morts durant la Guerra Civil, atribuint-los el règim franquista el dubtós honor de “Caidos por Dios y por España”, i en el cas del rector explicitant-ho directament en la denominació per aquest fet d’un carrer al seu nom. Que el consistori vulgui mantenir-los al nomenclàtor pratenc és un fet incomprensible i lamentable que ens obligarà a continuar lluitant pel seu canvi”.

En el comunicat fet públic a les xarxes socials Esborrem el feixisme denuncia igualment “els pactes de silènci i amnesia històrica en què va fonamentar-se el règim del 78“, i reiteran el seu “compromís amb la memòria de totes les víctimes pratenques de la repressió franquista”, i “amb totes aquelles persones que van caure defensant la llibertat contra la barbarie”.