80 anys desprès un acte farà públiques les xifres de la repressió franquista al Prat

February 19, 2019 in Actualitat, LLIBERTATS, Memòria El Prat, Memòria històrica, POLÍTICA

«La presentació de la base de dades del Memòrial Democràtic del Baix Llobregat al Prat esta prevista pel proper 23 de febrer a les 19.30h en un acte al Casal ‘La Llavor’ a càrrec del històriador Joan Montblanc»

 

Joan Montblanc, historiador que ha fet l’estudi de l’empresonament franquista al Baix Llobregat durant l’acte de presentació a Sant Feliu / Foto: Jordi Vinuesa

80 anys després de l’entrada de les tropes franquistes al Prat, aquest 23 de Febrer hi ha prevista la presentació en un acte organitza’t per la plataforma Esborrem el Feixisme al Casal ‘La Llavor’, de la base de dades de l’empresonament franquista a la comarca, entre 1939 i 1977. El projecte parteix de la investigació de l’historiador pratenc Joan Montblanc, ponent de l’acte d’aquest dissabte, a partir de l’anàlisi d’arxius com el de la presó Model, la presó de dones de Les Corts, de la Capitania General, diversos tribunals i de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

La base de dades forma part del projecte de recerca del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, impulsat pel CECBLL Des del 2005. I durant l’acte d’aquest divendres segons anuncien fonts d’Esborrem el Feixisme, esta previst aportar les dades especifiques que fan referència a l’abast de la repressió al nostre municipi.

Coincidint amb l’efemèride dels 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Feliu, el passat 25 de gener al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va tenir lloc la presentació oficial d’aquest informe que quatriplica les dades disponibles fins a l’actualitat. En total, s’han xifrat 5.612 persones que van viure l’empresonament franquista al Baix Llobregat: 5163 homes i 449 dones. Les xifres són diferents segons les fonts: “si en mirem una de sola, ens estarem deixant moltes víctimes i per tant l’única manera és anar agregant fonts” va explicar Joan Montblanc durant la citada presentació a Sant Feliu.

Del pas de les dades a la humanització de les víctimes i la impunitat del franquisme

Joan Montblanc, és l’historiador que s’ha encarregat de fer la investigació, de fer el buidatge en les diferents presons i arxius i analitzar-ne els resultats. “Presentem la base de dades de persones que hem trobat amb procés d’empresonament o procés judicial militar”, va explicar. La investigació ha permès destectar “una sèrie de dades, persones, edats i oficis, però ara ens falta humanitzar-ho”. Per això, va fer una crida a continuar la recerca en més àmbits: “a nivell local s’ha d’anar rascant fins a baix perquè no volem que siguin només xifres, sinó que la base de dades serveixi per explicar l’arrel de la dictadura franquista”.

Més enllà de presentar la base de dades, Montblanc va fer una intervenció crítica amb el franquisme i la manca de revisió històrica que s’ha fet per part de l’Estat. Va deixar clar que “el règim franquista és un règim feixista per unes evidències històriques molt grans i amb una diferència molt clara dels altres règims: és un règim feixista qua guanya una guerra”. En aquest sentit, va subratllar “la magnitud de la repressió franquista” i “la separació entre vencedors i vençuts, que es mantindrà inalterable fins al final del règim”.

Per l’investigador, és greu que “mai hi ha hagut una versió oficial des de l’Estat que expliqués què va ser realment el franquisme i les seves conseqüències reals, hi ha hagut impunitat”. Va ser crític amb la llei de la memòria històrica, perquè no va donar prou eines ni recursos. I d’altra banda va defensar el Memorial Democràtic, com “una institució que independentment del debat partidista i la manca de pressupostos ha donat moltes eines i ha fet molts actes de reconeixement de les víctimes del franquisme”.

La dificultat d’accedir a les fonts documentals

Cartell de convocatòria de l’acte

L’informe, segons va explicar Montblanc, “parteix de la dificultat que ens trobem quan els historiadors i investigadors hem intentat accedir a fonts documentals bàsiques que ens expliquessin la repressió franquista: són fonts molt fragmentades, amb una tipologia molt gran d’arxius”, que es converteix en un “trencaclosques documental on de sortida ja sabem que falten moltes peces”. En aquest sentit, va lamentar que “encara hi ha llocs on tota la documentació ha desaparegut o encara no és accessible. Per tant, sempre hem de fer estimacions i això és un drama personal per les persones reprealiades”.

El punt de partida de la investigació va ser l’objectiu de Montblanc de buscar les víctimes mortals del franquisme a El Prat. A partir d’aquí, es va anar trobant que hi havia dades que no quadraven: “és fort que a principis de segle XXI qualsevol investigador no pogués saber quantes persones havia matat el franquisme al seu poble, això indigna molt”. Per tirar endavant aquesta recerca, va fer un buidatge del Tribunal Militar i de l’Arxiu Nacional de Catalunya i és aquí quan l’estudi pren dimensió comarcal perquè Montblanc decideix buidar tots els registres del Baix Llobregat i L’Hospitalet.

No només de presos polítics

La base de dades es pot consultar digitalment i hi ha disponible una eina de cercador per buscar persones concretes. Montblanc va advertir també que “no és una base de dades de presos polítics, sinó que engloba totes les persones que han estat dins la presó i davant d’un procediment judicial militar independentment del fet.” És a dir, “hi ha persones que estaven empresonades per delictes comuns, si és així a la base de dades no hem posat delicte sinó causa ordinària.”

Aquesta decisió es pren perquè “partim de la base que el règim franquista és il·legítim s’aixeca cop militar contra un govern legítim, estableix repressió sistemàtica i els tribunals de justícia no tenien garantia judicial. Aquesta manca de garanties judicials no només única de tribunals militars.” I també va afegir que “com que demanem l’anul·lació dels tribunals, també s’ha de demanar la de totes les víctimes que passaven per tribunals que no garantien drets penitenciaris”. Per aquests motius, “se’ls ha considerat víctimes”.

Ara l’objectiu és, amb aquesta eina “començar fins més a baix i trobar-nos a cada poble per saber de què estem parlant quan parlem de cadascuna d’aquestes persones.”

.

L’acte esta previst que comenci a les set del vespre al Casal Okupat i Autogfestionat ‘La Llavor’ situat al número 2 del carrer Penedès del Prat de Llobregat.

.

Article fet en base a informacions pròpies i informacions extretes de Fet a Sant Feliu