El nou Teatre Artesà reobre les seves portes després de la polèmica desfermada pel seu enderroc

March 28, 2019 in Actualitat, CULTURA

«El consistori evita parlar d’enderroc i substitueix el terme per l’eufemisme “renovació”»

 

Aquests dies, diversos medis de comunicació s’han fet ressò de la inauguració del nou Teatre de l’Artesà al nostre municipi, aconseguint una amplia repercussió mediàtica. Mentre alguns com Catalunya Ràdio afirmen que “el consistori ha trigat trenta anys en rehabilitar-lo i reobrir-lo”, altres com la Federació d’Ateneus de Catalunya (els quals rebran el Premi Nacional de Cultura al mateix Teatre Artesà el 4 de juliol) afirmen a la seva web que el Teatre de l’Artesà va estar “enderrocat i [...] tornat a construir de nou”.

Així mateix, a nivell polític també s’ha observat moviment: Junts pel Prat ha aprofitat el moment pre-electoral per publicar una nota informativa sobre el recolzament de Gerard Valverde Polo per la rehabilitació del Teatre de l’Artesà, fent esment a la demanda presentada per aquest que tenia com a finalitat “aturar l’enderroc”. Es troba a faltar però, en aquesta nota informativa, qualsevol menció al moviment social “Aturem l’enderroc, salvem l’Artesà”, plataforma social i veïnal que va estar lluitant des del primer moment contra l’enderroc des de l’any 2015 fins l’aprovació final del projecte al 2017.

Els mitjans reprodueixen la nota oficial i parlen majoritàriament d’un Artesà “renovat i adaptat al s. XXI” obviant el debat social generat pel projecte

Des de l’ajuntament del Prat la visió segueix sent controvertida. Mentre que en la seva enquesta d’opinió (la qual no va tenir pràcticament repercussió) realitzada fa tres anys reconeixien per primera vegada que el Teatre de l’Artesà seria substituït per un de nou, actualment des del seu Twitter publiciten que el teatre ha estat “renovat i adaptat al s. XXI“. Tenint en compte les fotografies que ens han arribat però, costa d’acceptar que s’hagi renovat, ja que poc queda dels elements patrimonials i del teatre emblemàtic que va ser. Una visió que d’altre banda s’ha reproduït majoritàriament a tots els mitjans de comunicació, que s’han limitat a reproduir el contingut de la roda de premsa oficial d’ahir al matí difosa per les agències.

El nou teatre es presenta en societat i uneix la seva oferta a les tres sales  ja existents en l’actualitat

Imatge de les obres desprès de l’enderroc de l’edifici històric d’estil modernista

Ahir, dia 27, va ser la inauguració del nou Teatre de l’Artesà pel veïnat, que va ser convidat mitjançant una carta que els convocava a les 19:00 hores a una visita guiada del nou equipament. Prèviament, al matí, l’ajuntament havia convocat als medis a una roda de premsa amb esmorzar inclòs, roda on en cap moment es va fer esment de la polèmica generada al barri sobre l’enderrocament d’aquest edifici de gran valor patrimonial i sentimental al Prat.

També estan previstes jornades de portes obertes els dissabtes i diumenges del 30 de març al 14 d’abril. Trobarem a faltar però, l’arquitectura original centenària del teatre i tots els records que va deixar en la gent del Prat aquest edifici històric que va ser patrimoni cultural del Prat fins el seu enderroc.

El nou teatre, que ha tingut un cost de 12,5 Millions d’euros, compta amb més de 5.000 metres quadrats dedicats al teatre i les arts escèniques distribuïts en una sala gran amb 611 localitats, una de petita amb un aforament de 160 espectadors, tres sales d’assaig i diversos espais auxiliars.

L’oferta s’uneix a les altres tres sales que ja existeixen al municipi, com el Cèntric amb 302 butaques, el Teatre Modern amb 378 butaques o el Teatre Kaddish amb 88 butaques. El Modern presenta actualment una assistència anual propera a un terç de la seva capacitat.  Si la nova oferta és adequada o desproporcionada el temps ho dirà.

.

Informació relacionada:

L’Artesà: Conservació o enderroc?

Tal dia com avui de 2016 el ple municipal aprova l’enderroc del Teatre Artesà a porta tancada per evitar la protesta

La Generalitat contradiu a l’Ajuntament i emet una recomanació per la protecció integral del Teatre de l’Artesà

“Si es va pagar el que es va pagar, és perquè ja es tenia clar des del primer moment que anava a terra”