Un 1r de maig en clau local, una crònica més enllà d’una jornada festiva

May 2, 2019 in Actualitat, ECONOMIA

Manifestació comarcal d’enguany convocada pel ‘Baix Llobregat combatiu’

Poc ambient de 1r de maig ahir als carrers. Més enllà de les xarxes socials, la convocatòria esdevenia quasi invisible, els cartells de sindicats inexistents i ni tan sols la CNT o la CGT, els únics sindicats que al Prat es prenen la molèstia d’encartellar de tant en tant, ni tan sols ho han fet en aquesta ocasió.

L’excepció que ha donat visibilitat a aquest 1r de maig, ha estat la primera festa major de l’Obrera, que és el barri construït per la COV (Cooperativa Obrera de Vivendes del Prat de Llobregat) a les darreries del franquisme. Precisament el “1r de maig” dóna nom a un dels carrers del Prat i del desaparegut mercat situat al mateix carrer del barri de la cooperativa.

Activistes del col·lectiu d’aturats del Prat a la marxa de la Comissió 1r de Maig

Els únics cartells reivindicatius de la jornada 1r de maig que hem vist aquests dies pel Prat, han estat els de la marxa de la tarda convocada a les Tres Xemeneies per sindicats com IAC, COBAS i Confederació Intersindical, conjuntament amb diversos moviments socials i organitzacions polítiques, sota el lema “lluitem contra la repressió, pels drets i les llibertats; repartim els treballs i la riquesa”. Entre les entitats convocants d’aquesta marxa, cal destacar també dos col·lectius amb presència local: l’Assemblea d’Aturats del Baix Llobregat i Marea Pensionista.

Per la seva banda, el col·lectiu pratenc Catarkova fer una crida mitjançant les xarxes socials per assistir a la manifestació unitària del 1r de Maig a nivell comarcal, convocada pel matí a l’Hospitalet amb el suport de CNT, CGT, i col·lectius anticapitalistes, sota el lema: “Unint lluites. Baix Llobregat obrer i combatiu”.

El ‘Baix Llobregat combatiu’, és una iniciativa anual que s’organitza als volts del 1r de maig i convoca de manera itinerant manifestacions i actes a diferents pobles i ciutats de la comarca.

Un altre moviment que s’ha fet ben present, ha sigut el moviment d’okupació. Aquest Primer de Maig a Barcelona, ha estat marcat per les quatre okupacions que es s’han anat fent públiques al llarg del dia. Mai, en el Dia Internacional del Treball, s’havien materialitzat tantes recuperacions d’habitatges com enguany. Tampoc mai hi havia hagut tants grups i sindicats d’habitatge, perquè mai els preus del lloguer havien estat tan disparats i tantes persones havien estat expulsades de casa seva per la via judicial, rescindint contractes o amb uns increments inassolibles per a les inquilines.

Deixant de banda els moviments socials locals i sindicats alternatius, pel què fa a l’esquerra institucional, regidors i militants locals d’ICV i Podemos es van deixar veure a Barcelona donant suport a la marxa del sindicalisme més institucionalitzat i de concertació, representat per UGT i CCOO.

El darrer antecedent de commemoració del 1r de maig al Prat va estar esquitxada per la polèmica

La darrera manifestació convocada al Prat per commemorar el dia internacional dels treballadors data de 2007, la qual no va estar exempta d’una forta polèmica entre els organitzadors i ICV arran de la prohibició de la totalitat dels actes programats.

Les anomenades “jornades comarcals contra la precarietat”, pretenien escalfar motors el cap de setmana previ al 1 de Maig a voltant del lema “Recuperem la consciència, aturem els sindicats traïdors”, una critica directa a UGT i CCOO que no deuria agradar gaire dins del consistori.

Un 1r de maig de 2019 marcat pels ERO’s i la destrucció de llocs de treball

Aquest 1r de Maig, ha estat també marcat pels dos grans expedients de regulació a Catalunya que afecten uns 3.000 treballadors, entre el quals es veuran afectats també desenes de pratencs.

Un és el de Nissan -ajornat a última hora d’aquest dilluns- que vol fer fora 600 treballadors a canvi d’instal·lar una nova planta de pintures més moderna i eficient mediambientalment. L’altre és el de Caixabank que, com l’automobilística, fa setmanes que es negocia entre representants sindicals i direcció. En aquest cas, es vol prescindir de 2.157 treballadors entre d’altres mesures.

… I algunes dades més a tenir amb compte

Les desigualtats tornen a créixer a Catalunya. El 20% de la població més rica guanya 5,7 vegades més del que guanya el 20% més pobre.  El 2016, el diferencial era de 5,5. Són dades recollides al darrer Informe INSOCAT d’ECAS. Els 10 catalans més rics acumulen una fortuna de 22.600 M€.

La pobresa augmenta i es cronifica: afecta ja al 23,8% de la població segons la taxa AROPE. El 2016 era del 22,5%. En el cas de la població migrant la taxa de risc d’exclusió social s’eleva fins el 47,7%.

Tenir feina ja no és garantia de no ser pobre. El 87% dels contractes que es signen cada any són temporals i la taxa de pobresa assalariada se situa en un 12,2%. La meitat de la població catalana té dificultats per arribar a final de mes. 900.000 persones cobren a Catalunya menys de 657 euros al mes: d’elles, 329.000 cobren menys de 327 euros mensuals.

L’atur que no cessa. L’atur als Països Catalans afecta 890.100 persones, segons la darrera Enquesta de Població Activa publicada el passat dijous: 446.600 a Catalunya, 337.300 al País Valencià i 106.200 a les Illes Balears.

La pobresa que mai no marxa. 3.600.000 en risc d’exclusió als Països Catalans. El risc de pobresa afecta el 23,8% de la societat catalana (1.800.000 persones), el 24,7% de la societat a les Illes (280.000 persones) i el 31,3% de la societat valenciana (1.538.000 persones). A l’Estat espanyol 12,3 milions de persones es troben en risc de pobresa o exclusió social, segons l’Informe Arope presentat el passat mes d’octubre per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN)

Ofegats per la casa. Cada família destina, de mitjana, gairebé un 40% a tenir casa.

Precarietat feminitzada. La bretxa de gènere persisteix: el 22% de les dones treballen a temps parcials i un 18% tenen ingressos anuals per sota del salari mínim interprofessional.

Desprotegits, desnonats, oblidats. El 38,7% de les persones en atur no tenen cap prestació. 13.308 desnonaments l’any 2017. La meitat d’unes pensions ja polaritzades estan per sota del salari mínim i hi ha 18.000 avis i àvies en llista d’espera.

Encara retallats. Encara falten 2.200 M€ per recuperar els nivells d’inversió social previs a la crisi. Si el 2010 la inversió social –pressupost en salut, educació, habitatge i protecció social– era de 19.881 M€ avui se situen en 17.672 i no s’han revertit encara ni la meitat de les retallades produïdes entre 2010 i 2014.

 

.

Informació anexa:

Els martirs de Chicago en l’origen de la diada del 1 de maig

Aplec veïnal en la primera Festa Major del Barri Cooperatiu