Un planeta anomenat Esperanzah

October 8, 2019 in Actualitat, CULTURA

«La programació d’enguany, els dies 11, 12 i 13 d’octubre al Parc Nou del Prat de Llobregat, segueix fidel a la idea de combinar consciència, festa i paritat».

x Neus Molina | La Directa

Com la Gàl·lia de Goscinny, les habitants de l’Esperanzah són un poble resistent amb una mirada pròpia sobre què ha de ser l’economia i la construcció de l’espai social, cooperatiu i cultural. La programació d’enguany de l’Esperanzah!, dissenyada de manera col·lectiva per l’organització, segueix fidel a la idea de combinar consciència i festa, així com incorporar un espai destinat al públic familiar. Artistes com el sempre irreverent Leo Bassi, Amparanoia o Oques Grasses són alguns dels caps de cartell d’una trobada que en aquesta edició porta per lema #Planetaesperanzah.

Música, escèniques i clown se citaran els dies 11, 12 i 13 d’octubre al Parc Nou del Prat de Llobregat. El festival, un instrument més per donar orgull de barri als veïns i veïnes, va néixer així: del barri i per al barri. L’Esperanzah!, mitjançant la cultura, ha volgut fomentar el desenvolupament local i la transformació de Sant Cosme treballant per enderrocar, de mica en mica, el mur simbòlic que el separa de la resta del municipi. No obstant això, fent seva la màxima de “pensa globalment, actua localment”, les de l’Esperanzah! han incorporat durant les seves edicions, i de manera transversal, temàtiques com l’economia solidària, la crisi de les persones migrades, el feminisme, l’ecologia o l’emergència climàtica.

L’Esperanzah!, com el llogaret d’Astèrix i Obèlix, no és un festival qualsevol: aquí no es compren abonaments, sinó que es fan donacions per rebre una invitació per accedir al recinte i el 100% de l’import recaptat es destina a projectes socials. Potser sí que un altre planeta és possible. Som al planeta Esperanzah.

De Bèlgica a Manu Chao

El festival va néixer l’any 2007, quan un grup de persones vinculades a l’associació GATS i al projecte Radiochango van visitar Floreffe, un petit poble Belga on des de fa quinze anys se celebra el festival de músiques del món Esperanzah, un projecte que es nodreix d’una gran quantitat d’ONG belgues que el fan possible.

L’any 2008, Manu Chao va fer un concert exclusiu a l’equipament cívic Delta del Llobregat, i gràcies a aquesta acció simbòlica va arrencar l’Esperanzah! a Barcelona. El festival de músiques del món té la intenció de generar i difondre la cultura a través d’un espai de reflexió, un espai per a la transformació social del món i un espai amb música i activitats per a totes les edats, gèneres i condicions.

Les dones són aquí

Visibilitzar la dona en el món de la música és una assignatura pendent. Només el 13% de les actuacions artístiques dels deu festivals més multitudinaris de l’Estat espanyol són protagonitzats per bandes i solistes femenines, una injustícia que es vol revertir a Sant Cosme amb una programació, de nou, en clau de gènere.

L’edició passada, la cantant Amparo Sánchez (Amparanoia) i el col·lectiu ArtéMuhé van idear un dia amb programació 100% femenina. Per l’escenari del Prat van passar més de quaranta grups i artistes de diferents generacions i gèneres, entre elles Arianna Puello o Ana Tijoux. Aquest any l’organització ha fet un pas més: ja no es tracta que elles tinguin el seu dia sinó que hi siguin sempre i a tot arreu. Així, la programació paritària travessa tots els esdeveniments del festival i s’empelta en un discurs feminista clar, amb dones que lluiten sense embuts contra el patriarcat i la invisibilització, com la rapera valenciana JazzWoman o Queenky Potras, amb Amparanoia i Marinah d’Ojos de Brujo.

Per Amparanoia, una de les impulsores del projecte Banda Futura, on la cantant es rodeja d’altres dones músics i tècniques, l’escenari és i ha estat sempre un lloc per visualitzar les lluites, així com un espai de reivindicacions i projeccions: “Des de l’escenari emanen discursos nous en els quals les dones han deixat de ser objectes, i això les noies que estan al públic també ho reben”. D’aquesta manera, per la cantant, quan les dones pugen a l’escenari també incorporen un relat diferent, vivències sovint en primera persona que ajuden a la idea de solidaritat i sororitat i també a empatitzar les unes amb les altres: “Les dones porten el seu relat, el de totes. Fa anys això era impensable, grups només de dones i cantant per a altres dones”, explica Amparanoia. Del mateix parer és la cantant valenciana JazzWoman, que en les seves lletres relata vivències masclistes en carn pròpia: “Quasi totes les meves cançons plasmen experiències que he viscut al llarg de la meua vida o que han viscut amigues o familiars dones i en el seu moment no les van visibilitzar o no els van donar importància. S’han de deixar de normalitzar les situacions masclistes. És la merda del patriarcat”.

El públic del present

Les criatures són el públic del present, no del futur. L’Esperanzah!, un cop més, reivindica un festival on les criatures també siguin les protagonistes. Un cop més, s’agermana amb el FestiClown, on destaquen espectacles de circ i clown amb el sempre irreverent i imprescindible Leo Bassi. Aquest any, una de les novetats de la trobada de clowns serà Pepe Viyuela, habitual de la petita pantalla, així com un dels pallassos més coneguts i divertits de l’Estat espanyol, com demostra en cada edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat. Viyuela presenta el seu muntatge Encerrona, en el qual situacions absurdes i d’altres que no ho són tant faran morir de riure tota la família.

I no només de clowns viu l’Esperanzah!, sinó que la música per a la canalla també serà un dels plats forts amb les estrelles de YouTube El Pot Petit. La banda gironina, liderada per Siddartha Vargas i Helena Bagué, ha aconseguit amb el disc de cançons inèdites A l’aventura l’heroïcitat de ser número 1 a iTunes (per davant de Pablo Alborán, Manolo García i Vetusta Morla), i els seus vídeos acumulen més de vuit milions de visualitzacions. “El poder de les xarxes és enorme. No obstant això, creiem que el que hem aconseguit ha estat gràcies a totes les places, carrers, escoles i teatres en els quals hem actuat: no hi ha res com el directe, el boca-orella i el contacte personal amb cada família que ens ve a veure”, explicaven en una entrevista al desaparegut Diari Jornada. “La música familiar pot dir, sense cap mena de vergonya, que és un hit”.

Jovent, ‘sound system’ i Banda Esperanzah!

En aquesta edició, l’Esperanzah! repeteix la fórmula màgica de consciència i xerinola. Oques Grasses, amb el seu Fans del sol, faran ballar noies i nois seguint el ritme d’èxits com “In the night” o “Sta guai”. La banda, composta exclusivament per nois, s’entronca en la línia de boysband catalanes destinades al públic adolescent que va començar Txarango i a la qual segueixen Doctor Prats o Buhos. La seva recepta d’èxit combina uns directes festius i trepidants que enganxen amb unes lletres poètiques i amb missatges molt positius que connecten amb una generació que desperta ballant i cantant la seva consciència ecològica, social i feminista. Un dels altres grups que també compta amb una munió de fans entre el jovent és Lildami, que amb el seu trap en català i sent la cançó de l’estiu de TV3 ha aconseguit posicionar-se com un dels artistes imprescindibles de qualsevol festival o festa major.

La novetat d’enguany, però, serà, més enllà dels directes musicals, la incorporació del sound system. De la mà de la cooperativa Rebelmadiaq Sound System i QSoni, el festival s’apropa als ritmes i sons jamaicans. El divendres hi seran presents quan obri el festival amb un taller de salsa familiar. I el seu sound continuarà les nits de divendres i dissabte amb artistes com Adala, Paula Bu, Alex Bass o The Rigodonians.

L’Esperanzah! fa un pas més i crea una nova banda impulsada per Natxo Tarrés, un dels rostres del festival més veterans, així com un dels seus creadors. De la banda encara no se’n sap gaire, però segur que l’ex-Gossos no deixarà indiferent a ningú. I com a sorpresa d’última hora, el diumenge tancaran la jornada Manu Chao en acústic (El Chapulín Solo) i Lapakita Esperanzah After Party.