Tal dia com avui de 1415 celebrem l’arriba del poble gitano a Catalunya

November 26, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui un 26 de novembre de 1415, Alfons V (duc de Girona en aquell moment) va signar a Perpinyà un salconduit en català a Tomàs de Saba, que feia pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la. Es considerà el primer document que testimonia l’arribada dels gitanos a Catalunya i representaria una de les primeres proves documentals sobre la presència de persones gitanes a Catalunya.

Tot i que en l’àmbit institucional la Generalitat del Principat ha declarat el 26 de novembre com a data per commemorar l’arribada del poble gitano a Catalunya. Existeix un debat sobre quin és el primer document de l’arribada de roms als regnes ibèrics, altres fonts apunten per contra que Tomàs de Saba procedia d’Etiòpia, regió que en l’Edat mitjana es considerava part de les Índies. Del que no hi ha dubte és del salconduit del ja rei Alfons V el Magnànim, signat deu anys després a Saragossa i escrit en català el gener de 1425, en el que demana als seus subordinats i súbdits que tractessin bé i acollissin a “l’amat e devot nostre don Johan de Egipte Menor” i el seu seguici.

“Caravana de gitanos”. Gravat del francès Jacques Callot de començaments del segle XVII. Els grups que van entrar a la Península Ibèrica devien ser molt semblants. Font: www.archive.org

Des de la seva arribada ja fa més de 600 anys, el poble gitano ha patit una història marcada per la persecució, l’esclavitud, el genocidi, el racisme i la desigualtat social. Cal ressenyar però que quan els gitanos van arribar a Catalunya van ser assimilats a senyors feudals i ben rebuts. Molts cops el patriarca gitano es presentava com un aristòcrata –duc o comte del Petit Egipte- acompanyat d’un nodrit seguici: en realitat el seu clan i parents

Els nouvinguts, coneguts cada vegada més com egipcians (egipcianos, origen de la paraula gitanos) ben aviat van despertar suspicàcies: no agradava la seva dedicació a arts màgiques ni, sobretot, el seu nomadisme. Els Reis Catòlics van exigir que es sedentaritzessin: es volia que els gitanos fossin mà d’obra barata per als senyors feudals, però aquests s’hi negaven. Per contra van especialitzar-se en la venda ambulant, trata de cavalls, espectacles, i tota mena de treballs artesanals i itinerants.

Al segle XVI es va començar a usar la “encomienda” amb els nens gitanos: eren entregats als senyors feudals, que els obligaven a treballar i, a canvi, es comprometien a “civilitzar-los”.

Felip V de Borbó, el 1717, va decidir que els gitanos s’havien de sedentaritzar i va establir unes determinades poblacions on havien de residir obligatòriament.

Al Prat hi ha una importat comunitat gitana assentada especialment al barri de San Cosme. Un barri construït a meitat de la dècada dels 60 per reallotjar els barraquistes de Barcelona. Cal tenir amb compte que a finals de la dècada dels 50 Barcelona allotjava nombrosos nuclis de barraques, el 7% de la població, unes 100.000 persones.