L’OIT xifra en 64.500 milions d’euros a l’any la pèrdua de renda dels treballadors a l’Estat Espanyol des del 2009

February 11, 2020 in Actualitat, ECONOMIA

«L’Organització Internacional del Treball destaca l’Estat espanyol com un dels llocs en què les rendes salarials han perdut més terreny respecte al PIB en l’última dècada».

x Laura Olías | El Diario.es

Les rendes dels treballadors perden pes sobre la riquesa a nivell mundial i l’Estat Espanyol és un dels que més destaca en això. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va posar dilluns, 20 de gener el focus en l ‘”enorme” caiguda de les rendes del treball a l’Estat espanyol en favor de les de rendes del capital, respecte al Producte Interior Brut (PIB): han passat de suposar el 66,6% el 2009 al 61,2% el 2017. Això vol dir uns 64.500 milions d’euros que anualment en lloc d’estar en mans dels treballadors ja no hi són”, ha explicat Joaquín Nieto, director de l’Organització Internacional del Treball per a l’Estat Espanyol.

Nieto ha estat l’encarregat de presentar a l’Estat l’últim informe anual de l’OIT de perspectives socials i de l’ocupació al món. Ho ha fet al costat de Roger Gomis, economista a la Unitat de Producció i Anàlisi de Dades de l’organització i un dels autors de l’ estudi.

Una de les novetats de l’edició de l’informe de l’OIT per a aquest 2020, i on s’esmenta a l’Estat Espanyol, és l’estudi de la pèrdua de participació de les rendes de la feina sobre la riquesa. Amb una metodologia desenvolupada per l’OIT, que inclou no només els salaris dels empleats sinó també les rendes que obtenen els autònoms, l’estudi assenyala que “la proporció de la renda del treball -en contraposició a la proporció de la renda nacional que va a parar als posseïdors del capital va disminuir a nivell mundial del 54% el 2004 al 51% el 2017”.

El 2004, la dada a Estat era del 63,4%. “A Espanya la caiguda ha estat molt superior a la que s’ha observat a tot el món”, ha subratllat Nieto, que ha posat l’accent en l’efecte de la crisi econòmica. “Des de l’any 2009 són cinc punts menys, és una quantitat immensa”, ha advertit el responsable de l’OIT a Estat Espanyol. En euros, equival a una disminució per a les rendes dels treballadors de “64.500 milions d’euros a l’any”. “Això representa una pèrdua també enorme des del punt de vista de cada un dels treballadors: estem parlant de 3.200 euros a l’any per treballador”.

Nieto ha atribuït aquest descens a la crisi econòmica i les mesures que es van implementar per superar-la. “A la fi totes les polítiques d’austeritat de la crisi i la manera que hi ha hagut d’afrontar-la han tingut com a resultat aquesta pèrdua”. L’OIT subratlla que, al contrari que la mitjana de la UE, L’Estat Espanyol no ha aconseguit encara superar el nivell d’ocupació de 2007. No hi ha tants treballadors i els seus salaris s’ha devaluat en aquests anys, amb més precarietat en l’ocupació, cosa que es tradueix en total en un menor pes de les rendes de la feina sobre el PIB nacional.

L’OIT assenyala a més que als països d’alts ingressos la disminució dels ingressos dels treballadors autònoms “és un factor clau en la disminució agregada” i que “aquesta constatació és coherent amb un escenari en el qual les noves formes de treball estan erosionant en poder adquisitiu dels treballadors autònoms”.

Més enllà del nombre d’aturats: la subocupació

En termes globals, l’informe centra la mirada també com a novetat en la subocupació o la “subutilització de la força de la feina”. El concepte inclou a les persones que figuren en les dades oficials d’atur, així com aquelles amb feina que desitjarien treballar més hores i les que tenen interès a treballar però no busquen feina perquè es troben desanimades.

En total, unes 470 milions de persones es troben en aquesta situació a nivell mundial, segons l’OIT, amb interès de treballar però sense que el mercat laboral els ofereixi una feina o les hores de treball que demanden. El nombre de subocupats és molt superior als 188 milions de desocupats, però “ens donen un retrat molt més realista de quina és la situació de l’ocupació a nivell mundial”, ha destacat Nieto.

Les dades per a Estat són de 5,4 milions de persones subempleades: 3,3 milions d’aturats, als quals se sumen 1,2 milions de persones que tenen feina però volen treballar més hores i 900.000 més que no tenen una feina i en volen una, tot i que no compleixen les condicions per ser considerades parades. “Com a conseqüència, la mesura integral de subutilització total de la força de treball va ser del 23%, substancialment més alta que la taxa d’atur convencional” (14%), apunta l’organització.

Per als joves les dades d’atur són molt més alarmants: arriben a la meitat, amb una taxa de subocupació del 48%. “Només una de cada dues persones de 15 a 24 anys que tenien interès a treballar tenien una feina o suficients hores de treball”, alerta l’OIT.

Treballadors pobres

L’organització internacional recomana buscar solucions a la subocupació a través de canvis en les polítiques. “En l’informe s’analitza que no hi ha molt marge a les polítiques monetàries”, ha apuntat Nieto, però “sí que hi ha més marge a les polítiques fiscals” per poder estimular determinats sectors amb un alt valor afegit. L’OIT en destaca quatre a nivell global, “amb especial importància per a Espanya”: el sector digital; el de la transició energètica ( “llocs de treball verds”) i el de la formació i les cures. “Són fonts de treball molt importants i caldria prestar-hi atenció”, ha recomanat Nieto.

Tornant a l’escenari mundial, l’organització internacional ha destacat que en aquest context de subocupació i males condicions de treball de molts treballadors, encara són moltes les persones que viuen en la pobresa tot i treballar. En total, més de 630 milions de persones al món que viu amb menys de 3,2 dòlars a el dia. Això vol dir una de cada cinc persones de la població activa mundial.

Tot i que la xifra es va reduint en termes globals, l’OIT adverteix que el nombre de treballadors pobres augmentarà en els pròxims anys en els països de menors ingressos (193.200.000 de treballadors en 2019 als 210 milions el 2024). Per això, l’entitat recomana posar el focus especialment en aquests països si es volen assolir els objectius de reducció de pobresa de la ONU per 2030.