Tal dia com avui ens deixa l’anarcosindicalista pratenc Demetrio Beriain

April 27, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui fa 39 anys va morir a Baiona el 27 d’abril de 1981 Demetrio Beriain Azqueta. Una de les figures més destacades de l’història del moviment anarcosindicalista pratenc».

 

L’anarcosindicalista pratenc Demetrio Beriain va néixer a Navarra l’any 1911. Era el major de sis germans i als setze va immigrar a Catalunya amb la seva família quan tenia 16 anys, començant a treballar a la fàbrica de la “Paperera Espanyola” del Prat de Llobregat; entraria llavors en contacte amb el moviment i les idees anarquistes, de la mateixa manera que ho van fer tots els seus germans: María Cruz, Emilia, Marcial, Càndida i Manuel.

De formació autodidàctica, un cop arribat al Prat, en Demetrio començà a aprendre a llegir i escriure i va esdevenir el responsable de cobrar les quotes d’afiliació als membres de la CNT local. Més endavant es convertiria en el secretari de la CNT del Prat, participant també de l’aixecament anarquista del 8 d’octubre de 1933, motiu pel qual va ser tancat al castell de Sant Feliu.

L’any 1934, un cop ja havia après a llegir i escriure en Demetrio va poder promocionar l’efímer quinzenal barceloní ‘Vida Nueva’.

Des dels seus inicis va ocupar responsabilitats sindicals a la fàbrica de paper i fou un dels coordinadors de la vaga de la Papelera a d’abril de 1936 juntament amb Moisès Orcol. Al començament de la guerra civil va presidir el Comitè local de milícies antifeixistes, formant part del consell que va substituir l’Ajuntament i participant en les col·lectivitzacions i en les peripècies de l’anarquisme barceloní (era cunyat de Josep Sabaté).

Durant un míting celebrat a l’Artesà, arran de la mort de Durruti el 20 de novembre de 1936, pronunciaria el següent: “… no consentiremos que en el Prat se derrame una sola gota de sangre de cualquier inocente”.

Al febrer de 1939 va travessar la frontera amb França amb milers de persones i va ser detingut en camps de concentració francesos. A l’Espanya de Franco, d’altra banda, va ser jutjat i sentenciat a mort quatre vegades. Després de diversos anys es va mudar a Baiona (Lapurdi), com tants exiliats bascos. La seva família estava composta per l’esposa i els fills de Rosa, Antonio i Iris.

En 1981 va publicar el llibre “Prat de Llobregat, ayer un pueblo sin estado”, amb pròleg del lingüista José María Sánchez Carrión. Demetrio Beriain Azketa va morir en la capital de Lapurdi el 27 d’abril de d’aquell mateix any.

Actualment existeix un projecte en marxa per reeditar el llibre de memòries de Demetrio, que restarà inclòs com un capítol inserit dintre d’un treball més ampli sobre la història del moviment anarquista al Prat i que permetrà contextualitzar millor l’obra.