Preguntes i respostes sobre la vaga de lloguers

April 1, 2020 in Actualitat, DRETS

«Se’m pot denunciar per impagament si m’acullo a la vaga? Hi pot haver un desnonament? Què passa amb les persones que ocupen? Què ofereix el Gobierno i qui s’hi pot acollir? Formulem algunes qüestions sobre les ajudes de l’executiu i la vaga de lloguers que reclama la suspensió de les rentes durant la crisi del coronavirus».

x Sandra Vicente|Catalunya Plural

La primera setmana després del decret de l’estat d’alarma, l’executiu de Pedro Sánchez va anunciar la moratòria en el pagament de les hipoteques per a aquelles persones que haguessin vist disminuir els seus ingressos durant la crisi de la Covid-19. Desenes de col·lectius que, dies abans, havien organitzat la campanya Pla de Xoc Social, no van trigar a elevar les seves crítiques i a demanar mesures per protegir les persones en règim de lloguer. Aquestes mesures han trigat dues setmanes a arribar.

Després del consell de ministres de l’últim dia de març, el vicepresident Pablo Iglesias va comparèixer en roda de premsa per “oferir seguretat a la gent perquè pugui afrontar l’impacte negatiu de la crisi i que es puguin quedar a casa”. Així, el de Podemos donava peu a les mesures preses pel govern sobre els lloguers que, col·lectius com la PAH o el Sindicat de Llogateres, consideren “insuficients”.

“Si ho comparem amb el que teníem abans, que era res, hem millorat, però el que s’ha comunicat des del Gobierno és totalment insuficient”, destaca Alejandra Jacinto, advocada membre de la Comissió Jurídica de la PAH. Una de les queixes de la Plataforma es basa en la “curta temporalitat” de mesures. Iglesias ha anunciat la suspensió dels desnonaments i la pròrroga dels contractes de lloguer que estiguin per vèncer, però “només” durant sis mesos.

“Sembla que les conseqüències d’aquesta crisi duraran més mig any, sobretot per a les persones que avui no puguin pagar el lloguer”, pronostica Jacinto, que afegeix que “si avui tens problemes és perquè ahir ja vivies a el límit, i això no se solucionarà en qüestió de setmanes”. En aquesta línia, la identificació de les “persones vulnerables” que es poden acollir a les mesures de Gobierno també desperta queixes, ja que “es deixa moltes casuístiques”.

Per acollir-se a les prestacions i ajudes dels plans de Gobierno s’ha de, per exemple, acreditar una baixada en els ingressos. I què passa amb les persones que treballen sense estar regularitzades i sense contracte?. Una altra situació és la de les persones que estan ocupant un habitatge buit. “No se’ns ha deixat clar si la prohibició de desnonar es limita només als casos per impagament o també es protegeix als que ocupen”, reflexiona Jacinto.

Resignificant el concepte de vaga

Dos dies després de l’anunci de la moratòria de les hipoteques es posava en marxa la crida a la vaga dels lloguers. Després d’aquesta convocatòria, més de 200 entitats i col·lectius de l’estat espanyol reclamen que, a falta de polítiques de protecció efectives per part del Gobierno, totes aquelles persones que tinguin dificultats per afrontar el seu lloguer, es declarin en vaga i no el paguin.

Aquesta ‘vaga’ no és tal cosa; no hi ha cap apartat en la Constitució que empari legalment que els inquilins deixin de pagar les seves rendes. “Resignifiquem el concepte de vaga, igual que ho fem els 8 de març. No té empara però treballarem perquè la tingui”, assegura Jacinto. L’advocada deixa clar que la crida a la vaga no és “per a tothom”. No s’incita a la gent que pot pagar a deixar de fer-ho. “És un pont perquè totes aquelles persones que, de tota manera s’anaven a enfrontar a un impagament, sàpiguen que no estan soles i que no es tracta d’una cosa que hagi de avergonyir-los”.

Però la pregunta que destaca més, abans d’unir-se a aquesta vaga segurament sigui “què em pot passar, legalment?. Per respondre a això, primer cal tenir en compte que els desnonaments estan prohibits durant els pròxims sis mesos, així que no farà fora ningú de casa seva. També és important recordar que els jutjats estan aturats per qüestions menors i que, per tant, no s’admetran demandes per impagament.

I, quan es reinstaurin els jutjats, què?. Un procediment judicial per impagament sol resoldre’s bastant ràpid, en uns vuit mesos de mitjana, segons Alejandra Jacinto. “Es va agilitzar amb la llei d’Arrendaments Urbans de 2013, que decreta que es pot desnonar amb un sol impagament”, recorda l’advocada. Però, cal recordar que, fins que el procediment no es resolgui, no es pot executar el desnonament.

En vista que “hi haurà bastants impagaments”, segons pronostica Jacinto, l’advocada espera que si la situació es cronifica s’instauri una moratòria per evitar desnonar ningú que no tingui una alternativa habitacional. Davant d’aquestes previsions, la campanya per la vaga deixa clar que l’objectiu és “pressionar de manera conjunta per el Gobierno perquè decreti la suspensió dels lloguers i prohibeixi les denúncies per impagament”.

En aquesta línia, cal destacar el recurs de la clàusula Regus Sic Stantibus del Codi Civil, que determina que “en causes de força major o per qüestions extraordinàries” es pot demanar un canvi de clàusules en el contracte. En aquests casos, es tractaria de demanar a un jutge o jutgessa la baixada del preu de la renda o la seva suspensió derivat de les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus.

I si finalment hi ha amenaça de denúncia per impagament? En aquest cas, i tenint en compte que hi hagi mesos de lloguer sense pagar, es pot enervar el deute. Això suposa pagar els mesos endarrerits i, en aquest punt, entra en joc la caixa de resistència que, a través de Goteo, recull diners per afrontar les possibles despeses judicials o enervar els deutes. “En comptes de demanar un crèdit a l’Estat, el sufraguem a través de la caixa de resistència”, ironitza Jacinto.

La política d’endeutament mai no és bona solució”

El govern no proposa amb les noves mesures anunciades una suspensió dels lloguers, sinó que ofereix una línia de crèdit a través de l’ICO, per poder pagar-los mentre duri la crisi. Aquests préstecs, amb interès 0, es podran tornar en un termini de 6 anys ampliable a 10. D’aquesta manera, s’assegura que els petits propietaris rebin la renda i als fons voltor o grans tenidors es proposa, o bé dur a terme un quitament del 50% o bé reestructurar el deute a pagar durant tres anys.

“Hauria de ser a l’inrevés”, opina l’advocada, qui suggereix que s’haurien “socialitzar les pèrdues i que s’estrenyin més el cinturó els que més tenen: no és que el llogater s’endeuti perquè no té diners per pagar la renda, sinó que si el petit propietari realment requereix del cobrament del deute per arribar a final de mes, que sol·liciti una prestació”.

D’aquesta manera, s’hagués pogut realitzar un mapa fidedigne de com són les propietats habitacionals a Espanya i saber realment quants petits propietaris hi ha i quants d’ells depenen del cobrament de les rendes. No existeixen dades ni estudis al respecte; l’única aproximació és la barrera establerta pel govern: fins a vuit propietats es considera petit tenidor. “Si tens vuit pisos no ets petit i, molt menys, vulnerable, com perquè el Gobierno vingui a rescatar-te”.

 

Informació relacionada

Sis vagues de lloguers exitoses i un precedent català