Els treballadors subcontractats per Nissan reivindiquen les mateixes condicions que la plantilla

June 8, 2020 in Actualitat

«El tancament de les plantes catalanes de Nissan, previst per finals d’any, afecta també el personal de les empreses externes subcontractades pel grup Nissan-Renault, com Accionia Facility Services o Marelli. Amb pitjors salaris, tindran pitjors indemnitzacions».

x Roguer Jímenez | La Directa

El 28 de maig es confirmava el tancament de les plantes catalanes de Nissan Motor Ibérica, que a finals d’any deixarà sense feina 3.000 persones. La progressiva reducció de beneficis de la planta de la Zona Franca i l’aturada temporal de l’activitat durant l’estat d’alarma, unides a la possibilitat de derogar la llei de reforma laboral – que va suposar de facto la flexibilització dels acomiadaments- i el pla de relocalització industrial previst pel govern francès, han contribuït a la decisió del conseller delegat Makoto Uchida. Nissan Motor Company és un dels principals fabricants d’automòbils del Japó i del planeta, i el 2018 es va convertir en el principal productor mundial de vehicles elèctrics, amb la venda de més de 320.000 unitats.

La decisió però no afecta només la plantilla contractada de manera directa per la multinacional japonesa. Entre les 25.000 famílies afectades pel tancament de manera directa i indirecta hi ha més de 1.400 persones que no tenen contracte amb Nissan però treballen per a la multinacional: fabriquen components per a la cadena de producció directa de la Zona Franca. D’aquestes, 500 són treballadores de l’empresa subcontractada Acciona Facility Services, encarregada de tasques de logística i d’una part del muntatge dels automòbils. Cristian Cordero, membre del comitè d’empresa d’Acciona a Nissan i delegat sindical de Comissions Obreres de Catalunya, lamenta que la decisió tan sobtada no els deixa gaire marge de reacció i els limita molt a l’hora de negociar amb l’empresa.

El 3 de juny, durant la concentració de protesta convocada per les treballadores i els treballadors d’Acciona davant la seu principal de l’empresa, Cordero assegurava que volien “fer visible el conflicte des de la perspectiva de les subcontractades” i que, al mateix temps, pensaven mantenir les reivindicacions conjuntament amb la plantilla de Nissan i les companyes de la resta d’empreses externes afectades. El delegat sindical exigeix a l’empresa que es faci responsable de totes les seves treballadores davant del grup Nissan perquè l’acomiadament “deixa molta gent en una situació molt precària i complicada, i probablement els costarà tornar al mercat laboral”. En general, amb pitjors salaris, tindran pitjors indemnitzacions.

Codero també denuncia “la deixadesa de les administracions, que seguien injectant diners públics quan no hi havia inversions per part de la multinacional ni es preveia des de l’empresa cap futur per a la planta de la Zona Franca” i demana implicació als diferents governs en la resolució del problema, “que es remunta a l’any 2008”. Durant la protesta va insistir en un pla industrial per al sector, tenint en compte l’afectació del tancament sobre el teixit industrial de Catalunya. Amb l’objectiu de recol·locar el màxim de la plantilla, el delegat de CCOO reclama a Acciona “una taula de diàleg per tractar de resoldre el conflicte com abans millor”.

Invisibles sense els mateixos drets

Un dia abans, des de la Unió General de Treballadors (UGT) es constituïa una coordinadora de totes les empreses proveïdores i subcontractades de Nissan. Walter Massaro, delegat sindical de la UGT a Marelli, reivindica la unitat d’acció des de l’esmentada Coordinadora: “la reivindicació des de Marelli, amb només 170 persones en plantilla, no té la mateixa força que la d’Acciona, que compta amb més de 800”. En contacte permanent amb la resta d’empreses externes proveïdores de Nissan, com Magna, Tachi-S, Gestamp o Snop, Massaro critica que “mentre les treballadores de les empreses subcontractades es mobilitzen amb la plantilla de Nissan, no passa a l’inrevés”. Fa referència a la concentració d’Acciona del passat 3 de juny, que coincidia en el temps amb una altra de les accions de protesta de les persones afectades directament per l’anunci del tancament, on no hi va haver representació de Nissan.

Massaro lamenta, en darrer lloc, la diferència de tracte cap als treballadors de les empreses externalitzades en relació amb la plantilla de Nissan, que probablement “rebran ofertes de prejubilacions i indemnitzacions per valor 120.000 euros cadascun i a nosaltres, de moment, no ens ofereixen res”. Té 55 anys i fa molts anys que treballa per a Nissan, però ara haurà de deixar l’empresa amb pitjors condicions perquè el seu salari és més baix que el de la gent contractada directament per la multinacional. “En el cas d’haver tingut un contacte amb Nissan, segurament ara ja estaria prejubilat”, conclou.

Faurecia, empresa ubicada a Abrera que fabrica els panells interiors de diversos models de Nissan, és una altra de les externes afectades de manera indirecta pel tancament de les plantes de Nissan a Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca. Verónica Amaya, presidenta del comitè d’empresa a la planta d’Abrera, assegura que “l’impacte és menor”, perquè dels 311 treballadors només el 10 % treballa per a Nissan, mentre que la resta ho fa per a Seat. Tot i això, afegeix, “també donem suport a les reivindicacions de la plantilla i, com la resta d’empreses externes, estem pendents de com evolucionarà la situació”. Com Cordero, Amaya aprofita per criticar la manca d’un pla industrial per part de les administracions, que “no s’han mullat prou quan el tancament ja es veia venir fa temps”.

Una altra de les subcontractes de Nissan amb una afectació limitada és Gestamp, especialitzada en la fabricació de components de carrosseria. Malgrat tot, el coordinador de l’UGT a l’empresa, Rafael Rosas, denuncia que els seus 118 treballadors i treballadores també tenen una situació complicada per endavant.