El consistori aprova un projecte per conservar un dels quatre búnquers de la guerra civil situats a la platja

June 20, 2020 in Actualitat, CULTURA, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’ajuntament aprova un projecte per millorar la conservació de només un dels quatre nius de metralladora situats a la platja i que formen part del nostre patrimoni, deixant dos d’ells també recuperables en l’oblit».

 

Fa molts anys que va acabar la Guerra Civil i, tot i així, a molts municipis del nostre territori encara podem trobar els vestigis materials d’aquella època. La conservació i la possibilitat de recuperació d’aquests però, depèn en gran mesura del seu estat i de la voluntat dels municipis. Tal i com comenta l’arqueòleg i historiador pratenc Jordi Ramos: “Poca cosa s’hi pot fer quan els vestigis a penes són visibles, no hi ha documentació, ni estudis, ni expliquen gaire cosa per si sols.”

Al Prat trobem una estructura bèl·lica destinada a defensar la costa d’un possible desembarcament que és la única que queda al Baix Llobregat: la componen 4 nius de metralladora ubicats a la nostra platja i que actualment resten a l’oblit.

D’aquests 4 nius de metralladores, actualment 3 son visibles i un resta sota el mar. Dels visibles, el primer s’ubica al costat d’una zona de jocs per la canalla al costat sud de l’aparcament lineal paral·lel a la platja i es troba semi soterrat. El segon niu el trobem davant l’Escola Municipal de Vela i només es pot veure la part superior, ja que està mig enterrat a la sorra i cobert per l’aigua. El tercer es troba a l’escullera de pedra situada davant del desguàs de l’estany de la Ricarda (tocant a la platja naturista) i només és accessible des de la Reserva Natural de la Ricarda-Ca l’Arana.

Breu història dels nius de metralladora

L’any 1937, en ple conflicte bèl·lic, el Consell de defensa de la Generalitat i la Junta de defensa del Prat decideixen realitzar obres de fortificació a la platja del nostre municipi amb l’objectiu de combatre i defensar-se dels atacs de les tropes franquistes. Al juliol del mateix any es va donar l’ordre de prohibir l’accés a la platja a causa de les obres de defensa.

La tasca de fortificació s’encarrega als joves pratencs que treballaven a la fàbrica de La Seda, als que s’enviava els dissabtes i diumenges a la platja del Prat a cavar trinxeres i a construir els nius de metralladora de formigó. Els treballadors eren traslladats en camions, principalment de la fàbrica a la platja, i allà, amb pics i pales, es dedicaven a obrir rases a la sorra a uns quants metres abans d’arribar als primers pins, al llindar de la platja, i els paletes a construir fortificacions.

Aquests treballs els va executar la Comissió de Fortificacions i Obres de l’Arma d’Aviació. Després de la guerra, aquests nius estaven defensats per soldats d’aviació.

El patrimoni oblidat

No és el primer cop que l’ajuntament del Prat mira durant anys cap a un altre lloc mentre gran part del patrimoni que tenim cau en l’oblit i acaba per perdre’s. En aquest cas, no només ha deixat sense manteniment els nius de metralladora sinó que ni tan sols hi ha cap element indicatiu que expliqui la seva història o simplement el què són tot i haver rebut ingressos específics, com els 2.100 euros que la Generalitat va entregar a l’ajuntament per l’”estudi dels nius de metralladora a la platja” a l’any 2008.

Segons Jordi Ramos, referint-se a l’ajuntament, “No hi ha hagut cap interès de protecció. Malgrat que estigui en un catàleg això no evita que es faci malbé. El problema que ha tingut el Prat sempre és esborrar aquest passat. I els nius de metralladores que molts municipis han anat aglutinant dins del seu relat històric i de la pròpia història, aquí al Prat no ha passat mai.”

El 16 de desembre passat però, rere anys d’oblit, l’ajuntament del Prat va aprovar a la Junta de Govern Local en format inicial un “Projecte executiu d’adequació de l’entorn i millora de la conservació dels nius de metralladores de la platja del Prat de Llobregat”, amb un pressupost de 65.635,53€, pressupost que segurament hagués estat molt inferior si l’ajuntament hagués tingut la suficient cura molt abans. S’ha de concretar que aquest projecte només inclou un dels nius de metralladora dels tres que podrien ser recuperats, el situat al costat de l’aparcament lineal i a prop de la zona de jocs per la canalla.

El cas dels nius de metralladora no és el primer element patrimonial històric que es veu afectat per descuit del nostre municipi. No fa tant l’ajuntament va dur a terme l’enderrocament del Teatre Artesà, que es trobava en molt males condicions a causa de la negativa per part de l’equip de govern de fer un treball de conservació des de que va tancar les seves portes. Inclús en aquest cas, la plataforma “Aturem l’enderroc, Salvem l’Artesà” va declarar que l’enderroc no hagués estat necessari ja que existia la possibilitat documentada d’una restauració i recuperació del teatre.