Malchair, cap d’emergències a Bellvitge: “S’ha de millorar el pla de catàstrofe”

July 10, 2020 in Actualitat, Debat

Reproduïm pel seu interès aquesta entrevista de Núria Casas i publicada a El Nacional .cat a Pierre Malchair, especialista en medicina interna i tropical i cap d’emergències de l’Hospital Bellvitge.

Malchair comença explicant als entrevistadors que tota la paperassa col·locada sobre la taula  és per la reunió que té la setmana que ve per definir un protocol d’actuació detallat si hi ha un rebrot per coronavirus: “Als hospitals d’Espanya no hi ha un pla de catàstrofes sanitàries ben definit i escrit que es pugui adoptar a qualsevol d’aquestes i tingui en compte un augment sobtat del nombre de víctimes”. Una afirmació que xoca amb el “millor sistema de salut” que la classe política ha reiterat en les rodes de premsa dels darrers mesos.

“No estàvem preparats”

Malchair, nascut a Liège, assegura que a “Bèlgica i d’altres països europeus estaven probablement poc preparats però tenen més capacitat d’absorció per llits d’UCI i més recursos” Per capacitat es refereix al material però també al personal, els protocols i un circuit clarament definit i va més enllà: “No estàvem preparats per una coordinació entre tots els hospitals”.

Amb una llarga trajectòria anterior a Metges sense Fronteres, Malchair ha viscut catàstrofes humanitàries en d’altres països en vies de desenvolupament com el Pakistan, Haití o el Congo i fa la comparativa amb el coronavirus: “Amb menys recursos però quan treballava allà, sempre teníem preparats plans de catàstrofes en els nostres projectes”. I posa exemples concrets d’aquí: “Els primers deu dies van ser caòtics”. Les recomanacions que ara es volen establir es posaran a debat en una reunió programada per dijous de la setmana que ve.

D’aquests tres mesos frenètics, hi ha dues cares d’una mateixa moneda. Malchair considera que la bona és la col·laboració de tot el personal, “la solidaritat de la medicina primària i les especialitats” deslligades dels problemes per la covid-19. En aquest àmbit poden haver pediatres, psiquiatres, entre d’altres. Però també la flexibilitat i la solidaritat de tothom: “Ningú ha comptat les hores que hem fet i el nivell de queixes internes disminueix”. La part negativa és l’impacte psicològic amb torns de dotze hores que han provocat fatiga física i estrés psicològic. De fet, les baixes del personal sanitari han estat en primer lloc per coronavirus i en segon per desgast mental.

Vacances obligades fins a setembre

Malchair dirigeix un equip de trenta metges a urgències. Bellvitge, durant la pandèmia va incrementar aquest mateix equip fins arribar als 150, comptant també els residents. El govern català preveu un rebrot per coronavirus a la tardor d’una certa intensitat.

Els hospitals han de tenir tots els efectius preparats per aleshores però també cal pensar en l’ara: “Et juro que necessitem vacances, és obligatori”. Majoritàriament, les vacances pel personal sanitari s’han establert com a màxim fins el 30 de setembre a realitzar-les de forma completa. El motiu va per dues vies: el descans i benestar dels professionals i la previsió de que es pugui repetir la mateixa història.

Com han canviat les urgències?

Actualment, les urgències per adults estan restringides als seus familiars que tan sols poden quedar-se en llocs especials, principalment les sales d’espera. L’ús de la telefonia s’ha incrementat i és una eina bàsica: “Contactem amb els familiars del pacient, els informem. Ja ens agradaria que poguessin estar amb ells. Acompanyar un malalt sempre és positiu“.

Ara, cal prioritzar la prevenció. Les urgències és el primer lloc per on entren i si ingressen se’ls fa automàticament la prova del PCR. L’accés a la resta de plantes també ha canviat. Els horaris de visites estan restringits i, òbviament, no pot faltar la mascareta ni el gel hidroalcohòlic.

Ha canviat el sistema però també el perfil del pacient: “Pocs venen per una patologia lleu, potser per respecte a la nostra feina o simplement per por”. Ara, les urgències d’un hospital van tornant a la tranquil·litat però cal recordar que encara estan cobrint una part important dels CAP, Centres d’Atenció Primària, que encara estan limitats amb els nous protocols pel coronavirus. I amb el problema afegit que ja no poden comptar amb l’ajuda d’aquests com en els dies de plena pandèmia perquè aquests han hagut de tornar als seus llocs respectius.