Els treballadors de les subcontractes de NISSAN interposen una demanda per cessió il·legal de treballadors

July 7, 2020 in Actualitat, ECONOMIA

«La quantitat de persones que treballen per NISSAN contractades per altres empeses supera els 1400 treballadors. Ara, 300 d’elles han interposat una demanda que reclama el reconeixement a tots els efectes d’aquestes persones com a veritables treballadors de NISSAN».

x Diari del Treball

El grup de demandants, que ha registrat la seva demanda a la Ciutat de la Justícia, està integrat per treballadors d’algunes de les diferents subcontractes que treballen per NISSAN a Barcelona. En la majoria de casos, es tracta de personal formalment contractat per ACCIONA, que, actualment, posa prop de 500 treballadors i treballadores a disposició de l’empresa nipona, esdevenint la més important de les subcontractes. En total, el col·lectiu de persones que treballen per NISSAN contractades per altres empeses (Magnetic Marelli, Segula, Gestamp. Magna, Lear i un llarg etcètera) supera els 1400 treballadors.

La demanda reclama el reconeixement a tots els efectes d’aquestes persones com a veritables treballadors de NISSAN i posar fi a una situació que permet que, malgrat compartir tasques i funcions, a la factoria de l’empresa convisquin treballadors que no gaudeixen de les mateixes condicions laborals i salarials ni tenen reconeguts els mateixos drets. Escenari agreujat arran de l’anunci per part de Nissan de la intenció de tancar la planta barcelonina i l’inici del període de consultes d’un acomiadament col·lectiu presentat.

Aquesta demanda neix després que el passat 12 de juny, centenars d’empleats de les nombroses subcontractes que actualment operen a les instal·lacions de NISSAN a Barcelona envoltessin la factoria de la Zona Franca al crit de “Tots som Nissan” per reclamar igualtat de condicions laborals amb els companys i companyes amb qui treballen diàriament però que, a diferència d’ells, estan contractats directament per la multinacional.

“El que suposa treballar a Nissan contractat per Acciona, Segula, Comsa o qualsevol de les altres subcontractes respecte el que suposa fer-ho amb un contracte de la pròpia Nissan és un veritable món de diferència, tant a nivell salarial com pel que fa a la resta de condicions laborals”, assenyala Juanma Seco, un dels treballadors d’Acciona Nissan que ha participat activament en la creació del grup promotor que ha aconseguit reunir més de 300 persones disposades a reclamar judicialment per la situació de cessió il·legal de treballadors que els afecta. “En molts casos, compartim tasques amb els nostres companys de NISSAN o, quan realitzem funcions específiques, ho fem sota la direcció directa de la pròpia NISSAN que és qui, en realitat, ostenta les funcions de direcció i control que corresponen al veritable empresari. L’objectiu de les subcontractes no és cap altra que l’abaratiment de costos laborals que representa negar-nos tot allò que ens correspondria com a empleats de NISSAN i això és il·legal. Les subcontractes a Nissan no actuen amb l’autonomia que la legislació els exigeix sinó que es limiten a posar mà d’obra al servei de l’empresa principal”, prossegueix Seco.

Fonament legal per exigir el reconeixement judicial d’una cessió il·legal

Segons el criteri de Josep Pérez, l’advocat que encapçala l’equip jurídic de Col·lectiu Ronda que s’ha encarregat d’assessorar el grup de treballadors demandants, existeixen indicis suficients per considerar que la relació que Nissan manté amb les més de 10 subcontractes que operen a la planta de Zona Franca constitueix un frau de llei. “La subcontractació és un mecanisme legalment establert”, afirma l’advocat, “però sotmès a regulació per evitar que esdevingui un subterfugi que permeti una empresa defugir les seves obligacions com a legal ocupadora o deixar d’aplicar les condicions laborals i salarials que correspondrien als treballadors si els contractés directament. I això és precisament el que succeeix a NISSAN i, malauradament, cada vegada a més empreses. Es fa servir la subcontractació com a forma de precarització de les relacions laborals, especialment en el cas d’empreses grans on existeixen convenis col·lectius que garanteixen a les seves plantilles condicions laborals dignes. En comptes de contractar treballadors que puguin beneficiar-se d’aquestes condicions es recorre a subcontractes on s’apliquen salaris molt més baixos. I a la vegada, el pes creixent de les subcontractes actua com a factor de pressió i amenaça pels treballadors directament contractats per tal que renunciïn amb més facilitat a allò aconseguit”.

La por de ser invisibles

“Es així com ens sentim: invisibles”, reprèn Juanma Seco. “A tot arreu es parla dels 3000 llocs de treball directes del personal de Nissan que es poden perdre amb un hipotètic tancament. També es parla dels 22.000 llocs de treball indirectes en risc corresponents a les empreses proveïdores de components. Però de nosaltres no se’n parla. 1500 famílies amb el futur a l’aire pendents d’una decisió que s’està prenent en espais de negociació i diàleg on no tenim ocasió de participar perquè formalment no se’ns reconeix com a perjudicats. Som moltes les persones de les subcontractes que treballem a Nissan des de fa més de 15 anys, sovint encadenant una subcontracta rere una altra. Veient com canvia el nom de l’empresa que figura a les nostres nòmines i contractes però sempre a les ordres i rebent instruccions de Nissan. I ara es pretén que ho perdem tot a canvi de no res. Ens estem jugant el treball i no volem ser una moneda de canvi en aquestes negociacions”.

Josep Pérez recorda que “la situació dels treballadors de les contractes sempre ha estat de discriminació a diferents nivells, però la necessitat de posar corregir aquesta situació ara ha esdevingut absolutament dramàtica. Si treballen per Nissan, si fabriquen els seus vehicles i estan sotmesos a les directrius i la conveniència de l’empresa, el normal és que se’ls reconegui el que són: treballadors de Nissan. I només d’aquesta forma podran unir-se a la lluita de la resta dels seus companys en defensa de tots els llocs de treball de la planta de Barcelona i del futur industrial de Catalunya. Normalitzar l’existència de treballadors de segona a qui es pot desposseir de drets a conveniència de grans empreses amb beneficis multimilionaris és atemptar contra els drets laborals de tots i totes”.