La dècada perduda per la sanitat: El Principat, entre les regions que més despesa han retallat

August 2, 2020 in Actualitat, DRETS

«Amnistia Internacional denuncia que la inversió en salut a l’Estat Espanyol s’ha reduït en un 11’28% entre el 2009 i el 2018. En el cas del Principat, la disminució global de despesa en el sistema sanitari ha estat del 12’37% i la de l’atenció primària d’un 24%».

«Al Prat, els tres primers dimecres de Juliol personal sanitari i usuaris, van protagonitzar concentracions de protesta davant de les portes del CAP Ramona Via».

x Daniel Gallego Díaz | Catalunya Plural

Deu anys perduts per a la sanitat pública. És la lectura que fa Amnistia Internacional a l’informe ‘La década perdida’, on calcula la retallada en inversió sanitària pública en el període de temps comprès entre el 2009 i el 2018, l’últim any de què es disposen dades.

El lapse analitzat arrenca quan la crisi financera i econòmica començava a fer estralls i molts governs van aplicar retallades als serveis públics, entre ells el sanitari. Acaba, però, el 2018, quan la mencionada crisi es dóna per finalitzada per tots els organismes econòmics i polítics. Tanmateix, la inversió en la salut no s’ha recuperat: al global de l’Estat, la despesa el 2018 va ser un 11’3% inferior a la del 2009.

Pel que a Catalunya, el seu sistema sanitari és un dels que més recursos econòmics ha perdut en la dècada analitzada. El 2009 la despesa en salut va ser de 10.527.040€, mentre que el 2018 es va quedar en els 9.225.337€. Això suposa una pèrdua de més d’1.3 milions d’euros, el que es tradueix en una baixada del 12’37%.

De fet, el sistema sanitari català és el cinquè que ha tingut una davallada més acusada en termes d’inversió econòmica a l’Estat, només per darrere de Castella-la Manxa (-18’25%), Astúries (-12’98%), La Rioja (-12’75%) i Galícia (-12’65%).

 

 

“Deu anys després que la crisi econòmica impliqués una decisió amb terribles conseqüències sobre els drets humans, seguim igual, quan hauríem d’estar millor”, apunta l’informe d’Amnistia Internacional. A més, recorden: “El país ha augmentat el seu PIB en un 8’6% sense que hagi suposat una millora d’aspectes fonamentals com és la salut”.

Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya acusa l’Estat d’estar “incomplint les seves obligacions internacionals en matèria de salut, per les quals es compromet a avançar en el compliment del dret al gaudi del més alt nivell possible de salut física i mental. En un context com en el que ens trobem, és més greu que mai: no volem més dècades perdudes”.

En l’aspecte positiu i com a única excepció, les Illes Balears tenien el 2018 un sistema sanitari més ben finançat que abans de la crisi. En concret, la partida va créixer en un 1’7%. No en va, les Balears (23,22%), el País Valencià (22’84%) i La Rioja (0’38%) són les úniques autonomies on la  despesa pública total va créixer el 2018 respecte del 2009, d’acord amb les dades del Ministeri d’Hisendes recollides per Amnistia.

Enorme retallada a l’assistència primària catalana

A l’Estat la inversió destinada a l’atenció primària, reivindicada com a cabdal per a la prevenció i control dels brots de coronavirus, s’ha reduït en la dècada perduda en un 13’1%. La situació, però, és molt pitjor en el cas català, on la baixada arriba al 24’28%. Catalunya encapçala la trista llista de retallada en inversió en l’atenció primària, seguida per l’Aragó (-22%) i Castella i Lleó (19’53%).

.

L’atenció primària es demostra com un dels àmbits sanitaris més afectats per les retallades i la posterior manca d’inversió en salut després de la crisi. El fet que s’hagi perdut gairebé un de cada quatre euros que s’invertia el 2009 explica que nombrosos Centres d’Atenció Primària (CAPs) protestin per la manca de recursos necessària per a una atenció digna.

Entre altres col·lectius que reclamen més inversió en aquesta branca que té un tracte tan directe i diari amb la ciutadania, destaca el grup Rebel·lió Atenció Primària, que alerta que la càrrega de treball que tenen és inviable amb una atenció de qualitat.

Catalunya també és la comunitat que encapçala, amb molt de marge, la classificació de percentatge de despesa sanitària dedicada a concerts. El 2009 un 29% de la inversió en salut anava destinada a la compra de serveis a operadors privats. Amb la ressaca de la crisi aquest percentatge ha baixat fins al 24’9%. Tanmateix, el català és encara el sistema que més destina a aquest sentit. Cal baixar a l’11’4% de les Illes Balears o al 10’37% de la Comunitat de Madrid per completar el podi.