La crisi del covid 19 provoca la desconvocatòria del Bloc Antiautoritari de l’onze convocat per Catarko amb d’altres col·lectius

September 11, 2020 in Actualitat, POLÍTICA

La Diada d’enguany se’ns presenta marcada, se’ns dubte, per la crisi sanitària desencadena per la pandèmia del Covid 19 i per l’absència de les convocatòries massives d’altres anys.

Enmig d’aquest context Catarko, un col·lectiu llibertari pratenc, ha desconvocat el Bloc Antiautoritari de la manifestació de l’onze de setembre que tots els anys realitzava conjuntament amb d’altres grups llibertaris de la resta del territori fent fent públic el comunicat que reproduïm a continuació:

.

MANIFEST BLOC ANTIAUTORITARI  11 SETEBRE 2020

 

Pot semblar que faci una eternitat, però des de 2017 només han passat tres anys. Un any sens dubte històric que marcarà un abans i un després en el poble català i la resta de pobles de l’estat.

Des de la perspectiva del camp popular l’1 d’octubre d’aquell any vàrem viure un exercici formidable de desobediència civil protagonitzada per centenars de milers i milers de persones mobilitzades que van infligir una humiliant derrota a l’Estat Espanyol en termes d’autoritat i legitimitat. La vaga General i les mobilitzacions del 3 d’octubre van arribar molt més enllà dels moviments independentistes, i van mostrar que el suport al referèndum d’autodeterminació i el rebuig a la repressió tenien un ampli suport arreu de la societat catalana. Per primer cop en moltes dècades, el sindicalisme alternatiu català va mostrar capacitat per convocar una vaga general amb cara i ulls, tot i no obtenir el suport de la burocràcia sindical que dirigeix UGT i CCOO, un fet per si mateix, sense precedents amb la història recent dels Països Catalans, i inconcebible no gaire temps abans.El que va passar després ja ho sabem tothom; la via unilateral va quedar-se en un acte merament simbòlic, quedant en evidència que la DUI no era més que un subterfugi dels dirigents sobiranistes de cara a forçar negociacions amb un Estat Español tancat en banda a negociar res més que els termes de la rendició. Encara que avui alguns insisteixin (pensant ja únicament en clau electoral) a agitar el fantasma del diàleg. Al mateix que desterren dels seus discursos (conscients del preu repressiu a pagar) qualsevol possibilitat de qüestionar l’autoritat de Madrid i obrir la via d’un moviment de desobediència civil a l’estil de la que va viure l’Índia o la Irlanda colonitzada pels Britànics, o els moviments pels drets civils als EUA.

El poder polític en qualsevol democràcia liberal, es basa en una barreja entre coerció/força bruta i legitimació/consentiment, i necessiten quallar una sèrie de dogmes quotidians a la ment dels oprimits que generin submissió consentida, i transformar les idees de les elits en les idees socialment hegemòniques.

Per exemple durant els anys que va durar el conflicte basc, fins i tot abanderats del xovinisme espanyol com Rosa Diaz s’atreveixen a parlar obertament a favor del dret d’autodeterminació del poble basc amb els següents termes: “Si la mayoría de vascos quisiera la independencia la democracia se adaptaría”. Un relat instrumental molt potent, que va ser una important contribució per deslegitimar completament l’esquerra abertzale a ulls d’una bona part de la població. Un discurs, que com avui com sabem, ha saltat pels aires, i amb ell, també bona part de la legitimitat que l’Estat Espanyol tenia entre una bona part de la societat catalana.

En aquest sentit el recurs a la força bruta per part d’un estat autoanomenat “democràtic” no és una mostra de la seva fortalesa, sinó més aviat de debilitat, i obre una escletxa pels de llum pels que apostem per enfortir els sectors populars, i construir poble com a subjecte sobirà, autònom, i amb capacitat de plantar cara a unes estructures polítiques que se’ns mostren cada vegada més com a titelles mogudes per forces externes alienes a qualsevol instància formal de les anomenades democràtiques o mecanisme de sufragi universal.

En altres paraules la nostra alternativa (al marge de jerarquies) passa per l’autoorganització popular, i per no dependre de cap Estat al seu torn dependent (per molt “propi” que se’ns presenti aquest).

.

Visca la lluita de pobles contra imperis i d’obrers contra patrons.
11 de setembre del 2020