Col·lectius del Baix Llobregat es mobilitzen contra la construcció de 70.000 habitatges en espais naturals

September 24, 2020 in Actualitat, TERRITORI

«Entitats ecologistes i veïnals de la comarca barcelonina s’uneixen per salvar desenes de espais naturals i agrícoles de la comarca, amenaçats per un pla urbanístic metropolità».

x El Salto

El nou curs arrenca en el Baix Llobregat com va acabar abans d’aquesta parada estival. Davant les múltiples amenaces en forma de més ciment i maó en una comarca ja saturada i sobreexplotada, les veïnes més conscienciades i tenaços segueixen en lluita per preservar el cada vegada més escàs verd que es resisteix a desaparèixer. A les reiterades protestes en Castelldefels i Gavà contra els freqüents abocaments d’aigües residuals en les rieres i canals que desemboquen en el Meditarrani, agreujats amb les primeres pluges torrencials de finals d’estiu i principis de tardor, s’han sumat aquest setembre i octubre noves manifestacions de tres desenes de plataformes ciutadanes autoorganitzades els últims anys en el litoral sur barceloní.

A Viladecans, el 26 de setembre uniran les seves forces les activistes de Salvem Oliveretes i Salvem Can Sellarès, obstinades en evitar, respectivament, la destrucció de 68 hectàrees agroforestals al peu de la serra del Montbaig i de l’espai públic situat al voltant d’una masia d’origen medieval. La construcció de 2.714 i 238 habitatges nous en cadascuna de les citades zones es troben incloses en el Pla General Metropolità de 1976, que contempla un total de 69.850 nous habitatges pel conjunt de la comarca, distribuïts en casi mig centenar de projectes que afecten a quasi tots els termes municipals del Baix Llobregat. El mateix pla que també afecta al turó (colina) del Calamot, en la veïna localitat de Gavà, on es projecta la urbanització de 186 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals per a donar sortida a una suposada urgència habitacional amb 4.896 nous habitatges.

Les activistes de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent rebutgen els arguments de les administracions. Segons Jaume Grau, veí de Gavà, biòleg i coordinador comarcal de l’organització Ecologistes en Acció, “l’estimació del creixement demogràfic de 1.034 habitatges anuals que planteja el projecte és desproporcionada en relació al creixement real de Gavà durant els últims deu anys, amb una mitja de 150 habitants per any. El projecte és innecessari perquè no cobreix cap necessitat real de la població de Gavà ni contempla altres alternatives per resoldre una suposada urgència habitacional sense aquest impacte ambiental, com per exemple l’ús de pisos buits en propietat de diferents entitats bancaries”.

A més, segons Grau i la resta de membres de la plataforma, “el pla urbanístic residencial més gran en quant a extensió i impacte mediambiental del territori català afectarà de forma molt greu a l’últim corredor biològic existent entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat”. Reorganitzada en 2019 a partir d’un col·lectiu creat en la dècada de 1990, la plataforma pretén realitzar una consulta popular a la ciutadania de Gavà, pendent d’aprovació per part de l’ajuntament i ha convocat diverses concentracions de protesta, la pròxima el 3 d’octubre, en les que les veïnes tornaran a exigir la consulta popular i la fi de les obres, ja iniciades fa mesos amb la primera fase del nou barri de Can Ribes.

Amb l’objectiu de tractar de parar la maquinària urbanística, el 12 de març va ser presentada SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, plataforma que pretén coordinar una quarantena de col·lectius i entitats de la comarca i també de la segon ciutat catalana en quant a població, administrativament inclosa en el Barcelonès però geogràfica i històricament vinculada al Baix Llobregat. El conjunt de col·lectius i entitats adherits a la plataforma, entre els que destaquen No Més Blocs, Salvem l’Olla del rei, SOS La Rierada o els citats Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent i Salvem Oliveretes, pretén representar a la societat civil del Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat preocupada per la greu situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca i reclama una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys, un procés participatiu per decidir el model territorial i una completa reorientació del urbanisme metropolità.

Un any abans, el març de 2019, el Consell de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) aprovava l’exposició pública de l’avanç del Pla Director Urbanístic metropolità (PDUM). D’aquesta manera s’iniciaven els tràmits del conjunt de projectes que en realitat pretenen urbanitzar tot el litoral meridional barceloní, des de Barcelona fins el peu del massís del Garraf, oficialment protegit com espai d’interès natural en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya). Un contínuum urbà-rural a l’estil del Gran Londres i d’altres megalòpolis del planeta com Shangai, Tokio, Nova York o Sao Paulo que ja fou somiat per les autoritats del franquisme tardà, fa més de quatre dècades.

.

Les administracions argumenten la utilitat de projectes degut al “poc o res rentable paisatge agrari” i els justifiquen davant la “necessitat d’un creixement econòmic, expansió, competitivitat, progrés i desenvolupament”

 

Les administracions argumenten la utilitat de projectes degut al “poc o res rentable paisatge agrari” i els justifiquen davant la “necessitat d’un creixement econòmic, expansió, competitivitat, progrés i desenvolupament” basats en el Pla General Metropolità de 1976 aprovat quan encara no es parlava d’emergència climàtica ni hi havia consciencia ecològica.

Les activistes agrupades en desenes d’entitats i col·lectius adherits a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet denuncien que “la voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria del habitatge, i Barcelona i el seu entorn son un objectiu prioritari”. Inspirades i motivades pels èxits d’altres iniciatives, com el fre de 10 de 16 plans urbanístics previstos en el litoral de les comarques de Girona aconseguit per la plataforma SOS Costa Brava, alerten en el manifest de la plataforma que “pràcticament tots els municipis del Baix Llobregat afectats per el Pla General Metropolità de 1976 tenen en aquests moments projectes immobiliaris aprovats, en tràmit o en previsió, que sumen desenes de milers d’habitatges i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials”. I mentrestant, afegeixes, “les dades oficials reconeixen 31.000 habitatges buits en el Baix Llobregat”. Al respecte, protesten davant la mancança de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials, millorar la infraestructura de transport públic en la comarca o dotar-la de suficients equipaments sanitaris, educatius o socials.

.

Els nous projectes urbanístics afectarien a zones boscoses de la faldilla de Collserola i del Garraf-Ordal, a zones agrícoles de la vall i el delta del Llobregat, a espais contigus al riu o a àrees protegides

 

A més, Grau i la resta de promotores de la plataforma avisen del greu impacte mediambiental i ecològic que suposa l’execució del PDU metropolità. “Les desenes de nous projectes urbanístics que amenacen amb seguir esquarterant el Baix Llobregat afectaria a les zones boscoses de la faldilla de Collserola i del Garraf-Ordal, a zones agrícoles de la vall i el delta del Llobregat, a espais contigus al riu o a àrees protegides pels seus valors naturals i, especialment, als  últims corredors ecològics entre el Garraf, Collserola, el riu Llobregat, les rieres, les zones naturals protegides en el delta i l’àrea marina contigua”.  Ángel Losada, veterà activista del grup ecologista Quercus i implicat en la majoria de lluites de la comarca, reclama un canvi de paradigma. Segons ell hauria de “replantejar-se entre tota la població el sistema d’urbanització massiva del territori, de venda dels terrenys agrícoles als especuladors locals del maó i als inversors internacionals” i diposita la seva esperança en les noves generacions, que “hauran de canviar la inèrcia de les polítiques urbanístiques i mediambientals actuals”.

El ja citat turó del Calamot és un dels més representatius, però hi ha moltes altres àrees de valor ecològic i mediambiental afectades, entre les que destaquen els aiguamolls de la riera dels Canyars o la llacuna de la Ricarda, les zones boscoses de Les Oliveretes o La Rierada, o les zones agrícoles de Cal Trabal o de l’entorn de la colònia Güell, ambdues a poca distància del riu Llobregat. A més de les seccions catalanes d’Ecologistes en Acció o Depana, en les lluites ecologistes i ciutadanes de la comarca s’impliquen diferents associacions veïnals, centres culturals i ateneus populars, que compten amb el recolzament de diversos grups municipals de Esquerra Republicana de Catalunya, la CUP i Catalunya en Comú-Podem.