Calma tensa a Bellvitge, que capeja la segona onada entre protestes laborals

November 11, 2020 in Actualitat, DRETS

«Les xifres d’ingressats a Bellvitge segueixen allunyades de la saturació, però la seva tendència a l’alça ha posat en alerta uns treballadors fatigats».

«Els sindicats de l’hospital denuncien que el nombre de personal no s’ajusta a la càrrega assistencial actual i també la precarietat de les seves condicions laborals».

x El Periòdico

L’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat manté, de moment, sota control la segona onada de la pandèmia amb unes xifres d’ingressats allunyades de la saturació, però la tendència a l’alça durant les últimes setmanes ha posat en alerta els treballadors, fatigats per l’alta càrrega assistencial.

«Per ara està tot controlat, però d’aquí una setmana ves a saber com estem», apunten amb cautela a Efe fonts sindicals i empleats de l’hospital, que reclamen «més mans» per corregir deficiències «estructurals» i garantir el descans dels treballadors davant un eventual augment sobtat de casos.

Bellvitge, centre públic de l’Institut Català de la Salut   (ICS), és l’hospital de referència comunitari per a més de 200.000 habitants de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat i centre terciari referent per a més de 2 milions d’habitants, compta amb prop de 750 llits i més de 4.400 professionals.

Sense risc de saturar

Tot i que durant les últimes setmanes el degoteig d’ingressos de pacients amb Covid-19 ha sigut constant i, segons la direcció, ha augmentat «significativament», el centre, a diferència de d’altres, no es troba en risc de saturació.

En comparació, a data del divendres 6 de novembre, mentre que en el total de Catalunya es registraven 2.725 ingressats amb Covid-19, dels quals 471 estaven a l’uci, a Bellvitge, un dels hospitals més grans de la regió, hi havia 140 d’hospitalitzats i 19 a les unitats de crítics.

Si bé en les últimes dues setmanes la xifra d’hospitalitzats per Covid-19 a Bellvitge s’ha gairebé duplicat, passant dels 77 de divendres 23 d’octubre als 140 del dia 6, el nombre d’ingressats crítics amb prou feines ha variat: de 19 a 22. «No hi ha color. Aquest nombre d’ingressats no té res a veure amb els de l’abril», remarca la infermera i delegada de SATSE a Bellvitge, Ester Casiñe, que admet que ara estan més preparats a nivell de material, protocols i coneixement de la malaltia.

Diferències amb la primera onada

Fent la vista enrere, efectivament, la situació actual no té punt de comparació amb els pitjors moments de la primera onada, quan el percentatge de pacients amb Covid-19 representava més del 80% del total, amb més de 540 d’ingressats i fins a 132 a l’uci.

«El Pla de Contingència de l’hospital preveu la possibilitat d’obrir noves unitats tant per als pacients hospitalitzats convencionals com per als semicrítics i per als crítics amb Covid-19, si és necessari. No obstant, en cas que es mantinguin les actuals xifres i tendències, l’hospital confia que no sigui necessari obrir-les», ha explicat la direcció del centre a Efe.

A més del marge de llits disponibles, Bellvitge compta amb un altre as a la màniga per fer front a la segona onada de la pandèmia gràcies a l’hospital Covid que s’està construint molt de pressa al costat de l’hospital. Es tracta d’un espai polivalent de quatre plantes i una superfície total de 4.500 m2 que entrarà en funcionament a principis del 2021 i acollirà les urgències per Covid i fins a 64 llits d’hospitalització convencional més.

Esgotament per les deficiències estructurals

«El personal està esgotat. La gent necessita descansar. És veritat que s’ha contractat molta gent, però perquè s’han obert serveis i unitats. Jo fa 15 anys que estic en una unitat i som el mateix personal d’infermeria des d’aleshores, quan la càrrega assistencial no és la mateixa», assenyala la delegada de SATSE, recordant que l’hospital ha inaugurat en els últims anys les noves urgències i el nou edifici tecnoquirúrgic.

En comparació, segons dades del mateix hospital, el 2010, abans de les retallades, l’hospital de Bellvitge comptava amb 4.020 treballadors, 759 llits i va registrar una activitat assistencial de 32.873 altes, 33.859 intervencions quirúrgiques i 104.550 urgències ateses. Mentre que el 2019, amb 4.306 treballadors i 695 llits, es van portar a terme 37.080 altes (4.207 més), 44.873 intervencions quirúrgiques (11.014 més) i es van atendre 116.034 urgències (11.484 més).

«La ràtio està superdesfasada, no té res a veure el volum de feina de fa 15 o 20 anys amb la d’ara, res», recalca la infermera, que insisteix en reivindicacions tradicionals del sector com tornar a la jornada de 35 hores o el reconeixement del solapament de jornada.

A aquestes demandes, Casiñe afegeix una queixa sobre la gestió de la pandèmia: cap dels representants sindicals ha pogut participar ni donar la seva opinió en les reunions del comitè de crisi que elabora els protocols i el pla de contingència.

Lluita contra les retallades

«Si en aquell moment tots els que ens vam mobilitzar no ho haguéssim fet, aquesta pandèmia hauria sigut nefasta perquè tindríem 400 llits menys. De vegades es creu que protestar no serveix de res perquè seguim amb la mateixa precarietat en la sanitat, però hem d’imaginar-nos aquesta pandèmia amb 400 llits menys d’hospital. Hauria sigut un veritable desastre», afirma la infermera i delegada de la CGT de Bellvitge, Maribel Rodríguez.

Les mobilitzacions a les quals fa referència Rodríguez són les protagonitzades per usuaris i professionals durant el període 2011-2014, especialment les de l’estiu de 2014, quan fins i tot hi va haver pacients que «es van amotinar» en plantes de l’hospital que la direcció anava a tancar durant el període estival i que els sindicats i altres organitzacions van denunciar com a tancaments permanents encoberts.

El conflicte dels zeladors

Tot i que el gruix de les demandes laborals coincideixen amb les dels treballadors d’altres centres, a Bellvitge, enmig de la segona onada, ha esclatat un conflicte latent des de feia mesos, el dels zeladors. Després de dues convocatòries de vaga suspeses per les promeses de la direcció, una assemblea de zeladors, amb el recolzament de la CGT, va convocar la setmana passada tres aturades diàries d’una hora en protesta per les precàries condicions de l’última baula de la cadena sanitària.

«Som l’única categoria professional amb atenció directa al pacient que no té una formació reglada. La gent comença a treballar sense cap coneixement sanitari de la professió», explica Alberto Martínez, zelador de Bellvitge des de fa 16 anys, advertint que durant la primera onada de la Covid-19 la situació es va complicar encara més, ja que els zeladors van ser considerats pel Govern com a personal de baix risc, cosa que els va deixar a la cua dels sanitaris a l’hora d’aconseguir els escassos epis.

Martínez explica que a Bellvitge, atès el creixement que ha experimentat l’hospital, la càrrega de treball ha augmentat molt perquè la plantilla no ha crescut d’acord amb el volum de treball. «Tenim cadires de metall de fa 20 o 30 anys, la gran majoria tenen més de 10 i no giren bé. I hi ha molts moments en què no n’hi ha, i ens hem de robar cadires entre zeladors», relata indignat, emfatitzant que és una situació «impròpia d’un hospital capdavanter com Bellvitge» i destaca que el mal funcionament del material provoca lesions als zeladors.

A falta d’una formació reglada, els zeladors de Bellvitge reclamen a l’hospital un millor programa de formació continuada per a la seva categoria laboral, ja que els principiants entren a treballar sense saber res i són els treballadors veterans els encarregats d’explicar-los les seves funcions i com fer-les, mentre continuen lidiant amb els seus deures professionals.

 

Article publicat originalment a El Periódico