La pressió veïnal aconsegueix aturar la construcció de 26 gratacels i la destrucció del darrer espai agrícola de l’Hospitalet de Llobregat

November 16, 2020 in Actualitat, TERRITORI

«Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declara nul el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet, que sempre ha comptat amb oposició veïnal organitzada. Aquesta setmana es podria resoldre un segon recurs contra el projecte urbanístic».

«L’execució d’aquest pla urbanístic hauria comportat la destrucció del darrer espai agrícola de L’Hospitalet situat a la banda dreta del riu Llobregat».

x La Directa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acceptat el recurs presentat l’any 2017 per L’Hospitalet en Comú Podem (aleshores la coalició Canviem L’H, formada per ICV-EUiA-Pirates de L’H), que demanava l’aturada del pla que pretén la remodelació de la Gran Via i de la zona agrícola de Cal Trabal i ha declarat nul de ple dret el Pla Director Urbanístic aprovat el 27 de març de 2017 pel Departament de Territori i Sostenibilitat per “vulneració del principi de jerarquia normativa” i per “una manca reparable de competència”. La sentència afirma que hauria de ser l’Àrea Metropolitana de Barcelona i no el Departament de Territori l’entitat que hauria d’haver aprovat el projecte.

La portaveu de L’H en Comú Podem, Ana González, i el diputat al Parlament de Catalunya, David Cid, van anunciar públicament la sentència del TSJC en una roda de premsa celebrada el 13 de novembre davant de la masia de Cal Trabal, a la zona agrícola afectada pel PDU. Per als representants dels comuns, el projecte “ha indignat durant anys a gran part de la ciutadania i als grups polítics de l’oposició” i celebren que “la ciutadania podrà finalment preservar la seva zona agrícola envers la depredació de l’especulació urbanística”.

Per la seva banda, la batllessa de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, la socialista Núria Marín, assegura que la sentència al·lega qüestions de forma i no de fons i que tenen la intenció de presentar un recurs de cassació. Per a Marín, es tracta d’un projecte molt important per a la ciutat i el conjunt del país i afirma que treballaran juntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat perquè “vegi la llum al més aviat possible”. El pla proposa la urbanització dels terrenys agrícoles de les masies de Cal Trabal i Can Masover Nou, situats entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i la llera del riu Llobregat i la construcció de 26 gratacels per a ús comercial i residencial no permanent (hotels, oficines i locals comercials) en l’esmentada àrea, a més del soterrament de la Gran Via a l’alçada del barri hospitalenc de Bellvitge.

L’oposició veïnal a la urbanització de Cal Trabal i els seus voltants es va encetar el 2008 amb la formació de la plataforma Salvem la zona agrícola de l’Hospitalet i es va reactivar l’any 2015 com a resposta a la projecció del PDU Gran Via amb la creació de Salvem Cal Trabal. Posteriorment reconvertida en No Més Blocs, ha aconseguit el suport de L’H en Comú Podem i d’altres partits de l’oposició municipal, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la CUP, que conjuntament amb la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) també han presentat un altre recurs pendent de resoldre. Francesc Espinal, advocat i membre de la junta directiva de Depana, i Sònia Lozano, assessora jurídica i vocal de l’entitat ecologista esperen notícies “en breu” i esperen que “també siguin favorables”. Argumenten que és massa aviat per tenir una opinió sòlida sobre la primera sentència i, a més, no es volen pronunciar encara de manera oficial fins a la publicació de la segona, prevista per a aquesta mateixa setmana.

En qualsevol cas, i tenint en compte que queda pendent la resolució del segon recurs i, d’acord amb les declaracions de Núria Marín (un recurs de cassació per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet), la resistència veïnal ha aconseguit aturar un pla urbanístic que afecta el 8% del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, al voltant de l’avinguda de la Gran via –el tronc central de la qual es volia cobrir parcialment– i afecta els terrenys de l’esmentada masia de Cal Trabal i la de Can Masover Nou.

Al vespre, després d’una assemblea d’urgència, les activistes de No Més Blocs feien una primera valoració de la sentència del TSJC. “Seguirem treballant per aconseguir mantenir la biodiversitat de la zona propera al riu i per posar en valor la memòria agrícola de l’Hospitalet, amb el suport veïnal i de molts altres col·lectius i entitats de la ciutat i del Baix Llobregat”. “Ara, la força de la gent ha arribat als jutjats i ens ha donat la raó”, continua el comunicat publicat a les xarxes socials de la plataforma, que vol “enviar molta força als col·lectius que veuen com el seu territori és amenaçat per l’especulació urbanística i s’estan organitzant per viure dignament”. També fan un breu recull històric de la lluita veïnal, iniciada realment a la dècada de 1970, quan “a Bellvitge ja es va aturar la construcció de més blocs”.

Entre el 2015 i 2017 l’assemblea veïnal va organitzar diverses concentracions i manifestacions de protesta contra “el major pelotazo urbanístic post-crisi del 2008”, que van aplegar centenars de persones contra el PDU, i per “donar suport a les lluites veïnals davant l’especulació i contra un model de ciutat fet d’esquena a la gent que hi viu”, segons el web del col·lectiu, que compta amb el suport de l’Associació de Veïnes i Veïns Independent de Bellvitge (AVVIB). Mentre l’Ajuntament de l’Hospitalet i el Departament de Territori de la Generalitat el veuen com una oportunitat de reactivació econòmica, una part del veïnat entre els quals hi ha la plataforma abans esmentada el titlla de projecte especulatiu i afirma que “no pensa deixar de lluitar per aconseguir que s’obri un procés participatiu perquè s’inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al Parc Agrari del Llobregat”. Per a Javier Mulero, Emma Núñez, Montse Abolafia, Cristòbal Ortega i la resta de membres de No Més Blocs, el PDU és insostenible perquè “consisteix bàsicament en més gratacels i ciment”.

La defensa del patrimoni natural i cultural i dels interessos veïnals davant dels controvertits projectes urbanístics del consistori dirigit per Marín des de l’any 2008 ha generat una sèrie de sinergies entre els diversos col·lectius en forma de xarxes de suport mutu, com el Grup de Patrimoni de l’Hospitalet o, més recentment, la Coordinadora de Moviments Socials de l’Hospitalet de Llobregat, plataforma que aplega diversos col·lectius, entitats i associacions veïnals de la ciutat. Es va presentar públicament el 4 de novembre de 2019 amb una manifestació multitudinària que va recórrer els carrers de la ciutat fins a la plaça de l’Ajuntament, on es va llegir el manifest Un altre l’Hospitalet és possible, ha estat fruit de l’enxarxament i la coordinació de No Més Blocs i altres col·lectius, plataformes i entitats de la ciutat, com Can Trinxet Viu, Defensem el Castell de Bellvís, Stop Masificació L’H Cosme Toda, L’Hospitalet Verd o el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, entre molts d’altres.

Extracte de la sentència de la Secció Tercera de la sala contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya