Les plataformes de pensionistes mostren el seu rebuig frontal a les retallades de prestacions de la reforma d’Escrivá

juliol 9, 2021 in Actualitat, DRETS by admin

«El moviment pensionista denuncia que ha estat marginat de l’acord tot i portar anys als carrers. Segons critiquen, el pacte suposa una nova retallada de les pensions públiques i manté intactes les amenaces que intenten acabar amb el sistema públic».

x Matín Cuneo | El Salto

La imatge de la signatura de l’acord de pensions entre el Govern Espanyol, els grans sindicats i la patronal del passat 1 de juliol ha donat peu a diverses interpretacions. Per al president Pedro Sánchez, representa un “pas crucial”, “transcendental”. Per al secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, una estampa històrica que dona “la resposta a la necessitat de un nou contracte intergeneracional a Espanya”, un acord que “garanteix el poder adquisitiu” dels pensionistes i recupera la tradició de “conduir el sistema públic de pensions per la via dels consensos socials i polítics”. Una tradició que s’havia trencat en 2011, precisament amb la signatura de l’acord signat per José Luis Rodríguez Zapatero i els agents socials que allargava progressivament l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, i que aquest pacte ha deixat intacte.

No sembla que sigui el mateix acord del què parla l’ampli moviment estatal de pensionistes, que s’ha bolcat als carrers des de fa anys per lluitar per les pensions dignes, tot i que admeten que el pacte suposa la derogació de la reforma de les pensions de 2013, un avenç que atribueixen a “la mobilització del moviment pensionista”. Dos dels seus principals reclams s’han vist coberts pel recent acord: una nova forma de calcular la revalorització de les pensions que enterra el famós 0,25% de l’era de Rajoy i permet que creixin amb el IPC; i el compromís de derogar aquest any el Factor de Sostenibilitat, el càlcul introduït pel PP que permetia retallar les pensions a mesura que augmenta l’esperança de vida. “Es tracta de dues reivindicacions fonamentals que ha reclamat el moviment de pensionistes durant més de tres anys, i ens congratulem de que per fi se’ns hagi fet cas. Ha valgut la pena el nostre esforç”, diuen en un comunicat conjunt llençat aquest 5 de juliol entre diverses plataformes de pensionistes de tot l’Estat Espanyol.

No és estrany que l’acord sàpiga a poc a les organitzacions que ja havien aconseguit, gràcies a innumerables mobilitzacions, que cap govern des de 2018 -ni el PP ni del PSOE- s’animés de facto i sense que intervingués cap llei a aplicar aquestes mesures. La novetat del pacte és que a partir d’ara hi haurà una llei que avali lo que el moviment pensionista ja havia aconseguit.

«No és estrany que l’acord sàpiga a poc a les organitzacions que ja havien aconseguit, gràcies a innumerables mobilitzacions, que cap govern espanyol des de 2018 -ni el PP ni del PSOE- s’animés de facto i sense que intervingués cap llei a aplicar aquestes mesures. La novetat del pacte és que a partir d’ara hi haurà una llei que avali lo que el moviment pensionista ja havia aconseguit»

El pacte també inclou altres elements demandats per aquestes plataformes i que qualifiquen com “positius”, com la transferència anual -no préstecs con fins ara- als comptes de la Seguretat Social de 21.000 milions d’euros dels Pressupostos Generals de l’Estat per a sostenir les pensions públiques. Segons expliquen, no es tracta d’un “regal”, sinó una compensació per les “despeses impròpies” incloses en les despeses de la Seguretat Social. No es tracta, matisen, de “despullar a un sant per vestir a un altre” i que aquests diners no poden sortir de noves retallades en despeses socials sinó que ha de venir de “nous impostos als sectors privilegiats”.

Aquí s’acaben els “aspectes positius” de l’acord, segons les principals organitzacions de pensionistes que han signat aquest comunicat en el que mostren el seu “rebuig” a un pacte que no ha comptat per a res amb els principals afectats de les polítiques decidides: els pensionistes i les organitzacions que porten anys manifestant-se, tot i en temps de pandèmia, per a garantir els seus drets i els dels pensionistes del futur.

«Segons denuncien, l’acord busca “fer callar” i “dividir” al moviment pensionista i adverteixen que continuaran manifestant-se cada setmana i preparant una “tardor calenta” enfront de les amenaces de desvirtuar i retallar les pensions públiques, “intactes” després del recent acord.»

Segons denuncien, l’acord busca “fer callar” i “dividir” al moviment pensionista i adverteixen que continuaran manifestant-se cada setmana i preparant una “tardor calenta” enfront de les amenaces de desvirtuar i retallar les pensions públiques, “intactes” després del recent acord. Així ho va reconèixer en un lapsus el propi pare del pacte, el ministre José Luis Escrivà en afirmar que els baby boomer, aquells nascuts entre els 50 i els 70, hauran de triar entre treballar més o cobrar menys, una versió lliure i amb nom amable del Factor de Sostenibilitat derogat.

El ministre va demanar perdó per les seves paraules, producte de “un mal dia”, i els grans sindicats no van semblar molt còmodes —tampoc la patronal— amb les declaracions. “No hi ha cap proposta sobre el Factor d’Equitat Intergeneracional damunt de la taula. Qualsevol especulació sobre aquest tema respondrà a la idea de qui la fa. I per descomptat, aquests missatges presagien una negociació encara més complexa de la que es preveu”, va declarar Unai Sord en xarxes socials.

L’anomenat Mecanisme d’Equitat Generacional substituirà al Factor de Sostenibilitat segons el text de l’acord i s’ha de negociar en la segona ronda de trobades amb sindicats i patronal. Hauria d’aprovar-se abans del pròxim 15 de novembre.

“Mesura discriminatòria”

Les principals crítiques del moviment pensionista estan dirigides a la penalització de les jubilacions anticipades i als incentius als treballadors que retardin la seva jubilació, una mesura “especialment discriminatòria per a les persones amb treballs més penosos” i amb majors graus de precarietat. Milers i milers de persones amb pocs recursos prop de la jubilació hauran de triar, afirmen, a mantenir-se sense ingressos suficients o acceptar una quitació considerable dels seus drets de pensió adquirits després de dècades de treball.

L’elevació de la “jubilació real” —64,5 anys— fins a la “desitjada” —66,5 anys— es realitzarà retallant les prestacions de qui vulgui o necessiti avançar el seu retir, encara que no s’aplicarà fins a 2024, per a evitar una allau de peticions abans de la seva entrada en vigor. Segons el pacte, la retallada de la jubilació podria arribar a ser del 21% en el cas de les persones que tinguin cotitzats menys de 38 anys i sis mesos i avancin la seva jubilació dos anys.

Amb la reforma de 2011 intacta, “es continua allargant la vida laboral i retallant les pensions, quan requerim ocupació per a joves i les dones que desitgen un lloc de treball”, indiquen en el comunicat.

Per a María Gadea, del moviment pensionista del País Basc, resulta especialment sagnant que aquesta retallada de pensions es faci en nom de la “solidaritat intergeneracional”, quan “la millor equitat està a derogar les reformes laborals”, que condemnen a la precarietat en la vida laboral, amb baixos salaris i baixes prestacions, així com a la precarietat en la vellesa amb pensions de misèria.

El moviment pensionista també lamenta que no s’hagi produït un acord sobre les pensions mínimes, que se situen actualment entre els 400 i els 600 euros i obliguen als pensionistes a situar-se per sota del llindar de la pobresa. Gadea també lamenta la falta de “mesures efectives” que facin front a la bretxa de gènere en les pensions.

Malgrat els avenços, es mantenen les mateixes “amenaces” que aguaiten al sistema públic de pensions. Les retallades en les prestacions i les dificultats afegides per a poder-se jubilar són mesures que insisteixen en la línia de fer menys atractiu el sistema públic, una estratègia estretament unida a la promoció dels plans privats d’empresa, l’altra gran batalla del Ministeri d’Escrivá que queda aparcada per al següent any i per a la qual no s’espera una gran oposició dels grans sindicats, que fins ara no s’han oposat als globus sonda llançats per Escrivá sobre aquest tema.


“Ens volen prendre per ximples”, denúncia el Moviment Andalús en Defensa de les Pensions Públiques. “Perquè el problema no és que hi hagi molta població en edat de jubilar-se en comparació amb la població en edat activa. El problema és l’enorme atur que hi ha. I retardar l’edat de jubilació ho agreuja encara més”, diuen.

La plataforma acusa a Escrivá de plantejar la sostenibilitat de les pensions “com un problema intergeneracional, tractant així d’enfrontar-nos entre nosaltres, a dos sectors de la classe treballadora, les persones jubilades contra les actives”. D’aquesta manera, “tracta d’ocultar la responsabilitat que té el capital en els salaris i pensions baixes”. No es tracta d’un conflicte entre generacions, diuen, sinó “entre classes”, una qüestió de “redistribució” de riquesa. “Aquesta redistribució és el que molesta a l’Ibex”, assenyalen.

“Senyor ministre, encara que ha retirat les seves paraules ja se li ha vist el plomall i ja ha deixat el seu missatge a la societat. No pretengui enfrontar-nos als jubilats amb els treballadors”, adverteixen.

 

Informació relacionada

La apuesta de Escrivá que lleva a la privatización de las pensiones públicas

 

Article publicat originalment a El Salto i escrit per Martín Cuneo