La divuitena marxa solidària acomiada el 2014 reclamant un món sense presons

January 1, 2015 in Actualitat

«La mobilització al CIE de Zona Franca, i als centres penitenciari de Wad-Ras i la Model fou convocada per assemblees llibertàries i col·lectius anticarceraris».

x La Directa
La divuitena Marxa en solidaritat amb les persones preses va tancar l’any reivindicant un món sense presons ni privacions de llibertats. La jornada es va iniciar davant de la presó de dones Wad-Ras, on va tenir lloc l’esmorzar vegà i popular. Abans d’iniciar la marxa, amb una presència d’unes 150 persones, dues de les integrants de les assemblees llibertàries que promouen aquesta iniciativa van llegir un text on van denunciar el caràcter hetero-patriarcal de les presons. A continuació, van recitar un altre escrit on van reclamar un món sense presons, apel·lant al “caràcter desigual del sistema capitalista i del seu Estat de Dret”, idea que van sentenciar dient que “si la presó és la consumació de l’elit del poder, el nostre propòsit és destruir-lo”. No es van oblidar pas de les dones preses ni de les immigrants, perquè en els seus versos van criticar les activitats de reinserció “refeminitzadores”, i van voler fer palès que els Centres d’Internament d’Estrangers criminalitzen encara més la migració.

Amb l’última referència a les detingudes de l’operació Pandora, van començar a caminar, perimetrant dues vegades la presó de Wad-Ras. El recorregut va estar vigilat de ben a prop per un fort contingent policial, que va seguir pas a pas el camí de la marxa. Crits com “No hi som totes, falten les preses” van tintar els murs de Wad-Ras de solidaritat cap a les preses que viuen entre reixes. Una de les activistes va reclamar amb forts crits la presència de les dones: “compañeras no están solas, nosotras estamos aquí también”. A diferència d’altres anys, les preses van poder treure els braços per les finestres tan sols una vegada. L’acte va finalitzar amb la lectura de quatre textos, un d’ells un poema de la presa anarquista Mònica Caballero en relació a l’operació Pandora.

La marxa es va aturar al migdia a Can Batlló, on es va celebrar un dinar vegà i solidari, àpat que van gaudir un centenar de persones. Els diners recaptats pel menjar i la beguda aniran destinats a un pot de resistència en suport a les persones preses. Després del dinar, unes 150 persones es van concentrar davant del CIE de Zona Franca, el qual va estar vigilat per cinc furgons de la Brigada Mòbil (BRIMO). El lema de la marxa va ser “A terra els murs de les presons”, paraules que van ser reforçades amb crits com “Presó, CIE, redades i fronteres; així es construeix la riquesa europea”. Durant l’acte es van llegir diversos textos escrits per les víctimes d’abusos patits als CIE, així com el manifest de Tekedasdondekieras. En aquest text van recordar els crits que es van escoltar des de dins del CIE durant la concentració de l’any passat, incident que els assistents van relacionar amb repressió per part dels agents que custodien les cel·les del centre; una sospita que es va aguditzar en saber que s’havia prohibit l’entrada d’ONG i advocats al recinte de Zona Franca fins al dia 2 de gener.

La divuitena jornada solidària va finalitzar amb la marxa de torxes davant de la presó Model, centre que segons les previsions de l’Ajuntament de Barcelona s’hauria d’haver clausurat l’any 2008. Tant el President de la Generalitat, Artur Mas, com l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han fixat ara l’any 2017 com a data límit del seu tancament. Cal recordar que és el segon any que el President es compromet a aquest tancament, la primera vegada com a Conseller en Cap durant l’últim mandat de Jordi Pujol. Unes 200 persones van participar en aquest acte. Altre cop amb la idea de ser vistes i escoltades pels presos, es van llençar coets i una traca valenciana, acompanyant la música de Los Chichos que sortia d’una furgoneta.

Les participants van donar dues voltes a l’illa de cases de la presó, il·luminant-la amb les torxes que resseguien el camí, tot cridant càntics com “Los ricos nunca entran, los pobres nunca salen”, i fent especial menció a les preses detingudes durant l’operació Pandora. La unitat 5 de la Brigada Mòbil les vigilava, completant així més de dotze hores de jornada policial. Els agents van escoltar diversos càntics contra la seva tasca, però el més agressiu que van patir va ser un gra de raïm que els hi va llençar una de les participants. Un any més, s’han volgut reivindicar els drets de les persones preses amb la participació de l’Assemblea Llibertària UB-Raval, la Coordinadora Anti-Carcerària=Tortura, el Col·lectiu de Suport a Persones Preses Clivella, i altres associacions que fan possible, juntament amb el suport de les manifestants, aquesta lluita per la dignitat i la llibertat de les persones preses.