Tal dia com avui, un 2 de juny de 1979, el pratenc Fèlix Goñi mor mentre preparava una acció de sabotatge amb explosius

June 2, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Text extret del capítol: “Els inicis” (Terra Lliure 1979-1985)de Jaume Fernàndez Calvet

 La matinada del 26 de maig de 1979, avui farà just 40 anys, un escamot de quatre membres col·loca un artefacte explosiu, amb dos quilos de goma-2 i mecanisme de rellotgeria, a les oficines de l’empresa Renault a la Travessera de Gràcia, cantonada amb el carrer Regàs. Un cop col·locat l’artefacte, se situen a cobert a les cantonades properes i esperen. Inútilment. Passat un marge de temps prudencial, retiren l’artefacte, el desactiven, i se l’emporten. Fetes les oportunes comprovacions, s’adonen que estan vius per miracle. La connexió elèctrica és incorrecta, i si en connectar el detonador no havia explotat tot, era perquè les piles estaven curt-circuitades feia estona i s’havien descarregat. Descobert l’error, acorden repetir l’intent al cap d’una setmana, la matinada del 2 de juny.

La data fixada es troben tots els components de l’escamot, i amb el cotxe d’en Bruc (Fèlix Goñi) van a cercar l’explosiu a un dipòsit de la muntanya. Una estona més tard n’amaguen dos quilos prop de l’hipermercat Carrefour, a la carretera del Prat. Si les coses van bé a la Renault, repetiran l’operació al Carrefour, també de capital francès. Després, amb el cotxe van cap a la Renault i aparquen al carrer Regàs.

Mentre dos components de l’escamot es col·loquen a les cantonades de la Travessera amb Balmes i amb Gal·la Placídia, respectivament, en Bruc i en Ramon, dins del cotxe, fan les darreres comprovacions del circuit elèctric i connecten el detonador i la càrrega: dos quilos de goma-2.

Són més de les dues de la matinada. Surten del cotxe. En Bruc camina davant, amb l’artefacte ja connectat, un error que pagarà molt car. Tres metres darrera seu camina en Ramon, que el cobreix. Tots dos porten pistoles Firebird a la cintura.

De sobte, per la cantonada del carrer Regàs apareix un vianant. En Bruc, en un moviment nerviós, intenta amagar l’artefacte dintre de la bossa d’esports que porta a la mà. Amb aquest tràfec, es produeix un fals contacte en el mecanisme de rellotgeria, i se sent una explosió fortíssima.

A terra queden els dos cossos. El d’en Bruc, destrossat, té la pistola incrustada a l’estómac. És mort. En Ramon pateix profundes cremades al coll, la panxa i les cames, a més de nombroses incrustacions de metralla per tot el cos. Ha perdut dos dits d’una mà.

Els companys s’acosten. Griselda Pineda i Just, de 17 anys, companya de Fèlix Goñi i Roura «Bruc», està horroritzada i és incapaç de reaccionar. L’altre company (Frederic Bentanax), mancat de sang freda, s’emporta la Griselda a casa dels seus pares i allà la deixa. Pel camí avisa uns municipals que hi ha hagut una explosió i hi ha ferits. No recullen les armes ni el cotxe d’en Fèlix, on hi havia munició i diners, a part que servirà per identificar ràpidament el mort i començar les detencions.

A les tres de la matinada, en un pis de la Sagrera, el timbre sona amb insistència. La parella que hi viu surt a obrir. Des de la planta baixa, algú a qui no coneixen els crida: «Sóc company de Martí Marcó. Tot ha anat malament. Estan ferits», i se’n va. A Josep Figuerola i Montserrat Ginesta se’ls glaça la sang. Un d’ells es queda amb l’infant que tenen, i l’altre va a avisar Josep de Calassanç Serra i Puig, més conegut per «Cala», que temps enrera els havia demanat d’acollir a casa seva Joaquim Pelegrí i Pinyes «Ramon». Ara ja saben que aquest no tornarà.

Cala toma d’un sopar a les quatre de la matinada i es troba a Josep Figuerola, que l’espera per donar-li la notícia. Poc després se sap que hi ha un mort i un ferit, però es desconeix qui pot ser cadascú. Es perden unes hores precioses sense reaccionar, i a les vuit del matí, la policia va a detenir la Griselda a casa dels seus pares i se l’emporten, encara mig adormida per l’efecte dels sedants que havia pres a la matinada.

Per la seva part, l’altre component de l’escamot, Frederic Bentanax i Chalaux, membre de l’executiva del SOC (Solidaritat d’Obrers de Catalunya), se’n va a passar el cap de setmana amb la família fora de Barcelona. Uns dies més tard, toma a casa seva a cercar els bitllets d’avió per poder assistir a una reunió internacional de sindicats a Ginebra, a la qual ha de participar formant part de la delegació del SOC. És detingut per la policia. Vint-i-quatre hores més tard són detinguts Josep Figuerola i Montserrat Ginestà, i posteriorment la policia escorcolla la casa d’en Cala i la seva dona, però arriben tard: poques hores després de la mort d’en Fèlix, aquests han aixecat el vol.

La nota policial, que apareix uns dies més tard, aprofita el fet que les accions programades anaven adreçades a interessos francesos, en solidaritat amb els refugiats bascos, per qualificar els detinguts d’«etarras catalanes». La nota explica que els detinguts, juntament amb els ja morts Martí Marcó i Fèlix Goñi, constituïen el «brazo armado del IPC», del qual en Cala seria l’enllaç. L’IPC desmenteix rotundament aquesta afirmació, i els seus dirigents més significatius convoquen una roda de premsa als seus locals. És la prova de foc, però l’interès de la policia per detenir-los és molt més a llarg termini, com restarà palès més endavant.

De tota manera, i malgrat les afirmacions falses que pugui contenir la nota en allò que té d’interès a reprimir un sector determinat de l’independentisme, aquesta, juntament amb altres fonts, ens serveix per reconstruir la història d’aquesta primera fase de l’existència de Terra Lliure.