Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

October 6, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Enguany es compleixen 82 anys dels Fets d’Octubre del 34. D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.

Arran d’aquells fets el responsable de l’aviació militar d’El Prat Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya des del camp d’aviació d’El Prat.

En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un retè format per militars, on el responsable militar Lecea tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. José Rodríguez Díaz de Lecea durant la Guerra Civil  va estar al servei del bandol franquista, i posteriorment va ser ministre de l’Aire entre 1957 i 1962.

Home de profundes convicions republicanes, Felipe Díaz Sandino –com a responsable de la tercera esquadra d’Aviació Militar a Barcelona- va rectificar l’ordre ja que la seva diplomàcia podia dissuadir qualsevol pretensió. Els contactes amb els grups sindicals i polítics del Prat eren extraordinàris. Arribà un telegrama on el general de la Quarta Divisió ordenava que es disposés de les esquadres per bombardejar la Conselleria de Governació i la Generalitat de Catalunya. A més, també s’ordenava la incautació dels aeròdroms.

La seva contestació va ser la següent:

No existiendo suficiente número de aparatos de puntería, considero sumamente peligroso el bombardeo que se me ordena, por lo cual me es imposible cumplimentar su orden, y en cuanto a la incautación de los aeródromos próximos, teniendo en cuenta la escasez de fuerzas a mi mando, quedaría éste desguarnecido y en malas condiciones de defensa”.

Felipe Díaz Sandino va ser empresonat durant algunt temps al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya.

Després de la seva ratificació del seu càrrec, Díaz Sandino, qui fou aquell mateix any un dels membres fundador de la Unió Militar Republicana Antifeixista, va regressar al març de 1935 a l’aeròdrom del Prat. Continuaren persones vinculades al moviment republicà, com el capità metge Cicuéndez, Bayo, Ponce de León i Meana. Però tot això forma part de la història del camp d’aviació del Prat durant la Guerra Civil.

El Sis d’Octubre és complex. L’historiador Pelai Pagès el qualifica de “revolució multiforme”. En qualsevol cas, conflueixen en unes mateixes accions diversos projectes. El més estrictament político-institucional és el de Companys i els grups republicans que volien combatre el que veien com una degradació de la República de 1931. Els sectors separatistes actuaven alhora, però amb objectius diferents. És imprescindible, però, fer atenció al conflicte social, que sovint s’identifica amb Astúries, on és desencadenar una autèntica insurrecció, però que a Catalunya també era molt present per la qüestió rabassaire, on el plet entre pagesos i propietaris s’havia convertit també en polític i institucional. De fet, el 5 d’octubre la vaga obrera va tenir un notable seguiment a les principals ciutats catalanes, i s’estengué encara més el dia 6, sempre abans de la proclama de Companys.

Per saber-ne més:

- Tal dia com avui . El fets d’octubre de 1934

- El camp d’aviació del Prat durant els fets del 6 d’octubre de 1934