Un acte al Casal denunciarà aquest divendres ‘una de les grans estafes bancàries de l’estat espanyol’

November 7, 2016 in Actualitat

«L’estafa de les participacions preferents s’ha definit com el “Corralito espanyol” i en aquest afer s’hi troben implicades “La Caixa” i 52 entitats bancàries de l’Estat espanyol. Un acte consistent amb una xerrada, la projecció d’un curtmetratge, i un sopador pretenent denunciar un dels majors escàndols del sistema bancari».

Aquest proper divendres 11 a les vuit de la tarda, al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ situat al número 2 del carrer Penedés, comenacarà l‘acte organitzada per denunciar l’estafa de la banca amb les participacions preferents i el deute subordinat, amb una xerrada a càrrec de l’associació d’afectats i usuaris de banca AICEC-ADICAE.

A les acaballes d’aquesta xerrada els organitzadors tenen pensat projectar el curtmetratge de Roger Comella i Carles Velat de l’any 2015 Operación Preferente, tot amanit amb un sopador consistent amb hamburgueses veganes al preu de la voluntat i una sobretaula a la cafeta per finalitzar la vetllada. El curtmetratge narrà la història de res emmascarats què rapten al director d’una sucursal bancària i li demanen 90.000 euros. Intentant fugir d’estudi el directiu els diu que no té tants diners però els segrestadors saben que els té i saben on. Un curt sobre la crisi i les seves conseqüències rodat als carrers de Sant Cugat.

Les preferents ‘una de les grans estafes bancàries de l’estat’

l’escàndol de les participacions preferents, que van ser adquirides per un mínim de 325.000 persones arreu de l’Estat espanyol. L’emissió de les participacions preferents va començar durant la dècada passada i es va generalitzar a partir de 2009. Només des d’aquella data, la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros, bona part dels quals (gairebé 4.900) corresponen a La Caixa, l’entitat que en va col·locar més. Es tracta de valors o inversions en renda fixa, que, a la pràctica, impliquen convertir-se en accionista de l’entitat financera que les ha emès comprant el seu deute. Es negocien a la borsa, de manera que s’exposen a pèrdues importants i, el gran quid de la qüestió, són valors a perpetuïtat, és a dir, no tenen data de venciment. Per tant, l’entitat retornarà el capital inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i, per tant, si el banc o la caixa fa fallida, la persona els perd. Per recuperar-los, cal que les participacions es venguin als mercats borsaris al preu que se’n pagui, enguany molt inferior al valor nominal, la xifra que s’hi va invertir inicialment.

Després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’organisme estatal encarregat de regular el sector financer, dictaminés que l’emissió d’aquest tipus de productes quedava prohibida, les entitats bancàries les han bescanviat per altres productes que són legals, però que tenen característiques semblants. Així doncs, molta gent continua amb bona part dels estalvis bloquejats i sense poder-los retirar. En el cas de La Caixa, per exemple, el 31 de gener va finalitzar el termini per canviar les preferents per deute subordinat a deu anys (70%) i bons convertibles en accions de CaixaBank (30%). Això significa que les víctimes no podran recuperar el 70% dels estalvis fins passada una dècada, tot i que el nou producte tampoc els ofereix garanties de cobrament. Els bons convertibles, en canvi, es podran vendre d’aquí uns mesos, però el seu valor estarà determinat per la borsa i, amb l’evolució dels parquets, tot apunta que serà, de nou, inferior a l’inicial. La majoria de damnificades, com Luisa Vicente, han acceptat el bescanvi perquè quedar-se amb les preferents encara era pitjor, ja que vendre-les implicava perdre entre el 40 i el 50% dels diners dipositats.