Desallotgen l’acampada per evitar l’enderroc del Teatre Artesà del Prat

June 1, 2017 in Actualitat, CULTURA

«Feia cinc dies que la Plataforma Aturem l’enderroc, Salvem l’Artesà acampava a les portes de l’edifici centenari per evitar l’entrada de les màquines. Demanen que es conservi i se celebri un procés participatiu per decidir el seu futur ».

 

x La Riuada

El passat dissabte 27 de maig, una trentena de persones van okupar l’espai exterior del Teatre Artesà per acampar i evitat la instal·lació de les màquines, que havien d’iniciar l’enderroc de l’edifici previst pel proper 6 de juny. Però aquest matí, cap a les sis, sis furgones dels Mossos d’Esquadra i dues de la policia local han desallotjat les persones que hi acampaven.

Tot i que les veïnes han demanat l’ordre judicial, el cap de la Policia Municipal ha contestat que en tractar-se de patrimoni, podien fer-ho quan volguessin, segons han explicat les desallotjades. La policia ha identificat les 15 persones i ha permès que agafessin les seves pertinences personals. La resta de material s’ha traslladat al magatzem de la policia local. A les portes de l’Artesà, una trentena de persones protestava i moltes veïnes han fet sonar les cassoles des dels balcons. La Plataforma Salvem l’Artesà ha convocat una manifestació a la plaça de la Vila a les set i mitja de la tarda.

Des de fa un any i mig l’Ajuntament del Prat de Llobregat, governat en coalició per ICV-Euia i PSC, s’enfronta a una campanya veïnal que s’oposa a l’enderroc del Teatre Artesà, un edifici modernista de 1919, tancat des de 1988, i que des d’aquella dècada és motiu de reivindicació per aconseguir la seva rehabilitació i reobertura, especialment des del 2003, quan va passar a ser propietat municipal.

El projecte del Consistori, atorgat el desembre de 2015 als arquitectes Bosch i Forgas per un jurat conformat amb majoria de personal del propi Ajuntament, comporta l’enderroc de l’antic teatre i la construcció d’un de nou. La disputa va fer néixer una campanya veïnal per demanar una rehabilitació de l’edifici que respecti els seus valors patrimonials i la demanda d’un procés participatiu per decidir el futur de l’espai. La contundent oposició, amb prop de 4.000 signatures de suport, no ha fet variar ni un mil·límetre la postura de l’equip de govern que, amb la seva majoria al Ple, ha aconseguit imposar tots els tràmits.

Un cap de setmana d’acció

La campanya ha arribat al seu grau màxim de tensió aquests dies, amb l’okupació el passat dissabte 27 de maig de l’exterior de l’edifici. Al dia següent, una cercavila festiva amb actuacions de diverses entitats va reunir centenars de manifestants que van recórrer els carrers que envolten l’edifici. La manifestació va acabar el seu recorregut a la mateixa acampada, on després d’una assemblea, van sumar nombroses persones a la protesta.

Des del primer dia, la presència policial a la porta ha estat continua, les 24 hores del dia, amb un intent frustat d’introduir un cotxe dins del recinte. Ja feia dos dies que s’hi havia sumat el personal d’una empresa de seguretat privada.

Cinc dies després, els acampats havien duplicat el nombre de tendes fins a una vintena, i a les assemblees diàries hi estaven participant desenes de persones que s’encarreguen d’organitzar els actes diaris i la gestió de les comissions. La crida a la solidaritat que van demanar en un principi va ser immediata, i són molts els veïns i veïnes que s’estaven encarregant d’abastir-los d’àpats i també les que s’han implicat en les assemblees o per omplir els torns de vigilància de 24 hores per evitar el desallotjament, que finalment s’ha dut a terme aquest matí. Durant l’acampada, ningú del Consistori ha intentat establir cap mena de diàleg.

Ahir l’entitat ecologista DEPANA i la pròpia Plataforma van registrar dues instàncies demanant l’aturada immediata de les obres, en haver-se detectat aquests dies la presència de nius de diverses parelles de falciots i rats-penats a les façanes de l’edifici. Unes espècies que es troben especialment protegides per llei, que prohibeix terminament la realització de qualsevol mena d’obra durant la seva època de reproducció i nidificació, que precisament és aquests mesos. L’estudi d’impacte ambiental del projecte no contemplava cap mesura, ni esmentava la fauna que habita l’espai i únicament s’havia centrat en l’arbrat que l’envolta. Així doncs, el patrimoni natural s’ha afegint a les reivindicacions patrimonialistes històriques, socials i arquitectòniques.

Un any i mig de conflicte

Va ser a l’octubre de 2015 quan l’Ajuntament va presentar cinc propostes pel denominat Nou teatre de l’Artesà, que havia escollit d’entre 45 participants en un concurs d’idees. Totes partien de la premissa de l’enderroc de l’antic teatre i ho argumentaven per l’existència de diversos informes que descartaven la possibilitat d’una rehabilitació per motius tècnics. La Plataforma Aturem l’enderroc-Salvem l’Artesà, que ha vehiculat la protesta, es va crear en descobrir-se que l’únic informe, encarregat pel propi Consistori, contemplava la possibilitat d’una rehabilitació que va ser descartada per l’Ajuntament quan va definir el plec de condicions del concurs d’arquitectes.

En un any intens, la Plataforma ha realitzat nombroses activitats per denunciar la decisió unilateral d’enderroc i la manca d’un procés participatiu per decidir el futur del que consideren “l’edifici patrimonial més emblemàtic i important del Prat”. Cal destacar la presentació de prop de 4.000 signatures, diverses cassolades i manifestacions, l’aprovació del projecte a un Ple a porta tancada després de l’expulsió del públic que protestava, i darrerament, l’edició de 6.000 exemplars d’una revista informativa sufragada per una exitosa campanya de micromecenatge.

L’evolució paral·lela de la reivindicació per salvar el Teatre Arnau, que amb només 300 signatures ha aconseguit forçar un procés participatiu que ha pogut revertir els informes que el condemnaven a l’enderroc, s’ha seguit amb una enorme enveja.

Informació relacionada:

Els projectes de reforma de l’Artesà plantegen l’enderroc del teatre