“Visca la Terra i visca l’Anarquia”: Jordi Martí presenta el seu nou llibre a El Prat

July 5, 2017 in Actualitat, CULTURA, POLÍTICA

El proper dissabte 15 de juliol Jordi Martí Font presentarà a El Prat de Llobregat el seu nou llibre “visca la terra i visca l’anarquia” en un acte organitza’t pel col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ a dos quarts de vuit de la tarda al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ situat al número 2 del carrer Penedés. Un cop finalitzada la presentació se serviran tapes per picar, i després a mitjanit la vetllada continuarà amb PD EFE als plats.

Visca la Terra i visca l’Anarquia, editat per la editorial Calúmnia Edicions, inclou pròlegs d’Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.

Partint de la mirada personal però alhora col·lectiva que la qüestió nacional té en els textos de Jordi Martí Font, aquest intenta construir una teorització i una pràctica des de l’anarquisme d’aquest tema, tenint ben clar que cal explicar i reexplicar molts conceptes previs per intentar una feina d’aquesta magnitud, per intentar obrir un debat que, tot i que sempre present, s’intenta massa sovint obviar amb cites fora de context que demostren que de dogmes n’hi ha a tot arreu i cada dia més.

«Visca la Terra i visca l’Anarquia» consta de dues parts que responen a dues intencions diverses però alhora complementàries. La primera d’elles, amb el títol «Per la independència dels Països Catalans, la mida humana» o «En guerra, si més no moral, contra l’Estat», inclou els textos teòrics que Jordi Martí Font ha dedicat a l’anarquisme i la qüestió nacional, a la independència i l’anarquia, al catalanisme i el moviment llibertari, o digueu-li com vulgueu. Són textos no necessàriament ordenats cronològicament, de molt diversa procedència i escrits amb voluntat assagística. La segona part, amb el títol «Un anarquista a la cort del rei Procés», aplega articles escrits per l’autor, de 2005 a maig de 2017, sobre el «Procés» d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. Es tracta d’articles publicats en molt diverses capçaleres, de paper i digitals, fets públics tots ells també a través del blog Prendre la paraula que l’autor manté obert des de fa anys.

Extracte
«Sóc independentista. Independentista català, tot i que contrari a l’Estat català. No tan contrari, és clar, com als estats espanyol, francès, andorrà i italià (i tots els altres tot i que ara em refereixo a l’àmbit català). Per raons òbvies: els segons existeixen i l’altre, el català, són només sis lletres amb una evident empatx de la lletra «a».

I alhora sóc anarquista, per tant antiestatista. I com es menja això? Doncs a poc a poc i sense col·lapses a l’hora de pair-ho, amb totes les contradiccions que assumeixo/assumim, que mai no seran més que les que té qualsevol llibertari que treballi com a funcionari de l’Estat, per exemple, i en són molts.

Per a mi, la meva nació (sí, en tinc i ho declaro) són els Països Catalans, una nació que parteix ja d’un nom plural i que quan diu «catalans» es refereix a un fet evidentment lingüístic. La llengua catalana és la meva nació. Assumeixo els adjectius sense pors, sense declarar-me familiar de la humanitat i alhora actuar com a «nacional» estatista espanyol; sóc català dels Països Catalans, com un altre pot ser cambrilenc de la nació del Baix Camp, o espanyol de Barcelona, o barceloní de Mallorca, o alcoià del Regne de València, o mig no sé què i mig no sé què més, o occità de la Vall d’Aran, o no res. I germà de la resta del món, sempre.»