Diversos pesos pesants d’ICV d’el Prat entre els signants d’un manifest contra el referèndum d’autodeterminació

July 23, 2017 in Actualitat, POLÍTICA

«Militants d’ICV es rebel·len contra la coordinadora de Catalunya en Comú i impulsen un manifest signat on es posiciona clarament contra el referèndum de l’1 d’octubre».

«Entre els signats figuren diversos pesos pesants d’ICV d’el Prat, com Rafa Duarte, Quim Bartolome, Sergi Alegre o Josep Pérez Moya».

 

La decisió de la coordinadora nacional de Catalunya en Comú de participar en el referèndum de l’1 d’octubre “entenent-lo com una mobilització” no ha caigut bé a una part de l’aparell d’ICV i càrrecs del sindicat CCOO. Uns 214 militants, on destaquen l’exdiputada per ICV al Congrés de Diputats Eulàlia Vintró, l’exsecretrari general de CCOO Catalunya i ex diputat per ICV al Parlament José Luís López Bulla; l’exdiputat del Parlament per ICV i ex secretari general del Departament d’Interior Joan Boada han signat un manifest en el qual es desmarquen de la decisió de la direcció dels Comuns i on expliquen que rebutgen el referèndum d’autodeterminació català.

ICV El Prat i el dret a decidir, una relació marcada per l’ambigüetat

Entre sotasignats d’aquest manifest també hi ha destacats pesos pensants d’ICV d’El Prat: Com la del portaveu d’aquest partit a l’Ajuntament, en Rafa Duarte, qui ostenta a més a més els càrrecs de tinent d’alcalde d’Alcaldia i regidor dels Serveis Centrals i Economia, i membre de la coordinadora de Catalunya en Comú. La del regidor de seguretat ciutadana Quim Bartolome. El regidor de Promoció, Sergi Alegre. Igual que l’històric dirigent Josep Pérez Moya; o d’altres com Pol Mena, Isa Romero, o José Manuel Jurado.

Un dels dirigents pratencs d’ICV esmentats; en Rafa Duarte és a més a més un dels impulsors de Federalistes d’Esquerres, una plataforma que agrupa diverses personalitats polítiques vinculades a partits com ICV PSC, i diversos intel·lectuals contraris a la independència del Principat respecte a l’Estat Espanyol. Alguns dels adherits a aquest manifest federalista, també van signar al seu dia pel Foro Babel, a favor de l’ús del castellà a Catalunya.

L’alcalde del Prat per ICV, Lluís Tejedor va participar el març de l’any 2014 a la presentació de la taula pel dret a decidir del Baix Llobregat on va defensar la necesitat de convocar la consulta per radicalitat democratica perquè els catalans puguin expressar la seva opinió, sigui favorable o no a la independència. Una postura aparentment contradictoria amb l’expresada al consistòria pratenc cinc anys abans, l’any 2009, quan ICV va alinear-se amb el PP i el PSC per oposar-se a què se celebrés una consulta popular d’autodeterminació al Prat de Llobregat. Una ambigüetat tàctica que és va expressar de nou quan ICV a El Prat, 6 messos després de la intervenció de Tejedor a l’acte de presentació de la taula pel dret a decidir del Baix Llobregat, no va acceptar una moció recolzant la consulta del 9N emparada per la llei de consultes catalana que a la seva vegada el seu partit havia votat afirmativament al parlament, i en canvi si n’aprovar un altre especificant què l’Ajuntament del Prat donarà unicament “suport al dret a decidir, dins el marc legal” de la constitució espanyola i sense entrar rebutjar les imputacions del TSJC arran del procés participatiu del 9N.  Segons Tejedor “Catalunya no pot ser independent unilateralment”, és a dir sense el permís de l’estat espanyol i el que implica; la reforma prèvia d’una constitució espanyola que no contempla aquest supòsit.

Militants d’ICV es rebel·len contra la coordinadora de Catalunya en Comú

Es dóna el cas que aquest manifest abans esmentat era una de les tres opcions que s’havien de debatre i aprovar a la coordinadora de Catalunya en Comú. Finalment, però, es va retirar i no es va sotmetre a votació.

Els signataris consideren que sense l’aval de l’estat espanyol no es pot recolzar la convocatòria i la celebració de l’1-O ni cap mobilització substitutòria perquè qualifiquen el referèndum de no ser democràtic ni efectiu, en estar mancat de legalitat dins del marc jurídic de l’estat espanyol.

Els signataris asseguren que el referèndum estaria mancat igualment de “legitimitat en no representar la majoria”, i asseguren que “en cap cas serà la consulta que volen les tres quartes parts dels catalans”. El manifest argumenta que no hi ha les garanties necessàries i les enumera: una llei reguladora, una administració electoral que garanteixi la igualtat dels votants, un cens definit, unes meses electorals amb membres triats aleatòriament, uns mitjans públics que respectin la pluralitat de les opcions i el posterior reconeixement internacional.

Així mateix, després de demanar el boicot al referèndum d’autodeterminació, les i els signants defensen un estat plurinacional que se sustenti en la capacitat de generar aliances i teixir complicitats amb les forces polítiques de l’Estat espanyol i d’Europa.

Els Comuns i Podemos enfront del dret d’autodeterminació. Tensions internes i posicions enfrontades

Per la seva part a la consulta interna celebrada a finals de juny en el si de Podemos, la secció pratenca de Podemos va votar igualment desentendre’s del referèndum, contràriament a la tendència general del partit a la resta del territori català, o la del seu secretari general, Albano Dante Fachin qui defensar la seva participació al referèmdum, i anunciar el seu vot negatiu.

Els dirigents dels comuns han virat els discursos sobre el referèndum en molt poc temps, i no sense tensions internes. Un viratge que ha coincidit temporalment amb dos factors transcendentals. En primer lloc, l’arribada dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona i al Congrés espanyol i, en segon lloc, la clau de volta de tot: que el referèndum ha passat de ser una fita inabastable a tenir data, pregunta i urnes de camí.