L’aeroport del Prat delata com els fons esprimeixen Aena

August 2, 2017 in Actualitat, ECONOMIA

«Els accionistes celebren 1.000 milions de dividends en dos anys i una pujada del 186% de les accións entre les queixes de viatgers, aerolínies i treballadors».

x Cerosdobe

Dijous 27 de juliol, Aeroport d’El Prat. Dia de màxima afluència. Cues de fins a dues hores en els filtres de seguretat. I només 6 dels 10 torns de la instal·lació oberts. És només un exemple de la degradació del servei aeroportuari a l’estat espanyol, que no deixa satisfets ni als viatgers, ni als treballadors, ni tan sols a les aerolínies. Ara bé, els accionistes d’Aena, el gestor de les instal·lacions, caminen encantats. Pluja de dividends i una revaloració del 186% del preu de l’acció en amb prou feines dos anys.

La instal·lació catalana suma quatre jornades seguides de cues a causa d’una vaga encoberta del personal subcontractat per Eulen en els filtres, que reclama un augment de personal. L’adjudicació, que inclou a 300 empleats, va ser licitada a la baixa al juny de 2016 per 23,6 milions d’euros i un període de dos anys. De fet, una companyia de seguretat ha argumentat al portal Economia Digital la seva absència en el concurs a causa de la impossibilitat de rendibilitzar el conveni.

Mentre un portaveu explica que el monopoli semipúblic treballa “per totes les vies” per remeiar les llargues fileres de viatgers, altres veus defensen la externalización d’un servei que sobre el paper ha de donar suport a la Guàrdia Civil però acaba sent el múscul fonamental de l’operativa. L’alternativa: el model nord-americà, en el qual la policia és l’única encarregada d’aquests filtres.

A més, Aena va perdre el control dels filtres. Si fins llavors l’organització es basava en operaris de Prosegur dirigits per treballadors de la societat que va saltar a borsa en 2015, ara és l’adjudicatària la que té la potestat de decidir com gestionar els arcs de seguretat, quants tenir oberts i com distribuir a la plantilla.

Però la vaga en els filtres de seguretat no és un cas aïllat. Obviant les cues en el control de passaports de juny –que va obeir a la falta de policies–, la instal·lació catalana ja ha sofert vagues en el servei de restauració, adjudicat a Eat Out, i el de neteja, de Sacyr. Per a agost hi ha convocada una altra protesta del personal dels portaquipajes, de Adelte –l’empresa de Josep María Bartomeu, president del FC Barcelona–.

Fora de l’aeròdrom mediterrani, els vigilants d’accés a l’Aeroport de Madrid-Barajas, de Prosegur, també van convocar aturs a meitats de juliol. El mateix ha fet el personal de seguretat, també de Prosegur, i neteja, de Kle, en els aeròdroms d’Eivissa i Màlaga.

“Les adjudicacions cada vegada són més justes, més complicades de rendibilitzar, sempre es convoquen a la baixa”, lamenten des d’una concessionària sota condició d’anonimat. “I si ben el turisme no ha parat de créixer, això no s’ha vist reflectit en les nostres condicions”, afegeixen. El descontentament viatja des de la restauració a la seguretat a través de les sales vip.

I és que impulsat pel rècord turístic espanyol, el cava corre entre els fons d’inversió que completen l’accionariat d’Aena. Des del seu debut en els parquets –al febrer de 2015— la valoració del paper s’ha disparat un 186% des dels 58 als 166 euros, fins als 25.000 milions de capitalització.

Els ingressos no paren de créixer de la mà de la transformació dels aeroports en centres comercials i l’augment de passatgers. En el primer semestre de 2017 superen en un 7,5% les mètriques de l’any anterior, quan es van depassar els 230 milions de viatgers.

TCI Fund (15,7%), HSBC (5,2%), Deutsche Bank (4,3%), Talos Capital (3%) i BlackRock (2,9%) celebren també una allau de dividends des de la seva entrada, doncs ja freguen els 1.000 milions d’euro (2,7 euros en 2015 i 3,8 euros en 2016). Per al proper exercici, diversos analistes auguren que el repartiment pugui superar els 4,5 euros per participació.

L’apetit dels fons no es deté. Liderats per TCI i amb el suport dels alts executius –que veuen com podrien equiparar els seus sous de treballadors públics als de les grans corporacions de l’Ibex— advoquen per la privatització total. Un canvi que facilitaria l’assalt a aeroports d’altres països amb el sector liberalitzat.

L’enfrontament amb les aerolínies

Davant les temptatives frustrades pel govern espanyol, els inversors busquen altres fórmules de maximitzar el benefici. Si les constants vagues i conflictes laborals acaben per minvar la satisfacció del viatger, la relació amb les companyies aèries camina pels mateixos rumbs a pesar que Aena hagi acabat per claudicar.

Aprovat al gener, el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) fixa una rebaixa de taxes aeroportuàries progressiva del 11% fins a 2021. La xifra arriba després d’un dur enfrontament amb la patronal d’aerolínies i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), doncs el pla inicial del Ministeri de Foment era congelar l’impost aplicat a les operadores durant el lustre vinent.

“És normal que les tarifes d’Aena les fixi el propietari del 51% de l’empresa?”, es preguntava José María Marín Cremada, president de la CNMC. “No seria millor que les fixés un organisme independent com a Europa?”, afegia.