Una alcaldessa del PSC crea al Delta de Llobregat el major pelotazo postcrisis amb 26 gratacel

August 4, 2017 in Actualitat, TERRITORI

«L’Hospitalet prepara la major operació urbanística després de la bombolla per construir 26 hotels i oficines de 26 plantes».

«L’afectació que el pla te sobre una de les darreres zones agrícoles de Bellvitge, a tocar del riu, un dels punts de discòrdia».

 

El major pelotazo urbanístic després de la crisi immobiliària de 2008 està apadrinat per una alcaldessa del PSC que treballa a marxes forçades per construir una mole de gratacel a l’entrada de Barcelona.

L’alcaldessa de l’Hospitalet Núria Marín avança amb la major transformació immobiliària de l’Estat Espanyol després de la crisi en atorgar als propietaris de terrenys qualificats com a zones verdes la participació en la construcció de 26 edificis d’oficines i hotels que ocuparan 125.000 metres quadrats.

El pla avança en els despatxos de l’ajuntament de l’Hospitalet i de la Generalitat, a pesar que la construcció massiva de gratacel compta amb l’oposició de tots els grups municipals (excepte el PSC), i el rebuig de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) i del Parlament del Principat.

El pla ja acumula diversos recursos en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) impulsats per associacions com l’ecologista DEPANA, diverses formacions polítiques, o empreses com Plaro, o la companyia Galp Energía España.

Enfront del rebuig de totes les forces municipals, el projecte urbanístic no passarà pel ple municipal, on el govern de l’alcaldessa socialista Núria Marín, sense majoria absoluta, tindria el rebuig gairebé assegurat.

La construcció massiva de gratacel ha estat declarat com a projecte d’interès supramunicipal, una categoria que permet a l’alcaldessa aprovar el projecte sense cap tipus d’aval municipal. N’hi ha prou amb el vistiplau del departament de Territori de la Generalitat, en mans convergents, per impulsar-ho.

“Ens sembla un insult als veïns amb necessitat d’habitatge que l’ajuntament solament pensi en els grans interessos econòmics d’uns pocs. És la continuació d’una vella política urbanística que preval el benefici dels inversors immobiliaris per sobre de l’interès general. I és especialment greu perquè aquest pla ho fa a costa de zona agrícola de Can Trabal, àrees verdes i sòls municipals“, explica Ana González, regidor de Canviem.

El projecte ha estat analitzat per un advocat urbanístic que va col·laborar de forma activa a desmantellar la trama de corrupció urbanística al centre de Barcelona durant els anys de gestió socialista.

“L’ajuntament argumenta que el benefici per a la ciutat és la creació d’un parc metropolità. Per a això, el normal hagués estat que s’expropiessin els terrenys a preu de terreny rústic. Però van preferir que els propietaris que han comprat recentment terrens a la zona –tal vegada informats d’aquest projecte— tinguin participació en eldesenvolupament urbanístic dels nous gratacels”, explica Baptista Sotelo, l’advocat urbanístic que va treballar en el recurs.

Nova política urbanística

Els governs del PSC de l’àrea metropolitana de Barcelona, que van dissenyar grans projectes de desenvolupament urbanístic abans de la crisi, gairebé sempre van construir habitatges protegits per beneficiar als veïns més desfavorits i amb dificultat d’accés a l’habitatge. Eren aquests habitatges els que justificaven tots els grans pelotazos. D’aquella política, creada en plena bombolla immobiliària, al Prat de Llobregat, tot i els entrebancs, encara en sobreviuen dos bons representants, tot i l’afectació a la zona agrícola pratenca que impliquen; l’ARE Prat Nord i Prat Sud.

Però la construcció d’habitatges socials ja no és cap prioritat per a l’ajuntament de L’Hospitalet que només vol construir hotels, residències temporals i oficines.

“No es va a construir ni un sol edifici d’habitatges. Tan sols es preveu un ús restringit destinat a residencial no permanent (hotels i residències d’estudiants vinculades al campus). La resta seran oficines o empreses”, va explicar l’ajuntament de l’Hospitalet en declaracions recollides pel diari Economia Digital.

Can Trebal objecte de discòrdia

És precisament Can Trabal un dels punts de la discòrdia, ja que afecta l’última zona agrícola de L’Hospitalet, on es troba més del 80% de la diversitat biològica de la zona. En els a al·legacions presentades per l’oposició, sostenen que el projecte provocaria greus perjudicis per al medi ambient, ja que la superfície total, de 415.899 metres quadrats, es va incloure en 2011 en el llibre blanc de les zones a protegir a nivell europeu.

Argumentin que afectarà provocant la pèrdua de l’àrea agrícola, reducció de fauna, contaminació acústica i lumínica, a més d’afectacions a l’aqüífer de la Vall Baixa i el Delta del Llobregat.