Tal dia com avui el 2 de març de 1974 era assassinat a garrot vil Salvador Puig Antich

March 2, 2018 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

“Digue’ls que continuïn lluitant”.

Últimes paraules de Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil a Barcelona tal dia com avui el 2 de març de 1974.

Coincidint amb l’estrena al Prat l’any 2006 de la pelicula dirigida per Manuel Huerga, ‘Salvador’, i la polèmica generada al voltant d’aquest film, el col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ va editar i repartir a les portes del Cinema Capri un complet follet divulgatiu sobre la figura de Puig Antich i del MIL, que podeu consultar ara integrament en el seguent enllaç.

Tal dia com avui de 1921 va morir el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin.

February 8, 2018 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Tal dia com avui: Un 8 de febrer de 1921  va morir a Dmitrov, a prop de Moscou, el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin».

Els seu enterrament va donar lloc al darrer acte massiu al carrer de l’anarquisme a Rússia. Les seves restes mortals van ser seguides per un enorme festeig. Entremesclades amb les banderes vermelles, onejaven per sobre de la multitud les banderes negres dels grups anarquistes, en les quals podia llegir-se: “On hi ha autoritat, no hi ha llibertat”. Segons relaten els biògrafs del desaparegut, aquella va ser “l’última gran manifestació contra la tirania bolxevic, i molta gent va participar en ella tant per reclamar llibertat com per retre homenatge al gran anarquista”.

Tal dia com avui de 2009 okupes ens van deixar aquesta postal nadalenca

December 24, 2017 in Actualitat, L'Agit-prop, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui una jove parella okupava a la ciutat de Betlem un Portal.

Amb una acció carregada d’ironia i amb el desallotjament policial del Kasal Okupat del Prat ‘Alta Tensió’ com a context, activistes del Centre Social van penjar l’any 2009 a la façana del portal de Betlem, situat al pessebre de la Plaça de la Vila, una pancarta reivindicativa contra l’ordre de desallotjament d’aquest emblemàtic portal okupat, i el desnonament de la família que hi habitava il·legalment. Tot deixant-nos aquesta curiosa postal nadalenca què veieu a la fotogràfia.

[La Vinyeta] Preparant el “remake” d’un clàssic

July 20, 2016 in HUMOR, L'Agit-prop

Un clàssic del cinema rodat el 1936, que els nens i nenes macos de Pedralbes, la Bonanova, i Tres Torres, tenen prohibit veure abans d’anar a dormir, so pena de mullar el llit.


Quan rugeix la marabunta… el terratinent fuig!

Arriba una nova entrega de l’APM de l’Arte

May 28, 2016 in HUMOR, L'Agit-prop

Segona entrega del APM de l’Arte, per a la secció més sarcàstica i corrosiva d’elpratllibertari.cat: L’Agit-prop.

Per veure anteriors APM’s de l’Artesà clika el seguent enllaç

L’APM de l’Arte

May 19, 2016 in L'Agit-prop

L’APM de l’Arte, una nova col·laboració en format de vídeo per a la nostra secció més sarcàstica i corrosiva: L’Agit-prop.

Estigueu atents per què en vindràn més.

ICV dedica un passatge al rei borbó i després hi penja una bandera espanyola republicana

April 17, 2016 in Actualitat, AGITACIÓ GRÀFICA, Destacat, L'Agit-prop, POLÍTICA

Secció L’Agit-prop

 

Com deia un dels Marx “Aquests són els meus principis, si no t’agraden en tinc uns altres”.

Us oferim la darrera col·laboració amb la la nostra secció -l’agit-prop- en relació a l’acció protagonitzada per els joves d’ICV consistent en penjar una bandera espanyola republicana al passatge Juan Carlos I, i aprofitem per reproduir les manifestacions de la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’ en relació als fets esmentats.

De sorprenent podem qualificar la nostre reacció al veure una bandera espanyola republicana al Passeig Joan Carles I, el mateix passeig que el nostre Ajuntament va dedicar anys enrere al monarca Borbó designat pel mateix Francisco Franco.

De sorprenent podem qualificar igualment el fet de viure en un poble on avui pots passejar-te per una plaça de la Vila presidida per una gran bandera espanyola republicana, i una estona després girar una cantonada i caminar per algun carrer dedicat a persones vinculades amb la dictadura franquista; carrers com el de Victor Casanoves, cacíc i caporal de Someten; el del falangista Josep Guilera, el del Rector Martí i Piñol en la seva qualitat “de caidos por dios y por España”; o el del mossén i militar Farrès i Poch, responsable entre d’altres de signar informes causants d’enviar pratencs republicans i antifeixistes a les presons franquistes.

De carrers franquistes a El Prat no en volem cap ni un.
Memòria i dignitat!

+ Informació a la pàgina web de la campanya ‘Esborrem el feixisme dignifiquem els carrers’

“Si vis pacem parabelum” i simbologia d”El castigador” a la redada dels Mossos ahir a Sant Cosme

March 31, 2016 in Actualitat, AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, LLIBERTATS


Curiós pla de detall ens va oferir ahir El Prat TV al reportatge sobre la redada a Sant Cosme. Tot mostrant-nos a un agent de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra amb l’emblema de l’ONU, talment com si fós un casc blau, i simbologia d’El Castigador (The Punisher) acompanyada del lema “Si vis pacem, para bellum” (Si vols la pau, prepara la guerra) a l’uniforme.

 

[L'Agitprop] Tejedor Macclure ens parlarà de l’Artesà

March 23, 2016 in Uncategorized

Recodeu l’enderroc de la paperera? del KOP -Alta Tensió-? De la masia de Cal Costelleta Petita? Can Carlets? Les Cases d’en Puig? Cal Pau Pi?

Us deixem amb una nova col·laboració per a la nostre secció més corrosiva -L’Agitprotp-. Podeu visitar també el nostre especial Artesà d’aquesta mateixa secció.

Tal dia com avui de 1942 va morir Lucy Parsons, la dona “més perillosa que mil manifestants”

March 7, 2016 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 7 de març de 1942 va morir Lucy Parsons.

Lucy Parsons va esdevenir sens dubte una de les figures més destacades de l’incipient moviment obrer als Estats Units de finals del IXX i principis dels XX. “Més perillosa que mil manifestants” com la definiria la policia de Chicago als seus arxius.

Parsons representa a l’hora una de les figures més singulars del moviment anarquista als EUA, ho tenia tot… La seva simple existència representava un desafiament al sistema, nascuda a Waco una ciutat de Texas conquerida pels EUA a Mèxic vuit anys abans, va néixer sent esclava, mestissa filla d’una mexicana negra i un mestís de la nació indígena Creek, casada amb un ex-soldat confederal tot desafiant les lleis racistes contra la barreja racial… Pobre, de classe treballadora, dona i negre… Si amb això no n’hi hagués prou, Lucy també va ser una activa activista política defensora dels drets dels afrodescendents, indigenes, i de les dones, destacada sindicalista, i d’idees anarquistes per escarni dels seus enèmics.

La vida de Lucy Parsons no va ser la plàcida vida burgesa d’una llar benestant, ella va conneixer ben d’aprop la violència estructural i política del sistema i va saber forjar el seu caràcter cop a cop sense arronsar-se, orfe des dels 3 anys, va haber de fugir de Texas a causa del seu matrimoni interacial i del seu activisme antiracista, després de 17 anys de relació, perderia el seu company i pare dels seus fills, el també anarquista Albert Parsons, un dels executats coneguts com els martirs de Chicago que donarien origen al 1r de maig.

Lucy lluitaria fins al darrer dels seus dies amb 88 anys. Parrafrasejant a Bertolt Brecht: Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bones. N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n’hi ha persones com la Parsons que lluiten tota la vida. Aquestes són les imprescindibles…

Encara després de morta l’estat va seguir considerant-la una amenaça, i per aquest fet la policia va confiscar la seva biblioteca de més de 1.500 llibres i tots els seus escrits personals.