Jordi Martí Font ressegueix el rastre de l’independentisme llibertari en la presentació del ‘Llibre Negre’ al Prat

June 10, 2019 in Actualitat, CULTURA, POLÍTICA

«L’obra, que tindrà prop de 1.200 pàgines dividides en tres volums, és un recull de textos que aborden l’alliberament nacional des de l’anarquisme escrits entre 1842 i 2017».

«L’autor tarragoní va enlluernar durant gairebé dues hores el públic que va assistir al Casal ‘La Llavor’ amb un devessall de cites i referències sobre el tema».

 

El Barça, el Club Súper 3 i… la CNT. Són els tres col·lectius que han aplegat més persones associades o afiliades en la història dels Països Catalans. Amb aquesta sorprenent relació encetava l’historiador i periodista Jordi Martí Font la presentació del seu Llibre Negre al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’. Com a mostra que l’anarquisme no ha tingut als Països Catalans un paper tan residual com li pot semblar a molta gent. El Llibre Negre, el primer volum del qual va aparèixer el juny del 2017 i el segón recenment, és una recopilació de textos que aborden la qüestió de l’alliberament nacional dels Països Catalans des del món de l’anarquisme feta per Jordi Martí Font, que els ha acompanyat d’un breu comentari que els posa en context. El primer volum, abasta des de 1842 fins a 1939, i el segón entre 1940 i 1999. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui fa 80 anys de la derrota enfront del feixisme

April 1, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Avui es compleixen 80 anys de la fi d’un procés revolucionari únic al món i de la fi de la guerra civil, la mateixa guerra que van provocar els militars dirigits pel feixisme».

 

El 1 d’abril de l’any 1939, el General Franco anunciava el triomf definitiu del cop d’estat feixista i posava fi, després de tres anys de cruenta guerra i enfrontaments, a la segona República Espanyola.  S’iniciava així la dictadura franquista. Avui però, poc es recorda la revolució provocada a l’inici d’aquell mateix conflicte bèl·lic. Una revoloció nascuda arran de la resposta protagonitzada per les classes populars al cop d’estat patrocinat per les elits, pocs cops sentim esmentar el fet que durant aquells anys la gent humil va ser capaç d’organitzar-se amb multituds d’esbossos d’una societat estructurada de baix cap a dalt, en aquells temps anomenada democràcia directa o comunisme llibertari. Intentant de no repetir els mateixos errors que els bolxevics russos (per aquesta mateixa raó els estalinistes catalans i espanyols van perseguir amb acarnissament a la CNT, la FAI, i als del POUM),  i tractant de superar al mateix temps el que anomenen avui democràcia parlamentària de lliure mercat.

Amb tots els seus acers i errors, i enmig de les circumstàncies més terriblement adverses i d’una guerra, miraren d’anar més enllà, en l’edificació d’un model de societat utòpica basada en els principis amb l’equitat i la justícia social, encapçalat per la classe treballadora i els estrats més desfavorits de la societat, participan de manera directa a les assemblees, i empoderant-se de la gestió de les seves pròpies vides. Varen ser capaços d’autogestionar la societat i l’economia d’aquella manera que per a molts “és impossible”, varen fer realitat allò que determinats interessos d’ahir i avui volen fer-nos creure què és impossible mitjançant tots els mitjans possibles. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1942 va morir Lucy Parsons, la dona “més perillosa que mil manifestants”

March 7, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 7 de març de 1942 va morir Lucy Parsons.

Lucy Parsons va esdevenir sens dubte una de les figures més destacades de l’incipient moviment obrer als Estats Units de finals del IXX i principis dels XX. “Més perillosa que mil manifestants” com la definiria la policia de Chicago als seus arxius.

Parsons representa a l’hora una de les figures més singulars del moviment anarquista als EUA, ho tenia tot… La seva simple existència representava un desafiament al sistema, nascuda a Waco una ciutat de Texas conquerida pels EUA a Mèxic vuit anys abans, va néixer sent esclava, mestissa filla d’una mexicana negra i un mestís de la nació indígena Creek, casada amb un ex-soldat confederal tot desafiant les lleis racistes contra la barreja racial… Pobre, de classe treballadora, dona i negre… Si amb això no n’hi hagués prou, Lucy també va ser una activa activista política defensora dels drets dels afrodescendents, indigenes, i de les dones, destacada sindicalista, i d’idees anarquistes per escarni dels seus enèmics. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de fa 110 anys Ferrer i Guàrdia va morir a Montjuïc afusellat per l’estat

January 10, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui és celebra el 110è aniversari de l’afusellament del pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna.

I avui volem recordar les accions dutes a terme per la campanya “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” des de l’any 2009, coincidint amb el centenari, i que es venen repetint tots els anys des de llavors reclamant la substitució del Passatge Rector Martí i Pinyol pel del citat pedagog llibertari afusellat al castell de Montjuïc per part de l’estat espanyol després dels fets de la “setmana tràgica”.

Les seves últimes paraules van ser: «Sóc innocent. Visca l’Escola Moderna!»

Per saber-ne més:

Un passatge pratenc per en Ferrer i Guàrdia

[Debat] Catalunya i les anarquistes

October 26, 2018 in Debat

x Ruyman Rodríguez

Parlar de Catalunya, des de l’anarquisme (i gairebé des de qualsevol lloc) resulta difícil. El còmode sembla ser mantenir-se al marge, implicar-se en les pròpies dinàmiques, menysprear el que allí passa com si no tingués gens d’importància o despatxar-ho tirant de llocs comuns i fórmules doctrinàries. Sembla que un es juga el prestigi a l’immiscuir-se en temes tan aferrissats en els quals es dibuixen dos fronts clars, encara dins de l’anarquisme. No obstant això, jo no tinc cap prestigi per arriscar i parlar sense res que perdre alleugereix bastant la labor. Read the rest of this entry →

Una diada de l’onze explicada també en clau llibertaria

September 10, 2018 in Actualitat, POLÍTICA

La Diada d’enguany se’ns presenta marcada, se’ns dubte, per l’arremessa represiva desfermada per l’Estat Espanyol arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, i les reclamacions entorn de l’alliberment dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.

Enmig d’aquest context, i del fort debat públic i batibull generat; diferents veus del moviment llibertari també s’han volgut fer presents per defensar el dret d’autodeterminació dels pobles. Seria el cas d’organitzacions com Embat, Negres Tempestes, o del sindicat CGT per exemple, que han emès sengles comunicats. Read the rest of this entry →

Emili Guanyavents: l’anarquista que va escriure la lletra d’-Els Segadors-

September 9, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

x Jordi Marti i Font

Jaume Ayats, autor de l’estudi “Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional” afirma en aquest minireportatge que “Els Segadors” prové d’una cançó eròtica convertida en cançó política a la Guerra dels Segadors, la nostra guerra constitutiva. En canvi, en aquesta notícia i vídeo podem sentir i llegir com la melodia prové d’una cançó jueva del segle XV anomenada “Ein K’Eloheinu”. Jo no entraré en el debat. La cosa més curiosa, però, és que el seu autor, Emili Guanyavents, continua essent només “un tipògraf” o un “poeta”, desconegut per a l’absoluta majoria de persones que en canten el text que en fa de lletra. Qui era aquest home?

Com podia ser d’una altra manera, però no ho és, Guanyavents era catalanista i anarquista, internacionalista del segle XIX. El “Diccionari del moviment obrer als Països Catalans“, coordinat per Maria Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès, l’introdueix com a Emili Guanyabens i Jané i en diu el següent:

Tipògraf, traductor i anarquista (Barcelona 1860-1941). Se’l coneixia també com a Guanyavents, ja que es canvià el cognom. Particià en el Congrés Catalanista celebrat a l’octubre de 1880. Col·laborava activament en el Diari Català (1881), La Tramontana, a partir de 1886 (de la qual fou membre del consell de redacció fins al 1889), La Veu del Centre Català (1888), i L’Avenç, especialment entre 1892 i 1893. Entrà en contacte amb l’anarquisme per mitjà de la Societat Tipogràfica, i tal com van fer altres personatges de l’època, com ara l’enginyer i folklorista Cels Gomis, el dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer, o el tipògraf Eudald Canibell, s’esforça a fer compatible el seu internacionalisme anarquista amb el catalanisme. Participà en el Primer Certamen Socialista, celebrat a Reus el 1885. A mitjan 1882, formà part del grup anarcosindicalista que s’escindí de la Societat Tipogràfica i fundà tot seguit La Solidària. A partir de 1892 s’apartà de l’anarquisme. Com a poeta, estava seduït per un simbolisme d’inspiració maragalliana. Publicà periòdicament composicions a les pàgines de L’Avenç, així com diversos llibres de poesia. Participà en els Jocs Florals i va guanyar la Flor Natural en els de 1888″. ( La informació va signada per Teresa Abelló Güell). Read the rest of this entry →

Una xerrada al Casal ‘La Llavor’ vol donar a conèixer el cas ’21 de mayo’ contra sis joves anarquistes a ciutat xilena de Valparaiso

July 23, 2018 in Actualitat, LLIBERTATS

Una xerrada al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ vol donar a conèixer el cas ’21 de mayo’ de l’estat Xilè contra sis joves anarquistes, recenments condemnats a la ciutat de Valparaiso.

Demà a partit de les vuit del vespre, la xilena Lorena Godoy i el català resident a Xile Felip Gascón, oferiran el seu testimoni de primera ma sobre aquest controvertit cas.

Godoy i Gascón tambè són els autors de l’article “Caso 21 de mayo: Juvenicidio y capitalismo salvaje” publicat en diversos mitjans xilens.

Tal dia com avui de 1921 va morir el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin.

February 8, 2018 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Tal dia com avui: Un 8 de febrer de 1921  va morir a Dmitrov, a prop de Moscou, el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin».

Els seu enterrament va donar lloc al darrer acte massiu al carrer de l’anarquisme a Rússia. Les seves restes mortals van ser seguides per un enorme festeig. Entremesclades amb les banderes vermelles, onejaven per sobre de la multitud les banderes negres dels grups anarquistes, en les quals podia llegir-se: “On hi ha autoritat, no hi ha llibertat”. Segons relaten els biògrafs del desaparegut, aquella va ser “l’última gran manifestació contra la tirania bolxevic, i molta gent va participar en ella tant per reclamar llibertat com per retre homenatge al gran anarquista”.

“Visca la Terra i visca l’Anarquia”: Jordi Martí presenta el seu nou llibre a El Prat

July 5, 2017 in Actualitat, CULTURA, POLÍTICA

El proper dissabte 15 de juliol Jordi Martí Font presentarà a El Prat de Llobregat el seu nou llibre “visca la terra i visca l’anarquia” en un acte organitza’t pel col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ a dos quarts de vuit de la tarda al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ situat al número 2 del carrer Penedés. Un cop finalitzada la presentació se serviran tapes per picar, i després a mitjanit la vetllada continuarà amb PD EFE als plats.

Visca la Terra i visca l’Anarquia, editat per la editorial Calúmnia Edicions, inclou pròlegs d’Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.

Partint de la mirada personal però alhora col·lectiva que la qüestió nacional té en els textos de Jordi Martí Font, aquest intenta construir una teorització i una pràctica des de l’anarquisme d’aquest tema, tenint ben clar que cal explicar i reexplicar molts conceptes previs per intentar una feina d’aquesta magnitud, per intentar obrir un debat que, tot i que sempre present, s’intenta massa sovint obviar amb cites fora de context que demostren que de dogmes n’hi ha a tot arreu i cada dia més. Read the rest of this entry →