Tal dia com avui de 1921 va morir el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin.

February 8, 2018 in AGITACIÓ GRÀFICA, L'Agit-prop, Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Tal dia com avui: Un 8 de febrer de 1921  va morir a Dmitrov, a prop de Moscou, el pensador anarcocomunista Piotr Aleksejevic Kropotkin».

Els seu enterrament va donar lloc al darrer acte massiu al carrer de l’anarquisme a Rússia. Les seves restes mortals van ser seguides per un enorme festeig. Entremesclades amb les banderes vermelles, onejaven per sobre de la multitud les banderes negres dels grups anarquistes, en les quals podia llegir-se: “On hi ha autoritat, no hi ha llibertat”. Segons relaten els biògrafs del desaparegut, aquella va ser “l’última gran manifestació contra la tirania bolxevic, i molta gent va participar en ella tant per reclamar llibertat com per retre homenatge al gran anarquista”.

“Visca la Terra i visca l’Anarquia”: Jordi Martí presenta el seu nou llibre a El Prat

July 5, 2017 in Actualitat, CULTURA, POLÍTICA

El proper dissabte 15 de juliol Jordi Martí Font presentarà a El Prat de Llobregat el seu nou llibre “visca la terra i visca l’anarquia” en un acte organitza’t pel col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ a dos quarts de vuit de la tarda al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ situat al número 2 del carrer Penedés. Un cop finalitzada la presentació se serviran tapes per picar, i després a mitjanit la vetllada continuarà amb PD EFE als plats.

Visca la Terra i visca l’Anarquia, editat per la editorial Calúmnia Edicions, inclou pròlegs d’Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.

Partint de la mirada personal però alhora col·lectiva que la qüestió nacional té en els textos de Jordi Martí Font, aquest intenta construir una teorització i una pràctica des de l’anarquisme d’aquest tema, tenint ben clar que cal explicar i reexplicar molts conceptes previs per intentar una feina d’aquesta magnitud, per intentar obrir un debat que, tot i que sempre present, s’intenta massa sovint obviar amb cites fora de context que demostren que de dogmes n’hi ha a tot arreu i cada dia més. Read the rest of this entry →

El 1r de maig i els seus origens

May 1, 2017 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

La jornada màxima de 8 hores va ser aconseguida gràcies a milers de treballadors en vaga a Chicago. Reprimida la vaga i fora de control, la policia agafar a 8 caps de turc per dur a terme la repressió i espantar així a la resta de treballadors en vaga. Aquests 8 rostres van ser, 5 penjats l’11 Novembre de 1887, i 3 condemnats a presó, 2 condemnats a cadena perpètua i l’altre a 15 anys de treballs forçats.

Al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l’1 de maig seria el dia mundial de protesta i reclamacions obreres.

A Catalunya, la jornada de reivindicació del Primer de Maig se celebrà per primera vegada l’any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i a d’altres ciutats del Principat.

La legalització i la institucionalització d’aquesta diada per part dels diferents estats al llarg del segle XX ha desvirtuat el seu sentit originari i ha transformat una jornada de lluita reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Però, aquest caràcter festiu no ha amagat el veritable sentit d’aquesta data emblemàtica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin satisfetes, el Primer de Maig continuarà sent l’expressió anual d’aquestes reivindicacions. Read the rest of this entry →

“La rebel”, la pel·lícula sobre Louise Michel divendres vinent al Casal

January 28, 2017 in Actualitat, CULTURA

Divendres vinent 3 de febrer, s’exhibirà a El Prat, Louise Michel. La Rebel, una pel·lícula de Sólveig Anspach sobre la vida de l’educadora, poetessa i escriptora francesa Louise Michel. Cèlebre per la seva participació en l’aixecament popular i revolucionari de la Comuna de Paris, i una de figura cabdal en els inicis del moviment anarquista i feminista.

Deportada després de la derrota del moviment revolucionari de la comuna de Paris, la pel·lícula se centra principalment en la dramatització d’aquells esdeveniments històrics.

Sinopsis:
Després de la seva reclusió a la fortalesa de Rochefort, Louise va ser traslladada juntament amb milers més de comuners a la remota illa de l’oceà pacífic de Nova Caledònia mentre que a la capital de la metròpoli francesa, incansable però aïllat, el jove parlamentari Georges Clemenceau lluita per arrabassar l’amnistia pels Comuners. Mestra, propera a Victor Hugo, la Louise deportada serà una agitadora increïble i d’una resistència exemplar. Tots l’admiren. No només enforteix el coratge dels seus companys de presó, sinó que s’uneix als habitants de l’illa, els Kanaks. Ella els ensenya francès, descobreix els seus costums, la seva identitat com poble i mostra una solidaritat activa en solidaritat amb aquesta nació, quan aquest es van rebel·lar contra l’ordre colonial i l’imperialisme francès. La seva anarquia no és solament ideològica, sinó de comportament moral, un rebuig obstinat de la injustícia i la discriminació. Read the rest of this entry →

Una convocatòria al Casal pretén mostrar solidaritat internacionalista enfront un cas de repressió a Xile

November 27, 2016 in Actualitat

Una convocatòria dissabte pretén donar una mostra de suport internacionalista des d’El Prat enfront un cas de repressió esdevingut el passat 21 de maig a la ciutat xilena de Valparaiso i què diversos moviments socials xilens no dubten a denunciar el cas “de montatge“. La jornada començarà a les nou del vespre del dia 3 de desembre al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor i comptarà amb el passí del documental “Caso Bombas”.

El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent. Bloc antiautoritari, 11s2016

September 7, 2016 in Actualitat, POLÍTICA

«‘Com cada any diferents col·lectius i sensibilitats llibertàries, entre les quals és troba el col·lectiu pratenc ‘Catarko’, convoquen a manifestar-se l’11 de setembre al Bloc antiautoritari, darrera el lema ‘Un poble independent és autogestionat i desobedient. El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent’.».

 

[Manifest]

Blocllibertari11set2016El millor autogovern: la gestió col·lectiva de la gent.

Quan intentem cercar referents alhora de pensar en l’alliberament del nostre poble, acostumem a sentir que el que cal és emmirallar-se en els estats europeus, als auto-anomenats occidentals o en alguns casos fins i tot, a models teòricament socialistes de país. Aquesta construcció de referents, sense qüestionar-ne el model econòmic, polític o social fa que plantegem que en aquesta construcció del nostre futur nacional calgui cercar altres referents. Estem referint-nos a la regió de Rojava situada al Kurdistan, sota administració teòrica de l’Estat Siri, però independent “de facto”, o a les comunitats rebels autònomes de Txiapas o Oaxaca de Mèxic, entre d’altres. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 2006 van concloure les jornades llibertàries commemoratives del 19 de Juliol

July 23, 2016 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui del 2006 van concloure les jornades llibertàries organitzades a El Prat per commemorar el setantè aniversari de la revolució.

Iniciades cinc dies abans, tot coincidint amb l’efemèride del 19 de juliol, les jornades van estar organitzades pel col·lectiu llibertari pratenc ‘Catarko’ amb la col·laboració de la CNT del Prat i el KOP-Alta Tensió-, i van consistir amb diverses xerrades divulgatives entorn de la història, la cultura i l’arrelament de l’anarquisme pratenc i català, així com un debat públic sobre els conceptes de l’anarquisme en l’actualitat amb convidats com els historiadors Ferran Aisa, Jordi Ramos, Joan Montblanc o Joan Mateu. Acompanyant la part més divulgativa de l’esdeveniment durant el matí de dissabte també va tenir lloc una ruta anarquista pels passatges més emblemàtics de la revolució i l’anarquisme pratenc que va finalitzar amb una ofrena floral als lluitadors antifeixistes i amb la inauguració d’una plaça dedicada al 19 de juliol de 1936. En acabat va tenir lloc una paellada pels assistents al Kasal Okupat del Prat -Alta Tensió-. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1942 va morir Lucy Parsons, la dona “més perillosa que mil manifestants”

March 7, 2016 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 7 de març de 1942 va morir Lucy Parsons.

Lucy Parsons va esdevenir sens dubte una de les figures més destacades de l’incipient moviment obrer als Estats Units de finals del IXX i principis dels XX. “Més perillosa que mil manifestants” com la definiria la policia de Chicago als seus arxius.

Parsons representa a l’hora una de les figures més singulars del moviment anarquista als EUA, ho tenia tot… La seva simple existència representava un desafiament al sistema, nascuda a Waco una ciutat de Texas conquerida pels EUA a Mèxic vuit anys abans, va néixer sent esclava, mestissa filla d’una mexicana negra i un mestís de la nació indígena Creek, casada amb un ex-soldat confederal tot desafiant les lleis racistes contra la barreja racial… Pobre, de classe treballadora, dona i negre… Si amb això no n’hi hagués prou, Lucy també va ser una activa activista política defensora dels drets dels afrodescendents, indigenes, i de les dones, destacada sindicalista, i d’idees anarquistes per escarni dels seus enèmics.

La vida de Lucy Parsons no va ser la plàcida vida burgesa d’una llar benestant, ella va conneixer ben d’aprop la violència estructural i política del sistema i va saber forjar el seu caràcter cop a cop sense arronsar-se, orfe des dels 3 anys, va haber de fugir de Texas a causa del seu matrimoni interacial i del seu activisme antiracista, després de 17 anys de relació, perderia el seu company i pare dels seus fills, el també anarquista Albert Parsons, un dels executats coneguts com els martirs de Chicago que donarien origen al 1r de maig.

Lucy lluitaria fins al darrer dels seus dies amb 88 anys. Parrafrasejant a Bertolt Brecht: Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bones. N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n’hi ha persones com la Parsons que lluiten tota la vida. Aquestes són les imprescindibles…

Encara després de morta l’estat va seguir considerant-la una amenaça, i per aquest fet la policia va confiscar la seva biblioteca de més de 1.500 llibres i tots els seus escrits personals.

 

Ara farà 10 anys van conmemorar el 70è aniversari de la revolució social en plena rua de carnestoltes

February 6, 2016 in Memòria El Prat, Memòria històrica

La rua de carnestoltes del Prat de Llobregat ha estat un lloc on tradicionalment hem pogut trobar espai també per la crítica social. Un espai reivindicatiu entremesclat amb l’ambient festiu i la tradició que podem trobar tant amb el contingut de determinades comparses, fins certs moviments socials que han volgut aprofitar la rua de carnestoltes en certes ocasions per visibilitzar les seves propostes.

Aquest darrer seria el cas d’una llarga llista; l’abolició del deute extern, un conflicte laboral a la Damm, la defensa d’un centre social okupat, les retallades socials, la normativa de civisme, la repressió contra un activista pratenc, l’AVE i la defensa del delta…

Aquest seria igualment el cas, just ara farà una dècada, de la Comparsa miliciana antifeixista que va participar en la rua de carnestoltes del Prat el 25 de febrer 2006. La comparsa composta per aprop d’una quarentena de persones vestides de milicians van desfilar tot acompanyades de nombroses recreacions, que van des d’un blindat dels anomenats “tiznados”, a barricades de sacs de sorra armades sobre rodes per poder-se moure, i a destacar l’actuació en viu de l’Orquestra Trinxera pujada al damunt d’un camió tunejat a l’estil 36, tot encapçalant la comparsa mentre interpretaven versions del cançoner revolucionari dels nostres avis i àvies.

Segons el testimoni d’un dels participants d’aquella rua, un dels membres del jurat va apropar-se a alguns dels components de la comparsa miliciana i després de felicitar-los per la disfressa va confessar-los que “si no fóssiu qui sou, haguéssiu guanyat”.

L’organització de la comparsa estava emmarcada dintre dels actes de commemoració al Prat del “70è aniversari de la revolució” que van culminar el juliol d’aquell mateix any amb unes jornades llibertàries organitzades pel col·lectiu llibertari ‘Catarko‘ amb la col·laboració de la CNT del Prat i del desaparegut KOP -Alta Tensió-.

Ús deixem amb diverses fotografies recordant aquella diada de carnestoltes de fa deu anys.
Fotogràfies Comparsa miliciana antifeixista carnestoltes 2006

El Fets del 19 de Juliol de 1936. 79 anys de la revolució

July 19, 2015 in Memòria històrica

El 19 de juliol de 1936 al Principat va ser sufocat el cop d’estat feixista. Les organitzacions obreres, i a Catalunya principalment la CNT, van ser els qui van prendre la iniciativa i van combatre la revolta amb les poques armes de les quals disposaven. A pesar que els preparatius dels colpistes eren coneguts, les autoritats republicanes no es mostraven disposades a armar als treballadors. Fins i tot al Principat, on durant els dies anteriors al 19 de juliol, s’havia establert un Comitè d’Enllaç entre la CNT i Esquerra Republicana de Catalunya, la Generalitat no només es va negar a les urgents peticions dels anarcosindicalistes sinó que la Policia, sota les seves ordres, va procedir a desarmar-los.

En aquesta situació, la CNT, el POUM i altres organitzacions obreres buscaven armes desesperadament.

LA BATALLA DE BARCELONA Read the rest of this entry →