Tal dia com avui de 2017 es desallotjava l’acampada del teatre Artesà
juny 1, 2021 in CULTURA, Memòria El Prat
Tal dia com avui l’any 2017, a les 5:30 de la matinada, 6 furgons dels Mossos d’Esquadra i dues patrulles de la Policia Municipal van desallotjar a les persones acampades davant del teatre Artesà. L’objectiu d’aquesta acampada, que havia començat 5 dies abans, era la d’aturar l’enderroc programat pel dia 6 de juny d’aquest antic edifici patrimonial.
Tot i que els veïns i veïnes van demanar l’ordre judicial pel desallotjament, el cap municipal va al·legar que aquest no era necessari, ja que es tractava de patrimoni municipal i per tant podien entrar quan volguessin. Durant el desallotjament es van identificar a 15 persones i es va confiscar tot el material que els acampats no van poder portar a sobre al ser desallotjats, que va ser portat al magatzem de la Policia Local; molt d’aquest material mai va ser retornat al no poder presentar factura de compra.
Aquell mateix dia 1 de juny, van entrar les màquines per començar a enderrocar l’antic teatre. També el mateix dia, es va convocar una manifestació de protesta per l’enderroc del Artesà i el desallotjament de les persones acampades pels carrers del Prat, que va aplegar a mig miler de persones segons la plataforma “Aturem l’enderroc, Salvem l’Artesà”.
Tal dia com avui el ple municipal del l’Ajuntament del Prat va aprovar a porta tancada i sense la presència dels regidors d’ERC i CDC, què van decidir abandonar la sala en protesta per l’expulsió del públic, el projecte executiu del Nou Teatre Artesà amb els vots de l’equip de govern (ICV-PSC) i el suport dels grups de PP i Ciutadans. En contra van votar Se Puede El Prat, Guanyem i els dos regidors no adscrits. ERC i CDC, que havien abandonat el Ple, també es declaren contraris al mateix.
Veure com la categoria a la qual opta és “Rehabilitació patrimonial” és una d’aquelles coses que poden causar perplexitat.
La plataforma Salvem L’Artesà va organitzar el matí de fa just un mes, una ruta crítica per diferents racons del Prat on, per mitjà de les explicacions de l’historiador Jordi Ramos, es van anar assenyalant diferents punts on s’ha perdut, modificat o mantingut patrimoni cultural, històric i arquitectònic.
Avions i ocells, carxofes i pollastres, platges i xiringuitos: les veïnes de la metròpoli segurament tenim els nostres tòpics sobre el Prat de Llobregat, com totes les pratenques deuen tenir el seu Prat mental, fet dels retalls autobiogràfics. Però aquest imaginari ha patit un daltabaix, fa uns mesos, a causa de la desaparició del teatre de l’Artesà, un edifici gairebé centenari, integrat en un conjunt de volums, que era la joia del patrimoni pratenc, i on el bar (que es manté) ha destacat com a punt de trobada i d’oci veïnal. Arquitectònicament, l’edifici tenia la gràcia de la monumentalitat civil del modernisme industrial i de maó, amb un sostre espectacular de voltes ceràmiques, exemple d’una tècnica catalana que està en perill d’extinció.