Un acte antifeixista pretén recordar ‘La Desbadá’; la pitjor massacre de la guerra civil

November 1, 2018 in Actualitat, Memòria altres indrets, Memòria històrica, POLÍTICA

El proper divendres 9 de novembre, des del col·lectiu antifeixista ‘Esborrem el feixisme‘ presentaran al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ el documental: ‘Malaga 1937. La carretera de la muerte’, sobre l’oblidada massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda popularment com la Desbandá amb un acte public què comptarà amb la presència de familiars de supervivents.

La Desbandá va ser un atac a civils ocorregut durant la guerra, el 8 de febrer de 1937, després de l’entrada a Màlaga de les tropes franquistes i italianes. Una multitud de refugiats que abarrotaven la carretera fugint cap a Almeria (ciutat sota control de l’Exèrcit Popular Republicà) va ser atacada per mar i aire per vaixells franquistes i avions alemanys i Italians, causant la mort a entre 3.000 i 5.000 civils. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 2006, antifeixistes substitueixen tots els noms dels carrers franquistes del Prat

October 12, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Victor Casanoves rebatejat com a carrer Felipe Diaz Sandino

Tal dia com avui de 2006 en el marc de la “celebració” del 12 d’octubre, un grup de pratencs va netejar el poble de nombrosa simbologia franquista. Dues accions paral·leles es van dur a terme durant la matinada prèvia a la data, una consistent en la retirada de gairebé una quarantena de plaques del “Ministerio de la Vivienda” franquista, encara presents a nombrosos edificis pratencs. I una altra, rebatejant el nom d’alguns carrers que estan dedicats a personatges lligats amb el franquisme.

En el comunicat de l’acció s’expliquen els noms dels sis carrers i el motiu de la seva substitució, el grup es declara contrari a la celebració d’aquesta diada commemorativa d’un genocidi i de l’imperialisme espanyolista, el compromís amb els lluitadors antifeixistes del 36, i la voluntat ferma de continuar retirant els símbols fins que no en quedi cap.

El grup denuncia que durant el ple del 5 d’octubre del 2005 el consistori pratenc es va comprometre a la retirada total d’aquestes plaques. Durant el mes d’abril del 2006 una nova notícia parlava de la retirada de només quatre de les mateixes, un nombre irrisori per els antifeixistes “que ni tansols han estat capaços de complir”. Pels antifeixistes després d’un any i els carrers continuaven “lluint” nombrosos símbols feixistes “demostrant, un cop més, la falsedat dels acords consistorials que únicament serveixen de cara a la galeria i evidenciant que l’única solució per acabar amb la presència feixista és l’acció directa”.

La darrera de les plaques amb del Ministerio de la Vivienda franquista amb simbologia de la Falange va ser eliminada aquesta passada Festa Major en el marc del 10è Cercatasques Antifeixista convocat per la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers‘.

Read the rest of this entry →

‘Esborrem el feixisme’ reivindica l’eliminació de la darrera placa d’habitatge amb simbologia de La Falange

October 4, 2018 in Actualitat, POLÍTICA

«Durant la celebració del 10è cercatasques antifeixista de festa majorLa campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’ va reivindicar l’eliminació de la darrera de les plaques d’habitatges de La Falange què quedava a El Prat a un edifici construït per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista».

.

Divendres passat en el marc de la celebració del 10è cercatasques antifeixista de festa major la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’ va reivindicar l’eliminació de la darrera de les plaques d’habitatges de La Falange, situada al número 38 del carrer Enric Morera. Bona part de la resta de plaques ja van ser retirades per part del consistori arran de la presentació al ple municipal el març de 2009, d’una moció presentada per la citada plataforma antifeixista amb el suport de més d’una quinzena d’entitats i col·lectius locals, o bé per l’acció dels mateixos antifeixistes, prèvia i posteriorment a la presentació de la moció. Els antifeixistes reivindiquen en un comunicat que “nou anys aquella decisió del ple municipal s’ha fet efectiva“, “no pas mitjançant la institució sinó mitjançant l’acció directa”. Durant la passada edició del carcatasques ja va ser enretirada un altre placa al carrer Jaume Casanoves.

La citada iniciativa presentada al ple a més a més de la desaparició de les plaques de l’antic ministeri de vivenda, demanava canviar els noms dels carrers relacionats amb el franquisme, i el compromís del consistori per realitzar un acte de desgreuge a les víctimes del règim feixista, la pressió per l’anul·lació dels judicis, i acabava amb una crítica a l’actuació del consistori d’IC-V, denunciant que en 30 anys de mandat “no s’havien encarregat ni tan sols de conèixer exhaustivament l’abast total de la repressió a la població” Read the rest of this entry →

El cercatasques antifeixista acompleix una decada demanant l’eliminació dels carrers franquistes del Prat

September 25, 2018 in Actualitat, POLÍTICA

Per desè any consecutiu la campanya “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” tornarà a sortir al carrer en plena festa major per demanar a l’ajuntament que enretiri tots els carrers franquistes que resten a El Prat. Convocat sota el lema “Per un poble lliure de carrers franquistes” el 10è Cercatasques antifeixista sortirà a dos quarts de deu acompanyat per una xaranga percusió i vents, que recorrerà els carrers del poble des de la plaça de la Vila fins al Casal ‘La Llavor’. El cercatasques iniciara el seu recorregut just en el moment en que acabi el pregó.

Durant el trajecte és disposaran de cinc consumicions en total. El preu de la tireta de tickets serà de 6 euros ja que s’inclourà el euro del got retornable. La compra dels tickets del cercatasques d’enguany no serà anticipada com en altres edicions segons han anunciat els organitzadors, sinò en el mateix inici del Cercatasques a la plaça de la Vila. .

La campanya ‘Esborrem el Feixisme’ pretén recordar al nostre ajuntament aquesta iniciativa lúdica i reivindicativa, que tenir carrers dedicats “a caídos por la gloria de dios y por España” és segons les seves paraules “simplement una vergonya es miri com es miri, i la seva negativa a enretirar-los definitivament un insult a la memòria de tots aquells pratencs i pratenques antifeixistes morts i represaliats”.

Informació relacionada:

Aprovat el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes en un ple mogut

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

April 19, 2018 in Actualitat, POLÍTICA

Aquest matí les autoritats municipals han esborrat i restituït de nou el nom a la plaça Espanya, després que el passat 14 d’abril, les plaques de la plaça despertessin sota l’antiga denominació anterior a l’ocupació de les tropes franquistes a finals de gener de l’any 1939. Plaça Buenaventura Durruti. Dedicada durant la guerra civil en memòria del sindicalista i revolucionari anarquista de la CNT, Buenaventura Durruti, qui va morir el 20 de novembre de 1936 lluitant en la defensa del Madrid al costat de prop de 2.000 milicians de la coneguda com la columna Durruti.

Al llarg de la seva història, aquesta plaça ha tingut tres denominacions oficials. No obstant això, popularment és coneguda com a plaça dels autobusos, ja que era aquí on antigament tenien la parada els autobusos que anaven cap a Barcelona. Read the rest of this entry →

Taula rodona sobre el dret al no oblit i la necessitat de la memòria històrica

April 6, 2018 in Actualitat, POLÍTICA

Aquest dilluns 9 d’abril a la Sala d’Actes del Cèntric, a les set de la tarda tindrà lloc una taula rodona sobre la memòria històrica emmarcada en la projecció del documental Lesa Humanitat, d’Hèctor Fàver, nominada als premis Gaudí.

L’any 2007 es va aprovar la Llei de la Memòria Històrica per la qual es reconeixien els drets i s’ampliaven les mesures a favor de les persones víctimes de la persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. Malgrat els anys passats, el desplegament de la llei ha estat mínim i, fins i tot, el Comissionat pels Drets Humans del Consell d’Europa ha posat en evidència l’Estat espanyol per la seva inacció. Les principals intervencions han estat impulsades des de l’àmbit universitari, grups de recerca, associacions de familiars, recolzament econòmic internacional i pels familiars directes. A Catalunya, el Memorial Democràtic, creat el 2007, donà cobertura a moltes d’aquestes actuacions que ara es veuen compromeses per falta de finançament. L’estiu del 2017, el parlament català va aprovar l’anul•lació de les sentències polítiques del franquisme i va declarar il·legals els tribunals de guerra. Read the rest of this entry →

Els pratencs deportats als camps d’extermini de l’alemanya nazi, una història per no oblidar

January 27, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui commemorem el dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust».

Les atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els antifeixistes catalans i de la resta de l’estat espanyol que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. És calcula que vora a 9.328. De ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una tasa de mortalidad del 59%.

Camp de concentració de Mauthausen-Gusen, rebuda dels deportats de l’estat espanyol a l’exèrcit roig el dia del seu alliberament

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms d’almenys cinc pratencs que hi van morir.

Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941

Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941

Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941

José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941

Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942 Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 2006, antifeixistes substitueixen tots els noms dels carrers franquistes del Prat

October 12, 2017 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui en el marc de la “celebració” del 12 d’octubre, un grup de pratencs va netejar el poble de nombrosa simbologia franquista. Dues accions paral·leles es van dur a terme durant la matinada prèvia a la data, una consistent en la retirada de gairebé una quarantena de plaques del “Ministerio de la Vivienda” franquista, encara presents a nombrosos edificis pratencs. I una altra, rebatejant el nom d’alguns carrers que estan dedicats a personatges lligats amb el franquisme.

En el comunicat de l’acció s’expliquen els noms dels sis carrers i el motiu de la seva substitució, el grup es declara contrari a la celebració d’aquesta diada commemorativa d’un genocidi i de l’imperialisme espanyolista, el compromís amb els lluitadors antifeixistes del 36, i la voluntat ferma de continuar retirant els símbols fins que no en quedi cap.

El grup denuncia que durant el ple del 5 d’octubre del 2005 el consistori pratenc es va comprometre a la retirada total d’aquestes plaques. Durant el mes d’abril del 2006 una nova notícia parlava de la retirada de només quatre de les mateixes, nombre irrisori que ni tansols han estat capaços de complir. Ha passat un any i els carrers continuen “lluint” nombrosos símbols feixistes demostrant, un cop més, la falsedat dels acords consistorials que únicament serveixen de cara a la galeria i evidenciant que l’única solució per acabar amb la presència feixista és l’acció directa. Read the rest of this entry →

Un cercatasques reclamara per nové any consecutiu la retirada dels carrers franquistes d’el Prat

September 20, 2017 in Actualitat, POLÍTICA

Per novè any consecutiu la campanya “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” tornarà a sortir al carrer en plena festa major per demanar a l’ajuntament que enretiri tots els carrers franquistes que restenal Prat. Convocat sota el lema “Per un poble lliure de carrers franquistes” el 9è Cercatasques antifeixista sortirà a dos quarts de deu acompanyat per una xaranga que recorrerà els carrers del poble des de la plaça de la vila fins al casal ‘La Llavor’. El cercatasques iniciara el seu recorregut just en el moment en que acabi el pregó. Read the rest of this entry →

Debat, música, sopars, i activitats per infants en un acte solidàri què vol recordar els refugiats d’ahir i d’avui

November 8, 2016 in Actualitat, DRETS

«Aquest dissabte 12 de novembre tindrà lloc una diada a El Prat de Llobregat de solidaritat amb les persones refugiades que fugen dels conflictes bèl·lics derivats de la cobdícia pel petroli».

Els actes previstos començaran a les dues de la tarda al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ situat al carrer Penedés 2, amb un Dinar de carmanyola, seguit de diverses activitats per a nens i nenes, com un contecontes a les quatre de la tarda, per explicar el tema dels refugiats des de la perspectiva dels infants i un taller de Manualitats per infants a les sis, què tindrà lloc simultaniament a la xerrada d’Anna Sala Bolado; mestra, voluntària al camp de refugiats de Petra Olympo, a Grècia.

La xerrada anirà precedida de l‘actuació musical de Bitxe i els Mariachis del Delta a les cinc de la tarda.

A les vuit de la tarda és projectarà el documental: Refugiados, camino a ninguna parte. Aquesta activitat substitueix la xerrada i col·loqui inicialment prevista a càrrec del col·lectiu ‘Stop Mare Mortum‘, sota l’enunciat: “Militància vs. assistencialisme”, i què per problemes de disponibilitat del ponent finalment ha estat subtituida per la xerrada d’Anna Sala i el citat documental.

A dos quarts de deu de la nit començarà la part més festiva de la vetllada amb un sopar de tapes i cafeta amenitzats amb els punxadiscos: DJ Rick, PD’Roti Zora i PD Efe, fins a les dues de la nit.

El Prat sap molt bé el que és acollir. Sense anar més lluny entre els anys 37 i 38 es van habilitar al nostre municipi nombrosos espais per acollir refugiats de la resta de l’estat espanyol què venien fugint de l’avanç del feixisme. L’any 1939 els tocaria el torn de compartir aquell mateix trist destí a molts pratencs i pratenques què van haver d’emprendre el camí a la frontera. L’actitud hostil del govern democràtic francès vers aquells exiliats que ho havien perdut tot va ser vergonyosa, i molts pratencs varen veure’s internats a camps de concentració per refugiats, tal com passa avui mateix a moltes parts d’Europa.