Tal dia com avui de 1941 el llibertari pratenc Julián Acero era afusellat pel feixisme

November 21, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«El 21 de novembre de 1941 era afusellat el llibertari pratenc Julián Acero Tejel al Camp de la Bota».

«L’any 2013 a petició de la plataforma ‘Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers‘ l’Ajuntament va retirar del nomenclàtor pratenc el carrer dedicat a la memòria de Joan Vila Dalmau, la persona responsable directe del seu afusellament ».

 

Tal dia com avui, un 21 de novembre de 1941, era afusellat Julián Acero Tejel al Camp de la Bota. Joan Vila Dalmau va demanar personalment la reobertura i repetició del judici al jove llibertari i sindicalista de la CNT, que havia estat condemnat a 20 anys de presó en consell de Guerra per causes polítiques. El 15 d’octubre de 1941 el seu cas va ser revisat en consell de guerra sumaríssim i, acusat de ser xofer de les Patrulles de Control i de portar les víctimes per a ser afusellades al cementiri de Montcada i Reixac. En motiu d’aquesta revisió seria condemnat a mort i afusellat el 21 de novembre de 1941 al citat Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera .

Joan Vila Dalmau, el responsable de la seva mort, va ser durant molts anys administrador de l’antiga finca de la Ricarda i caporal del Sometent, cos armat dels grans propietaris, i pertanyia a una família d’arrelada tendència dretana. El seu pare va ser assassinat al cementiri de Montcada durant la Guerra Civil per un grup d’incontrolats, ell que estava present i també anava a ser afusellat es va poder escapar en amagar-se a un nínxol. Va ser alcalde entre l’11 de març de 1946 i el 18 de novembre de 1947. El seu mandat coincideix amb l’època en que la repressió franquista va ser més dura. La legislació del moment encarregava als alcaldes l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims que patirien centenars de pratencs que en ser del bàndol perdedor van passar molts anys d’empresonament. Read the rest of this entry →

Afectats per l’ERO al projecte educatiu del CRAM es concentren per denunciar la seva suposada irregularitat

October 15, 2020 in Actualitat, DRETS

«La CNT ha iniciat la impugnació col·lectiva de l’ERO que afecta al espai formatiu de la Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (AulaCRAM) per considerar-lo injustificat i per les múltiples irregularitats durant el procés de negociació»

 

Avui a les 12h hi ha hagut una concentració a la Plaça de la Vila convocada per la CNT del Prat com a protesta pel tancament del projecte AulaCRAM i la conseqüent pèrdua de tots els llocs de treball de les seves educadores.

Al juliol d’aquest any la empresa ja va anunciar la desafectació d’un ERTO que ja durava 3 mesos per força major a causa del Covid-19, donant lloc a un ERO d’extinció total que afectava al 100% de la plantilla. L’acomiadament efectiu es va donar el mateix dia de la subrogació i se’ls hi va comunicar que serien tingudes en compta si hi havia un augment de l’activitat, tot i que sense cap acord de garantia entre la Secció i la Fundació. Read the rest of this entry →

El Tribunal Suprem obliga a l’Ajuntament a facilitar les despeses del grups municipals a la CNT

August 13, 2020 in Actualitat, POLÍTICA

«El TSJC obliga l’Ajuntament del Prat a facilitar al sindicat CNT les dades desglossades de les despeses realitzades per tots els grups municipals durant l’anterior legislatura».

 

L’Ajuntament del Prat ha perdut el recurs que va interposar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i haurà de facilitar al sindicat CNT les dades desglossades sobre les despeses de tots els grups municipals durant l’anterior legislatura.

La sol·licitud referida va ser sol·licitada per la CNT a través de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) el 2 de febrer del 2018 i demanava textualment el “desglossament de les despeses per any i justificació amb factures incloses, del destí dels diners percebuts per cadascun dels grups polítics d’aquest Ajuntament des de l’any 2015 fins al 2017”.

Read the rest of this entry →

La Taula Sindical de Catalunya demana l’expropiació de Nissan

July 10, 2020 in Actualitat, ECONOMIA

En un comunicat conjunt la Taula Sindical de Catalunya, formada per la CGT, IAC, CNT, COS, Co.bas i Solidaritat Obrera, s’afegeix a la demanda de la derogació urgent” de l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors i reivindica “l’expropiació immediata de les instal·lacions de Nissan, la maquinària, els béns i recursos” per tal que la plantilla mantingui la seva feina i siguin “protagonistes d’un pla de gestió industrial alternatiu“.

L’agrupació sindical que agrupa el conjunt de l’autoanomenat sindicalisme combatiu català (en oposició al sindicalisme de concertació social representat principalment per UGT i CCOO) considera que “no hi ha cap motiu real que no sigui la cobdícia” per a tancar les plantes de Nissan a Catalunya. “Es tracta d’una multinacional que ha rebut centenars de milions d’euros de fons públics tant de forma directa com indirecta”, protesta la Taula Sindical de Catalunya.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1976: La Federació Local de Barcelona de la CNT és reconstitueix al Prat

June 14, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Agencia Logos

Tal dia com avui; un 14 de juny de 1976 és va celebrar a un local del Prat de Llobregat amb assistència d’unes 400 persones l’assemblea constituent de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.), com a continuació d’altres dues assemblees celebrades els dies 5 i 8 del mateix mes.

En línies generals, es van prendre els següents acords:

Prendre com a base i punt de partida, així com de posterior discussions, els acords presos al Congrés de Saragossa en 1936.

Quant a la posició de la Federació Local de la CNT davant l’aliança amb altres organitzacions sindicals i enfront del sindicat unitari, l’acord va ser per majoria absoluta que s’ha d’anar a constituir la unitat partint inexcusablement des de la consecució de la llibertat de sindicats i de la lliure sindicació, tenint present que el millor camí és la unitat d’acció des de la base o sigui des de l’empresa o sector, rebutjant qualsevol tipus d’acord que vengui pactat des de la cúspide.

Repudi al sindicat vertical.

No als òrgans interclassistes, formats pels partits burgesos. Si bé no s’ha de rebutjar qualsevol acció concreta i limitada que respongui veritablement als interessos del poble i del moviment obrer en particular.

Tal dia com avui ens deixa l’anarcosindicalista pratenc Demetrio Beriain

April 27, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui fa 39 anys va morir a Baiona el 27 d’abril de 1981 Demetrio Beriain Azqueta. Una de les figures més destacades de l’història del moviment anarcosindicalista pratenc».

 

L’anarcosindicalista pratenc Demetrio Beriain va néixer a Navarra l’any 1911. Era el major de sis germans i als setze va immigrar a Catalunya amb la seva família quan tenia 16 anys, començant a treballar a la fàbrica de la “Paperera Espanyola” del Prat de Llobregat; entraria llavors en contacte amb el moviment i les idees anarquistes, de la mateixa manera que ho van fer tots els seus germans: María Cruz, Emilia, Marcial, Càndida i Manuel.

De formació autodidàctica, un cop arribat al Prat, en Demetrio començà a aprendre a llegir i escriure i va esdevenir el responsable de cobrar les quotes d’afiliació als membres de la CNT local. Més endavant es convertiria en el secretari de la CNT del Prat, participant també de l’aixecament anarquista del 8 d’octubre de 1933, motiu pel qual va ser tancat al castell de Sant Feliu.

L’any 1934, un cop ja havia après a llegir i escriure en Demetrio va poder promocionar l’efímer quinzenal barceloní ‘Vida Nueva’.

Des dels seus inicis va ocupar responsabilitats sindicals a la fàbrica de paper i fou un dels coordinadors de la vaga de la Papelera a d’abril de 1936 juntament amb Moisès Orcol. Al començament de la guerra civil va presidir el Comitè local de milícies antifeixistes, formant part del consell que va substituir l’Ajuntament i participant en les col·lectivitzacions i en les peripècies de l’anarquisme barceloní (era cunyat de Josep Sabaté). Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1919 20 mil treballadors reunits en assemblea van posar fi a la vaga de la canadenca

March 18, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Alguns historiadors consideren que la força demostrada per la vaga de la Canadenca va ser clau perquè certs sectors, sobretot de la Lliga Regionalista comencessin a confraternitzar amb la dreta militarista espanyola»

Dani Cortijo | elNacional.cat

El 18 de març de 1919, en el context de la llarga “vaga de la Canadenca” el comitè de vaga de la CNT va intentar reunir-se al Teatre Bosque (ara cinema Bosque) amb els vaguistes de cara a valorar les negociacions que havien tingut amb la patronal i veure si ja havien de tornar al treball. Va ser del tot impossible. Hi havia més gent al carrer que a la sala on s’havia de fer l’assemblea i van decidir que necessitaven un espai molt més gran.

L’endemà a les nou del vespre, amb permís de les autoritats i absolutament envoltada de mesures de seguretat amb exèrcit inclòs, es va celebrar finalment una gegantina assemblea a l’aleshores plaça de toros de Les Arenes d’on n’havia de sortir la decisió d’acceptar o no les condicions proposades per la patronal per acabar amb un conflicte que ja feia 44 dies que durava.

Read the rest of this entry →

El sindicalisme alternatiu català crida a la mobilització el 30 de gener “en defensa de les pensions dignes”

January 28, 2020 in Actualitat, DRETS

«Convoquen accions a Tortosa, Tarragona, Lleida, Sabadell, Terrassa i Barcelona, entre altres punts del Principat en solidaritat amb la vaga general convocada a Euskal Herria».

 

Les diferents centrals alternatives conflueixen per a demanar unes pensions públiques dignes, la derogació de les reformes laborals i la regulació dels preus de l’habitatge, amb diverses mobilitzacions pel proper dia 30 de gener. Per primer cop en molts anys el sindicalisme alternatiu Català s’uneix per reclamar mesures que millorin la qualitat de vida de les classes treballadores. Aprofitant la convocatòria de vaga general el pròxim 30 de gener a Euskal Herria en defensa de les pensions i un treball digne, els sindicats CGT, CNT, CoBas, COS, IAC i Solidaritat Obrera, comencen un cicle de lluita per tal de recuperar drets, llibertats i millores laborals que el cicle post crisi econòmica va arrancar.

En un context de precarietat laboral creixent, on l’Estat Espanyol es situa com el país amb una taxa de temporalitat més elevada de la UE (27% d’assalariats amb contractació temporal), on Espanya és el tercer país més desigual de la UE, i sota la constant pujada dels preus de l’habitatge mentre que els salaris i les pensions s’han estancat. Els sindicats es disposen a treballar plegats per revertir aquesta situació conjuntament amb els moviments socials.

Euskal Herria;  ha estat el motor de tot l’estat pel que fa a les mobilitzacions en defensa de les pensions públiques. Sindicats, col·lectius socials i de pensionistes signants de la Carta de Drets Socials d’Euskal Herria, han fet una crida als “pobles de l’Estat espanyol “per a passar a “l’ofensiva” en defensa de “una ocupació, unes pensions i una vida dignes”. En una carta oberta, asseguren que és “necessari estendre la lluita per la defensa del sistema públic de pensions i unes pensions públiques dignes”. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1978 va tenir lloc el “Cas Scala”, un muntatge policial contra la CNT

January 15, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«El ‘cas Scala’; va esdevenir un dels episodis més foscos de “la transició espanyola” ordit pels serveis secrets espanyols del tardo-franquisme».

«Poc després de veure’s involucrat en ‘el cas Scala’, Joaquín Gambín,  s’infiltrar a un grup format per treballadors de la SEAT, i provocar la detenció d’un veï del Prat».

 

El 15 de gener de l’any 1978, després d’una manifestació de la CNT contra els ‘pactes de la Moncloa’ signats per CCOO i UGT, s’incendiava la Scala, la sala de festes de l’Eixample de Barcelona, a conseqüència d’un atemptat amb còctels molotov, en què van morir quatre treballadors del local. L’endemà la policia detenia quatre joves del renaixent sindicat llibertari CNT, que més tard van ser jutjats i condemnats per uns fets que ells mai no van reconèixer. No va ser fins l’any 1983 que es va jutjar, després d’una rocambolesca història, Joaquín Gambín, personatge clau del cas, delinqüent habitual i confident de la policia, que s’havia infiltrat a la CNT. Gambín va ser, si més no, l’inductor dels fets i va ser condemnat a set anys de presó. Gambín va declarar que el seu cap era ‘Escubi’, un fosc comissari implicat en ‘feines brutes’. Rodolfo Martín Villa  ministre de l’Interior d’aleshores, i ara vinculat a l’activitat empresarial,  mai no va declarar al judici, tot i la petició dels advocats. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui va morir Federica Montseny

January 14, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».

 

Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.

Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.

L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.

Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.