D’on prove el nom de la Plaça 17 de Setembre?
September 17, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica
«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de Setembre de 1976».
Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i el Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.
Per aquest motiu el consistori d‘IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra. Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura.
Entre els mesos d’agost i setembre de 1978 tingué lloc una de les mobilitzacions ecologistes més importants d’aquells anys de transició: la Marxa del Llobregat. Des del seu naixement a Castellar de N’Hug fins a la desembocadura al Prat de Llobregat, la Marxa esdevingué una riuada de veïns que protestaven per l’estat del riu i del seu entorn i n’exigien solucions.
La falta de personal per les retallades en el servei de recollida d’animals del Departament de Territori i Sostenibilitat ha deixat desateses algunes espècies d’ocells ferits o vulnerables, com l’oreneta, el falciot comú i reial, el falcó pelegrí o la gralla, entre moltes d’altres. L’atenció als avisos ciutadans sobre pollets caiguts del niu o animals indefensos van deixar de formar part de l’activitat habitual dels agents rurals de Catalunya a causa de la falta de personal. Davant aquesta situació, la Generalitat va derivar-ne la recollida i el transport a l’empresa pública Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), encarregada de portar els animals des de fa unes setmanes a clíniques veterinàries perquè se’ls faci el tractament (amb conveni amb la Generalitat). Diferents entitats afirmen, tot i això, que aquesta solució és insuficient per a la correcta protecció d’aquestes espècies, moltes en perill. 
Després de l’anunci de la 
La primera pedra encara hi és, però dels nous accessos viaris al port de Barcelona no n’hi ha ni rastre. Han passat quatre anys, i aquell punt quilomètric simbòlic instal·lat per a la visita de l’aleshores ministra Ana Pastor és l’únic rastre de la carretera de nou quilòmetres que havia d’anar des de l’autovia A-2 al seu pas per l’estadi de Cornellà-El Prat fins a les instal·lacions portuàries.
Personal tècnic de la Xarxa De Rescat de Fauna Marina de la Generalitat (XRFM), juntament amb un grup expert investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han completat el cens de la població reproductora de gavina corsa a la costa de Barcelona, una espècie catalogada en perill d’extinció.
ICV admet per primer cop a un document oficial, el que ha vingut denunciant històricament el moviment ecologista, i reconneix que la signatura i aprovació del Pla Delta ha tingut un “balanç ambiental negatiu”, i titlla la política anterior de “desenvolupista”.
El dia 6 de juny va tenir lloc una reunió entre l’Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la plataforma Salvem l’Olla del Rei. Allà es va comunicar que la fundació Mir-Puig, que finançava l’edifici de l’ICFO, havia decidit traslladar les obres a causa de les 
Segons ha fet públic la