Nova tala afecta un espai d’alt valor ecològic com és la Pineda de la Pava
April 4, 2019 in Actualitat, TERRITORI
Si fa poc informàvem sobre el retorn de l’esquirol vermell al Delta de Llobregat i la seva presència a la Pineda de la Pava, avui, ens toca fer-nos ressò de les denúncies d’entitats conservacionistes d’una nova tala a la Pineda de Gavà, en terrenys privats propers a la zona del British College, amb diverses desenes de pins històrics els afectats, i en plena època de nidificació de molts ocells.
La plataforma SOS Delta, lamenta la limitació dels hàbitats naturals al delta, i mostrar la seva total oposició a aquests fets en contra d’un espai amb un alt valor natural com és la Pineda de la Pava.
A la tala efectuada de Pineda de Gavà d’aquest final de març, s’uneix la tala de fa dos anys, enrere, o la més recent efectuada a la Pineda del Castell a Castelldefels, entre protestes veïnals contra els plans urbanístics d’aquest estiu passat.
La rua de carnestoltes del Prat de Llobregat ha estat un lloc on tradicionalment hem pogut trobar espai també per la crítica social. Un espai reivindicatiu entremesclat amb l’ambient festiu i la tradició que podem trobar tant amb el contingut de determinades comparses, fins certs moviments socials que han volgut aprofitar la rua de carnestoltes en certes ocasions per visibilitzar les seves propostes.
Tal dia com avui de 1973 el responsable franquista d’Obres Públiques Leopoldo Calvo Sotelo es reuní amb representants de l’Ajuntament del Prat per tractar sobre el desviament del riu Llobregat. Amb les obres ja subhastades i adjudicades, la representació municipal va exposar els acords a l’últim ple extraordinari i la negativa de la població. La intenció de l’estat espanyol era desplaçar una delegació per intentar analitzar l’assumpte.
Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i el Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.
Entre els mesos d’agost i setembre de 1978 tingué lloc una de les mobilitzacions ecologistes més importants d’aquells anys de transició: la Marxa del Llobregat. Des del seu naixement a Castellar de N’Hug fins a la desembocadura al Prat de Llobregat, la Marxa esdevingué una riuada de veïns que protestaven per l’estat del riu i del seu entorn i n’exigien solucions.
La falta de personal per les retallades en el servei de recollida d’animals del Departament de Territori i Sostenibilitat ha deixat desateses algunes espècies d’ocells ferits o vulnerables, com l’oreneta, el falciot comú i reial, el falcó pelegrí o la gralla, entre moltes d’altres. L’atenció als avisos ciutadans sobre pollets caiguts del niu o animals indefensos van deixar de formar part de l’activitat habitual dels agents rurals de Catalunya a causa de la falta de personal. Davant aquesta situació, la Generalitat va derivar-ne la recollida i el transport a l’empresa pública Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), encarregada de portar els animals des de fa unes setmanes a clíniques veterinàries perquè se’ls faci el tractament (amb conveni amb la Generalitat). Diferents entitats afirmen, tot i això, que aquesta solució és insuficient per a la correcta protecció d’aquestes espècies, moltes en perill. 
Després de l’anunci de la