D’on prove el nom de la Plaça 17 de Setembre?
September 17, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de Setembre de 1976».
Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i El Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.
Per aquest motiu el govern municipal d’IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació encara s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra.
Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura.
El Delta del Llobregat ocupa una superfície de gairebé 100 km2, dels quals actualment es mantenen poc més que un 5% dels hàbitats i les zones humides originals. La gran majoria de l’hemidelta esquerra (barri de Sants, l’Hospitalet, Cornellà o la Zona Franca) s’ha perdut. El 60% del seu territori ja està urbanitzat, la majoria d’espai lliure està aprofitada per l’agricultura i només un 10% està protegit sota figures específiques.
La tendència del turisme urbà ha influenciat la manera com els visitants arriben a Barcelona, que ja s’ha convertit en una de les ciutats més turístiques del món: el 2016, va ser la 12a més visitada al món i la 4a a tota Europa. Tot i ser un dels generadors d’economia més importants, el turisme i la concentració dels turistes causa considerables deterioraments ambientals, demandes d’energia i aigua, i generació de tota classe de residus.
L’impacte de les noves propostes d’ampliació de l’Aeroport del Prat podrien suposar un increment dels danys que ja ha patit el delta de Llobregat des que es van iniciar les obres per a aquest projecte i que, a dia d’avui, no han estat reparats per cap de les administracions competents. Això, si més no, és el que afirma la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) que, en un comunicat, ha reclamat que es tramiti una nova Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) per a les ampliacions previstes i que aquesta posi per davant de tot la preservació dels espais naturals i de les espècies protegides del delta del Llobregat. De moment, recorden els ecologistes, ni els governs espanyol ni català no han complert cap dels compromisos de reparació de les zones afectades per les obres, cosa que, afirmen des de DEPANA, posa “en greu risc la coherència de la Xarxa Natura 2000. 
Prop d’un centenar d’activistes convocats per la plataforma Stay Grounded (Queda’t a terra, en català), s’han mobilitzat aquest diumenge a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat per exigir l’aturada del projecte d’ampliació de les instal•lacions.
El president d’AENA Maurici Lucena ha anunciat que a partir del setembre es reunirà amb institucions i entitats econòmiques, entre elles l’ajuntament del Prat, per a parlar de l’ampliació de l’aeroport del Prat. En una