Tal dia com avui de 2008 una comparsa ‘pro-tren públic’ va desfilar a la rua del Prat per protestar contra l’AVE
February 10, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
La rua de carnestoltes del Prat de Llobregat ha estat un lloc on tradicionalment hem pogut trobar espai també per la crítica social. Un espai reivindicatiu entremesclat amb l’ambient festiu i la tradició que podem trobar tant amb el contingut de determinades comparses, fins certs moviments socials que han volgut aprofitar la rua de carnestoltes en certes ocasions per visibilitzar les seves propostes.
Aquest darrer seria el cas d’una llarga llista; l’abolició del deute extern, conflictes laborals, la defensa d’un centre social okupat, les retallades socials, la normativa de civisme, la repressió contra un activista pratenc, la defensa del delta, o el Tren d’Alta Velocitat -AVE-…
Aquest seria justament el cas de la comparsa pro-tren publíc -Tren d’Alta Voracitat- que va desfilar a la rua del Prat ara farà tot just una dècada, l’any 2008. Un tema què avui torna a estar més d’actualitat què mai, arran de l’anunci del Ministerio de Fomento espanyol de l’EVA; un nou AVE “low cost” fins el Prat. O el recent informe del Tribunal de Comptes calculan que els projectes per portar l’AVE a tretze ciutats ha tingut un sobrecost de més de 7.600 milions d’euros vinculats a l’especulació urbanística. Read the rest of this entry →
Tal dia com avui de 1973 el responsable franquista d’Obres Públiques Leopoldo Calvo Sotelo es reuní amb representants de l’Ajuntament del Prat per tractar sobre el desviament del riu Llobregat. Amb les obres ja subhastades i adjudicades, la representació municipal va exposar els acords a l’últim ple extraordinari i la negativa de la població. La intenció de l’estat espanyol era desplaçar una delegació per intentar analitzar l’assumpte.
Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i el Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.
Entre els mesos d’agost i setembre de 1978 tingué lloc una de les mobilitzacions ecologistes més importants d’aquells anys de transició: la Marxa del Llobregat. Des del seu naixement a Castellar de N’Hug fins a la desembocadura al Prat de Llobregat, la Marxa esdevingué una riuada de veïns que protestaven per l’estat del riu i del seu entorn i n’exigien solucions.
La falta de personal per les retallades en el servei de recollida d’animals del Departament de Territori i Sostenibilitat ha deixat desateses algunes espècies d’ocells ferits o vulnerables, com l’oreneta, el falciot comú i reial, el falcó pelegrí o la gralla, entre moltes d’altres. L’atenció als avisos ciutadans sobre pollets caiguts del niu o animals indefensos van deixar de formar part de l’activitat habitual dels agents rurals de Catalunya a causa de la falta de personal. Davant aquesta situació, la Generalitat va derivar-ne la recollida i el transport a l’empresa pública Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), encarregada de portar els animals des de fa unes setmanes a clíniques veterinàries perquè se’ls faci el tractament (amb conveni amb la Generalitat). Diferents entitats afirmen, tot i això, que aquesta solució és insuficient per a la correcta protecció d’aquestes espècies, moltes en perill. 
Després de l’anunci de la 
La primera pedra encara hi és, però dels nous accessos viaris al port de Barcelona no n’hi ha ni rastre. Han passat quatre anys, i aquell punt quilomètric simbòlic instal·lat per a la visita de l’aleshores ministra Ana Pastor és l’únic rastre de la carretera de nou quilòmetres que havia d’anar des de l’autovia A-2 al seu pas per l’estadi de Cornellà-El Prat fins a les instal·lacions portuàries.
Personal tècnic de la Xarxa De Rescat de Fauna Marina de la Generalitat (XRFM), juntament amb un grup expert investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han completat el cens de la població reproductora de gavina corsa a la costa de Barcelona, una espècie catalogada en perill d’extinció.