Tal dia com avui de 1994 va morir Federica Montseny

gener 14, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».

 

Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.

Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.

L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.

Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.

Tal dia com avui farà 40 anys Terra Lliure va atacar una torre d’alta tensió al Prat en protesta per la construcció de la nuclear d’Ascó

gener 2, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, una aleshores misteriosa organització va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure.

Terra Lliure no es donaria a conèixer oficialment fins al mes de juny d’aquell mateix any, amb un acte al Camp Nou, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1964 el franquisme promet reallotjar a diversos barraquistes a un nou barri al Prat

desembre 30, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1964 les autoritats franquistes prometien a diversos barraquistes de Barcelona una vivenda digna al nou barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.

El franquisme va construir Sant Cosme com a element de propaganda, dintre d’un desordre i descoordinació constructiva sense infraestructures i serveis mínims.

El barraquisme va ser un fenomen davant el problema de la vivenda. Sobretot després de la Guerra Civil, el govern franquista va intentar impedir la seva proliferació. L’intent de reallotjament en habitatges allunyats del centre de la ciutat de Barcelona i construïts amb urgència i materials precaris va fer que moltes famílies accedissin als nous habitatges, però no tot els barraquistes van ser destinats a les noves vivendes. Va ser principalment durant el període de 1957 al 1975, la promesa per part de les autoritats franquistes de la construcció de grans polígons. A finals de la dècada dels 1950 Barcelona allotjava als nombrosos nuclis de barraques el 7% de la població, unes 100.000 persones.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 un torpede italià arriba a la platja

desembre 26, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui, un 26 de setembre de 1936, un torpede llençat per un submarí italià en direcció al Far va aparèixer varat a la platja del Llobregat».

 

Tot i que els fets són confusos, la hipòtesi més probable segons les informacions recollides, és que el ‘Jalea’, un submarí de la marina de guerra italiana de vigilància per les aigües de Barcelona, llences tres torpedes contra un parell de vaixells mercants que és dirigien al Port de Barcelona. Un dels torpedes va acabar a la platja sense explotar.

Una cosa que no menciona el text, és que al dia següent, abans de les 7 del matí, suposadament el mateix submarí tornava a disparar dos torpedes contra un vaixell al port de Tarragona, i tornaven a errar l’objectiu i anar a parar a la platja.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1946 va morir el pratenc i refugiat anarcosindicalista Luis Salmerón Avilés

desembre 24, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui un  24 de desembre de 1946 va morir a l’hospital de La Rochelle, a la regió occitana de Poitou-Charentes, el pratenc i refugiat anarcosindicalista, Luis Salmerón Avilés.

Nascut a El Prat de Llobregat, Luis milità a la Federació Local del Prat de la Confederació Nacional del Treball. Quan esclatà la Guerra Civil lluità contra el feixisme en la Columna Durruti al front de Madrid i amb la militarització de les milícies aconseguí el grau de tinent.

Amb el triomf franquista passà refugiat a França i fou tancat als camps de concentració de Vernet, Setfonts i La Pellice. A partir de 1942 entrà en contacte amb la CNT que s’estava reorganitzant a l’exili i al 1945 s’afilià a la CNT de Poitiers.

Tuberculós i mancat d’una bona alimentació, el 1945 s’uní encara què per poc temps a l’antifranquista Unión Nacional Española. La UNE i la seva homóloga catalana, l’Aliança Nacional de Catalunya, fou una organització promoguda pel PCE i amb l’adhesió de diversos sectors dissidents de republicans, socialistes i anarcosindicalistes, amb la intenció  d’agrupar forces per lluitar contra la Dictadura franquista, alhora que es contribuïa a la lluita contra l’ocupant nazi a França.

Aquell mateix any Luís abandona la UNE a instàncies del seu amic, el destacat militant llibertari José Vergara Vicente. Poc desprès, molt afleblida aran del fracàs de l’invasió de la Vall d’Aran de l’any anterior, l’UNE va ser oficialment dissolta i va deixar d’existir. Un any desprès seria el mateix Luis Salmerón el què deixaria d’existir afleblit per la mala salut i les dures condicions de vida que va haver d’afrontar.

Tal dia com avui farà 35 anys El Prat va viure l’enterrament de Quim Sànchez

desembre 17, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui farà 35 anys, el 17 de desembre de 1985, el nostre municipi va viure l’enterrament de Joaquim Sánchez, un jove veí del Prat de Llobregat mort accidentalment el dia anterior mentre manipulava un artefacte explosiu.

Més de 200 persones van apropar-se fins el Cementiri Nou a l’enterrament per acomiadar el difunt. Molt conegut entre els ambients activistes locals, molts pratencs s’assabentarien llavors que aquell jove que coneixien havia abandonat l’activisme públic, per fer passar a militar a la clandestina Terra Lliure.

L’enterrament no va restar exempt de moments de tensió entre la família i molts dels presents, per les recriminacions públiques de la mare per la mort del seu fill. Finalment i malgrat les inicials reticències inicials de la família, la bandera estelada acompanyaria el taüt d’en Quim.

En aquells mateixos instants Jordi Cort i Hidalgo estava sent interrogat per la policia espanyola a la comissaria de Via Laietana. Havia estat detingut a 2/4 de dues de la matinada del dia 16 acusat de ser el presumpte co-autor juntament amb Quim Sánchez de diverses accions, entre elles l’assalt i col·locació d’un artefacte explosiu al despatx del advocat, i figura destacada de la ultradretà, Esteban Gómez- Rovira.

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui fa 35 anys Quim Sànchez va perdre la vida

desembre 16, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui , un 16 de desembre de 1985 moria en Quim Sànchez, persona molt coneguda al Prat i molt vinculat a diverses lluites socials. Posteriorment es va desvincular de la militància política estricta, i va passar a militar a Terra Lliure, fins que mentre preparava una acció de sabotatge perdé la vida en esclatar-li l’artefacte explosiu que estava manipulant dins d’una cabina telefònica del carrer Aldana de l’Eixample/Poble Sec de Barcelona.

La desaparició de’n Quim s’uneix a la de Felix Goñi, veí de la localitat i activista de Terra Lliure, mort en idèntiques circumstancies sis anys abans.

Informació relacionada:

Tal dia com avui; l’Audiència Nacional espanyola obre un procès per les esqueles a en Quim Sànchez

La Policia Municipal del Prat retira la placa de Plaça en memòria a en Quim Sànchez

Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 2016 el ple municipal aprova l’enderroc del Teatre Artesà a porta tancada per evitar la protesta

desembre 14, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«El 14 de desembre d’ara fa quetre anys, passarà a la història per haver estat el primer ple del Prat de Llobregat que s’ha hagut de realitzar a porta tancada, després que la Policia Municipal desallotgés de la sala els opositors al nou projecte »

 

Tal dia com avui el ple municipal del l’Ajuntament del Prat va aprovar a porta tancada i sense la presència dels regidors d’ERC i CDC, què van decidir abandonar la sala en protesta per l’expulsió del públic, el projecte executiu del Nou Teatre Artesà amb els vots de l’equip de govern (ICV-PSC) i el suport dels grups de PP i Ciutadans. En contra van votar Se Puede El Prat, Guanyem i els dos regidors no adscrits. ERC i CDC, que havien abandonat el Ple, també es declaren contraris al mateix.

Avui l’històric edifici modernista ha estat enderrocat, desapareixent per sempre elements de gran valor arquitectònic com la ferradura italiana, les llotges i les voltes catalanes del sostre de l’interior. La construcció del nou teatre ha canviat per sempre l’aspecte de l’Artesà històric amb una caixa escènica de 21 metres d’alçada, mantenint-se únicament parts de la façana de l’edifici històric, fet que va ser considerat com un “atemptat patrimonial” des de la plataforma veïnal què s’oposava al seu enderroc. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1938 quàquers instal·len menjador infantil a la Seda pels infants refugiats.

desembre 7, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1938 la “Societat dels Amics“, també coneguts com a quàquers, instal·làren un menjador infantil a la fàbrica de La Seda. Havien demanat a l’ajuntament un local per habilitar-ho com a menjador pels nens i nenes més necessitats. Davant la problemàtica de trobar un lloc més adient, s’acceptaren la proposta de la ubicació a La Seda, però el major problema era que la fàbrica era un possible objectiu militar.

Els quàquers formen part d’una societat religiosa pacifista nascuda al segle XVII a Anglaterra, i durant la Guerra Civil van ajudar principalment a la població infantil que patia les conseqüències del conflicte bèl·lic assolint un paper força destacat en la Comissió Internacional per a l’Ajuda als Nens Refugiats. Al Prat van col·laborar creant un menjador infantil per a nens refugiats i als infants que residien a la població civil, calculant-se la seva ajuda a uns 1.077 nens.

Per saber-ne més:
La Seda | La Ruta del anarquisme

Tal dia com avui farà un any va morir Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN

desembre 5, 2020 in Actualitat, Memòria històrica

«Jordi Moners, fundador del PSAN i històric del moviment independentista va morir el 5 de desembre del 2019. Nascut al Prat de Llobregat el 1933, Moners va esdevenir una figura destacada en la lluita antifranquista i l’esquerra independentista del Prat de Llobregat entre principis dels 70 i dels 80.»

 

Jordi Moners i Sinyol va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, va treballar uns anys com a passant però ho va acabar deixant per dedicar-se a l’estudi de la filologia romànica a Friburg, Marburg i Heidelberg, on va residir des de l’any 1959 compaginant els seus estudis amb diverses feines. El 1966 Moners va començar la seva lluita contra la dictadura en els rengles del Front Nacional de Catalunya, la seva evolució ideològica va ser cap a l’esquerra, i l’any 1968 va participar en l’escissió que va promoure la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Més tard, la seva figura fou clau perquè ideològicament el PSAN s’identifiqués com una formació marxista i comunista.

Dirigent i figura destacada del PSAN, Moners l’any 1971 va tornar al Prat, des de on va dedicar-se a organitzar l’activitat política del nou partit. I des d’on també participar en nombrosos esdeveniments de caire catalanista, social o ecologista; com la Marxa de la Llibertat o les dues Marxes del Llobregat per posar uns exemples. Read the rest of this entry →