Tal dia com avui de 1936 va morir Buenaventura Durruti al front de Madrid

November 20, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936 va morir al front de Madrid Buenaventura Durruti, una de les figures més rellevants de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’estat espanyol».

 

L’enterrament de Durruti a Barcelona va suposar una de les manifestacions de dol més concorregudes de la història catalana amb la participació de milers de persones en el seguici funerari. En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, on la Plaça de la Mancomunitat fou rebatejada amb el nom del popular anarquista fins a l’ocupació de les tropes feixistes.

L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.

Informació relacionada:

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

Tal dia com avui farà 80 anys, Lluís Serra, l’ex-alcalde del Prat va ser afusellat

November 18, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert -militant del PSUC i alcalde del Prat de Llobregat-, va ser afusellat al Camp de la Bota».

 

Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert va ser afusellat al Camp de la Bota pel feixisme. Militant de la UGT i el PSUC; en el periòde del 15 d’octubre del 36 al 18 de febrer del 37, aquest antic treballador de la Paperera va esdevenir Alcalde del Prat de Llobregat, càrrec què va abandonar per marxar de voluntari al front, on va caure presoner dels franquistes.

Fou torturat, i jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort per “auxilio a la rebelión” com tants i tants defensors de la legalitat republicana. Després de 83 dies de patir la tortura psicològica de cada matinada al sentir obrir les reixes de la Model a l’escamot que venia a cercar-los, fou assassinat al Camp de la Bota, junt a 7 lleials més, en un parapet prop de la platja, el dia 18 de novembre de 1939, a 5:45 hores.

“Tenia 36 anys i deixava vídua i un fill de 19 mesos; i uns ideals de justícia social i llibertat per tots els pobles, com a base d’un demà millor per al seu i per a tots els infants del món, que no van poder matar ¡ni morirà mai!”; en paraules del seu fill Lluís Serra i Sancho.

La vídua i el seu fill van haver de marxar del poble.

A dia d’avui cap espai del Prat recorda el seu nom com tampoc el de la resta de víctimes del franquisme; tot i que el maig d’aquest mateix any 2018, una moció aprovada pel ple municipal de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer, i corregir aquesta situació anòmala en una població on encara persisteixen carrers dedicats a persones relacionades amb la passada dictadura franquista. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui va morir l’anarcosindicalista i antiga treballadora de la Seda María Martínez Sorroche

November 10, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 10 de novembre de 2010, va morir a la localitat Occitana de Pau a l’estat francès, l’anarcosindicalista i antiga treballadora de la fàbrica la Seda del Prat de Llobregat, María Martínez Sorroche.

Miliciana en la Columna de “Los Aguiluchos”, va néixer a la localitat andalusa de Sérón el 9 d’octubre de 1914. A la mort del seu pare, la seva mare va emigrar amb els seus fills i àvia a França. Amb 10 anys va començar a treballar en una fàbrica de sedes prop de Lió, es va dedicar al mateix a la seva tornada a l’estat espanyol, a la factoria la Seda del Prat de Llobregat. Sent una jove treballadora, la ideologia anarquista del seu cunyat Luis Cano va deixar la seva empremta i es va unir a les Joventuts Llibertàries.

Al començament de la Guerra Civil va decidir implicar-se en la lluita activa i es va unir a la Columna ‘Los Aguiluchos de la FAI’, destinada a Aragó, en els combats del cementiri d’Osca. A la seva tornada a Barcelona va formar part del Comitè Econòmic de la Indústria del Pa, constituït per la CNT i UGT a Catalunya, i va treballar a temps parcial en una tahona ccolectivizada.

Després de la caiguda de la República va marxar de tornada a França, on va estar en els camps de refugiats de Golbey Epinel (al costat de la frontera suïssa) i La Godelle.

Va escriure un llibre amb les seves memòries “Vida per a una Vida”, encara inèdit.

Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners

November 4, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Aquell mateix 4 de novembre de 1989, en que va esclar una bomba a la casa de Jordi Moners, dues bombes més van esclatar a la clínica Dexeus i a la seu del MDT a Manresa. Els tres atemptats van ser reivindicats per Milicia Catalana, un grup ultradretà amb evidencies de connexions policials, del que avui en dia poc es parla».

 

Tal dia com avui de 1989, ara farà just fa 30 anys, el grup ultradretà espanyolista Milicia Catalana va atacar amb un artefacte explosiu el domicili de Jordi Moners i Sinyol a Sant Boi.

Nascut al Prat de Llobregat en Jordi, esdevenir un dels fundadors l’any 1968 del Partit Socialista d’Alliberament Nacional -PSAN-, i una de les figures més visibles de l’esquerra independentista al Prat, fins al seu canvi de residència a Sant Boi.

La mateixa jornada de l’explosió al domicili de Jordi Moners, els autors de l’atac van col·locar dos altres artefactes explosius més a la Clínica Dexeus de Barcelona, i a la seu del MDT a Manresa on van provocar importants danys materials.

Els autors de l’atemptat eren la Milícia Catalana, un grup paramilitar de tendència espanyolista, integrista catòlic i antimarxista. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1939 l’anarcosindicalista Josep Frigola es assassinat pel feixisme

November 4, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«A les 5:45 hores d’un 4 de novembre de 1939, el règim franquista va assassinar al pratenc Josep Frigola i Aguiló».

 

Nascut a Batea al 1903 tenia només 36 anys quan era afusellat al Camp de la Bota deixant un fill i la seva dona vídua.

Jornaler agrícola era militant de la CNT al Prat de Llobregat. Els organismes feixistes de la població pratenca l’acusaren de participar en els controls d’entrada i sortida de la ciutat de Granollers.

Va viure al carrer Manuel Bertrand núm. 48 just davant dels jardins de l’Hort de les Virtudes.

Tal dia com avui de 1910 va fundar-se la CNT

November 1, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

L’1 de novembre de 1910 la ciutat de Barcelona veia néixer un dels actors més importants de la història contemporània de Catalunya i d’Espanya, el sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT).

L’acord de fundar una nova organització sindical d’àmbit estatal, va sorgir arran del 2n congrés de Solidaritat Obrera, una unió de prop de 140 sindicats implantats principalment a Catalunya, i què representava prop de 30.000 afiliats.

Amb prop de milió i mig d’afiliats la Guerra Civil i la revolució social de juliol de 1936 marquen per l’anarcosindicalisme el seu punt àlgid, i són els punts brillants d’una història que també inclou episodis foscos com diverses il·legalitzacions, el pistolerisme dels anys 20, la llarga nit del franquisme, o el conegut com ‘Cas Scala‘. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931 van sortir en llibertat condicional els vaguistes de la Seda

October 27, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 27 d’octubre de 1931, dotze processats arran de la vaga de La Seda eren posats en llibertat condicional. La defensa de la CNT de les les millores de condicions de treball va fer iniciar una vaga al juliol de 1931. Aquesta començada el 18 de juliol, duraria 19 dies, l’oposició de la CNT a reprendre la feina davant el no reconeixement de les demandes del treball, va fer que el 31 de juliol esclatés el clima de violència amb tres persones ferides i un Guàrdia Civil.

Van detenir a 13 persones i escorcollar la seu local del sindicat CNT. Posteriorment, la fàbrica acomiadà obrers i hagueren més detencions i controls durant els anys posteriors.

Per saber-ne més podeu consultar l’entrada del web de la Ruta Anarquista.

Tal dia com avui de 1936 la Generalitat va legalitzar la col·lectivització de La Papelera

October 23, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1936, mitjançant un decret la Generalitat de Catalunya va legalitzar la col·lectivització per part dels treballadors de la “La Papelera Española” del Prat de Llobregat».

En desencadenar-se el cop d’estat militar què va provocar l’esclat de la guerra, la fàbrica estava aturada per la vaga decretada per la CNT, i immediatament la Paperera va ser col·lectivitzada.

Una assemblea general va nomenar el consell responsable recaient els càrrecs sobre companys d’UGT i CNT en igualtat de proporcions.

Anteriorment, existia un contracte d’arrendament amb la indústria vinícola Raimat amb la Paperera que caducava al 1948. Es faria efectiva la incorporació de les plantacions dins de la col·lectivitat de la Paperera davant la marxa dels propietaris dretans a París.

Per saber-ne més:

La Ruta Anarquista del Prat | La Paperera

Tal dia com avui de 1922, els treballadors de les vaqueries del Prat es declaren en vaga

October 16, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1922 els obrers de les diferents vaqueries del Prat de Llobregat es declaraven en vaga, per no haver estat acceptades les noves bases de treball proposades pels treballadors. El focus de les queixes obreres estava a la Granja de la Ricarda, que per les gestions realitzades pels propietaris des de la delegació de Treball van ser obligats a treballar i a no fer vaga.

La Ricarda era propietat dels Betrand, una coneguda família de cacics barcelonins.

Tal dia com avui de 2006, antifeixistes substitueixen tots els noms dels carrers franquistes del Prat

October 12, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Victor Casanoves rebatejat com a carrer Felipe Diaz Sandino

Tal dia com avui de 2006 en el marc de la “celebració” del 12 d’octubre, un grup de pratencs va netejar el poble de nombrosa simbologia franquista. Dues accions paral·leles es van dur a terme durant la matinada prèvia a la data, una consistent en la retirada de gairebé una quarantena de plaques del “Ministerio de la Vivienda” franquista, encara presents a nombrosos edificis pratencs. I una altra, rebatejant el nom d’alguns carrers que estan dedicats a personatges lligats amb el franquisme.

En el comunicat de l’acció s’expliquen els noms dels sis carrers i el motiu de la seva substitució, el grup es declara contrari a la celebració d’aquesta diada commemorativa d’un genocidi i de l’imperialisme espanyolista, el compromís amb els lluitadors antifeixistes del 36, i la voluntat ferma de continuar retirant els símbols fins que no en quedi cap.

El grup denuncia que durant el ple del 5 d’octubre del 2005 el consistori pratenc es va comprometre a la retirada total d’aquestes plaques. Durant el mes d’abril del 2006 una nova notícia parlava de la retirada de només quatre de les mateixes, un nombre irrisori per els antifeixistes “que ni tansols han estat capaços de complir”. Pels antifeixistes després d’un any i els carrers continuaven “lluint” nombrosos símbols feixistes “demostrant, un cop més, la falsedat dels acords consistorials que únicament serveixen de cara a la galeria i evidenciant que l’única solució per acabar amb la presència feixista és l’acció directa”.

La darrera de les plaques amb del Ministerio de la Vivienda franquista amb simbologia de la Falange va ser eliminada aquesta passada Festa Major en el marc del 10è Cercatasques Antifeixista convocat per la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers‘.

Read the rest of this entry →