«Tal dia com avui de 1936, mitjançant un decret la Generalitat de Catalunya va legalitzar la col·lectivització per part dels treballadors de la “La Papelera Española” del Prat de Llobregat».

En desencadenar-se el cop d’estat militar què va provocar l’esclat de la guerra, la fàbrica estava aturada per la vaga decretada per la CNT, i immediatament la Paperera va ser col·lectivitzada.

Una assemblea general va nomenar el consell responsable recaient els càrrecs sobre companys d’UGT i CNT en igualtat de proporcions.

Anteriorment, existia un contracte d’arrendament amb la indústria vinícola Raimat amb la Paperera que caducava al 1948. Es faria efectiva la incorporació de les plantacions dins de la col·lectivitat de la Paperera davant la marxa dels propietaris dretans a París.

Per saber-ne més:

La Ruta Anarquista del Prat | La Paperera

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1922 els obrers de les diferents vaqueries del Prat de Llobregat es declaraven en vaga, per no haver estat acceptades les noves bases de treball proposades pels treballadors. El focus de les queixes obreres estava a la Granja de la Ricarda, que per les gestions realitzades pels propietaris des de la delegació de Treball van ser obligats a treballar i a no fer vaga.

La Ricarda era propietat dels Betrand, una coneguda família de cacics barcelonins.

Tal dia com avui de l’any 1934, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el Ministeri de Guerra de la República, que dirigien conjuntament Diego Hidalgo Durán (PRR) i ―des del 4 d’octubre― el president de l’executiu Alejandro Lerroux García (PRR), ordenava als governadors civils de les quatre demarcacions catalanes que cessessin tots els alcaldes, regidors, presidents i diputats provincials de partits catalanistes i que els substituïssin nomenant elements dels partits involucionistes PRR o CEDA ―que formaven la coalició que governava l’Estat― o de la Lliga Catalana, hereva de la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista.

L’ordre que va ser tramesa als governadors de les quatre demarcacions catalanes deia: “Declarado el estado de guerra y asumido el mando por las autoridades militares, procede con objeto de conseguir el rápido restablecimiento de la normalidad, autorizar a los gobernadores civiles para que puedan suspender y substituir a todas las autoridades provinciales y municipales (…) para el mantenimiento del orden público o por cualquier causa que signifique tibieza, abandono o falta da cooperación  (…) se precisa que (…)  se mantengan (…) al lado del poder público y sean de la absoluta confianza de la autoritades civiles y militares”. Read the rest of this entry →

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1939 sortiria en llibertat definitiva el pratenc i mecànic a La Seda, José Doménech Casado. Nascut a Fornells de la Selva el 1906, va ingressar a la Model al març de 1939 acusat d’extremista durant la Guerra Civil espanyola per les noves autoritats franquistes.

Enguany es compleixen 85 anys dels Fets d’Octubre del 34. D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.

Arran d’aquells fets el responsable de l’aviació militar d’El Prat Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya des del camp d’aviació d’El Prat.

En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un retè format per militars, on el responsable militar Lecea tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. José Rodríguez Díaz de Lecea durant la Guerra Civil  va estar al servei del bandol franquista, i posteriorment va ser ministre de l’Aire entre 1957 i 1962. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1931 es desautoritzava al sindicat de la CNT del Prat que s’havia oposat a la contractació de treballadors per part dels caps de colla. Per aquest motiu havia creat una borsa de treball pròpia, en contraposició a la Societat de Treballadors del Camp que escollia els jornalers a la plaça de la Vila.

Tal dia com avui de 1941 moriria al camp nazi de Gusen (Àustria) el pratenc Juan Panisello Expósito.

Nascut a Tortosa el 1912, va ser fet presoner de guerra durant la II Guerra Mundial. El 1940 seria transportat a Mauthausen, i posteriorment al camp de concentració de Gusen.

Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Allà les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.