Tal dia com avui de 1922, els treballadors de les vaqueries del Prat es declaren en vaga
October 16, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
x Jordi Ramos
Tal dia com avui de 1922 els obrers de les diferents vaqueries del Prat de Llobregat es declaraven en vaga, per no haver estat acceptades les noves bases de treball proposades pels treballadors. El focus de les queixes obreres estava a la Granja de la Ricarda, que per les gestions realitzades pels propietaris des de la delegació de Treball van ser obligats a treballar i a no fer vaga.
La Ricarda era propietat dels Betrand, una coneguda família de cacics barcelonins.
Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el Ministeri de Guerra de la República, que dirigien conjuntament Diego Hidalgo Durán (PRR) i ―des del 4 d’octubre― el president de l’executiu Alejandro Lerroux García (PRR), ordenava als governadors civils de les quatre demarcacions catalanes que cessessin tots els alcaldes, regidors, presidents i diputats provincials de partits catalanistes i que els substituïssin nomenant elements dels partits involucionistes PRR o CEDA ―que formaven la coalició que governava l’Estat― o de la Lliga Catalana, hereva de la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista.
Enguany es compleixen 85 anys dels Fets d’Octubre del 34. D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.
La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’aconguir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.
El 3 d’octubre de l’any 2017, el 3-O, es va produir una gran mobilització ciutadana. Les imatges de policies, coneguts com a ‘Piolins’, colpejant gent pacífica durant el referèndum de l’1 d’Octubre, van colpir l’opinió pública per sobre de posicions polítiques. Algú havia pensat que això podia passar, perquè dies abans diverses organitzacions sindicals decidissin fer un pas endavant i demanar permís per fer una vaga general, en un cas i una ‘aturada de país’ en l’altre.
Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i El Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.