«Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert -militant del PSUC i alcalde del Prat de Llobregat-, va ser afusellat al Camp de la Bota».

Tal dia com avui de 1939, Lluís Serra i Giribert va ser afusellat al Camp de la Bota pel feixisme. Militant de la UGT i el PSUC; en el periòde del 15 d’octubre del 36 al 18 de febrer del 37, aquest antic treballador de la Paperera va esdevenir Alcalde del Prat de Llobregat, càrrec què va abandonar per marxar de voluntari al front, on va caure presoner dels franquistes.

Fou torturat, i jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort per “auxilio a la rebelión” com tants i tants defensors de la legalitat republicana. Després de 83 dies de patir la tortura psicològica de cada matinada al sentir obrir les reixes de la Model a l’escamot que venia a cercar-los, fou assassinat al Camp de la Bota, junt a 7 lleials més, en un parapet prop de la platja, el dia 18 de novembre de 1939, a 5:45 hores.

“Tenia 36 anys i deixava vídua i un fill de 19 mesos; i uns ideals de justícia social i llibertat per tots els pobles, com a base d’un demà millor per al seu i per a tots els infants del món, que no van poder matar ¡ni morirà mai!”; en paraules del seu fill Lluís Serra i Sancho.

La vídua i el seu fill van haver de marxar del poble.

A dia d’avui cap espai del Prat recorda el seu nom com tampoc el de la resta de víctimes del franquisme; tot i que el maig d’aquest mateix any 2018, una moció aprovada pel ple municipal de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer, i corregir aquesta situació anòmala en una població on encara persisteixen carrers dedicats a persones relacionades amb la passada dictadura franquista. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui, un 10 de novembre de 2010, va morir a la localitat Occitana de Pau a l’estat francès, l’anarcosindicalista i antiga treballadora de la fàbrica la Seda del Prat de Llobregat, María Martínez Sorroche.

Miliciana en la Columna de “Los Aguiluchos”, va néixer a la localitat andalusa de Sérón el 9 d’octubre de 1914. A la mort del seu pare, la seva mare va emigrar amb els seus fills i àvia a França. Amb 10 anys va començar a treballar en una fàbrica de sedes prop de Lió, es va dedicar al mateix a la seva tornada a l’estat espanyol, a la factoria la Seda del Prat de Llobregat. Sent una jove treballadora, la ideologia anarquista del seu cunyat Luis Cano va deixar la seva empremta i es va unir a les Joventuts Llibertàries.

Al començament de la Guerra Civil va decidir implicar-se en la lluita activa i es va unir a la Columna ‘Los Aguiluchos de la FAI’, destinada a Aragó, en els combats del cementiri d’Osca. A la seva tornada a Barcelona va formar part del Comitè Econòmic de la Indústria del Pa, constituït per la CNT i UGT a Catalunya, i va treballar a temps parcial en una tahona ccolectivizada.

Després de la caiguda de la República va marxar de tornada a França, on va estar en els camps de refugiats de Golbey Epinel (al costat de la frontera suïssa) i La Godelle.

Va escriure un llibre amb les seves memòries “Vida per a una Vida”, encara inèdit.

«A les 5:45 hores d’un 4 de novembre de 1939, el règim franquista va assassinar al pratenc Josep Frigola i Aguiló».

Nascut a Batea al 1903 tenia només 36 anys quan era afusellat al Camp de la Bota deixant un fill i la seva dona vídua.

Jornaler agrícola era militant de la CNT al Prat de Llobregat. Els organismes feixistes de la població pratenca l’acusaren de participar en els controls d’entrada i sortida de la ciutat de Granollers.

Va viure al carrer Manuel Bertrand núm. 48 just davant dels jardins de l’Hort de les Virtudes.

Tal dia com avui, un 27 d’octubre de 1931, dotze processats arran de la vaga de La Seda eren posats en llibertat condicional. La defensa de la CNT de les les millores de condicions de treball va fer iniciar una vaga al juliol de 1931. Aquesta començada el 18 de juliol, duraria 19 dies, l’oposició de la CNT a reprendre la feina davant el no reconeixement de les demandes del treball, va fer que el 31 de juliol esclatés el clima de violència amb tres persones ferides i un Guàrdia Civil.

Van detenir a 13 persones i escorcollar la seu local del sindicat CNT. Posteriorment, la fàbrica acomiadà obrers i hagueren més detencions i controls durant els anys posteriors.

Per saber-ne més podeu consultar l’entrada del web de la Ruta Anarquista.

«Tal dia com avui de 1936, mitjançant un decret la Generalitat de Catalunya va legalitzar la col·lectivització per part dels treballadors de la “La Papelera Española” del Prat de Llobregat».

En desencadenar-se el cop d’estat militar què va provocar l’esclat de la guerra, la fàbrica estava aturada per la vaga decretada per la CNT, i immediatament la Paperera va ser col·lectivitzada.

Una assemblea general va nomenar el consell responsable recaient els càrrecs sobre companys d’UGT i CNT en igualtat de proporcions.

Anteriorment, existia un contracte d’arrendament amb la indústria vinícola Raimat amb la Paperera que caducava al 1948. Es faria efectiva la incorporació de les plantacions dins de la col·lectivitat de la Paperera davant la marxa dels propietaris dretans a París.

Per saber-ne més:

La Ruta Anarquista del Prat | La Paperera

x Jordi Ramos

Tal dia com avui de 1922 els obrers de les diferents vaqueries del Prat de Llobregat es declaraven en vaga, per no haver estat acceptades les noves bases de treball proposades pels treballadors. El focus de les queixes obreres estava a la Granja de la Ricarda, que per les gestions realitzades pels propietaris des de la delegació de Treball van ser obligats a treballar i a no fer vaga.

La Ricarda era propietat dels Betrand, una coneguda família de cacics barcelonins.