Un dia després de l’ocupació del Prat per part de les tropes franquistes, el dia 26 de gener de 1939, es creava una comissió per iniciar la desarticulació de les col·lectivitzacions realitzades durant la Guerra Civil.

La Seda i la Papelera tornarien als seus anteriors propietaris i la Comisión de Recuperación Agrícola retornaria els camps agrícoles als diferents propietaris. L’organització sindical franquista va establir un sistema de control per aglutinar a tota la població del món rural, de les quals destacaven les “Delegaciones Sindicales”, “hermandades sindicales” i cooperatives. El règim franquista des de l’inici va prohibir els partits, els sindicats i les associacions. L’Organización Sindical Española (OSE) es va mantenir fins a l’octubre de 1976.

Els camps, els antics propietaris en varen trobar plantats de escaroles, ansiams i carxofes fetes per la colectivitat. Les fabriques especialment a La Seda, varen desmantellar el taller on es fabricaven baines de artilleria. A La Paperera Española, no van admetre als treballadors afiliats a la CNT, com a represalia i varen contractar treballadors nous.

Article relacionat: 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes al Prat

Tal dia com avui, un 26 de gener de 1979 un Renault-4L què viatjava amb tres ocupants al seu interior va ser metrallat per la policia espanyola després de saltar-se un control a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació de Barcelona. Entre els seus ocupants hi havia un veí d’El Prat, en Fèlix Goñi que van poder fugir juntament amb un altre acompanyat, després de deixar enrere el vehicle amb el seu conductor ferit de mort al seu interior.

Els tres joves van resultar formar part d’un escamot d’un grup clandestí de caire independentista què pretenia realitzar un atracament a un transport de fons de Banca Catalana, aquesta seria una de les primeres accions de l’embrió del qual més endavant sorgiria Terra Lliure.

«Tal dia com avui de 1931 Mari Pepa Colomer li era entregat el carnet d’aviadora a l’Escola d’Aeronàutica d’El Prat. Va ser la primera dona a obtenir el títol oficial de la Direc­ció General d’Aeronàutica Civil a l’estat espanyol»

x Agnès Rotger | Revista Sàpiens

L’Encarnació estava con­vençuda que quan la seva filla sortia de casa cada matí se n’anava a estudiar a l’Institut de Cul­tura que dirigia la Francesca Bonnemaison. Però la Mari Pepa no anava pas al car­rer Més Baix de Sant Pere: amb el cor bategant d’ex­citació es dirigia al Prat.

Diuen que quan tenia set anys va provar de saltar d’un segon pis amb un pa­raigua obert. Aquell dia es va trencar les dues cames, però la il·lusió de volar va quedar intacta. I deu anys més tard, quan uns amics la van dur a fer una volta en una avioneta, la Mari Pepa es va proposar con­vèncer com fos el seu pare que la deixés convertir-se en pilot. Read the rest of this entry →