February 18, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
Tal dia com avui, un 18 de febrer de 1978, ara farà 41 anys, s’aprova la modificació de Prat de Llobregat per “El Prat de Llobregat”.
February 16, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
A la resta de Catalunya les eleccions també van suposar un rotund triomf del Front d’Esquerres: davant del 41% assolits pel Front Català d’Ordre, la coalició dretana encapçalada per la Lliga. Entre els punts principals del seu programa electoral es trobaven, l’amnistia dels presos polítics, l’aplicació de la Llei de Contractes de Conreu, la readmissió dels obrers acomiadats per motius polítics durant el bienni conservador, i el restabliment de l’Estatut d’Autonomia i les llibertats democràtiques.
Poc abans d’aquella contessa electoral, l’última setmana de gener, la CNT celebrar un Ple reafirmant el seu apoliticisme, però va optar per no emprendre l’habitual campanya de propaganda demanant l’abstenció.
Tot i el programa electoral relativament moderat del bloc format pels Fronts d’Esquerres del Principat i del País Valencià i del Frente Popular a la resta de l’Estat Espanyol, la derrota de les candidatures dretanes no fou acceptada per una bona part de les classes dirigents espanyoles, i 4 mesos després esclatar un intent de cop d’estat de caire feixista per derrocar el govern sorguit d’aquelles eleccions, cop que en fracassar degenerar amb una guerra civil que s’allargar prop de 3 anys. Un pronunciament militar què provocar a la seva vegada, una resposta en forma d’esclat popular de caràcter revolucionari, que va tenir una especial incidència a Catalunya i l’Aragó, on la CNT era la força hegemònica entre la classe treballadora.
Podríem dir en certa manera que aquella derrota electoral de la dreta “despertar el fantasma del feixisme”, que ens diria avui en dia Pablo Iglesias.
February 13, 2019 in Actualitat, Memòria El Prat, Memòria històrica
Tomàs Aznar Lou, històric militant anarcosindicalista del Prat més conegut popularment com “El Maño”, va morir aquest dissabte 9 de febrer a l’edat de 64 anys i ha estat incinerat aquesta tarda al Tanatori de Bellvitge.
Sindicalista des de fa més de quaranta anys, va participar en la refundació de la CNT al Prat, sindicat al qual va estar afiliat fins al darrer moment abans de la seva prematura defunció.
Persona de tarannà solidari, va treballar fins la seva jubilació a l’empresa Damm del Prat de Llobregat, on també va exercir la seva activitat sindical.
Que la terra et sigui lleu.
February 13, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
«Tal dia com avui, un 13 de febrer de 1939, 25 pratencs detinguts per les noves autoritats franquistes eren traslladats a la presó de la Model de Barcelona».x Jordi Ramos
La nit del dia anterior van ser arrestats i transportats a l’habitació de l’ajuntament del Prat que hi havia entrant a mà dreta, a l’espera del seu trasllat a la presó. La comissió gestora va delegar -la funció de recollir les acusacions- a unes quantes persones simpatitzants del nou règim franquista que, en nom de la Falange, es van a posar a redactar els erronis informes sentenciadors.
Just feia 24 dies què havia tingut lloc l’entrada de les tropes franquistes al Prat i l’ocupació del municipi.
February 5, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria històrica
Els 44 dies que van canviar la història. Un dia com avui, fa 100 anys, va començar una vaga indefinida que va durar més de dos mesos. Una vaga indefinida plena de detencions massives, una declaració d’Estat de Guerra i violència paramilitar organitzada per la patronal.
Aquesta és la història de la Vaga de la Canadenca. Una vaga encapçalada per la CNT que va aconseguir la jornada laboral de vuit hores, increments salarials, l’alliberament dels detinguts i la readmissió dels acomiadats.
February 1, 2019 in ECONOMIA, Memòria històrica, POLÍTICA
Tal dia com avui, un 1 de febrer de l’any 2003. L’Ajuntament del Prat va anunciar que havia arribat a un acord per a la construcció d’una estació de l’AVE al Prat, el que segons el consistori significaria “una gran oportunitat pel municipi”. Quinze anys després l’estació del AVE del Prat, la gran aposta de’n Tejedor, que havia de permetre el creixement urbanístic del Prat Nord, resta avui inservible com un monumental testimoni silenciós del nyap de l’AVE i de la cultura “del pelotazo”.
La desestimació de la proposta d’arribada directa del TAV a l’aeroport per raons econòmiques i de “dificultat tècnica” i la seva substitució per trens llaçadera, van portar al consistori pratenc a fer una moció l’any 2004 amb el vot de tots els partits polítics exigint que l’estació intermodal es fes al Prat com havien pactat l’any anterior. Tots els partits a una. Finalment, el gener de 2005, s’aprovava per part del govern estatal aquesta estació intermodal a la nostra població, sense desestimar-se en un futur una altre al mateix aeroport. A partir d’aquest moment es comença a plantejar el boom especulatiu del denominat Prat Nord que ha tingut tantes conseqüències, entre altres el tancament d’algunes de les industries més emblemàtiques del Prat víctimes de l’especulació urbanística.
A millor vida han passat els flamants titulars de la revista del nostre ajuntament “el Prat” venent-nos les meravelles de tenir una estació d’AVE al municipi. A dia d’avui l’estat espanyol és el primer del món en Km. de línies d’Alta Velocitat per habitant, i ara toca pagar els plats trencats d’una estructura (en la majoria dels casos deficitària) que ha servit només per enriquir uns pocs. Com denuncia la CGT ara toca suprimir trens regionals, privatitzar, i apujar la resta de tarifes, tot en conjunt, suposen un gran abús comès contra la població més humil de la nostra societat, a la qual s’està carregant d’impostos perquè després regalin els diners d’altra banda”. Read the rest of this entry →
January 27, 2019 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica
Les atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els antifeixistes catalans i de la resta de l’estat espanyol que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. És calcula que vora a 9.328. De ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una tasa de mortalidad del 59%.
Camp de concentració de Mauthausen-Gusen, rebuda dels deportats de l’estat espanyol a l’exèrcit roig el dia del seu alliberament
Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms d’almenys cinc pratencs que hi van morir.
Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941
Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941
Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941
José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941
Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942 Read the rest of this entry →
January 26, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
Un dia després de l’ocupació del Prat per part de les tropes franquistes, el dia 26 de gener de 1939, es creava una comissió per iniciar la desarticulació de les col·lectivitzacions realitzades durant la Guerra Civil.
La Seda i la Papelera tornarien als seus anteriors propietaris i la Comisión de Recuperación Agrícola retornaria els camps agrícoles als diferents propietaris. L’organització sindical franquista va establir un sistema de control per aglutinar a tota la població del món rural, de les quals destacaven les “Delegaciones Sindicales”, “hermandades sindicales” i cooperatives. El règim franquista des de l’inici va prohibir els partits, els sindicats i les associacions. L’Organización Sindical Española (OSE) es va mantenir fins a l’octubre de 1976.
Els camps, els antics propietaris en varen trobar plantats de escaroles, ansiams i carxofes fetes per la colectivitat. Les fabriques especialment a La Seda, varen desmantellar el taller on es fabricaven baines de artilleria. A La Paperera Española, no van admetre als treballadors afiliats a la CNT, com a represalia i varen contractar treballadors nous.
Article relacionat: 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes al Prat
January 26, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
Tal dia com avui, un 26 de gener de 1979 un Renault-4L què viatjava amb tres ocupants al seu interior va ser metrallat per la policia espanyola després de saltar-se un control a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació de Barcelona. Entre els seus ocupants hi havia un veí d’El Prat, en Fèlix Goñi que van poder fugir juntament amb un altre acompanyat, després de deixar enrere el vehicle amb el seu conductor ferit de mort al seu interior.
Els tres joves van resultar formar part d’un escamot d’un grup clandestí de caire independentista què pretenia realitzar un atracament a un transport de fons de Banca Catalana, aquesta seria una de les primeres accions de l’embrió del qual més endavant sorgiria Terra Lliure.
Un dels fugitius d’aquell escamot, el pratenc Fèlix Goñi, perdria igualment la vida en el transcurs d’una acció de sabotage al juny d’aquell mateix any.
Imatge: Detall extret d’un cartell editat a finals de l’any 1979 per les JRC en “homenatge als revolucionaris catalans morts en acció” Fèlix Goñi i Martí Marcó.January 25, 2019 in Memòria El Prat, Memòria històrica
Entorn de les deu del vespre del dia 24 de gener de 1939 l’alcalde del Prat Joan Bruxola i quatre acompanyants creuaven el pont de les Tres Puntes. Els que l’havien de volar s’esperaren, aquests serien els últims en creuar-lo. També es volarien els altres dos ponts: el del ferrocarril i el de Ferran Puig. Quedant tots tres inutilitzats. El sotrac es va sentir a tot el terme. Aigües amunt també s’havien volat el pont dels carros i el del carrilet a Sant Boi. L’artilleria fixa situada al castell de Montjuïc comença a disparar cap a les vuit del matí del 25 de gener a la zona del Prat, testimonis orals parlen de que una bomba va tocar la miranda de Cal Mora ubicada a la plaça en els moments previs de l’entrada de les tropes i quan s’estaven saquejant els magatzems de queviures de la plaça. No hi hauria ferits.
«… las tropas del Ejército liberador, entraron en este pueblo a las 8,40 horas del día del 25 de Enero próximo pasado. Dios Salve a España…» . L’alcalde del Prat enviava un telegrama al Cap de Secció de la Banca de Barcelona manifestant la data de l’ocupació del nacionals al Prat. A les dues de la matinada les forces ja estaven dins del terme però s’esperarien a entrar fins aquella hora. Els veïns aprofitarien les hores en que no hi havia ningú per assaltar el dipòsit de queviures de la Cooperativa (núm.7) i l’Ajuntament “Es van tirar allà a agafar els sacs de patates, de mongetes (…) a ple dia, (…) es barallaven els mateixos que ho prenien (…) ningú volia que l’ajudessin, carregaven i tothom agafaven sacs i no podien”. Read the rest of this entry →