Tal dia com avui de 1994 va morir Federica Montseny
gener 14, 2021 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica
«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».
Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.
Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.
L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.
Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.
Tal dia com avui, un 2 de gener de 1981, van tenir lloc diverses accions de sabotatge amb explosius contra transformadors de FECSA a Barcelona i Lleida i contra una torreta d’alta tensió al Prat de Llobregat.
Tal dia com avui un 24 de desembre de 1946 va morir a l’hospital de La Rochelle, a la regió occitana de Poitou-Charentes, el pratenc i refugiat anarcosindicalista, Luis Salmerón Avilés.
Tal dia com avui farà 35 anys, el 17 de desembre de 1985, el nostre municipi va viure l’enterrament de 
Tal dia com avui , un 16 de desembre de 1985 moria en 
Tal dia com avui el ple municipal del l’Ajuntament del Prat va aprovar a porta tancada i sense la presència dels regidors d’ERC i CDC, què van decidir abandonar la sala en protesta per l’expulsió del públic, el projecte executiu del Nou Teatre Artesà amb els vots de l’equip de govern (ICV-PSC) i el suport dels grups de PP i Ciutadans. En contra van votar Se Puede El Prat, Guanyem i els dos regidors no adscrits. ERC i CDC, que havien abandonat el Ple, també es declaren contraris al mateix.
Jordi Moners i Sinyol va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, va treballar uns anys com a passant però ho va acabar deixant per dedicar-se a l’estudi de la filologia romànica a Friburg, Marburg i Heidelberg, on va residir des de l’any 1959 compaginant els seus estudis amb diverses feines. El 1966 Moners va començar la seva lluita contra la dictadura en els rengles del Front Nacional de Catalunya, la seva evolució ideològica va ser cap a l’esquerra, i l’any 1968 va participar en l’escissió que va promoure la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Més tard, la seva figura fou clau perquè ideològicament el PSAN s’identifiqués com una formació marxista i comunista.