Tal dia com avui de 1936 comuniquen al nou Consell Municipal els canvis de seu dels sindicats UGT i CNT

August 5, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Al fons de la imatge el retol de la nova seu de l’UGT a la Plaça de la Vila

Tal dia com avui de 1936 es comunicava al Consell Municipal del Prat que la UGT s’havia instal·lat a un local de la plaça de la Vila núm. 7, i la CNT al carrer Jaume Casanovas núm. 60, al convent de les monges.

El convent fou saquejat el mateix 20 de juliol de 1939, inmediatament després del cop feixista. A més a més de seu durant la Guerra Civil de la CNT. A l’agost 36 al núm 68 s’hi fundaria igualment una escola racionalista amb uns 50 alumnes dirigits per Josefina, dona del dirigent cenetista Ramon Huguet.

Tal dia com avui de 1939 era executat pel feixisme l’anarcosindicalista pratenc Francisco Sánchez Costa.

August 2, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 2 d’agost de 1939 era afusellat al Camp de la Bota per les autoritats franquistes l’anarcosindicalista pratenc Francisco Sánchez Costa.

​Tal dia com avui de 1940 era afusellat Miquel Eroles Sorribes amb 62 anys.

July 29, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1940 era afusellat al Camp de la Bota per les noves autoritats franquistes, el pratenc Miquel Eroles Sorribes amb 62 anys.

Nelson Mandela apunts d’alguns dels aspectes més desconeguts de la seva biogràfia

July 20, 2018 in Memòria altres indrets, Memòria històrica

«Dimecres va tenir lloc el centenari del naixement de Nelson Mandela. Al nostre municipi un dels ponts què creua el riu Llobregat duú el seu nom en homenatge a la seva figura».

 

Pont Nelson Mandela a El Prat de Llobregat

Conegut per la seva llarga reclusió i haver rebut el Nobel de la Pau l’any 1993 (conjuntament amb Frederik De Klerk), per no deformar el seu llegat creiem interesant fer alguns apunts, d’alguns dels aspectes més desconeguts de la seva biogràfia.

Nelson Mandela va fundar i dirigir la facció armada del Congrés Nacional Africà (ANC), Umkhonto We Sizwe (la Llança de la Nació), que actuava en comú amb el Partit Comunista de Sud-àfrica (SACP) per descavalcar el règim d’apartheid racial a Sud-Àfrica.

Es creà a recer de la Massacre de Sharpeville duta a terme per la policia sud-africana (març 1960). Malgrat que Albert Lutuli, president de l’ANC, era reticent a recórrer a lluita armada, va acabar donant el seu vistiplau i confiant el seu comandament a Mandela i Joe Slovo del SACP. Read the rest of this entry →

Sense amos, ni patrons. El Prat, crònica d’una revolució

July 19, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

El 19 de juliol de 1936 els militars feixistes que intentaven aixecar-se a Barcelona contra el govern republicà van trobar-se a centenars de persones preparades per combatre al carrer. Molts pratencs, principalment sindicalistes, van lluitar contra els militars als carrers de Barcelona, sent alguns d’ells ferits aquells dies. El lloc on més pratencs s’hi concentraren va ser la caserna de Pedralbes que seria el primer quartell on els militars es van aixecar a la capital i també el primer en ser derrotat pel poble. D’allà van sortir moltes armes, com de la resta de quartells que en aquell dia i el següent van anar caient un darrera l’altre. L’entusiasme del moment i la mentalitat dels més revolucionaris va fer que els carrers fossin ràpidament controlats per un moviment popular profundament revolucionari i que introduiria canvis profunds en tots els àmbits del territori.

La situació al Prat aquell diumenge era de calma tensa a l’espera de les notícies que arribaven de la capital. Des de l’aeròdrom el militar Diaz Sandino es va mantenir fidel a la República i va enviar una esquadra d’avions a bombardejar la caserna de Drassanes, sumant-se a la resistència, aquesta acció va portar a que en els carrers del Prat s’hi pengessin pancartes de recolzament. La Paperera portava des de feia mesos en vaga per exigir millores i la Seda se n’havia declarat aquell mateix dia seguint la consigna general dels sindicats a Catalunya que responien així al cop i que va acabar el 27 d’aquell mes. Els patrons de totes dues havien fugit i a les fàbriques es va instaurar la autogestió, es a dir un comité obrer elegit per la asamblea de treballadors, i que estaven composats majoritàriament per CNT i UGT, en aquest ordre d’importància. La Paperera col•lectivitzada va continuar fabricant paper, essencial per la propaganda, els cartells i diaris que inundaven els carrers, i la Seda es va dedicar a la fabricació d’armament per abastir els fronts. D’una població aproximada de 9.000 persones, 1.735 estaven treballant a aquestes dues grans fàbriques i d’altres menors del poble i les dones eren majoria en estar els homes al front. El govern de la Generalitat amb el seu decret de col•lectivitzacions de l’octubre d’aquell any, constatava el que havia estat una realitat impulsada des del primer dia pels revolucionaris. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui de 1936 Díaz Sandino fa una crida als pratencs a empunyar les armes per aturar el cop feixista

July 19, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1936, en un primer moment, més de 500 pratencs defensaren la República contra l’alçament militar.

Felip Díaz Sandino -com a responsable de l’aeròdrom- informava a l’alcalde del Prat de l’escassetat de personal a l’aeròdrom i comunicava que: “La guarnición de Barcelona se ha sublevado contra la República. Diga a todos los hombres de ese pueblo que estén dispuestos a empuñar las armas para defenderla, que vengan inmediatamente a este aeródromo, donde les daré fusiles y quedarán a mis órdenes en las mismas condiciones que los demás soldados de Aviación”.

Informació relacionada:

Tal dia com avui de 1934 Diaz Sandino desobeir l’ordre de bombardejar la Generalitat des del camp d’aviació del Prat

Tal dia com avui de 1931 va esclatar a la Seda la vaga més important de la història del Prat

July 18, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui recordem una de les de vagues històriques més important de la història del Prat, la què va iniciar-se un 18 de juliol de 1931 a la fàbrica de la Seda, va durar 19 dies i va acabar en un tiroteig a les portes de la mateixa. En aquest cas la desunió dels treballadors, propiciada per l’empresa, va comportar el fracàs de la mateixa i l’empresonament, acomiadament i persecució dels sindicalistes de la CNT durant molts anys.

El juliol de 1936 les tornes canviarien i la fàbrica passaria a ser controlada per un comitè d’obrers.

Tal dia com avui de 1936 els carrabiners del Prat es presenten a l’ajuntament per posar-se a disposició de la República arran del cop d’estat feixista

July 18, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Antic cuartell de Cos de Carrabiners a la platja d’El Prat

Tal dia com avui de 1936 per l’alçament militar els carrabiners del Prat es presenten a l’ajuntament per fer manifesta la seva fidelitat a la República i posar-se a disposició de control i vigilància al municipi. Essent una vintena de carrabiners a la guarnició del Prat. “

… a primeras horas de la noche del dia 18 de julio de 1936, tan pronto como tuvo noticias, de que en la Capital se preparaba un alzamiento militar-fascista contra el legítimo Gobierno de la república, se presentó en la alcaldía de este Ayuntamiento para ponerse él y la fuerza del Puesto de Carrabineros, a disposición de la autoridad legítima, a cuyas órdenes actuó seguidamente procediendo a realizar cacheos y reconocimientos domiciliarios de elementos sospechosos, dando por resultado de ellas la recogida de varias armas de fuego…” (Josep Ferret i Pujol (2004): Els carrabiners de la platja del Prat, Ajuntament del Prat, pàg. 87).

Per saber-ne més:  Especial sobre la revolució a El Prat

Tal dia com avui de 1936 Jesús García Herguido, “el dimoni roig”, és va presentar a l’aerodrom d’El Prat per combatre als militars feixistes revoltats

July 18, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 18 de juliol de 1936, Jesús García Herguido, es va presentar en l’aeròdrom del Prat des del qual va operar sota el comandament de Diaz Sandino contra els militars revoltats a la Ciutat Comtal.

Jesús García Herguido, després va combatre en el front d’Aragó amb l’Esquadrilla “Alas Rojas”, aconseguint una notable fama, per la qual va ser conegut com “el dimoni roig”. El quatre d’agost va abatre un Breguet 19 del capità Eduardo Prado i va metrallar a Saragossa una columna de tropes feixistes.

Més tard, a l’arribada dels nous caces soviètics Polikarpov I-15 “Chatos”, es va enquadrar en una de les primeres Esquadrilles de “Chatos”, combatent en la batalla de Madrid fins a desembre, durant la qual resultar ferit i va tornar a El Prat a recuperar-se a mitjans de setembre de les ferides a un hospital militar, on no va romandre més que 20 dies; tot just el metge va anunciar que estava guarit, es va presentar en la seva unitat.

El 6 de gener de l937 va combatre i va perseguir a un He 51 alemany, que va abatre a les proximitats de Barajas, morint també García Herguido al no poder recuperar el seu “Chato”.

Tal dia com avui de 1936 Diaz Sandino i grups anarquistes fortifiquen La caseta del Mar anticipant-se al cop feixista

July 17, 2018 in Memòria El Prat, Memòria històrica

x Lannarie

Davant el temor de l’alçament militar, que propicià la Guerra Civil (1936-1939), i la defensa dels tres aeròdroms existents al Prat, el responsable de l’aeròdrom Canudas i aviador Felip Díaz Sandino, arran dels contactes amb grups anarquistes de Barcelona i del Prat de Llobregat, va fortificar de milicians la Casa del Mar. És a dir, que abans d’iniciar-se l’alçament militar a les casernes militars a la ciutat de Barcelona, el 18 de juliol de 1936, el responsable de l’aeròdrom Canudas ja havia previst la defensa de l’aviació republicana. Un cop iniciada la guerra, els primers bombardejos sobre la ciutat de Barcelona varen ser realitzats pels mateixos republicans quan deixaren caure les bombes sobre les casernes revoltades. El pla per sofocar als rebels va fer que l’aviador Felip Díaz Sandino (1891-1960) fos nombrat tinent coronel i conseller de Defensa per la Generalitat de Catalunya. Actualment, la Casa del Mar pertany al sector militar enclavat en aquest paratge, per la qual cosa és l’Estat espanyol el seu propietari.