Tal dia com avui de 1940 era afusellat al Camp de la Bota el pratenc llibertari nascut a Navarra, Moisés Orcol Elia (1909-1940).

Treballador de la Papelera, va ser secretari del Sindicat Únic durant 1931-1933, i regidor durant l’inici de la Guerra Civil per la CNT. Va entrar a la presó de la Model a finals d’abril de 1939 i, posteriorment, executat per les autoritats franquistes.

“Para nosotros cuya juventud pudo sobreponerse a la derrota, uno de los cuadros más dolorosos y tristes fue precisamente el exilio, la huida en sí. Aquellas filas interminables de desgraciados arrastrando penosamente sus destrozadas piernas; niños hambrientos agarrados a los viejos trapos que cubrían los famélicos cuerpos de sus madres pidiendo pan, leche, lo que fuese. Viejecitos arrastrándose sin fuerzas para seguir, y optando al final por acostarse desesperados en las cunetas. Desconsolados, sin moral alguna sin deseos de vivir, cerraban los oídos para no escuchar las llamadas angustiosas de los suyos”.

Tal dia com avui de 1979 te lloc al Prat de Llobregat l’enterrament d’en Fèlix Goñi, enmig de la vigilància policial i la negativa dels familiars a fer cap manifestació política. Hi assisteixen unes 500 persones.

Arran de la seva mort accidental mentres manipulava un artefacte explosiu foren detinguts 7 independentistes, tots vinculats al PSAN-Provisional (IPC), fins al punt que aquesta organització política va passar a ser titllada per la premsa com la “ETA catalana”. Altres militants van haver de refugiar-se a causa de la persecució policial que va desvetllar aquest succés. A partir d’aquesta mort, que es donava pocs mesos després de l’assassinat de Martí Marcó a mans de la policia, es va començar a configurar l’organització que més endavant prendria el nom de Terra Lliure.

Nascut l’any 1958 al Prat de Llobregat, Fèlix Goñi i Roura, conegut amb el sobrenom de “Bruc”, va començar la seva iniciació política de ben jove a l’lnstitut del Prat de Llobregat participant tan en les mobilitzacions estudiantils com també en les de caire independentista. Pocs anys després, l’any 1976, va entrar a formar part de les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment inicià la seva militància al PSAN-P; treballador a una fàbrica d’indústries químiques del Prat de Llobregat militar sindicalment als Col·lectius d’Obrers en Lluita ( COLL), i fins i tot arribà a presentar-se en les eleccions municipals del seu poble natal com a independent. Read the rest of this entry →

El Socors Roig Internacional fou organitzat per la Internacional Comunista a l’any 1922 amb l’objectiu de funcionar com una  mena de Creu Roja política internacional, al llarg de la seva història va ajudar en campanyes de suport humanitari als diversos conflictes bèl·lics i en solidaritat amb els presos i emigrats polítics i les seves families. A la ciutat de Barcelona es constituí al gener de 1936.

Però va ser a l’abril de 1937 quan es crearia al Prat, el Comitè Local del Socors Roig Internacional a la seu del ram de construcció de la UGT (http://ruta.elpratllibertari.cat/cooperativa/). Els seus membres representaven un ampli teixit de la població: UGT, ERC, Club Ciclista el Prat, PSUC, Club Deportiu Popular Prat, Acció Catalana, Unió de Rabassaires, Joventuts Socialistes i Joventuts Llibertàries.

Tal dia com avui, un 18 d’abril de 2010 va morir a Barcelona Raimundo Gómez Pérez, conegut com El Papi, aprenent d’anarquista com li agrada definir-se. Havia nascut el 21 de setembre de 1928 a Cartagena (Múrcia, Espanya). Instal·lat a Barcelona, començar a frecuentar el moviment llibertari i anarco-sindicalista a El Prat de Llobregat i també del barri del Raval de Barcelona.

Persona molt coneguda en els cercles llibertaris barcelonins, era un habitual de la pizzeria barcelonina Rivolta, freqüentada per aquests. Raimundo Gómez Pérez va morir el 18 d’abril de 2010 en una residència de Barcelona i fou enterrat, sense la presència de cap membre de la seva família, dos dies després al cementiri de Collserola homenatjat per un grup de companys.

.

Per saber-ne més podeu clikar el següent enllaç.

«Tal dia com avui, un 12 de març de 1939 va ser abatut a Cartagena el pratenc Josep Brufau per les tropes franquistes, poc abans de la derrota republicana».

Brufau, abans de morir, va abatre 6 avions enemics i en va avariar altres 3, en uns moments en què molts combatents republicans es passaven al bàndol franquista per evitar represàlies davant la inminent derrota.

Pilot d’un caça Polikarpov I-15, els coneguts popularment com els “Xatos“, Brufau va pertanyer a la 2ª Esquadrilla.

Quan la 2ª Esquadrilla de Chatos es desdoblega en dos grups per atendre els successos de Cartagena , el 5 març del 39, Brufau com 2n Cap de l’Esquadrilla, pren el comandament de dues patrulles i es trasllada a La Aparecida, prop de Cartagena.

Formaren el grup els tinents Brufau, Aguilar i Llorens, amb els sergents Fiestas, Muñoz i Portillo. Durant les operacions anti-desembarcament de la zona, Brufau va ser avatut quan realitzava un atac contra els vaixells que realitzaven el desembarcament de Cartagena el 12 de març d’1.939, morint en combat. Read the rest of this entry →