Els pratencs deportats als camps d’extermini de l’alemanya nazi, una història per no oblidar

January 27, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui commemorem el dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust».

Les atrocitats comeses pels nazis ens poden semblar històries llunyanes en el temps i l’espai, però són molts els antifeixistes catalans i de la resta de l’estat espanyol que les van patir i molts els qui hi van morir, tancats en camps de concentració o d’extermini. És calcula que vora a 9.328. De ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una tasa de mortalidad del 59%.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms d’almenys cinc pratencs que hi van morir.

Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941

Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941

Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941

José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941

Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942 Read the rest of this entry →

El 26 de Gener de 1939, darrera els feixistes tornaren els patrons

January 26, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Un dia després de l’ocupació del Prat per part de les tropes franquistes, el dia 26 de gener de 1939, es creava una comissió per iniciar la desarticulació de les col·lectivitzacions realitzades durant la Guerra Civil.

La Seda i la Papelera tornarien als seus anteriors propietaris i la Comisión de Recuperación Agrícola retornaria els camps agrícoles als diferents propietaris. L’organització sindical franquista va establir un sistema de control per aglutinar a tota la població del món rural, de les quals destacaven les “Delegaciones Sindicales”, “hermandades sindicales” i cooperatives. El règim franquista des de l’inici va prohibir els partits, els sindicats i les associacions. L’Organización Sindical Española (OSE) es va mantenir fins a l’octubre de 1976.

Els camps, els antics propietaris en varen trobar plantats de escaroles, ansiams i carxofes fetes per la colectivitat. Les fabriques especialment a La Seda, varen desmantellar el taller on es fabricaven baines de artilleria. A La Paperera Española, no van admetre als treballadors afiliats a la CNT, com a represalia i varen contractar treballadors nous.

Article relacionat: 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes al Prat

Tal dia com avui de 1979 Fèlix Goñi va fugir de la policia espanyola després del metrallament del cotxe on viatjava.

January 26, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 26 de gener de 1979 un Renault-4L què viatjava amb tres ocupants al seu interior va ser metrallat per la policia espanyola després de saltar-se un control a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació de Barcelona. Entre els seus ocupants hi havia un veí d’El Prat, en Fèlix Goñi que van poder fugir juntament amb un altre acompanyat, després de deixar enrere el vehicle amb el seu conductor ferit de mort al seu interior.

Els tres joves van resultar formar part d’un escamot d’un grup clandestí de caire independentista què pretenia realitzar un atracament a un transport de fons de Banca Catalana, aquesta seria una de les primeres accions de l’embrió del qual més endavant sorgiria Terra Lliure.

Un dels fugitius d’aquell escamot, el pratenc Fèlix Goñi, perdria igualment la vida en el transcurs d’una acció de sabotage al juny d’aquell mateix any.

Imatge: Detall extret d’un cartell editat a finals de l’any 1979 per les JRC en “homenatge als revolucionaris catalans morts en acció” Fèlix Goñi i Martí Marcó.

Tal dia com avui de 1939 les tropes franquistes van ocupar El Prat

January 25, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Entorn de les deu del vespre del dia 24 de gener de 1939 l’alcalde del Prat Joan Bruxola i quatre acompanyants creuaven el pont de les Tres Puntes. Els que l’havien de volar s’esperaren, aquests serien els últims en creuar-lo. També es volarien els altres dos ponts: el del ferrocarril i el de Ferran Puig. Quedant tots tres inutilitzats. El sotrac es va sentir a tot el terme. Aigües amunt també s’havien volat el pont dels carros i el del carrilet a Sant Boi. L’artilleria fixa situada al castell de Montjuïc comença a disparar cap a les vuit del matí del 25 de gener a la zona del Prat, testimonis orals parlen de que una bomba va tocar la miranda de Cal Mora ubicada a la plaça en els moments previs de l’entrada de les tropes i quan s’estaven saquejant els magatzems de queviures de la plaça. No hi hauria ferits. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui fa 17 anys van okupar el KOP-Alta Tensió

January 25, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui, un 25 de gener de 2003, va ser okupat per més d’un centenar de persones l’edifici de l’antiga central elèctrica de Fecsa-Endesa del Prat. El mateix dia en què havien sortit voluntàriament de l’anterior okupació, el CSO Monmari, en arribar a un pacte amb els membres del Casal d’Avis que allà s’hi havia de construir.

Des de llavors al batejat com Kasal Okupat del Prat-Alta Tensió, centenars de persones i desenes de col·lectius van generar nombroses activitats donant vida a un espai que portava molts anys abandonat, fins al seu  dessallotjament policial a l’octubre del 2009.

Actualment el que havia estat el KOP-Alta Tensió resta reduït a un solar ple de runes.

Tal dia com avui de 1938 mig centenar de bombes italianes van caure sobre el terme municipal del Prat

January 21, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

Tal dia com avui de 1938, un 21 de gener de 1938, El Prat va patir un bombardeig nocturn per part de l’aviació militar italiana (l’anomenada Aviazione Legionaria), i una quarantena de bombes van caure al terme municipal.

A aquestes quarantena de bombes se sumaria una desena més, llençades entre les 4 i les 5 de la matinada de l’endemà per bombarders italians provinents de les seves bases a Mallorca.

A diferencia del que estava passant a Barcelona i a moltes d’altres poblacions catalanes (sense anar més lluny, aquell mateix 21 de gener del 38 les bombes italianes provocaren 40 morts a Reus); sortosament, al Prat no s’hagueren de lamentar cap pèrdua de vides de persones per aquest bombardejos; i únicament una de les bombes, la caiguda a Cal Xiribit, provocar danys materials. Read the rest of this entry →

Mari Pepa Colomer, la noia que volia volar

January 19, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1931 Mari Pepa Colomer li era entregat el carnet d’aviadora a l’Escola d’Aeronàutica d’El Prat. Va ser la primera dona a obtenir el títol oficial de la Direc­ció General d’Aeronàutica Civil a l’estat espanyol»

x Agnès Rotger | Revista Sàpiens

L’Encarnació estava con­vençuda que quan la seva filla sortia de casa cada matí se n’anava a estudiar a l’Institut de Cul­tura que dirigia la Francesca Bonnemaison. Però la Mari Pepa no anava pas al car­rer Més Baix de Sant Pere: amb el cor bategant d’ex­citació es dirigia al Prat.

Diuen que quan tenia set anys va provar de saltar d’un segon pis amb un pa­raigua obert. Aquell dia es va trencar les dues cames, però la il·lusió de volar va quedar intacta. I deu anys més tard, quan uns amics la van dur a fer una volta en una avioneta, la Mari Pepa es va proposar con­vèncer com fos el seu pare que la deixés convertir-se en pilot. Read the rest of this entry →

El Prat i ‘el decret de Nova Planta’

January 16, 2020 in Memòria El Prat, Memòria històrica

«Tal dia com avui de 1716 , un 16 de gener de 1716, pel Decret de Nova Planta l’Ajuntament d’El Prat seria declarat “Ayuntamiento de realengo del Corregimiento de Barcelona”».

 

Amb la promulgació del decret de Nova Planta del Principat, desprès dels dels regnes de València, Aragó i de Mallorca, s’establia nou ordenament de matriu castellana i inspirat en el model absolutista i centralitzador vigent en la monarquia borbònica francesa des del segle XVI.

Amb l’abolició de la Generalitat de Catalunya quedaven derogades totes les institucions de govern del Principat. Requisades, abolides i cremades totes les Constitucions de Catalunya, la Corona d’Aragó passaria a l’absolutisme del nou rei Felip V,  i la llengua catalana quedaria proscrita.

Fins a inicis del segle XIX, El Prat estaria sota una demarcació administrativa del regne de Castella, controlada pel càrrec d’un corregidor a Barcelona i amb l’abolició del sometent.

Un dels redactors d’aquest decret justificava la nova legislació sobre els catalans: “el genio de los naturales [de Catalunya] es amante de la libertad… Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan su lengua nativa”

+ Per saber-ne més:
11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim

Tal dia com avui de 1978 va tenir lloc el “Cas Scala”, un muntatge policial contra la CNT

January 15, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«El ‘cas Scala’; va esdevenir un dels episodis més foscos de “la transició espanyola” ordit pels serveis secrets espanyols del tardo-franquisme».

«Poc després de veure’s involucrat en ‘el cas Scala’, Joaquín Gambín,  s’infiltrar a un grup format per treballadors de la SEAT, i provocar la detenció d’un veï del Prat».

 

El 15 de gener de l’any 1978, després d’una manifestació de la CNT contra els ‘pactes de la Moncloa’ signats per CCOO i UGT, s’incendiava la Scala, la sala de festes de l’Eixample de Barcelona, a conseqüència d’un atemptat amb còctels molotov, en què van morir quatre treballadors del local. L’endemà la policia detenia quatre joves del renaixent sindicat llibertari CNT, que més tard van ser jutjats i condemnats per uns fets que ells mai no van reconèixer. No va ser fins l’any 1983 que es va jutjar, després d’una rocambolesca història, Joaquín Gambín, personatge clau del cas, delinqüent habitual i confident de la policia, que s’havia infiltrat a la CNT. Gambín va ser, si més no, l’inductor dels fets i va ser condemnat a set anys de presó. Gambín va declarar que el seu cap era ‘Escubi’, un fosc comissari implicat en ‘feines brutes’. Rodolfo Martín Villa  ministre de l’Interior d’aleshores, i ara vinculat a l’activitat empresarial,  mai no va declarar al judici, tot i la petició dels advocats. Read the rest of this entry →

Tal dia com avui va morir Federica Montseny

January 14, 2020 in Memòria altres indrets, Memòria El Prat, Memòria històrica

«L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població».

 

Tal dia com avui va morir Federica Montseny, una figura clau de l’anarquisme a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Filla de dos anarquistes il·lustres, Federico Urales i Soledad Gustavo, impulsors de la prestigiosa ‘La Revista Blanca’. Va néixer a Madrid en 1905 i va morir en l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1994.

Va publicar nombrosos articles i novel·les que van exercir una enorme influència en la conscienciació dels militants llibertaris. Va defensar els principis més purs de l’anarquisme, però, paradoxes de la història, es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’estat espanyol i de l’Europa Occidental, formant part, al costat d’altres tres anarquistes, del govern de Largo Caballero durant un breu període de la guerra civil entre 1936-1937, com a ministra de Sanitat i Assistència Social. En aquests mesos, va treure endavant un decret de despenalització de l’avortament pioner a l’estat. Ja no tornaria a existir un altre similar fins a la llei de 1985.

L’any 1978 Federica Montseny visitar la nostre localitat per participar en un miting de la CNT a la Plaça Catalunya del Prat. Tot just un any abans el sindicat havia estat reconstituït a la nostre població.

Nota: La imatge què acompanya aquest text, és la reproducció del cartell d'aquell acte públic.